Antic Règim i Revolucions Liberals
Tema 1.
Índex
L'economia de l'Antic Règim
La societat de l'Antic Règim
Política: absolutisme
La Il·lustració
La Revolució Americana
La Revolució Francesa
L'Europa Napoleónica
10
L'Amèrica hispanoportuguesa
Restauració i revolució
Els nacionalismes
1. L'economia de l'Antic règim
- Economia preindustrial (agrària)
- Indústria poc tecnificada
Transició demogràfica
- Antic Règim = règim demogràfic antic
- s. XVIII = creixement població (augment natalitat, i descens mortalitat)
- creixement població = creixement econòmic
Model de transició demogràfica
Transició demogràfica
- Antic Règim = règim demogràfic antic
- s. XVIII = creixement població (augment natalitat, i descens mortalitat)
- creixement població = creixement econòmic
Evolució de la població als s. XVII i XVIII
Economia preindustrial (agrària)
- Sector més important = primari
(80% de la població)
- Poca productivitat (escassetat)
- 2 sistemes d'explotació agrícola =
- camps oberts (openfield)
- camps tancats (bocage)
Economia preindustrial (agrària)
- Ramaderia limitada = dieta cereals
- territorial
- jurisdiccional
(rei, senyors, Esglèsia)
Indústria poc tecnificada
- Sistema gremial = monopoli
- sistema de treball a domicili (Domestic System) = escapar de la regulació gremial
- Grans fàbriques de l'Estat = fàbriques reials
Domestic System
A. L'empresari obté les materies primeres i les ferramentes i les entrega a families camperoles.
C. L'empresari recull el producte i el comercialitza directament (venda lliure). Sense regulació gremial.
B. Els camperols realitzen el producte a sa casa (tota la producció), en èpoques on hi ha menys feina al camp. Tota la familia.
Reial Fàbrica de Tapissos de Madrid
Creixement del comerç
- Comerç Interior = mercats setmanals i fires anuals
- Comerç internacional = expansió colonial
- Imperis i monopolis de comerç
- Grans companyies privilegiades
- Aparició de la banca moderna
- exploracions del s. XVIII
Banc d'Anglaterra. 1800 i actualitat
Comerç triangular
Comerç d'esclaus
2. La societat de l'Antic Règim
Societat amb 3 estaments = desigualtat d'origen
Activitat
Noblesa i aristocràcia
- Aristocràcia : administració i exèrcit
- s. XVIII = creixement poder (afinitat alta burgesia)
El clergat
- Dos grups:
- Clergat secular
- Clergat regular
- Alt clergat i baix clergat
- Carrera eclesiàstica = promoció estament privilegiat
Innocenci X. Velázquez.
El tercer estat
- Anglaterra, Suïssa, Províncies Unides..
- descontent: participació política
- matrimonis de conveniència: ascens
El triomf dels representants. Hogarth (1755)
El tercer estat
- oficials tallers, empleats, servei domèstic...
- arrendataris, serfs o propietaris
- conflictes socials
Activitat: Marriage á la mode (Hogarth)
El contracte de noces
Activitat: Marriage á la mode (Hogarth)
Poc després de les noces
Activitat: Marriage á la mode (Hogarth)
La visita al metge
Activitat: Marriage á la mode (Hogarth)
El despertar de la comtessa
Activitat: Marriage á la mode (Hogarth)
La mort del comte
Activitat: Marriage á la mode (Hogarth)
El suicidi de la comtessa
3. Política: absolutisme
Monarquia = govern dominant a Europa s. XVIII = increment poder = monarquia absoluta
La monarquia absoluta
La monarquia absoluta
- Concentració de tot el poder (Absolutisme)
- En realitat = limitacions:
- resistència dels poders locals
- limitació autoritat reial = assemblees
Lluis XIV (el Rei Sol). Rigaud, 1701
La monarquia absoluta
- Pràctica del govern absolut:
- Aliança amb els poderosos
- Manteniment sistema fiscal
- Absolutisme amb reformes (Il·lustració) = economia, indústria, comerç, educació...
- No altera la base de l'Antic Règim
Cateria II (Rússia), Josep II (Àustria) i Carles III (Espanya)
El parlamentarisme
No a tota Europa hi ha monarquies absolutes = règims parlamentaris (participació classes mitjanes)
- Guerres Civils angleses (1642 - 1651) = execució de Carles I
- La revolució Gloriosa de 1688
- signatura de la Declaració de drets (Bill of Rights) = limitació poder reial (materia fiscal i política exterior)
- Provincies Unides
- Rebel·lió contra Espanya (Guerra dels 80 anys)= República (1648)
- 7 províncies amb Parlament propi
El parlamentarisme
Europa a la segona meitat del s. XVIII
Les relacions internacionals al s. XVIII
- S. XVIII = sistema d'equilibri continental = no supremacia
- Tractats d'Utrecht-Rastatt (1713-1714) = França perd hegemonia i Espanya cedeix territoris
- Pactes de familia (aliança França - Espanya)
- Preponderància marítima Anglaterra
- Revisionisme espanyol i guerres que amenacen l'equilibri
- La Guerra dels 7 anys (1756-1763)
Les relacions internacionals al s. XVIII
- La Guerra dels 7 anys (1756-1763)
- França, Espanya, Àustria i Rússia vs Regne Unit i Prússia
- La guerra més violenta del segle
- Europa, Amèria, Índia i costes d'Àfrica
- Efectes:
- Alteració equilibri = repartiment Polònia
- Beneficiada = Caterina II
- Àmbit colonial: R.Unit = Quebec, Montreal, Índia i Florida
- Procés d'independència dels EEUU
Canvis territorials a l'Europa del s. XVIII
4. La Il·lustració
s. XVIII = nova manera de pensar = ús de la raó i la llibertat
Origen i expansió de la Il·lustració
- Inici = 1680-1730 = Anglaterra i Províncies Unides
- Expansió: França, Itàlia i estats alemanys
- 2ª Meitat s. XVIII = França = centre de difusió de l'ideari il·lustrat
- Reformisme il·lustrat = monarquies europees
- Extensió per territoris colonials
Bases del pensament de la Il·lustració
El pensament il·lustrat abastava diferents àrees del pensament polític, econòmic i social, entre els quals destaquen els següents:
Els grans pensadors
Voltaire
Locke
Rousseau
Montesquieu
Diderot
I les pensadores?
La Il.lustració no va pensar en la distribució desigual de papers a la societat. La lluita contra els privilegis, el camí cap al coneixement era un afer de l'home. Marginació de la dona del moviment il·lustrat =llavor del moviment feminista
Mary Wollstonecraft
Olympe de Gouges
5. La revolució americana
Els orígens de la Revolució
- Guerra dels 7 anys = augment impostos (rebel·lió)
- 1773: concessió monopoli del té a la Companyia de les ïndies Orientals = Boston Tea Party
- Tancament port, multa (Massachusetts)
- LListat de greuges
- 1775: enfrontaments armats
Els orígens de la Revolució
- Guerra dels 7 anys = augment impostos (rebel·lió)
- 1773: concessió monopoli del té a la Companyia de les ïndies Orientals = Boston Tea Party
- Tancament port, multa (Massachusetts)
- LListat de greuges
- 1775: enfrontaments armats
Les 13 colònies
Els orígens de la Revolució
- 1776: Declaració d'independència (Thomas Jefferson)
Thomas Jefferson
La guerra d'independència dels EEUU
- George Washington
- Tàctica de guerrilles
- Suport de França i Espanya
- Derrota Yorktown (1781) = professionalització dels colons
- Pau: Tractat de París (1783)
Signatura del tractat
La Constitució dels EEUU
Alexander Hamilton proposa un Congrés = elaboració d'una Constitució per tots (estats) Pares fundadors = nova Constitució = vigor març 1789 Sistema amb 3 poders
Alexander Hamilton
6. La revolució francesa
- Els origens de la Revolució Francesa
- L'Assemblea Nacional (1789-1792)
- La República Conservadora (1794 -1799)
Els origens de la Revolució Francesa
Causes Econòmiques
- Males collites 1780 = alçada de preus
- Problemes de la Hisenda Reial
- Despeses militars = augment del dèficit
- Intent de reforma la fiscalitat de l'Estat (fracàs)
Evolució de les collites i els preus del blat a finals de s. XVIII
Els origens de la Revolució Francesa
Causes Socials
- Malestar dels burgesos = posició secundària
- Malestar del poble = dificultats
- Acabar amb els privilegis
Els origens de la Revolució Francesa
Causes Polítiques i Ideològiques
- La influència de la Independència Americana i la seua Constitució
- Les idees de la Il·lustració = noves formes per enfrontar-se a l'absolutisme
Els origens de la Revolució Francesa
Convocatòria dels Estats Generals
- Rei convoca els Estats Generals = 5 de maig 1789
- Noblesa i Clergat: manteniment privilegis
- Tercer estat: llibertat d'expressió, reunió, comerç i supressió del règim feudal
- Situació de greu crisi de subsistència (preu del blat)
- Sieyès: publica pamflet Què és el tercer estat?
Les etapes de la Revolució Francesa
- La República conservadora
L'Assemblea Nacional (1789-1792)
- Disputa per la manera de reunir-se i votar
- Negació a la petició del tercer estat
- Abandonament del tercer estat = Revolta institucional:
- Reunió a la sala del joc de pilota
- Proclamació Assemblea Nacional
- Objectiu: elaborar una Constitució
L'Assemblea Nacional (1789-1792)
- Reacció = enviament tropes a Versalles i destitució ministre Necker (reformista)
- Resposta popular: rebel·lió urbana (14 de juliol de 1789) : assalt a la presó de la Bastilla
- Reconeixement del rei de l'Assemblea Nacional
- Estiu 1789: Gran Por = revoltes antisenyorials
L'Assemblea Nacional (1789-1792)
L'obra de l'Assemblea Constituent
- 4 agost 1789: decret d'abolició del sistema feudal
- 28 agost 1789: Declaració de Drets de l'Home i del ciutadà:
- drets naturals, llibertat de pensament, econòmica...
- Mesures religioses (expropiació de bèns)
- Nova organització territorial del país (departaments i comunes)
- Promulgació de la Constitució (1791)
L'Assemblea Nacional (1789-1792)
La marxa sobre Versalles
- 5 d'octubre de 1789: queixes de les dones als mercats pel preu del pa.
- Unió de revolucionaris: petició de reformes polítiques liberals i monarquia constitucional
- Exigència a l'ajuntament d'armes
- Marxa cap a Versalles per presentar les seues peticions al rei
- Van obligar al rei a abandonar Versalles i es va traslladar al Palau de les Tulleries a París.
L'Assemblea Nacional (1789-1792)
Constitució de 1791
- Sobirania nacional (Assemblea)
- Executiu (rei)
- Legislatiu (Assemblea)
- Judicial (independent)
- Suragi censatari (restringit): ciutadans actius, amb det. renda i jurament civil
Separació de poders segons la Constitució de 1791
L'Assemblea Legislativa (1791-1792)
- Juny de 1791: detenció del rei a Varennes
- Dissolució de l'Assemblea Constituent = eleccions
- Olympe de Gouges: Declaració dels drets de la Dona i la Ciutadana
- Període turbulent:
- Escassetat d'aliments
- Amenaça exterior: monarquies europees = restabliment absolutisme
- 20 abril 1792: declaració guerra a Àustria (derrota)
- invasió Prússia
Olympe de Gouges
La Convenció (1792-1794)
- La traïció del rei i l'amenaça d'Àustria = revolta de les classes populars = sans culottes
- Assalt del palau de les Tulleries
- Radicalització de la revolució
- Supressió de la monarquia i nova Assemblea (Convenció)
- sufragi universal masculí
- objectiu: nova Constitució
Sans-culottes
Els grups polítics de la Revolució
La Convenció (1792-1794)
EL govern dels girondins
- 22 setembre: proclamació de la República
- Nova Assemblea:
- girondins (revolucionaris moderats i federalistes
- jacobins (revolucionaris radicals, centralistes)
- la plana (burgesos defensors del dret de propietat)
- Convenció nacional dominada pels girondins
La Convenció (1792-1794)
EL govern dels girondins
George-Jacques Danton
- Període de lluites entre els girondins (moderats) i els jacobins (radicals)
Jean Marie Roland
VS
Maximilien Robespierre
Jacques Pierre Brissot
Jean-Paul Marat
La Convenció (1792-1794)
EL govern dels girondins
- 21 gener de 1793: Execució Lluis XVI
- Mobilització cases reials europees
- Primera Coalició d'enemics de la Revolució
- Situació interna perillosa: revoltes contrarevolucionàries
La Convenció (1792-1794)
EL govern dels jacobins (1793-1794)
- 2 juny: masses populars envolten la Convenció (arrest diputats girondins)
- Poder en mans dels jacobins:
- Nova Constitució (sobirania popular i sufragi universal). No va entrar en vigor
- Ampliació Declaració dels drets
- Llei del màxim general (fixació preus articles bàsics i salaris)
- Supresió del culte
- Nou calendari
La Convenció (1792-1794)
EL govern dels jacobins (1793-1794)
- La guerra exterior i la contrarevolució interna = dictadura revolucionària
- Comité de Salvació/Salut Pública (Robespierre)
- El Terror
- Repressió dels contrarevolucionaris i dels revolucionaris no jacobins
- Unió dels enemics de Robespierre = detenció i execució el 27 de juliol de 1794
Execució de Robespierre
La República Conservadora (1794-1799)
La reacció termidoriana
- Burgesia moderada = república conservadora i censataria
- Anul·lació de les lleis jacobines
- Constitució de l'any III (1795) = govern dels millors
- 2 Cambres: Consell dels Cinc-Cents i Consell dels ancians
- Poder executiu: Directori (5 membres)
- Model territorial descentralitzat (departaments)
- Política liberal
Constitució de l'any III
La República Conservadora (1794-1799)
El Directori
- Última etapa de la revolució
- 1799: Sieyès i Napoleó preparen el colp d'Estat
- Dissolució del Directori
- Oposició de l'Assemblea
- Nomenament de 3 cònsols provissionals
7. L'Europa Napoleònica (1800-1815)
- L'herència de la Revolució i de l'Imperi
Napoleó travessant els Alps. Jacques-Louis David, 1801.
El Consolat
- Nou règim polític: el Consolat
- tres membres (Cambacérès, Bonaparte y Lebrun)
- 1802 Napoleó va concentrar tots els poders = cònsol vitalici.
- Política Pacificadora:
- Pau de Lunéville (Àustria, 1801)
- Pau d'Amiens (Regne Unit, 1802
L'administració Napoleònica
- Reforma de l'administració: divisió en departaments o prefectures
- Codi Civil (1804):
- Conquestes revolució moderada
- Llibertat i igualtat civil
- Supressió del règim feudal
- Concordat amb la Santa Seu (1801)
L'Imperi Napoleònic
L'Imperi Napoleònic
El 1804 Napoléo va ser coronat emperador pel papa Pius VII
L'expansió territorial
- Napoleó intenta imposar l'hegemonia francesa a tota Europa.
- Cap a 1812 exerceix un domini directe o indirecte sobre quasi tota Europa
L'imperi Napoleònic
- 1805: Coalició antifrancesa (Regne Unit, Rússia i Àustria) = guerra
- victòria a Austerlitz (vs Àustria i Rússia)
- derrota a Trafalgar (vs R. Unit)
- 1806: bloqueig continental contra el R. Unit // Aliança amb Àustria = dissolució del Sacre Imperi // Ocupació de Prússia
- 1807: Derrota de Rússia a Friedland = Pau de Tilsit (aliat de França)
- Invasió de Portugal, Etrúria, Roma i Espanya
- Objectiu: gran imperi (fracàs)
- 1808: Guerra de la Independència d'Espanya = desgast de les tropes napoleòniques
- 1812: invasssió Rússia = fracàs i retirada de l'exèrcit napoleònic
- 1813: derrota de Napoleó a Victoria i Leipzig
- 1814: deposició de Napoleó = abdicació i retir a Elba.
- 1815: Napoleó escapa d'Elba = restauració de l'imperi dels Cent Dies // Derrota a Waterloo
Reaccions a l'imperi Napoleònic
Doble reacció en els països ocupats pels exèrcits francesos:
- Simpaties dels grups liberals: abolició de monarquies absolutes i supressió de drets feudals.
- Fort sentiment antifrancès: invasió i violència dels soldats i la submissió als interessos de França.
El Gran dia de Girona. César Álvarez Dumont.
El Gran dia de Girona. Ramón Martí Alsina
L'herència de la Revolució Francesa i l'Imperi
- Econòmiques i socials: supressió de privilegis, igualtat davant dels impostos, dret de propietat, llibertat econòmica, repartiment de les terres desamortitzades del clergat, creació del Banc de França...
- Polítiques: constitució amb sobirania nacional, separació de poders i llibertats individuals, igualtat davant la llei, formació d'un Estat-Nació.
- Administratives: nova estructura territorial (centralista), laïcitat de l'estat, Codi Civil Napoleònic
- Culturals i ideològiques: influència del pensament revolucionari als liberals europeus, enfrontament amb l'Esglèsia, condemna de l'esclavatge, fundació de grans institucions nacionals
8. Restauració i revolució
- L'Europa de la Restauració
- Liberalisme i nacionalisme
- L'onada revolucionària de 1820-1825
- Les revolucions de 1830
- Les revolucions de 1848
- Balanç de les revolucions
L'Europa de la Restauració
- Restauració: restaurar monarquies i tornar a la situació prèvia abans de la Revolució
- Període de reacció per tornar a l'Antic Règim
- Legitimisme
- Desigualtat social
- Aliança Esglèsia - Estat
El Congrés de Viena (1814-1815)
- Restabliment equilibri entre potències europees
- Disseny d'un nou mapa polític
- França = 1790
- Aùstria, Prússia i Rússia incrementen territoris
- Creació Països Baixos i Confederació Germànica
- Suècia annexiona Noruega
El Congrés de Viena (1814-1815)
Les aliances
- La Quadruple Aliança (1815):
- Àustria, Rússia, Prùssia i R. Unit
- 1818 + França
- Obj: defensa l'ordre creat pel Congrés de Viena
- La Santa Aliança
- Àustria, Rússia i Prússia
- Obj: manteniment de l'absolutisme davant l'amenaça liberal
- 1823: Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya.
Santa Aliança. Alexandre I (Rússia), Francesc I(Àustria) i Frederic Guillem III (Pr´ússia).
Liberalisme i nacionalisme: les onades revolucionàries
- L'objectiu de tornar a l'Antic Règim = impossible
- Idees com sobirania nacional o drets civils
- Ciutadans de ple dret; no súbdits
- Els països no són territoris heretats, són nacions
- Participació en el govern
L'onada revolucionària de 1820-1825
- Antiabsolutisme i nacionalisme = monarquia constitucional
- Noves formes de lluita = societats secretes
- Pronunciaments militars amb molt poc recolçament popular.
- America llatina → independència.
- Espanya, Rússia, Portugal, Piemont i Nàpols → van ser reprimides per la Santa Aliança.
- Grècia → Guerra d'Independència = Tractat d'Adrianòpolis (1829)
Les revolucions de 1830
- Revolucions liberals amb component nacionalista.
- Insurreccions amb gran suport popular.
- França: Carles X aprovació de les "Quatre Ordenances" → Tres Glorioses Jornades = derrocament del monarca, substituït per Lluis Felip d'Orleans
- Bèlgica: independència d'Holanda: diferències religioses i econòmiques.
- Polònia: fracàs (Rússia)
- Estats italians: fracàs (Àustria)
- Estats alemanys: fracàs (Prússia)
La llibertat guiant al poble. Delacroix
Les revolucions de 1848
- La Primavera dels pobles = despertar de les nacions sotmeses als grans imperis → demandes nacionalistes
- Econòmiques: crisi agrícola de 1847
- Política internacional: ruptura de l'aliança entre Regne Unit i França
- Socials: desenvolupament del moviment obrer, republicà i socialista
Les revolucions de 1848
- França: abdicació de Lluís Felip. Proclamació de la II República (mesures revolucionàries) → eleccions: triomf moderat (motins populars). Propietaris: suport a Lluís Napoleó com a President (autoproclamat emperador)
- Estats italians: petició de constitucions liberals → repressió Àustria
- Estats alemanys: convocatòria Parlament sobirà → oposició Prússia
- Imperi austríac → revolta liberal a Viena i alçament nacionalista a Hongria, Bohèmia.
- Repressió revolta hongaresa (divisió administrativa)
Balanç de les revolucions
- Revolucions liberals, nacionalistes, però també socialistes.
- Abolició de la servitud a Europa (excepte Rússia)
- Instauració del liberalisme democràtic:
- Monarquia constitucional
- Sufragi universal masculí
- Llibertat de premsa
- Fracàs relatiu: assoliment d'alguns objectius
- Enfortiment nacionalisme a estats italians i alemanys
Conseqüències de les revolucions
- El sistema de la Restauració es va esquerda i Europa = dividida en dos blocs:
- L'Europa liberal: Regne Unit, França, Espanya, Potugal, Països Baixos, Bèlgica, diversos regnes italians, etc.
- L'Europa absolutista: Àustria, Prússia i Rússia.
9. Els nacionalismes
- El nacionalisme a l'Europa del s. XIX
- La unificació italiana
- La unificació alemanya
El nacionalisme a l'Europa del s.XIX
- Nació = (terme polític) → sorgiment guerres Europa = sentiment nacionalista de rebuig vs presència estrangera
- conjunt de persones que poseeixen una mateixa nacionalitat, transmesa de generació en generació.
- Nacionalisme = moviment politicocultural → rebuig Congrés de Viena (nacionalitats sotmeses a imperis que no els reconeixien)
- Sentiment nacional influït pel romanticisme → exaltació d'identitat pròia (llengua, història, cultura, religió...) = arrels nacionals en el passat històric
- Consciència nacional per lluitar contre estats opressors
El nacionalisme a l'Europa del s.XIX
- Nacionalismes disgregadors → separar-se d'una unitat política més gran i formar un estat propi.
- S. XIX = Èxit → Grècia, Bèlgica i alguns territoris als Balcans.
- Nacionalismes unificadors → = integrar en un únic estat nació territoris independents o sota domini d'altre estat → Itàlia i Alemanya.
- Idees d'igualtat, llibertat, sobirania nacional → sentiment de nació
- Preludi = unió comercial
- Moviments de joves patriotes romàntics
- Dirigit pel rei (Víctor Manuel i Guillem I) amb suport de burgesia, exèrcit i caps de govern (Cavour i Bismarck)
Camillo Benso, comte de Cavour
Otto von Bismarck
La unificació italiana
Les revolucions (1820,1830,1848) → difusió idees del liberalisme i s'inicia el nacionalisme italià = Risorgimento
La unificació italiana
1859
1ª Fase: (1849-1860): - Dirigida per Víctor Manuel II (rei de Piemont-Sardenya) i Cavour (Primer Ministre) - Aliança amb França = derrota d'Àustria → Llombardia (1859) - 1860: referèndum unió → Parma, Mòdena, Romanya i Toscana - Creació Parlament comú
1860
Víctor Manuel II
La unificació italiana
2ª Fase: (1860-1865): - Revolta Siciliana vs el rei de Nàpols → Garibaldi i camisses vermelles → incorporació Sicília, les Marques i Úmbria. - Nou Parlament = reconeixement Víctor Manuell II, rei d'Itàlia.
Giuseppe Garibaldi
La unificació italiana
1866
3ª Fase: (1866-1870): - 1866: victòria vs Àustria → cessió Venècia. - 1870: derrota de França → incorporació de Roma (capital de l'Estat) → qüestió romana
1870
La unificació alemanya
- A la dissolució del Sacre Imperi Germànic (1806) → Alemanya = 36 estats independents(Confederació)
- Rivalitat de les dues grans potències germàniques:
Prússia
VS
Àustria
La unificació alemanya
- 1834: creació unió duanera = Zollverein
- Prússia: industrialització, exércit i ref. polítiques
- 1862: Bismarck = canceller
- 1864: crisi dels ducats danesos → annexió Schleswig i Lauenburg
La unificació alemanya
- Invasió ducat de Holstein = derrota Àustria → annexió i creació de la Condeferació d'Alemanya del Nord.
- Aliança militar amb estats del sud.
- Guerra amb França → derrota 1870 → annexió Alsàcia i Lorena (fins IGM)
La unificació alemanya
Victòria prussiana en tots els enfrontaments (Dinamarca, Àustria i França) = unió tots els estats (control de Prússia)→ Proclamació Guillem I emperador del II Imperi alemany
10. L'Amèrica hispanoportuguesa
- Les causes de l'emancipació
- Conseqüències de l'emancipació
Les causes de l'emancipació
La independència de les colònies = inici a Buenos Aires i Caracas (1810-1824). Factors:
- Pèrdua de confiança en la metròpoli
- Influència Revolució Americana
- Revolució Francesa → idees = base pensament emancipador
- Interès del R. Unit pel comerç amb Amèrica
El procés emancipador
1ª Fase (1808-1815) (Guerra d'Independència a Espanya)
- Creació de Juntes recolzament Ferran VII
- 1810 = avanç francés = por colònies → revolucions
- 2 ritmes diferents (Atlàntic i Pacífic)
- Argentina: Junta Buenos Aires → independència (resistència interna) = fragmentació →
- Argentina (1810)
- Paraguai (1811)
- Uruguai (Brasil i 1814)
- Veneçuela: Junta Caracas → independència 1811
- Mèxic: 1810 = revolució d'Hidalgo i Morelos (base indigenista) → fracàs per oposició criolla
Ferran VII
Miguel Hidalgo
Jose María Morelos
El procés emancipador
1ª Fase (1808-1815) (Guerra d'Independència a Espanya)
- 1814 = Ferran VII → restabliment poder espanyol (excepte Virregnat de Riu de la Plata)
- Política intransigent
- No concessions a les colònies
- oligarquia criolla i sectors fidels →independència
Ferran VI
El procés emancipador
2ª Fase (1816-1824): - 1816-1820: expedicions sudamericanes de caràcter militar
- Xile (1818): General San Martín venç els espanyols a Chacabuco.
- Colòmbia (1819): Simón Bolívar (Gran Colòmbia = Colòmbia, Veneçuela, Equador i Panamà)
José San Martín
Simón Bolívar
Projecte de la Gran Colòmbia
El procés emancipador
2ª Fase (1816-1824): - 1820-1824: crisi definitiva del poder espanyol
- Mèxic (1821): caràcter conservador
- Centreamèrica (1821)
- Perú: reialista fins 1824 = por a San Martín → Bolívar = victòria a Ayacucho → independència 1827 i Bolívia (1828)
- Brasil: procés no violent. 1822 independència
Conseqüències de l'emancipació
Reconeixement independència = mort de Ferran VII (Cuba i Puerto Rico)
- Polítiques: manteniment latifundisme, cabdillisme, militarisme i corrupció.
- República.
- Aparició partits polítics.
- Violentes lluites polítiques.
- Socials: minoria criolla → poder.
- Esclavatge
- desmantellament propietat comunal indígena → èxode a ciutats
- Econòmiques: fuga de capitals = prèstecs internacionals → endeutament i estancament.
- Obertura mercats exteriors.
- Territorials: aparició nombrosos països.
Tema 1. Antic Règim i revolucions liberals
alfredobosch
Created on August 25, 2022
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Higher Education Presentation
View
Psychedelic Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Geniaflix Presentation
View
Vintage Mosaic Presentation
View
Modern Zen Presentation
View
Newspaper Presentation
Explore all templates
Transcript
Antic Règim i Revolucions Liberals
Tema 1.
Índex
L'economia de l'Antic Règim
La societat de l'Antic Règim
Política: absolutisme
La Il·lustració
La Revolució Americana
La Revolució Francesa
L'Europa Napoleónica
10
L'Amèrica hispanoportuguesa
Restauració i revolució
Els nacionalismes
1. L'economia de l'Antic règim
Transició demogràfica
Model de transició demogràfica
Transició demogràfica
Evolució de la població als s. XVII i XVIII
Economia preindustrial (agrària)
- Sector més important = primari
(80% de la població)Economia preindustrial (agrària)
- Càrregues impositives
(rei, senyors, Esglèsia)Indústria poc tecnificada
Domestic System
A. L'empresari obté les materies primeres i les ferramentes i les entrega a families camperoles.
C. L'empresari recull el producte i el comercialitza directament (venda lliure). Sense regulació gremial.
B. Els camperols realitzen el producte a sa casa (tota la producció), en èpoques on hi ha menys feina al camp. Tota la familia.
Reial Fàbrica de Tapissos de Madrid
Creixement del comerç
Banc d'Anglaterra. 1800 i actualitat
Comerç triangular
Comerç d'esclaus
2. La societat de l'Antic Règim
Societat amb 3 estaments = desigualtat d'origen
Activitat
Noblesa i aristocràcia
El clergat
Innocenci X. Velázquez.
El tercer estat
El triomf dels representants. Hogarth (1755)
El tercer estat
Activitat: Marriage á la mode (Hogarth)
El contracte de noces
Activitat: Marriage á la mode (Hogarth)
Poc després de les noces
Activitat: Marriage á la mode (Hogarth)
La visita al metge
Activitat: Marriage á la mode (Hogarth)
El despertar de la comtessa
Activitat: Marriage á la mode (Hogarth)
La mort del comte
Activitat: Marriage á la mode (Hogarth)
El suicidi de la comtessa
3. Política: absolutisme
Monarquia = govern dominant a Europa s. XVIII = increment poder = monarquia absoluta
La monarquia absoluta
La monarquia absoluta
Lluis XIV (el Rei Sol). Rigaud, 1701
La monarquia absoluta
Cateria II (Rússia), Josep II (Àustria) i Carles III (Espanya)
El parlamentarisme
No a tota Europa hi ha monarquies absolutes = règims parlamentaris (participació classes mitjanes)
El parlamentarisme
Europa a la segona meitat del s. XVIII
Les relacions internacionals al s. XVIII
Les relacions internacionals al s. XVIII
Canvis territorials a l'Europa del s. XVIII
4. La Il·lustració
s. XVIII = nova manera de pensar = ús de la raó i la llibertat
Origen i expansió de la Il·lustració
Bases del pensament de la Il·lustració
El pensament il·lustrat abastava diferents àrees del pensament polític, econòmic i social, entre els quals destaquen els següents:
Els grans pensadors
Voltaire
Locke
Rousseau
Montesquieu
Diderot
I les pensadores?
La Il.lustració no va pensar en la distribució desigual de papers a la societat. La lluita contra els privilegis, el camí cap al coneixement era un afer de l'home. Marginació de la dona del moviment il·lustrat =llavor del moviment feminista
Mary Wollstonecraft
Olympe de Gouges
5. La revolució americana
Els orígens de la Revolució
Els orígens de la Revolució
Les 13 colònies
Els orígens de la Revolució
Thomas Jefferson
La guerra d'independència dels EEUU
Signatura del tractat
La Constitució dels EEUU
Alexander Hamilton proposa un Congrés = elaboració d'una Constitució per tots (estats) Pares fundadors = nova Constitució = vigor març 1789 Sistema amb 3 poders
Alexander Hamilton
6. La revolució francesa
Els origens de la Revolució Francesa
Causes Econòmiques
Evolució de les collites i els preus del blat a finals de s. XVIII
Els origens de la Revolució Francesa
Causes Socials
Els origens de la Revolució Francesa
Causes Polítiques i Ideològiques
Els origens de la Revolució Francesa
Convocatòria dels Estats Generals
Les etapes de la Revolució Francesa
L'Assemblea Nacional (1789-1792)
L'Assemblea Nacional (1789-1792)
L'Assemblea Nacional (1789-1792)
L'obra de l'Assemblea Constituent
L'Assemblea Nacional (1789-1792)
La marxa sobre Versalles
L'Assemblea Nacional (1789-1792)
Constitució de 1791
Separació de poders segons la Constitució de 1791
L'Assemblea Legislativa (1791-1792)
Olympe de Gouges
La Convenció (1792-1794)
Sans-culottes
Els grups polítics de la Revolució
La Convenció (1792-1794)
EL govern dels girondins
La Convenció (1792-1794)
EL govern dels girondins
George-Jacques Danton
Jean Marie Roland
VS
Maximilien Robespierre
Jacques Pierre Brissot
Jean-Paul Marat
La Convenció (1792-1794)
EL govern dels girondins
La Convenció (1792-1794)
EL govern dels jacobins (1793-1794)
La Convenció (1792-1794)
EL govern dels jacobins (1793-1794)
Execució de Robespierre
La República Conservadora (1794-1799)
La reacció termidoriana
Constitució de l'any III
La República Conservadora (1794-1799)
El Directori
7. L'Europa Napoleònica (1800-1815)
Napoleó travessant els Alps. Jacques-Louis David, 1801.
El Consolat
L'administració Napoleònica
L'Imperi Napoleònic
L'Imperi Napoleònic
El 1804 Napoléo va ser coronat emperador pel papa Pius VII
L'expansió territorial
L'imperi Napoleònic
Reaccions a l'imperi Napoleònic
Doble reacció en els països ocupats pels exèrcits francesos:
El Gran dia de Girona. César Álvarez Dumont.
El Gran dia de Girona. Ramón Martí Alsina
L'herència de la Revolució Francesa i l'Imperi
8. Restauració i revolució
L'Europa de la Restauració
El Congrés de Viena (1814-1815)
El Congrés de Viena (1814-1815)
Les aliances
Santa Aliança. Alexandre I (Rússia), Francesc I(Àustria) i Frederic Guillem III (Pr´ússia).
Liberalisme i nacionalisme: les onades revolucionàries
L'onada revolucionària de 1820-1825
Les revolucions de 1830
La llibertat guiant al poble. Delacroix
Les revolucions de 1848
Les revolucions de 1848
Balanç de les revolucions
Conseqüències de les revolucions
9. Els nacionalismes
El nacionalisme a l'Europa del s.XIX
El nacionalisme a l'Europa del s.XIX
Camillo Benso, comte de Cavour
Otto von Bismarck
La unificació italiana
Les revolucions (1820,1830,1848) → difusió idees del liberalisme i s'inicia el nacionalisme italià = Risorgimento
La unificació italiana
1859
1ª Fase: (1849-1860): - Dirigida per Víctor Manuel II (rei de Piemont-Sardenya) i Cavour (Primer Ministre) - Aliança amb França = derrota d'Àustria → Llombardia (1859) - 1860: referèndum unió → Parma, Mòdena, Romanya i Toscana - Creació Parlament comú
1860
Víctor Manuel II
La unificació italiana
2ª Fase: (1860-1865): - Revolta Siciliana vs el rei de Nàpols → Garibaldi i camisses vermelles → incorporació Sicília, les Marques i Úmbria. - Nou Parlament = reconeixement Víctor Manuell II, rei d'Itàlia.
Giuseppe Garibaldi
La unificació italiana
1866
3ª Fase: (1866-1870): - 1866: victòria vs Àustria → cessió Venècia. - 1870: derrota de França → incorporació de Roma (capital de l'Estat) → qüestió romana
1870
La unificació alemanya
Prússia
VS
Àustria
La unificació alemanya
La unificació alemanya
La unificació alemanya
Victòria prussiana en tots els enfrontaments (Dinamarca, Àustria i França) = unió tots els estats (control de Prússia)→ Proclamació Guillem I emperador del II Imperi alemany
10. L'Amèrica hispanoportuguesa
Les causes de l'emancipació
La independència de les colònies = inici a Buenos Aires i Caracas (1810-1824). Factors:
El procés emancipador
1ª Fase (1808-1815) (Guerra d'Independència a Espanya)
Ferran VII
Miguel Hidalgo
Jose María Morelos
El procés emancipador
1ª Fase (1808-1815) (Guerra d'Independència a Espanya)
Ferran VI
El procés emancipador
2ª Fase (1816-1824): - 1816-1820: expedicions sudamericanes de caràcter militar
José San Martín
Simón Bolívar
Projecte de la Gran Colòmbia
El procés emancipador
2ª Fase (1816-1824): - 1820-1824: crisi definitiva del poder espanyol
Conseqüències de l'emancipació
Reconeixement independència = mort de Ferran VII (Cuba i Puerto Rico)