M6 UF2 Intervenció en el desenvolupament psicomotor(20h)

M06

UF2

INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT psicomotor (20 hores)

Inici

ÍNDEX

1. Introducció 2. Característiques generals del desenvolupament psicomotor 3. Les conductes neuromotores El control tònico-postural i la lateralitat. El moviment 4. La construcció de l'esquema i la imatge corporal

01

INTRODUCCIÓ

1.1 QUÈ ÉS I QUAN COMENÇA EL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR?

QUÈ ÉS? Fa referència a l’adquisició d’habilitats motrius que s’observen en els infants de manera continuada durant tota la infància. Aquest desenvolupament correspon tant a la MADURACIÓ de les estructures nervioses (cervell, mèdul·la, nervis i musculatura) com a L’APRENENTATGE que va fent l’infant descobrint-se a si mateix i a l’entorn que l’envolta. És diferent per cada infant Depèn de l’ambient i del seu potencial genètic entre d’altres factors. QUAN COMENÇA? Des del desenvolupament de l’embrió i el fetus, el Sistema Nerviós es configura, les cèl·lules nervioses es multipliquen, fan les connexions oportunes des de la 3ª semana després de la concepció fins el naixement, la infància i l’edat adulta. Globalment, la seqüència del desenvolupament és la mateixa en tots els infants, mentres que lavelocitat i dates d’adquisició precises dependran de cada infant i d’altres factors com el seu potencial genètic, l’ambient que l’envolta, l’existència o no de malaltia... etc. "Cada infant tindrà el seu ritme de desenvolupament"

1.2 INTRODUCCIÓ AL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR

PSICOMOTRICITAT GROSSA Fa referència a totes les accions que els infants realitzen amb tot el cos, com saltar, córrer, girar..., per realizar aquestes accions requereixen del control del seu cos en relació amb si mateixos, amb l’espai i els objectes, així com lacoordinació de les diferents extremitats del cos PSICOMOTRICITAT FINA Fa referència a accions que es realitzen específicamente amb les mans i es necessita d’un boncontrol o coordinació ull-mà, per exemple, tallar papers en trossos petits, omplir després una bossa oampolla, enroscar tapes de recipients, fer formes amb fang, plastilina, abotonar desabotonar botons, lligar cordills, ficar macarrons dins d’una ampolla..

1.3 COM ENTENDRE LA MOTRICITAT DE L'INFANT?

Segons Conde i Viciana, 2001, la motricitat s’organitza tenint en compte 3 grans aspectes:

• CONTROL I CONSCIÈNCIA CORPORAL

L’infant, a partir de la successiva adquisició de to muscular en les diferents parts del cos, pot anar adoptant diferents postures, que seran més autònomes, el que li permetrà reconèixer el seu cos, cada vegada millor i prenent una major consciència d’ell.

• LOCOMOCIÓ

S’aconsegueix quan l’infant arriba a assolir un to muscular adient que li permetrà realitzar ajustos posturals previs a partir dels quals podrà començar a desplaçar-se amb autonomia, reptació, gateig, asseure’s, postura dreta i caminar.

• MANIPULACIÓ

Aquesta capacitat de fer servir les mans amb tanta destressa i manipular el que es troba al seu entorn ha permés a l’ésser humà donar un salt qualitatiu en comparació amb d’altres espècies. Els primers moviments que realitzarà l’infant són reflexes, es caracteritzen per ésser involuntaris i será la base a partir de la qual es constituirá tota la motricitat de l’infant.

CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR

02

2.1 CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT

CREIXEMENT

REGULACIÓ CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT

DESENVOLUPAMENT

• Procés del desenvolupament humà en el que es donen canvis qualitatius, és a dir, es dòna una diversificació morfològica i funcional dels diferents òrgans i sistemes (desenvolupament ossi, sexual, psicomotor, etc.).

• Procés del desenvolupament humà en el que es donen canvis quantitatius (alçada, pes...).

• Desenvolupament és multicausal i multidireccional, existeixen causesinternes i externes, pren infinitesdireccions i recorreguts.

Intervenen els sentits i òrhgans

+ info

2.2 PRINCIPALS FACTORS EN EL DESENVOLUPAMENT MOTOR

• L'EQUIPAMENT ORGÀNIC

L’infant pot patir dèficits orgànics abans, durant o després del naixement, si passa això, el desenvolupament psicomotor es veurà afectat.

• LA MADURACIÓ NEUROLÒGICA

Les xarxes neuronals són la base neurològica dels aprenentatges i aquestes connexions interneuronals es realitzen sota l'influx del medi exterior. Per tant, un entorn ric facilita un gran nombre d'interconnexions neuronals; És l'aprenentatge per l'experiència el que afavoreix les connexions entre les neurones i desenvolupa les competències intel·lectuals.

• L'APRENENTATGE

Aprenem per l’experimentació i l’entrenament o repetició de l’experiència que deixa empremta en el cos. L’experiencia és memoritzada i després transferida a altres accions i situacions. Situacions d’aprenentatge més riques són aquelles en que els infants interactuem amb els altres i que siguin més experts que ells.

2.2 PRINCIPALS FACTORS EN EL DESENVOLUPAMENT MOTOR

Per potenciar el desenvolupament, les activitats han de ser ajustades a les necessitats i capacitats dels infants. Efectes com la sobreestimulació o inadequació de les accions a realizar per l’infant que no disposa encara de competències tenen un efecte negatiu en l’aprenentatge i desenvolupament. Plaer en l’acció li proporciona a l’infant l’energía necessària per a l’aprenentatge, d’ella dependrà la capacitat de l’infant per superar les dificultats que hi troba. Plaer en la pròpia acció no exclou ni l’esforç ni l’exigència.

• LA MEDIACIÓ AFECTIVA

L'afectivitat és indispensable per l'organització funcional de les estructures nervioses; Dóna sentit a l'acte motor. Estudis sobre carències afectives precoces han demostrat que comporten un retard sobre la maduració neurològica i sobre tots els aprenentatges.

2.3 LLEIS DEL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR

LLEI DE LA VARIABILITAT

LLEI DELS FLEXORS I EXTENSORS

+ info

+ info

LLEI PROXIMODISTAL

LLEI CEFALOCAUDAL

+ info

+ info

+ info

03

LES CONDUCTES NEUROMOTORES

3.1 EL CONTROL TÒNICO POSTURAL I LA LATERALITAT

LA FUNCIÓ TÒNICA

• És la funció fonamental que regula el to muscular en l'èsser humà.

• El TO és l'energia que consumeix el múscul en estat de repós (to de fons), en el manteniment de les postures (to d'actitud) i en el curs del moviment (to d'acció).

• El TO MUSCULAR és el grau de tensió o relaxació dels grups musculars. És molt important perquè influeix en els primers reflexos com el de succió, prensió etc. i també en la postura, en el desplaçament i en la prensió. Podem distingir entre:

• HIPERTONIA, quan hi ha un excés de tensió (ex. hipertonia de crida).
• HIPOTONIA, quan hi ha més flexibilitat (ex. hipotonia de satisfacció).

+ info

• Durant els primers mesos l'infant té un to muscular d'hipertonia en les extremitats i d'hipotonia a l'eix corporal.

• L'evolució del to és ràpida i massiva entre els 6 mesos i 3 anys.

• Fins els 5 anys la hipertonia domina i no és a partir dels 7 o 8 anys que l'infant pot relaxar voluntàriament la tensió mnuscular.

• WALLON parla de la importància del TO en l'infant ja que és el vehicle de l'expressió i de les emocions com també per comunicar-se .

• AJURIAGUERRA parla del DIÀLEG TÒNIC per referir-se a la capacitat del nadó d'adonar-se de l'estat tònic (és a dir, emocional) de la mare o de la persona cuidadora.

• El to s'ha de tenir en compte en tota intervenció educativa ja que té una gran influència en el desenvolupament motor (control postural, locomoció, etc. ).

L'EVOLUCIÓ DE LA FUNCIÓ TÒNICA

ALTERACIONS DEL TO MUSCULAR

• PARATONIES: Impossibilitat de relaxar de manera voluntària els grups musculars que intervenen en l’acció, amb l’agreujant que els esforços que fa lapersona per relaxar-se només serveixen per accentuar més la contractura. Està relacionada amb factors orgànics i emocionals.
• SINCINÈSIES: És una alteració en l’execució d’un gest voluntari, no controlat perla persona. Són moviments paràsits d’un altre moviment realitzat.
• En l'actualitat la PARÀLISIS CEREBRAL constitueix la causa més freqüent de discapacitat motora en l'edat pediàtrica i persistirà en l'edat adulta.

+ info

CRITERIS EDUCATIUS

• En les primeres edats parlem d'AJUST TÒNIC-POSTURAL

El control del to requereix un aprenentatge, aquest es pot fer a través de les més diverses situacions tant estàtiques com dinàmiques, que obliguin a cada grup muscular que intervingui en l’acció a adoptar la tensió justa que requereix.

• Activitats per estimular el desenvolupament i el control tònic

• Activitats de balanceig, rodolaments, pressions, equilibris-desequilibris caigudes, arrossegaments, girs, etc.

• Activitats que afavoreixin la modificació, l’adaptació i l’ajust de les postures corporals dinàmiques o estàtiques.

• Activitats de relaxació tant global com segmentaria, també tenir present el massatge.

+ info

LA RESPIRACIÓ

• És la única funció vegetativa que pot ser regulada voluntàriament. Això ajuda a l'infant al coneixement del propi cos, i també, serveix per automatitzar un tipus de respiració efectiu.

• FASES DE LA RESPIRACIÓ. Un cicle respiratori complet comprèn tres temps: primer, es fa una inspiració nasal àmplia i profunda; segon, una apnea o aturada i per últim, una espiració bucal o nasal, lenta i controlada.

• TIPUS DE RESPIRACIÓ. Alta o clavicular, mitja o intercostal, abdominal o diafragmàtica ( la més natural) i completa (en tècniques de relaxació).

• La respiració està molt vinculada amb la percepció del propi cos (sensibilitat interoceptiva), amb l'esquema corporal i amb el to muscular ja que quan hi ha un equilibri emocional tant el to com la freqüència respiratória disminueixen.

• CRITERIS EDUCATIUS.

• Aprenentatge i control de l’espiració (bufar amb la boca, aprendre a sonar-se).

• Controlada l'espiració es podran desenvolupar activitats amb la finalitat de prendre consciència dels moviments respiratoris i del seu control.

• En qualsevol moment podem proposar de fer respiracions tranquil·les, sense forçar, allargant l’inspiració i l’espiració i procurant agafar l’aire pel nas. Aquesta activitat tant senzilla ajudarà a centrar-se i a mantenir l’atenció en un mateix.

LA RELAXACIÓ

• És el procés destinat a reduir la tensió tant física com psicològica. Consisteix en un disminució de tensió muscular acompanyada d’una sensació de repòs. Implica el coneixement i el control del propi cos. La respiració contribueix al relaxament.
• Hem de distingir entre la relaxació global (tot el cos) i la segmentària (part del cos), i la relaxació automàtica (després dels exercicis que han produït cansament i en què l’educador no hi intervindrà) i el conscient (requereix un domini perfecte de l’esquema corporal, fet que no és possible que es produeixi abans dels 7 anys; pot produir-se per mitjà de motivacions tàctils, de visualitzacions o audicions).
• TIPUS DE RELAXACIÓ

Partint de la respiració o de la imaginació.

• BENEFICIS DE LA RELAXACIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT DE L'INFANT

• Es treballa de manera específica i sistemàtica l’atenció, la consciència del propi cos i es redueixen les tensions musculars.

• Incideix en el fons tònic i en les emocions, ajuda a la interiorització de l'esquema corporal, al control de moviments, a la postura i coordinació. Permet equilibrar els estats de tensió muscular, emocionals i de fatiga mental, aportant benestar als infants amb alteracions.

• CRITERIS EDUCATIUS

Prendre consciència d'estar en moviment o estar immòbil; d'apretar-afluixar; cos en tensió - distensió (relaxació).

LA POSTURA

• La POSTURA és la manera de col·locar el cos a l’espai.

• El CONTROL POSTURAL és clau en l’adquisició de l'esquema corporal, en l’activitat relacional, en la capacitat d’autonomia, en l’orientació espacial. Sense un bon equilibri del cos el nen no podria desplaçar-se, seure, jugar, etc.

• DESENVOLUPAMENT DE L'INFANT

• Durant els primers mesos de vida el nen adopta una postura estirada, ja sigui prono o supina o lateral.

• Als 8 mesos l'infant pot seure. La POSICIÓ ASSEGUDA permet que l'infant tingui les mans lliures per a realitzar infinitat de moviments controlats i precisos com menjar, jugar, treballar, etc. La funció d’asseure’s comprèn el fet d’asseure’s i de tornar-se a aixecar, exigeix molt d’esforç i treball muscular. La capacitat de romandre assegut requereix tres funcions bases:

• Mantenir el cap dret en aquesta posició
• La flexió lliure dels malucs
• La possibilitat de girar el tronc

• Als 9 mesos és capaç de posar-se dret agafant-se dels mobles.

• Als 10-12 mesos es manté dret. La POSICIÓ DRETA és una fita molt important perquè gràcies a ella podrà adquirir la marxa, i en conseqüència la conquesta del món, primera etapa de l’autonomia.

EQUILIBRI

• Requereix una progressiva maduració.

• Desenvolupar la percepció de l’equilibri és assegurar l’estabilitat en les postures mitjançant exercicis estàtics (sense desplaçaments) i situacions de moviment mitjançant exercicis dinàmics (amb desplaçaments).

• És la base de la coordinació dinàmica general i per tant, si l'infant es sent equilibrat, pot alliberar els braços i mans per realitzar difrents aprenentatges.

• Està molt relacionat amb el seu psiquisme.

• Important per l'esquema corporal, la postura i l'autonomia.

• Si l'infant se sent desequilibrat, gastarà més energia, distreurà l'atenció i generarà ansietat i angoixa (pors i inseguretats).

• EVOLUCIÓ DEL CONTROL DE L’EQUILIBRI

EQUILIBRI ESTÀTIC EQUILIBRI DINÀMIC

+ info

+ info

LATERALITAT

• És la dominància lateral que s’estén als òrgans dobles del nostre cos: ulls, mans, peus i orelles en accions espontànies o dirigides. Entranya l’elecció d’un dels costats en relació a l’altre.

• Aquesta diferenciació es determina entre 3 i 6 anys i serà precís esperar als 7 o 8 per a que es fixi clarament.

• La lateralitat pot ser :

• HOMOGÈNIA: Quan la persona utilitza sempre el mateix costat per a tots els òrgans.

• CREUADA: Quan certs òrgans són lateralitzats d’un costat i els altres de l’altre.

• AMBIDEXTRE: Quan tots dos costats són regularment utilitzats en les accions.

• Un 10% de la població tenen una dominància lateral esquerra. La resta, un 90% aproximadament són dretans.

• ORÍGENS DE LA LATERALITAT.

• Factors neurològics: L’hemisferi esquerre (el llenguatge, la intel·ligència, la memòria, la motricitat.... ) controla el costat dret, i el dret (consciència del cos i de l’espai) el costat esquerre; encreuament amb especialitzacions diferents.

• Factors genètics: esquerrans/ familiars esquerrans

• Factors socioculturals: Tot i que actualment es reconeix el dret a ser esquerrà trobem influències i orientacions sovint

involuntàries (col·locar els coberts a la dreta).

• Factors psico-afectius: Neixen amb una ambidextria natural; Elegir una mà és un signe d’autonomia personal.

LATERALITAT

• EVOLUCIÓ DE LA LATERALITAT

• La DOMINÀNCIA MANUAL evoluciona al llarg dels primers anys:

• 5-6 mesos. Es pot observar la pressa d’objectes amb una mà preferentment

• 9 mesos. Apareix la coordinació viso-manual.

• Entre 1 i 2 anys. Utilització combinada i complementària de les dues mans.

• Fins els 4 o 5 anys. La lateralitat sofreix fluctuacions i resta sovint indeterminada.

• Cap als 5 -7 anys. S'estableix una preferència manual. La lateralitat es fixa per les necessitats d’entrenament del grafisme.

• La DOMINÀNCIA OCULAR és fixada al voltant dels dos anys i mig.
• La DOMINÀNCIA DELS MEMBRES INFERIORS pot aparèixer visiblement als dos anys quan l’infant comença a pujar escales i quan intenta xutar una pilota amb el peu però és l'última en determinar-se, cap als 7 anys.
• La DOMINÀNCIA DE L'ORELLA presenta una asimetria en les seves funcions: la dreta reconeix i reté millor els elements lingüístics (fonemes, mots, xifres) mentre que l’esquerra és dominant per a la percepció de la música.

• LATERALITAT I ESPAI No confondre lateralitat (és a dir domini d’un costat lateral del cos en relació a l’altre) amb el coneixement de la diferenciació del costat esquerre i dret que l'infant comença a distingir-ho als 5 anys.

3.2 EL MOVIMENT

+ info

IMPORTANT : És important que amplieu aquest apartat amb la informació que trobareu al moodle dins de la carpeta "Textos per estudiar i pensar la intevenció en el desenvolupament psicomotor" en el següent pdf "El moviment dels infants i la intervenció dels adults (respecta'm el meu temps)".

+ info

+ info

EL DESENVOLUPAMENT NEUROMOTOR

Els moviments poden ser de tres tipus:

VOLUNTARIS

REFLEXES

AUTOMÀTICS

+ info

+ info

+ info

L’activitat motriu evoluciona dels actes reflexes als voluntaris i als automatitzats.

ETAPES DE LA MOTRICITAT

• De 0 a 1 any. La motricitat en principi reflexa va organitzant-se i convertint-se en un acte intencionat, orientat a un fi. Ex. Agafar objectes i portar-los a la boca

• D' 1 any a 2 anys. Amb la marxa, va enriquint-se de noves adquisicions. Centrada en l’acció directa, immediata on la visió dels objectes estimula el nen a moure’s. Ex. Caminar, trotar, ficar, llançar, omplir, etc.

• De 2 a 3 anys. Amb l’adquisició de la permanència de l’objecte ( buscar un objecte que ha desaparegut) d’una banda, i l’aparició de la imitació de l’altra, la motricitat acaba devenint representació.

• Desprès dels 3 anys. La motricitat, s’estructura en gestos cada vegada més precisos, complexes, coordinats a través dels que dóna sentit a l’espai i al temps. L’infant progressa cap a l’autonomia.

+ info

LA LOCOMOCIÓ

• Desplaçar-se per l’espai en posició erecta suposa el control de l’equilibri i la coordinació dels moviments alterns dels membres inferiors, així com de l’adquisició del to o força muscular que li permeti mantenir el seu pes en posició dreta.

• Aprendre a caminar, còrrer o saltar comença amb el control del cap, per a asseure’s amb l’esquena recta, en primer lloc i després arrossegar-se, aixecar-se i finalment caminar.

• EL GATEIG I EL RASTREIG . Són dues formes de desplaçament que apareixen com a conseqüència del procés de maduració, de tal manera que la inhibició de la seva pràctica per part de l’adult podria arribar a tenir conseqüències en l’evolució normal del nen.

• MARXA I CURSA. El desenvolupament de la marxa depèn igualment de la maduració. Després d’haver assolit els desplaçaments per terra, els infants comencen a interessar-se pels desplaçaments en el pla vertical.

• Poc a poc l'infant farà autodesplaçaments per l'aire (salts), girs i transportarà objectes d'un lloc a un altre.

+ info

LA PRENSIÓ

• És la capacitat per a agafar objectes amb la mà i juga un paper fonamental en el seu desenvolupament intel·lectual.

• ETAPES EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA PRENSIÓ

• 1a etapa. Des del naixement fins al 4t mes aprox. La prensió apareix com a conducta reflexa i involuntària. Durants els dos primers mesos el nadó porta la mà a la boca realitzant una primera exploració del seu cos. De vegades els seus dits entren casualment en el seu camp visual i els mira durant uns segons. Al final de l'etapa desapareix el reflex de Grasping o prensió i comencen a manifestar-se els primers signes d'activitat voluntària.

• 2a etapa. Des dels 4 mesos al sis mesos aproximadament. Es dóna una coordinació entre l'espai visual i l'espai tàctil on l'infant observa detingudament les seves mans i tracta d'agafar objectes que se li presenten però no ho aconseguirà fins al 6è mes.

• 3a etapa. Des dels sis mesos al desè mes. L'infant és capaç d'abastar i manipular l'objecte desitjat que comporta dos moviments: L'aproximació de la mà a l'objecte i la presa de l'objecte.

• 4a etapa. Des dels deu mesos en endavant.

• 1 any que tingui al seu abast objectes i materials que li cridin l'atenció i utensilis de la vida pràctica per manipular i explorar.

• 2 anys, manipular amb objectes diversos per omplir i buidar, ficar i treure, encaixar, enfilar, etc.

• 3 anys, tallers o racons permanents per confeccionar collarets, fer bricolatge, joc simbòlic, expressió plàstica i activitats pràctiques com vestir-se, posar-se les sabates, botonar, etc. afavoreixen la coordinació de moviments, la destresa en l'ús d'eines i l'habilitat i domini de tècniques.

+ info

L'ACTIVITAT GRÀFICA

• En sentit ampli s’entén per grafisme tota producció de rastres sobre una superfície, usant el traçat. Compren per tant els gargots, els motius decoratius com les sanefes, l’escriptura o el dibuix.

• COMPONENTS DE L’ACTIVITAT GRÀFICA

• MOTOR. Implica postura, prensió de l'estri i autonomia del braç, l'avantbraç i la mà.

• PERCEPTIU. Inclou la coordinació ull-mà.

• REPRESENTATIU. Significat que l'infant dóna al que dibuixa.

• AFECTIU-EMOCIONAL. Motivació i actitud de l'infant cap a les activitats gràfiques que requereixen, per la seva complexitat, un nivell elevat d'esforç.

• ETAPES DE LA MOTRICITAT GRÀFICA V. LOWENFELD

• ETAPA DEL GARGOT (dels 18 mesos als 4 anys)

• GARGOT INCONTROLAT (18 mesos): Gargots d'escombrada, circulars i de bucle. Ho fa per plaer i sense intenció representativa.
• GARGOT CONTROLAT (30 mesos): S'inicia la coordinació visuomanual , és a dir, mira i guia allò que dibuixa. Respecta les línies del paper.

• ETAPA PREESQUEMÀTICA (dels 4 als 7 anys)

• L’infant és conscient del que representa.
• La primera figura acosenguida és la humana "capgrossos". Als 6 anys fa la figura humana amb tots els detalls. Ús del color segons el seu gust. Distribució de l'espai casual i després d'acord amb la realitat. La proporcionalitat de la mida és subjectiva.

"Cal vivenciar els moviments en l'espai abans de vivenciar les trajectòries en el paper", el moviment s'aprén amb el moviment.

+ info

04

LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESQUEMA I IMATGE CORPORAL

L'ESQUEMA CORPORAL

És la consciència i el coneixement que es té del propi cos en repòs i en moviment. PROCESSOS QUE INTERVENEN EN L’ELABORACIÓ DE L’ESQUEMA CORPORAL

• L’EXPLORACIÓ DEL COS.

Als 3 mesos l'infant comença a interessar-se pel seu cos. Descobreix les mans : les mira, les porta a la boca, xuma els dits... Als 4 mesos explora la seva cara; Als 6 mesos agafa els seus peus, els toca, els observa, els porta a la boca. Als 9 mesos agafa les seves cuixes, tira dels seus cabells, etc. Al voltant de l’any l’exploració del cos es torna més precisa, més extensa i més variada: palpa el cap, el coll, el ventre, els òrgans genitals. Cap als 18 mesos introdueix el dit dins el nas.

• LA DIFERENCIACIÓ DE SI EN RELACIÓ ALS ALTRES. Cap als 6 mesos comença a reconèixer-se com a individu diferent dels altres.

• LA IMITACIÓ L'infant comença a reproduir moviments i gestos realitzats per altres de manera sistemàtica fins que és capaç de fer-la en diferida, és a dir, quan és capaç de reemplaçar l’acció, l’objecte, per la seva imatge.

• L’EXPERIÈNCIA DEL MIRALL Entre 6 i 18 mesos, l’infant adquireix una representació global del cos gràcies al mirall i a l’imatge seva que projecta. L’infant identifica els seu cos amb la seva imatge. Aquesta adquisició constitueix un fet molt important per a la construcció de l’esquema corporal i la presa de consciència del seu propi cos.

• EL CONEIXEMENT DEL COS Entre els 2 i 8 anys l’infant aconsegueix reconèixer les parts del seu propi cos i posar-li nom.

• LA REPRESENTACIÓ GRÀFICA DEL COS A partir dels 3 anys comença a representar el seu cos (capgrossos) però no serà fins els 6 anys que fa una representació més completa i estructurada de la realitat.

+ info

+ info

LA IMATGE DEL COS

És la representació imaginària del nostre cos tot sencer, resultat de les nostres experiències emocionals, afectives, relacionals establertes amb l’entorn i que projectem sobre el nostre cos. COM S'ELABORA LA IMATGE DEL COS? S’elabora a partir de les relacions que els infants estableixen amb els altres:

• LES RELACIONS AMB ELS PARES I FAMÍLIA. Les projeccions imaginàries de la mare i de la família sobre l’infant (gairebé sempre inconscients) tenen una certa influència en l’elaboració de la imatge del cos. Si aquestes valoracions són negatives, l'infant corre el risc de desvaloritzar la imatge de si mateix. La imatge corporal es construeix diferenciant el seu propi cos del matern i identificant-se amb el pare del mateix sexe.

• L’EDUCACIÓ Percep molt aviat l’escala de valors relacionats amb el cos, tant al si de la família com dins el grup social. Hi ha parts nobles com el cap i el cor i parts tabús com els òrgans genitals.

• LA MODA. Els mitjans de comunicació influencien molt la imatge corporal reforçant el culte al cos com a objecte de seducció i creant valors estètics del cos.

BIBLIOGRAFIA

AAMMRRSS. (1988).El material de desenvolupament sensorial. Barna: AMRRSS Cardó Florez,C.; Vila Saborit, B. (200 )Material sensorial (0-3 años).Manipulación y experimentación. Barna: GraóPons E., Roquet-Jalmar D. Desenvolupament cognitiu i motor. Ed. AltamarApunts IOC

Gràcies!!!