CONSTANTS VITALS

CONSTANTS VITALS

SpO2

TA

Glucèmia

FC

FR

D (Disability)

B (Breathing)

C (Circulation)

disfunció neurològica

PULSIOXIMETRIA

- És una tècnica no invasiva per mesurar la saturació d'oxigen en la sang (concretament en l'hemoglobina arterial). - S'indica com "SpO2", que vol dir "saturació perifèrica d'oxigen". - S'expressa en %. - Valors normals: >95% (de 96 a 100) - En la pantalla del pulsioxímetre s'hi pot llegir: * saturació d'oxigen * FC (freqüència cardíaca, pols) * la corba del pols

- A l'ambulància, normalment, es pren amb el pulsioxímetre que hi ha a la motxilla:

- Però cal recordar que també hi ha un didal per prendre la pulsioximetria al Corpuls.

- I el que tenim a l'aula és així:

A més a més totes les unitats disposen d'aquest sensor que és més precís i es connecta al Corpuls: - Llegeix tant la SpO2 com la SpCO (de monòxid de carboni). - Per utilitzar-lo cal autorització per part de CeCooS o del metge/metgessa de la Mike (per l'elevat cost econòmic). - S'utilitza en aquests casos: 1. pacients pediàtrics 2. adults en casos d'intoxicacions per CO . - És d'un sol ús. -

* Interpretació dels valors obtinguts:

* Precisió de l'aparell: - Són molt fiables quan el pacient presenta saturacions superiors al 80%. - Les situacions que poden donar lloc a error són: * anèmia severa * interferència amb altres aparells elèctrics (tensiòmetre, DEA...) * mala perfusió perifèrica pel fred ambiental, hipotensió o vasocontricció (fer massatge dit) * obstacles com pintaungles, taques a la pell, cremades, brutícia... * sudoració a les mans * arrítmies (ja que està preparat per treballar en rangde de FC entre 40 i 180) * intoxicació per CO en incendis (en aquest cas es mesurarà també la SpCO: Saturació perifèrica de monòxid de carboni).

* Important:- La col.locació del pulsioxímetre mai ha de substituir la mesura de la FC manualment (ja que l'aparell indica la FC però no indica si el pols és fort, normal o dèbil). - Normalment es fa al dit de la mà índex, però si és impossible es pot fer al dit del peu o al lòbul de l'orella (per exemple en persones grans que tenen el lòbul més gran). - Si les ungles estan pintades pot posar-se lateralment enlloc de dorsoventralment, tot i que la majoria fan una bona lectura igualment. - Cal posar el pulsioxímetre i el tensiòmetre en braços diferents per evitar errors de lectura i interferències electròniques.

PULSICOOXIMETRIA

- Mesura la saturació de CO (monòxid de carboni) en la sang (concretament en l'hemoglobina arterial). - S'indica com "SpCO", que vol dir "saturació perifèrica de CO". - S'expressa en %. - Valors normals: <10% Intoxicació greu: >20% - Es pren en casos de possibles intoxicacions per fums (incendis, males combustions d'estufes, etc.).

- És un gas incolor i molt tòxic, pot causar la mort quan es respira a nivells elevats. - Es produeix per la combustió deficient de gas, benzina, petroli, tabac, fusta, etc. Per exemple es produeix en ximeneies, calentadors d'aigua, calderes, calefactors, forns, etc., que no funcionin bé. - Els vehicles amb el motor encès també l'expulsen (vigilar garatges tancats). - El CO pot provocar la mort per asfíxia en pocs minuts perquè té molta més afinitat per l'hemoglobina (proteïna dels glòbuls vermells) que l'oxigen, de manera que els glòbuls vermells queden carregats de CO enlloc d'oxigen. - Una persona amb una intoxicació greu de CO haurà de ser intubada, connectada al respirador i traslladada a un hospital que tingui cambra hiperbàrica on els pacients respiren oxigen pur al 100%. Aquest oxigen administrat a alta pressió aconsegueix que es dissolgui pel plasma sanguini i arribi a les cèl.lules (ja que a través dels glòbuls vermells no en reben perquè estan saturats de CO).

- A Catalunya n'hi ha dos: 1. Hospital Moisés Broggi (St. Joan Despí) 2. Hospital de Palamós.

vídeo

notícia

- La SpCO normalment es mesura amb el mateix didal del Corpuls que també mesura la pulsioximetria. Només cal canviar els paràmetres de la pantalla del Corpuls, i allí es llegeix el valor.

Excepcionalment i si ens ho demana el CeCooS o el metge/metgessa de la Mike, s'hi connecta aquest sensor d'un sol ús que és més precís, però es necessita autorització de CeCooS o metge.

FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA

- És el nombre d'inspiracions per minut (rpm: respiracions per minut). - Hem de comptar les inspiracions a través de l'observació del pit o palpació. - El pacient ha d'estar en Fowler (assegut), calmat i sense parlar. - És l'única tècnica en què no informem al pacient de què li farem per tal de no interferir el seu patró respiratori. - Simulem la mesura del pols però observem l'elevacó del tòrax durant 1 minut. - Es pot mesurar durant 30'' i multiplicar el resultat per 2. - Es pot mesurar durant 15'' i multiplicar el resultat per 4. - Si la FR és de difícil observació, podem recolzar la mà sobre l'espatlla o el pit per percebre millor els moviments toràcics. - Si el pacient parla, tus o es mou agitadament, esperarem uns minuts i tornarem a mesurar.

* Interpretació dels resultats:

- Valors normals: 12-20 rpm - Taquipnea: >20 rpm - Bradipnea: <12 rpm Aquests paràmetres poden variar amb l'edat (els nens la tenen més alta), exercici físic, malalties que causen febre, etc. * Respiració eupneica (normal): - Té la FR normal. - Té un ritme normal (temps entre cada respiració). - Té una profunditat normal (quantitat d'aire que inspirem).

* Alteracions de la respiració:

Podem trobar alterats diferents paràmetres de la respiració

FR:

la profunditat:

TENSIÓ ARTERIAL (TA)

- És la força que exerceix la sang a les parets de les artèries. - També es pot dir "pressió arterial". - Generalment es mesura en el braç, concretament en l'artèria braquial, utilitzant un tensiòmetre. - A les ambulàncies no n'hi ha, però també existeixen tensiòmetres de canell.

- Les parts del tenisòmetre són:

braçalet

connector

pantalla amb botó

- Com es col.loca el braçalet?

El braçalet no ha de quedar ni massa apretat ni massa solt!

- Quines dades ens proporciona?

TA SISTÒLICA (TAS): - quan el cor es contreu - la TA s'eleva - la sang surt del cor

TA DIASTÒLICA (TAD): - quan el cor es relaxa - la TA baixa - el cor s'omple de sang

FC (freqüència cardíaca = pols)

- Quins valors són normals?

- La TA s'expressa en dos números separats per una barra (TAS/TAD). Ex: 120/80. - La unitat de mesura és en mil.límetres de mercuri: mmHg. - Els valors normals són: TAS (TA SISTÒLICA): entre 100 i 140 mmHg TAD (TA DIASTÒLICA): entre 60 i 90 mmHg - Alteracions de la TA:

Quins factors modifiquen la TA? La TA varia al llarg de les 24h del dia. Els facors que influeixen són les emocions, l'activitat física, la presència de dolor, estimulants com el cafè, tabac, algunes drogues, tenir la bufeta plena, etc. CURIOSITATS: Saps què és el MAPA? - És la Monitorització Ambulatòria de la Pressió Arterial - És un tensiòmetre que mesura la TA cada 30-60 minuts durant les 24h mentre el pacient fa vida normal. - L'aparell guarda totes les medicions perquè el metge les pugui analitzar. - Serveix per valorar els efectes d'alguns medicaments, o en situacions en que les mesures domiciliàries discrepin molt de les obtingudes a la consulta, etc.

Com es pren la TA manualment?- Actualment pràcticament sempre es pren la TA amb el tensiòmetre automàtic, però en cas que falli es pot fer manualment. - Necessitarem un tensiòmetre manual + fonendoscopi. * Aclariment 1: esfigmomanòmetre és el mateix que tensiòmetre!! * Aclariment 2: estetoscopi és el mateix que fonendoscopi!!

Procediment per mesurar la TA manualment: 1. Col.loca el maneguet al pacient (1-2cm per sobre la flexura del braç). 2. Assegura't que el fonendoscopi està obert: posa-te'l a les orelles i dóna un parell de copets a la membrana. 3. Col.loca el fonendoscopi a la flexura del braç (una mica per sota el maneguet). 4. Tanca la vàlvula de la pera perquè al pressionar aquesta infli el maneguet (gira-la contràriament a tu). 5. Apreta la pera fins que el manòmetre superi els 200 mmHg. 6. Obre la vàlvula de la pera lentament (girant-la cap a tu). 7. Quan comencis a sentir els batecs del cor fixa't el número que marca el manòmetre perquè equival a la TA SISTÒLICA. 8. Quan ja no sentis res, fixa't en el número que marca el manòmetre perquè equival a la TA DIASTÒLICA. 9. Obrir la vàlvula del tot per deixar sortir tot l'aire.

Els pacients amb hipotensió han d'estar sempre en decúbit supí (ajaguts panxa amunt). Si no és traumàtic, cal aixecar-li les cames per millorar la circulació. A la llitera de l'ambulància el posaríem en posició Trendelenburg: - Hipotensió postural: en ocasions es produeix una baixada de tensió quan aixequem un pacient que estava ajagut i pot marejar-se. Per evitar-ho, no hem d'aixecar els pacients bruscament i sempre que vulguem passar-lo d'ajagut a plantat hem de passar primer per la posició d'assegut.

FREQÜÈNCIA CARDÍACA (FC)

- El pols és l'ona de pressió provocada per l'expansió de les artèries com a conseqüència de la circulació de sang bombejada pel cor. - La FC correspon al número de batecs cardíacs per minut. - S'expressa en bpm (batecs per minut) o ppm (pulsacions per minut). - Es pot localitzar en zones on les artèries estan més properes a la pell. - Mitjançant 3 dits (índex, mig i anul.lar) hem de comprimir l'artèria contra l'os per poder-lo localitzar. - Hem de comptar durant 1 minut o bé durant 30" i multiplicar per dos. - Si el pacient presenta pols arrítmic hem de fer-ho sempre durant 1'. - S'ha de mesurar sempre manualment (encara que el pulsioxímetre o tensiòmetre també ens doni el valor) per notar la seva intensitat (fort, dèbil o normal).

- El pols és una constant vital que ens informa sobre l'aparell circulatori i el funcionament del cor. - Pols central: es percep prop del cor. Ex: pols apical (al cor) i pols carotidi. - Pols perifèric: es percep a zones llunyanes del cor. Ex: pols radial, femoral, pedi, etc. - El pols perifèric desapareix quan la TA és baixa (per exemple per un desmai), per això només hem de prendre el pols perifèric en persones que es trobin bé. - Ha de ser rítmic i percebre's amb certa intensitat. - Si és dèbil, massa ràpid o arítmic ens indica que alguna cosa de l'aparell circulatori no funciona correctament.

POLS RADIAL (perifèric)

- És el que es pren habitualment, ja que és el més còmode pel pacient. - Comprimim l'artèria radial contra el radi. - Fer-ho amb els 3 dits (perquè es troba més fàcilment que amb dos). - Mai s'ha de prendre el pols amb el polze! (el polze té un pols propi que pot portar a confusions). - Si hem d'immobilitzar l'extremitat superior cal prendre el pols radial tant abans com després de la immobilització.

POLS FEMORAL, TIBIAL i PEDI (perifèrics)

- Serveixen per comprovar si arriba reg sanguini a les cames. - S'acostuma a prendre en pacients traumàtics o amb extremitats inferiors afectades. - En cas d'haver d'immobilitzar l'extremitat inferior, es pren tant abans com després de la immobilització per comprovar que la sang continua arribant.

POLS CAROTIDI i APICAL(centrals)

- Són els últims que es perden. - Les artèries caròtides transporten sang oxigenada del cor al cervell. - El pols carotidi s'acostuma a prendre en pacients traumàtics per comprovar que arriba reg sanguini al cervell.

Factors que modifiquen la FC: - Edat - Exercici físic - Febre (la fa augmentar) - Hemorràgia (la fa augmentar per compensar la pèrdua de sang) - Estat emocional (la por, ansietat o el dolor la poden augmentar) - Medicaments (alguns l'augmenten i altres la disminueixen)

TEMPERATURA CORPORAL

40'9º

37'1º-37'5º

Febrícula

ESCRIBE UN SUBTÍTULO AQUÍ

35,5 - 37º

35'5º-37º

35'4º

- Tot i que hi ha termòmetres de molts tipus, a les ambulàncies portem un termòmetre digital que posarem a l'aixella (si està humida cal assecar-la sense friccionar; donant copets) - Cal desinfectar-lo abans i després d'utilitzar. - Truc: deixar un paquet de gasses impregnades amb solució hidroalcohòlica a l'estoig de constants vitals per poder desinfectar el termòmetre quan calgui (ja que la solució alcohòlica la tenim dins l'ambulància, no a la motxilla).

Mecanismes per perdre calor: - Vasodilatació de les venes superficials (cara vermella) - Hiperventilació - Suor (quan s'evapora refrigera el cos) Mecanismes per produir calor: - Augment del metabolisme (les cèl.lules treballen més ràpid per produir calor) - Calfreds (ràpides contraccions musculars) - Pell de gallina (piloerecció)

GLUCÈMIA

- És la concentració de glucosa en la sang. - Unitat de mesura: mg/dL (miligrams de glucosa en decilitre de sang) - Els nivells normals de glucèmia són: * Glucèmia basal: - És la glucèmia en dejú i abans dels àpats. - Valors normals: 60-120 mg/dl (*diabètics 80-140mg(dl) * Glucèmia postprandial: - És la glucèmia que tenim durant les 2h després de menjar (passades les 2h, els valors es normalitzen als de glucèmia basal, a no ser que la persona tingui diabetis). - Valors normals: 90-180 mg/dl

- Parlarem d'HIPERGLICÈMIA quan se superin els valors que hem comentat, i d'HIPOGLICÈMIA quan estiguin per sota. - Tant l'hiperglucèmia com l'hipoglucèmia poder provocar alteracions de la consciència, fins i tot que la persona estigui inconscient. - El glucòmetre és l'aparell per mesurar la glucèmia en una gota de sang. - Material necessari: 1. Gasses estèrils 2. Desinfectant 3. Glucòmetre 4. Tires reactives 5. Llancetes

Aquest és el model de llanceta que porten les ambulàncies:

- Són llancetes de seguretat, ja que l'agulla només surt en el moment de punxar, després queda amagada a l'interior de la llanceta per evitar accidents.

- Tant les llancetes com les tires reactives presenten risc biològic, per tant s'han de tirar al recipient específic.

PROCEDIMENT PER MESURAR LA GLUCÈMIA: 1. Tenir el glucòmetre amb la tira reactiva preparada. 2. Desinfectar la zona de punció (al lateral del dit índex, evitar la zona central perquè és més sensible al dolor). 3. Pressionar els laterals de la zona de punció 4. Punxar, apretant la llanceta 5. Retirar la 1a gota de sang amb la gassa (pot tenir impureses) 6. Recollir la 2a gota (fer un massatge de baix cap a dalt si cal) 7. Apropar la tira reactiva a la gota de sang 8. Anotar el valor que surti a la pantalla 9. Comprimir la zona de punció amb la gassa (pot fer-ho el propi pacient). 10. Tirar la llanceta i tira reactiva al recipient de risc biològic.

* Per interpretar el valor del glucòmetre cal saber si ha menjat les últimes 2h i també si té diabetis o no!

Com actuarem en cas d'hipoglucèmia? - Pacient conscient: Pot prendre alguna cosa dolça d'absorció ràpida (sucs de fruita, refrescs, aigua amb sucre...) i repetir la mesura de la glucèmia passats 15 minuts. Segurament millorarà, si no es convertirà en el següent cas. - Pacient inconscient o amb baix nivell de consciència: Necessita glucagó que pot administrar-se'l ell mateix (o familiar) si en té . Si no en té caldrà sol.lictar SVA (3.14M) perquè les unitats de SVB no en porten. Els TES només poden administrar glucagó amb autorització del metge (3.1S amb Cecos). No es pot donar ni menjar ni beure a un pacient inconscient o amb baix nivell de consciència perquè podria ofegar-se.

https://www.youtube.com/watch?v=yugHki_s5o0

Com actuarem en cas d'hiperglucèmia? - Cal administrar-li insulina. - Recordem que les unitats de SVB no tenen ni insulina ni glucagó. - Recordem que els TES no poden administrar ni insulina ni glucagó. - Si el propi pacient té insulina se la pot administrar ell mateix (o algun familiar). - Si volen que nosaltres li administrem la seva insulina necessitem autorització de CeCooS (farem un 3.1S). - Si no en té haurem de sol.licitar 3.14M (SVA) perquè li admistrin ells.

Com actuarem en cas d'hiperglucèmia? - Cal administrar-li insulina. - Recordem que les unitats de SVB no tenen ni insulina ni glucagó. - Recordem que els TES no poden administrar ni insulina ni glucagó. - Si el propi pacient té insulina se la pot administrar ell mateix (o algun familiar). - Si volen que nosaltres li administrem la seva insulina necessitem autorització de CeCooS (farem un 3.1S). Si està filiat podran consultar la seva història clínica i la recepta electrònica i dir-nos la dosi a injecar. - Si no en té haurem de sol.licitar 3.14M (SVA) perquè li admistrin ells.

Tipus de diabetis

CORPULS

- Els valors de totes les constants vitals s'han d'introduir en aquesta pestanya de la tablet. - Apretant a "afegir" apareixeran més files per si s'han de prendre vàries vegades.

- La FiO2 és la fracció inspirada d'oxigen, és a dir la quantitat d'oxigen que inspirem.- L'aire ambiental conté un 21% d'oxigen, per tant en els pacients que respirin per mi mateixos i sense cap suport ventilatori posarem 0'21.- Si li posem una mascareta Venturi (podem regular la FiO2 que vulguem) posarem la FiO2 corresponent, per exemple: 0'24, 0'28, 0'50... - Si li posem mascareta Monagan, com que proporciona oxigen al 100% posarem un 1. * TRUC: anotar-se els valors de les constants vitals al guant amb retolador perquè quan arribem a l'hospital i haguem de fer el trànsfer, demanaran les constants al sanitari i no podrà consultar-les perquè mentre el conductor s'enduu la tablet al mostrador per per la filiació del pacient.

MASARETA VENTURI

MASCARETA MONAGAN

Escala AVDN (per valorar la consciència)

Estima el nivell de consciència a través de la resposta de l'individu a determinats estímuls. Té 4 graus: - A (alerta): víctima desperta, encara que estigui desorientada. - V (verbal): respon a estímuls verbals. El pacient no està completament despert però respon a la veu de l'explorador obrint els ulls, parlant o movent-se. - D (dolor): respon a estímuls dolorosos. Pacient que no respon a la veu però que respon (obrint ulls, gemegant o movent-se) quan se li aplica un estímul dolorós. - N (no resposta): el pacient no respon a cap estímul.

A la tablet surt així:

Escala de dolor EVA

És una escala per mesurar el dolor. El pacient expressa numèricament de forma verbal o per escrit la seva percepció del dolor des del 0 ("sense dolor") fins al 10 ("el màxim dolor imaginable"). Segons la puntuació que fa el pacient el grau de dolor es classifica en: - Dolor lleu: 0-3 - Dolor moderat: 4-7 - Dolor sever: 8-10 Quan el dolor sigui elevat caldrà sol.licitar 3.14M perquè administrin analgèsia al pacient.

Escala NEWS2

Ajuda a valorar quins pacients poden empitjorar en les properes hores tenint en compte les constants vitals alterades respecte als seus valors fisiològics. Això permet iniciar les mesures terapèutiques adequades de forma precoç. És especialment útil en pacients fràgils i sèptics (infecció de la sang). No està validada en pacients pediàtrics (<16 anys) ni dones gestants. Per valorar la consciència, el NEWS2 usa l'escala AVDN incloent-hi la "confusió" de nova aparició, així doncs, l'AVDN es converteix en ACVDN. La confusió inclou la desorientació i el deliri. * Si tenim un pacient que suma més de 7 punts, hem de dir-ho a triatge de l'hospital perquè tinguin en compte que potser cal activar el codi sèpsia.

A la tablet surt així:

Quan ja s'envia l'informe assistencial, es genera un PDF amb els aspectes més importants del servei, el qual el propi pacient podrà consultar a la seva història clínica de LA MEVA SALUT.