L'Imperi Romà

UNITAT 6:UN PASSEIG PER LA VIDA QUOTIDIANA A ROMA. BIOGRAFIES DE DONES I HOMES DE L'IMPERI ROMÀ.

índex

05

01

L'Imperi romà: economia

Els antics romans

02

06

L'Imperi romà: construccions

La monarquia

03

07

L'Imperi romà: les ciutats romanes

La república

04

08

L'Imperi romà: art i religió

L'Imperi romà

Tres van ser els pobles que habitaren la península itàlica al I mil·lenni a.C.. Al nord, els etruscos; al centre, els llatins, i al sud, els grecs, que havien fundat diverses colònies.Durant el segle VIII a.C. els llatins alçaren diferents poblats a la riba del riu Tíber, en una zona coneguda com els set turons. Va ser de la unió d'aquests pobles com va sorgir Roma. Roma era un lloc fàcil de defensar perquè estava protegida pel riu i els diferents turons. A més, era un punt propici per al comerç, ja que creuaven dues rutes: la de nord i sud de la península Itàlica, i la de l'est i l'oest de la mar Mediterrània.

1 ELS ANTICS ROMANS

A partir del segle VI a.C. Roma conquerí immensos territoris com la península Itàlica, i després s'estengué per Europa, Àsia i Àfrica, fonamentalment pels territoris de la mar Mediterrània.Tres van ser les etapes dels romans: - La Monarquia (753 a.C. a 509 a.C.) - La República (509 a.C. a 27 a.C.) - L'Imperi (27 a.C. a 476 d.C.) A continuació fes al quadern un eix cronològic com el de la pàgina 267.

ELS ANTICS ROMANS

2 La monarquia (753 A.C. A 509 A.C.)

Durant els primers segles de la història, Roma era governada per un rei escollit pels representants de les famílies més poderoses de la ciutat: els patricis.Al segle VI a.C., els etruscos conqueriren Roma, però els romans mai acceptaren la seua autoritat i s'enfrontaren a ells fins que els venceren. L'any 509 a.C. l'últim rei etrusc, Tarquini el Superb, fou destronat per una rebel·lió, posant punt final a la monarquia.

3 La REPÚBLICA (509 A.C. A 27 A.C.)

Amb l'expulsió dels etruscos es va establir una nova forma de govern: la República. Tres foren les seues institucions principals: els comicis, les magistratures i el senat.- Els comicis: eren assemblees en les quals es reunien els ciutadans romans per a votar lleis i escollir els magistrats. - Les magistratures: eren diferents càrrecs del govern. Els més importants eren els dos cònsols que dirigien el govern i l'exèrcit. - El senat: era la institució més important, ratificava lleis, dirigia la política exterior i donava ordres d'actuació als magistrats.

La REPÚBLICA (509 A.C. A 27 A.C.)

Durant la República, la societat romana es dividia en dos grans grups: patricis i plebeus, però també hi havia esclaus que eren considerats objectes propietat dels amos. Solien ser presoners de guerra o fills i filles d'esclaus. Podien comprar la seua llibertat i convertir-se en liberts.Les dones mai tingueren drets polítics independentment de la seua situació política. En canvi, podien tindre propietats, negocis i participar en festes o espectacles. La lluita dels plebeus per guanyar drets va resultar amb alguns beneficis. - Al segle V a.C. aconseguiren que un representant, el tribunal des plebeus defenguera els seus drets enfront el senat. - Es va desenvolupar el codi de les 12 taules, que reunia les lleis de Roma i pretenia evitar els abusos cap als plebeus. - A partir del segle IV a.C. els plebeus pogueren ser magistrats i senadors.

expansió i crisi de La REPÚBLICA

Durant l'època de la República, Roma va conquerir molts territoris i en eixe procés de conquesta es distingeixen tres etapes:- Entre els anys 500 i 250 a.C., Roma va enderrocar els pobles de la península Itàlica. - Durant els segles III i II a.C. Roma va véncer als cartaginesos en les guerres púniques i es van estendre pel mediterrani occidental. - Als segles II i I a.C. Roma conquerí Grècia i el mediterrani oriental. Així l'Imperi romà fou dividit en províncies dirigides per un governador que pagaven impostos a Roma.

LA CRISI DE LA REPÚBLICA

Al segle I a.C. va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns. Va haver-hi alçaments populars i també una rebel·lió d'esclaus dirigida per Espartaco.En tot eixe context, van sorgir guerres civils i a l'any 48 a.C., el militar Juli Cèsar va véncer als seus oponents creant una dictadura. L'any 44 a.C. va ser assassinat i va esclatar una nova guerra civil que va véncer el nebot de Juli Cèsar, Octavi. L'any 27 a.C., Octavi va rebre amplis poders del senat i el títol d'August, que significava "escollit dels déus".

4 L'IMPERI (27 A.C. A 476 D.C.)

L'any 27 a.C. August va iniciar una nova forma de govern: l'imperi.L'Emperador acumulava tots els poders: presidia el Senat; dirigia l'exèrcit i era el líder religiós; encapçalava la política exterior; dictava lleis, i decidia els tributs. Encara que el senat existia, sols s'encarregava de ratificar les decisions de l'emperador. L'època de major esplendor per als romans va tindre lloc durant els segles I i II d.C., període conegut amb el nom de pax romana.

L'IMPERI (27 A.C. A 476 D.C.)

Durant eixa època d'esplendor es va intensificar la romanització, procés pel qual s'assimila la cultura i la forma de vida romanes per altres pobles: llengua (llatí), lleis (dret romà), déus, art...Fins al segle III, tan sols els habitants de Roma tenien drets com casar-se, votar, tenir propietats o anar a judicis, però l'emperador Caracalla estengué la ciutadania romana a tots els habitants de l'imperi. Durant el segle III, l'Imperi romà va patir una crisi militar, política, econòmica i social.

5 economia

L'agricultura era una activitat bàsica, es cultivava blat, vinya, verdures, fruites...S'estengué el regadiu i ferramentes com l'aladre, els molins de gra i les premses. Les terres pertanyien a grans propietaris.Altres sectors com l'artesania, la mineria o el comerç també van ser importants . Hi havia mines d'or i plata treballades per esclaus. En referència al comerç, es va veure afavorit per l'ús d'una mateixa moneda a tot l'Imperi i per les calçades i la xarxa de ports.

6 construccions

Els romans eren grans contructors i per això han perdurat en el temps moltes de les seues obres. Construiren amb dos materials molt resistents: el formigó i el ciment. Les seues construccions mesclaren elements procedents de l'arquitectura grega amb altres elements com l'arc, la bòveda i la cúpula.

7 les ciutats romanes

Roma va ser un Imperi de ciutats; se'n van fundar centenars i totes tenien una estructura sembant. Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l'administració, i el centre econòmic on es feien les activitats artesanals i comercials. A més, les ciutats van homogeneïtzar els habitants de totes les provínces i van contribuir a la romanització de l'Imperi.

8 art i religió

Les escultures es feien de marbre o bronze i adornaven les places. A més, també es realitzaven pintures a les parets dels edificis i mosaics que es col·locaven al pis i a les parets.Respecte a la religió els romans eren politeistes, i, a la fi del S.IV, l'Emperador Teodosi va fer del cristianisme la religió oficial.

Activitats

Respon a algunes de les claus per a estudiar

KAHOOT

Mapa conceptual

Pàgina 286