PRESENTACIÓN RETROFUTURO

Siguiete

Font roja

Fauna

Flora

Com s'arriba

ÍNDICE

Fauna

Altres mamífers presents són el Gat montés, la Gineta, la Garduña, la Moixa o el Tejón. Entre les aus hi són presents espècies com el Petirrojo, l'Àguila cuabarrada, el Mussol reial, el Falcó pelegrí, el Gavillà, l'Azor, l'Àliga reial, el Caràbo o el Voltor comú.

Els diferents paisatges vegetals del parc són: Bosc de caducifolis. Als racons més ombrívols i humits de la cara nord i per sobre dels 1.250 metres d'altitud, es disposen bosquets de caducifolis compostos pel roure xicotet, el freixe, l'auró, el mostatjo, el teix, etc. L'interès biogenètic de les plantes que formen aquest bosc i el seu caràcter relíctic al territori valencià, li confereixen un alt valor conservacionista. Carrascar d'obac. Entre els 600 i 1.250 metres d'altitud hi ha el bosc de carrasques, que s'enriqueix amb plantes caducifòlies com el freixe o l'auró, i marcescents com el roure de fulles a les zones més fresques i obagues. El sotabosc del carrascar abunda en diversitat i nombre d'espècies com l'heura, la lligabosc, la rossa, o el marfull. Matoll de solana. Es tracta d'un matoll amb carrasques disperses, a causa de la major insolació i sequedat. Les espècies que comunament apareixen en aquesta unitat són les següents: el coixí de monja a partir dels 900 metres d'altitud, la sàlvia de Mariola, argelagues, farigola i pebrella. Vegetació rupícola. Als talussos, riscos i tallats freqüents a la cara d'obaga del Menejador estan presents plantes adaptades a créixer en condicions d'escassetat de sòl, com la Jasione foliosa, la Potentilla caulescens, etc. Les seves estratègies d'arrelament els permeten instal·lar-se en fissures on s'acumula una petita quantitat de sòl. Vegetació de runars. Sobre les arracades cobertes de pedres soltes, a la base dels tallats, creixen plantes adaptades a viure en un medi molt inestable, com el guillomo, el freixe, l'auró i el mostall. Pinedes. A les cotes més baixes de la serra, en aquelles zones on el carboneig i l'extracció de fusta de carrasca han estat intensos, el carrascar ha patit una forta degradació. Les pinedes de pi blanc actualment existents, són en gran part el resultat de repoblacions efectuades sobre antigues zones de carrascar. Cultius. La superfície destinada als cultius és de poca rellevància a causa de les condicions climatològiques i geogràfiques poc favorables, tractant-se de cultius de secà (cereals, fruiters i oliveres).

Flora

Accés

El control es fa mitjançant una barrera automatitzada a l'alçada –aproximada– del Poliesportiu Francisco Laporta. Per accedir-hi cal reservar prèviament enviant una sol·licitud a l'adreça parque_fontroja@gva.es. L´aparcament està limitat a 50 places.