Tema 3 EUROPA FEUDAL

Índex

1. L'imperi carolingi

2. La crisis del sitema carolingi

3.Característiques de la societat feudal

4. La monarquia feudal

5. La noblesa: un estament privilegiat

6.El clergat

7. L'estament no privilegiat

1. Carlemany i L'imperi carolingi

Vocabulari

1.1 El regne dels francs

Els francs s'asentaren a l'antiga Gal·lia, centre Europa i el nord d'Itàlia. En 732, un noble anomenat Carles Martell va frenar l'avanç del califat Omeya cap Europa. Son fill, Pipí el Breu, va derrocar els antics reis fracs, i fundà la dinastia carolingia. El seu fill, Carlemany va ser el rei més important de la seua dinastia.

Carlemany, emperador

Net de Carles Martell, Carlemany (747-814) va ampliar els territoris dels francs per Gal·lia, Germània i part d'Itàlia, establint fronteres segures. Per protegir-se de l'islam va crear la Marca Hispànica. Va unificar religiosament el seu territori, reforçant l'autoritat política sobre la religiosa (cesaropapisme) obligant als bisbes a jurar fidelitat. Al 800 va ser coronat emperador per Lleó III, intentant recuperar la glòria de l'imperi romà. Ser coronat pel Papa suposava ser reconegut pel màxim representant de Déu en la Terra, i el posava per davant de la resta de governants cristians. Durant el seu regnat, hi hagué una unificació cultural, política i religiosa que no tornaria fins a la fi de l'edat mitjana: va ser l'últim Imperi Occidental.

Vocabulari

Vocabulari

1. Carlemany i L'imperi carolingi

Resorgiment cultural

La seu de l'imperi de Carlemany estava a Aquisgrà, on el seu palau imitava als antics fors imperials. Buscant tornar a l'esplendor de l'antiga Roma també a nivell cultural, va impulsar la creació d'escoles, on s'ensenyava el llatí i els monjos van començar a copiar els antics autors de Grècia i Roma. Es van fusionar el món clàssic amb el cristianisme.

6.2. el govern de Carlemany

Un nou imperi, una nova administració

Com es va dividir i organitzar el territori?

Vocabulari

Comtats

Carlemany el va dividir en 250 comtats. Cada comtat estava controlat per un compte, un noble proper a l'emperador.

Vocabulari

Marques

Als territoris de frontera establí marques, amb més poder militar. Al front de estaven els marquesos.

Quines son les bases del sistema?

• Estos càrrecs no eren vitalicis ni hereditaris, estaven sempre sotmesos a l'autoritat de l'emperador.
• Era un sistema bassat en el principi de fidelitat i protecció: Carlemany donava terres als seus nobles i el dret de governar-les, a canvi d'un jurament de lleialtat (el reconeixen com màxima autoritat) i ajuda militar.
• Este jurament es repetia amb els vassalls de menor rang, consolidant l'estructura de servidumbre initiciada al segle VI.

Vocabulari

Els missi dominici eren comisaris reials que controlaven estos territoris i als nobles que els governaven, per fer complir la llei imperial.

La crisi carolingia: el naiximent de l'Europa feudal.

La dinastia va entrar en crisi quan el fill de Carlemay, Lluis del Piadós, va dividir el territori a la seua mort entre els seus fills. Va començar un període de lluites civils i el territori es va dividir en diferents regnes, segons el tractat de Verdún (843). La protecció i seguretat imperial va desapareixer, el que van aprofitar vikings i musulmans per atacar. En aquest clima de crisi, els comtes es van fer més i més forts, forçant a pactes ventajosos a la corona a canvi del seu servell militar.

En 877 les capitulars de Quiercy signades per Carles el Calb, van decretar que els títols serien vitalicis i heredables. Els nobles es van convertir en senyors al seus territoris, independents del poder dels reis. Això va dinamitar el poder central, donant inici al feudalisme a Europa.

3.

Característiques de la societat feudal

En el context d’inestabilitat política i crisi del segle IX-X, els reis van buscar el favor i l’ajuda de la noblesa, que cada volta guanyava més poder.

Vassalls menors

La noblesa

El rei

Els nobles que juraven vassallatge al rei també cedien part del seu territori a noblesa de menys rang, de forma que el poder unificar de la monarquia estava cada volta més fragmentat. L'alta noblesa es va convertir en reis en la pràctica del seu territori.

reconeix l’autoritat del monarca com superior, ja que el seu poder venia de Déu, i juraven prestar-li servei militar, posant homes armats quan ho necessités, i polític donant-li consell. Aquest intercanvi es coneix com vassallatge, i és una de les bases del sistema feudal.

Donen terres als nobles a canvi de servell militar, consell, fidelitat i llealtat. A canvi els donen feus, territoris enormes on la noblesa i l’alt clergat tenia pràcticament un poder total.

Vocabulari

Les seues terres les treballen camperols i camperoles lliures, i serfs i serves, que paguen pel seu ús.

3.

Característiques de la societat feudal

Vocabulari

Este sistema vassallàtic va donar lloc una societat estamental. Cada estament o grup social tenia la seua funció

Vocabulari

Vocabulari

Clergat (oratores)

Noblesa (bellatores)

Vocabulari

Tercer estament (laboratores)

Encarregats de pregar per la societat feudal. Són part de l'estament privilegiat. Tenen propietats otorgades per la monarquia, treballades per les persones que hi habiten. Cobren el delme. Hi ha grans diferències dins del mateix estament.

Els encarregats de defensar militarment a la societat. Són senyors feudals, raó per la qual tenen drets i privilegis sobre les seues terres i les persones que hi habiten. No paguen impostos, cobren de la població que treballa les seues terres.

Els que treballen. Són l'estament no privilegiat. Són la major part de la societat, formada per artesanat, comerciants i la pagesia (camperols i serfs). Paguen impostos, al monarca, el senyor feudal i l'Església.

• Els dos primers estaments son els privilegiats, una xicoteta porció de la societat que viu del treball i les taxes de l’estament no privilegiat.
• Una de les principals característiques de la societat estamental és que és ve marcada pel naixement, no és pot pujar d’estament.
• El poder del clergat radica en que legitima el poder del rei i la societat estamental: la societat té funcions diferenciades per gràcia de Déu.

3.

Característiques de la societat feudal

4. La monarquia feudal

La monarquia és la institució feudal que es situa al cim de la piràmide social. El rei o la reina ho son per dret diví, per la voluntat de Déu. Això els posa per amunt de la noblesa, (ja que el poder del rei emana de Déu, i de la noblesa emana del rei) i legitima el poder del monarca.

Tot i què es tracta d’un càrrec hereditari, l’església està present en les ceremonies de coronació, reafirmant el seu poder.

Poder real i poder teòric

El poder del monarca feudal és complex:

• tenien el poder teòric sobre la totalitat del regne, pero la estructura fragmentaria del poder feudal fa que els nobles i eclesiàstics tinguin poder econòmic, polític i judicial al seu feu.
• Per això el poder real del monarca és sobre les terres de la corona, no sobre tot el regne.

Té atribucions exclusives: com convocar als nobles a la guerra, dirigir campanyes militars, recaptar impostos en els feus (a banda de les taxes feudals) i jutge suprem.

La capital no és fixa, i el rei es trasllada acompanyat de la cort: La Cúria i Consell Reial. nobles, juristes, religiosos i servidors que l’acompanyen. És una forma de controlar que els privilegiats realitzen els seus serveis.

El Sacre Imperi

Amb més poder que el títol de monarca únicament hi ha dos, ambdues vinculats amb la cristiandat i la seua defensa: l'emperador del Sacre Imperi i el Papa.

mperador del Sacre Imperi Romanogermànic

apa

i la seua cort, que des-de Roma defensaven la cristiandat espiritualment. El Papa era el cim de l’organització religiosa. Dins dels seus territoris (els Estats Pontificis) el seu poder és total. El seu poder fora de les sues terres és un poder simbólic amb implicacions reals, ja que té poder de legitimar als monarques, o excomulgar-los.

Títol que, en teoria, posava al emperador amunt de la resta de reis, encarregat de defensar el cristianisme militarment. En la pràctica era un títol simbòlic, sense poder real en la resta de regnes europeus. El primer emperador del Sacre Imperi va ser Otó I en el segle X.

5. La noblesa

La noblesa és el primer dels estaments privilegiats, tot i què en la pràctica tenen privilegis molt pareguts a l’alt clergat. Tenen el privilegi de no treballar, la seua ocupació principal és la guerra: són els bellatores, els guerrers, encarregats de defensar la societat i el cristianisme. Es tracta de un estament molt estratificat, amb grans diferències entre l’alta noblesa (membres del consell reial o cúria, grans propietaris feudals) i la baixa noblesa

Alta noblesa

Baixa Noblesa

• Vassalls de l'alta noblesa
• Els seus feus són més menuts
• La part més baixa de la noblesa (els gentilhomes) sols tenen com privilegi l'exempció d'impostos

• Vassalls directes del monarca
• Són part de la Cúria o Consell Reial

• Tenen grans feus.
• Grans beneficis i regalies.
• Tenen les seues xarxes vassallàtiques pròpies.

Característiques de la noblesa

Son senyors o senyores d’un feu, dins del qual son la màxima autoritat política, econòmica i judicial.

Vocabulari

Si bé el feu és una propietat vinculada, son els propietaris reals de les terres del feu, per les que cobren als llauradors i llauradores que hi treballen, i dels seus recursos com ponts, molis o almàsseres, de les que tenen el monopoli (regalies).

La noblesa, després del pacte de fidelitat, format pel ritual de l'homenatge i la investidura, té una sèrie de drets i prerrogatives al seu territori:

Vocabulari

Vocabulari

Cobren impostos als camperols que treballen les terres del feu, i estan exclosos de pagar impostos a la corona.

Drets jurisdiccionals. Dins del feu el senyor o la senyora son la màxima autoritat legal i de justícia , encarregats de jutjar qualsevol incident.

Homes i dones de noblesa

Homes

Dones

• Les dones tenien un rol majoritariament domèstic: no anaven a la guerra i no exercien el rol de senyora si els seu marit estava present.
• Es casaven al voltant dels 15 anys i moltes tenien una formació cultural molt escassa.
• La seua funció era la gestió del castell, i durant el seu temps lliure es dedicaven a activitats com brodar, tocar musica o passejar pels terrenys del feu.
• La posició més avantatjosa per una dona noble era la de viuda amb un fill menut, ja que podia gestionar el feu fins que el fill fora gran, sense tindre l’obligació de casar-se novament.

• Els homes de la noblesa dedicaven part del seu temps a la gestió del feu: inspeccionen les collites, recapten els tributs i imparteixen justícia entre vassalls i serfs.
• Constituïen l’elit de l’exercit, i bona part de les sues activitats estaven orientades cap a la formació militar: des-de les justes i tornejos a la caça amb diferents animals.
• Com ja hem dit, hi ha graus dins de la noblesa: part de la noblesa està al servei militar d’un noble de major categoria, amb el càrrec de cavallers.
• La seua formació militar començava al voltant dels 14 anys com escuder i al voltant dels 20 eren nombrats cavallers en la cerimònia d’investidura.

6. El clergat

Vocabulari

El clergat era l’altre estament privilegiat, sense tributació fiscal i amb poders plens al seu territori, llavors a diferencia de la noblesa el seu poder estava lligat a la espiritualitat. Son senyors feudals, ja que també tenen feus.

Si bé el clergat eren els oratores, els encarregats de resar i pregar per les animes cristianes, en la pràctica l’Església era una institució amb gran poder terrenal.

En un món tan religiós com el feudal, el paper de l’església era de gran pes, i això els donava gran poder sobre la població. L’església marcava les principals festivitats del calendari i les obligacions religioses articulaven el dia a dia de tota la societat, però particularment els no privilegiats.

6. El clergat

recursos i poder de l'Església

Al ser els encarregats de legitimar el paper del monarca com triat per Déu, el clergat tenia feus enormes, on cobrava les rendes feudals, i que produïa productes agrícoles. A banda, cobrava el delme a tots els llauradors i rebia donacions dels feligresos. En alguns casos estos deixaven els seus bens a l’església al morir. Com que els clergues en teoria no podien tindre fills entre els qui dividir el territori, els dominis de l’església sols podien créixer. Tot això va fer que bona part del clergat gaudirà d’un nivell de vida alt.

Vocabulari

6. El clergat

Estructura del clergat

Vocabulari

El clergat (tots els homes i dones religiosos) tenen la seua pròpia organització piramidal, al cim de la que es troba el Papa. Segons la seua destinació i dedicació hi ha clergat secular: els encarregats d’atendre als creients, i el clergat regular, dedicats a la oració i el treball. Es l’única modalitat on poden haver-hi dones (les monges). Com en la noblesa, hi ha grans diferencies entre alt clergat, amb privilegis i condicions molt paregudes a la noblesa. En moltes ocasions eren els fills no hereus de famílies de l’alta noblesa, i en la practica eren nobles en tots els sentits. El baix clergat, sacerdots, retors, monjos... portaven una vida humil quasi al mateix nivell que l’estament no privilegiat.

Vocabulari

Vocabulari

7. L'estament no privilegiat

• L’estament no privilegiat estava format per la pagesia i l’artesanat, malgrat en aquest període de l’edat mitjana l’artesanat és un percentatge molt baix de la població.
• La major part de la població, al voltant del 90%, son llauradors i llauradores, que viuen al poblats i aldees menudes baix del control d’un senyor feudal, ja siga noble o eclesiàstic.
• Son els coneguts com laboratores, els que treballen a canvi de la protecció de la noblesa i el suport religiós del clergat. No tenen cap privilegi, i son l’únic estament que ha de pagar impostos (senyorials, delme, generalitats...).

Hi ha dos grups diferenciats:

• Llauradors i llauradores lliures: propietaris d’alous, territoris que no son part d’un feu. Malgrat la tendència és a endeudar-se i perdre les terres, rao per la qual son una part menuda del grup. Tenen més llibertats que els serfs però estan també lligats a un senyor feudal.
• Serfs i serves: població que viu i treballa les terres del feu, el seu treball i la seua vida condicionats pel senyor feudal.

Vocabulari

7. L'estament no privilegiat

Vocabulari

Vivien a un senyoriu territorial, on treballaven una de les parcel·les o masos que el senyor cedia als llauradors a canvi d'unes rendes (rendes senyorials). A banda d'estes rendes (impostos per l'ús de la terra del feu) tenien altres obligacions amb el seu senyor:

• Treballaven en el domini, les terres del senyor, determinats dies del any, fan prestacions personals.
• Entregar el cens.
• Oferir els primers fruits de les collites (primícies)
• Fer ús dels monopolis (pagar per usar servei de consum).
• Pagar impostos per alguns serveis, com la caça o les terres de pasturatge.
• Ser part de la infanteria en temps de guerra .

Vocabulari

Vocabulari

Vocabulari

Vocabulari

Vocabulari

7. L'estament no privilegiat

Això era, a banda de per la gran quantitat d’impostos que havien de pagar, perquè tant les tècniques com les ferramentes agrícoles eren molt rudimentàries, i la producció agrícola era molt baixa.

• L’una tècnica que s’aplicava per no esgotar el sol la rotació de cultius amb guaret, primer biennal i amb els segles triennal. Este sistema suposava la divisió del terreny en parcel·les, una de les quals es deixava sense cultivar (guaret), i les altres es cultivaven, generalment amb cereals, però també llegums, vinyes i oliveres.

La vida de la pagesia era una vida dura. Tota la família participava a les tasques agrícoles, malgrat els homes solien fer activitats que requerien més força física. Les jornades de treball eren de Sol a Sol, i durant tot l'any, i malgrat això vivien en situació de pobresa.

Vocabulari

Sistema de rotació triennal

Sistema de rotació biennal

7. L'estament no privilegiat

Pràcticament esta població tenia una economia d’autoconsum: menjaven allò que podien produir per si mateixos, generalment cereals i algunes hortalices. Tenien una dieta molt deficitària i amb grans carències. A més a més, el risc de patir males collites podia portar a l'acumulació de deutes amb el senyor, i terminar com serf o serva.

També elaboraven productes bàsics com ferramentes i roba. Els intercanvis eren molt escassos, ja que el comerç és pràcticament inexistent. Els artesans moltes voltes viuen dins del feu, treballant per un senyor, o viatgen entre poblats de forma itinerant amb productes bàsics com sal o eines de ferro.