6è
MEDI NATURAL
LA Cèl·lula
Comencem
MEDI NATURAL
6è
LA Cèl·lula
Aquesta unitat l'heu de treballar de manera autònoma a la llibreta, quan acabeu cal que tingueu: - Un resum del que aneu trobant en aquesta presentació, dibuixos i esquemes o mapes mentals. - Les activitats proposades RECORDEU! Cal que la llibreta estigui ben presentada, en ordre i amb una lletra clara. Cal copiar els enunciats de les preguntes que treballeu (si voleu els podeu resumir). Durant la presentació també us trobareu alguns formularis que heu de tenir fets obligatoriament el dia d'entrega de les llibretes.
DIA D'ENTREGA DE LES LLIBRETES I ELS FORMULARIS: 24 de novembre 2023
ÍNDEX
3- Nivells de classificació de la matèria viva
2- Els éssers pluricel·lulars
1- La cèl·lula
2.1 El éssers pluricel·lulars
3.1 Els virus
1.1 Les parts de la cèl·lula
1.2 Les neurones
2.2 Els teixits
3.2 Els bacteris
1.3 Les cèl·lules eucariotes
3.3 Els organismes unicel·lulars complexos
2.3 Els órgans
1.4 Les cèl·lules procariotes
3.4 Els fongs
2.4 Els aparells i els sistemes
FORMULARI: NIVELLS DE CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA VIVA
FORMULARI: ESTRUCTURA DELS ÉSSERS PLURICEL·LULARS
FORMULARI: LA CÈL·LULA
LA cèl·lula
Pàgines 132-133 llibre de Medi Natural
Introducció a la cèl·lula
Mira aquest video i anota les idees més importants a la teva llibreta. Contesta la pregunta a la llibreta: - Quines funcions fan les cèl·lules? En què consiteix cada funció?
Hauràs de completar la informació del vídeo amb la informació que tens en les diapositives següents.
1.1 Les parts de la cèl·lula animal
EXERCICIS
1.2 El cervell i les neurones
Contesta les preguntes següents a la llibreta: - Què són les neurones? - Quins tipus de neurones tenim els humans? - On es troben les neurones? - Com funcionen les neurones? Fes un dibuix per acompanyar la teva explicació. - Com es diu la connexió entre les neurones?
1.2 Les neurones
El sistema nerviós està format per unes cèl·lules molt especials anomenades neurones. Tenen moltes prolongacions curtes, anomenades dendrites, i una prolongació més llarga que les altres, anomanada àxon. El senyal nerviós entra per les dendrites i surt per les terminacions o botons d'àxon. L'àxon d'una neurona conecta amb les dendrites de la següent i així els estímuls es poden transmestre a gran distància, passant d'una neurona a les següents. Els nervis estan formats per milers d'àxons, agrupats i envoltats per una membrana. Pels nervis hi passa un senyal, semblant a un corrent elèctric, anomenat impuls nerviós.
EXERCICIS
1.3 CÈL·LULES EUCARIOTES: La cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal
La cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal són eucariotes; tenen membrana, citoplasma, orgànuls i nucli. Però, a més, les cèl·lules vegetals tenen:
Una coberta rígida anomenada paret cel·lular o vegetal, que envolta la membrana per fora.
Una gran cavitat plena de líquid, anomenada vacúol.
Uns orgànuls de color verd que contenen clorofil·la, els cloroplasts.
EXERCICIS
1.4 CÈL·LULA PROCARIOTA
Les cèl·lules procariotes són organismes unicel·lulars i els seus representants més comuns són els bacteris. Tenen:
- PARET BACTERIANA: Una coberta rígidaque envolta la membrana per fora. És la causant que alguns bacteris produeixin malalties.
- MEMBRANA CEL·LULAR molt prima.
- CITOPLASMA: conté molt pocs orgànuls, com per exemple els ribosomes.
El material genètic, que es troba lliure al citoplasma i no pas dins d'un nucli.
EXERCICIS
Formulari : La cèl·lula
Els éssers pluricel·lulars
Pàgines 134-135 llibre de Medi Natural
2.1 Els éssers pluricel·lulars
La majoria dels éssers vius, com ara les falgueres, els insectes, els ocells o els éssers humans, estan formats per milions de cèl·lules. Aquests organismes s'anomenen éssers pluricel·lulars. Així com les cèl·lules dels éssers unicel·lulars poden viure de manera independent, les dels éssers pluricel·lulars necessiten estar juntes i cooperar per poder sobreviure. Aquesta necessitat les porta a organitzar-se en nivells cada vegada més complicats.
Aquests nivells són els teixits, formats per cèl·lules, els òrgans, formats per teixits, i els aparells i els sistemes, que són conjunts d'òrgans.
2.2 Els teixits
Les cèl·lules dels éssers pluricel·lulars no són totes iguals i no es reparteixen per l'organisme de qualsevol manera.
Les cèl·lules que tenen la mateixa forma i fan una mateixa funció s'agrupen per treballar de manera coordinada; del conjunt que formen, en diem teixit.
En els animals hi podem trobar diferents tipus de teixits, com ara teixit epitelial (pell), teixit ossi (ossos), teixit muscular (músculs) o teixit nerviós (cervell).
En els vegetals també hi ha diferents tipus de teixits: el teixit de reserva (patates), el teixit de protecció (fulles), el teixit de suport (tiges i branques), el teixit conductor (arrel, tija i fulles)...
Les cèl·lules epitelials formen el teixit epitelial, i les musculars, el teixit muscular. Aquests dos teixits constitueixen la paret d'un òrgan, com ara l'intestí prim. Aquest òrgan, juntament amb d'altres, formen l'aparell digestiu.
2.3 Els òrgans
Els òrgans estan formats per un conjunt de teixits diferents que actuen de manera coordinada per realitzar una funció. Per exemple, el cor és un òrgan que està format per diferents teixits: el teixit muscular que forma el cor, un tipus de teixit epitelial que el recobreix per fora i per dins, i el teixit nerviós que n'accelera o n'alenteix els batecs. La contracció coordinada del teixit muscular reparteix la sang a tot l'organisme.
Altres exemples d'òrgans en els animals són els pulmons, l'estómac, la llengua i l'ull. En els vegetals són òrgans la flor, la fulla, l'arrel i la tija.
2.4 Els aparells i els sistemes
Els aparells estan formats per òrgans diferents que cooperen per realitzar una funció.
Per exemple, l'aparell digestiu està format per òrgans com la llengua, l'esòfag, l'estómac i l'intestí, que fan la funció de digerir els aliments. Els sistemes estan formats per òrgans molt semblants que fan cadascun, dins del sistema, una acció diferent.
Per exemple, el sistema muscular està format només per músculs i cadascun produeix un moviment diferent.
EXERCICIS
Formulari : Estructura dels èssers pluricel·lulars
Nivells de classificació de la matèria viva
Pàgines 138-139 llibre de Medi Natural
3.1 Els virus
Els virus són uns éssers desenes de vegades més petits que un bacteri.
No es consideren pròpiament éssers vius perquè només fan la funció vital de reproducció, i són tan senzills que necessiten reproduir-se dins de les cèl·lules d'un ésser viu.
Un sol virus és capaç de formar-ne molts d'altres com ell, que acaben matant la cèl·lula que ataquen. Per això els virus provoquen malalties en l'ésser humà com ara la grip, l'ebola, el refredat, la varicel·la i la sida. En animals, poden provocar la ràbia, i en vegetals solen destruir-ne les fulles i els fruits.
EXERCICIS
3.2 Els bacteris
Classificació dels bacteris
Els bacteris són éssers unicel·lulars procariotes; per tant, són els éssers vius més senzills que existeixen.
Viuen a qualsevol lloc: l'aigua, l'aire, els éssers vius, la matèria morta, indrets sense oxigen, fonts d'aigua calenta o amb molta sal...
Alguns bacteris són autòtrofs, és a dir, fabriquen el seu propi aliment. Però la majoria són heteròtrofs, perquè s'alimenten d'uns altres éssers vius o de matèria vegetal i animal morta; per això, són descomponedors.
Hi ha bacteris que ens causen malalties, d'altres que viuen al nostre intestí i que ens ajuden a digerir l'aliment, i alguns que utilitzem en la indústria, per exemple per fabricar iogurt i antibiòtics.
EXERCICIS
3.3 Els organismes unicel·lulars complexos
Els éssers unicel·lulars complexos inclouen:
- Els protozous, que són organismes formats per una sola cèl·lula eucariota. Viuen a l'aigua o a l'interior d'algun ésser viu pluricel·lular.
Són heteròtrofs, s'alimenten d'altres éssers com ara bacteris i altres protozous.
- Les algues unicel·lulars, que també són eucariotes. Viuen surant a l'aigua dolça o salada.
Formen part d'una comunitat d'éssers vius anomenada fitoplàncton. Són autòtrofes.
3.4 Els fongs
Els líquens són el resultat de l'associació del miceli d'un fong amb algues unicel·lulars. Aquestsa relació és beneficiosa per a tots dos, perquè l'alga hi aporta aliment i el fong, humitat.
Els fongs són organismes eucariotes tant unicel·lulars, els llevats, com pluricel·lulars, les floridures i els fongs amb bolet.
Els fongs pluricel·lulars presenten una part que fa totes les funcions vitals, anomenada miceli. El formen uns filaments microscòpics semblants al cotó, anomenats hifes.
Són heteròtrofs i, igual com els bacteris, tenen una funció important en la natura perquè descomponen la matèria vegetal i animal morta, i n'alliberen els components, que poden ser reutilitzats pels vegetals.
EXERCICIS
Formulari : Nivells de classificació de la matèria viva
FELICITATS! Has acabat la feina!
VIDEO PER VEURE TOTS JUNTS A L'AULA: https://twitter.com/virginiog/status/1586661196752642048?s=12&t=nogHekZ1fPUamqm1EeUFcg VIDEO PER VEURE
Les cèl·lules 6è
AINA TOST CASTELLVI
Created on April 26, 2022
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Psychedelic Presentation
View
Chalkboard Presentation
View
Witchcraft Presentation
View
Sketchbook Presentation
View
Genial Storytale Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
Explore all templates
Transcript
6è
MEDI NATURAL
LA Cèl·lula
Comencem
MEDI NATURAL
6è
LA Cèl·lula
Aquesta unitat l'heu de treballar de manera autònoma a la llibreta, quan acabeu cal que tingueu: - Un resum del que aneu trobant en aquesta presentació, dibuixos i esquemes o mapes mentals. - Les activitats proposades RECORDEU! Cal que la llibreta estigui ben presentada, en ordre i amb una lletra clara. Cal copiar els enunciats de les preguntes que treballeu (si voleu els podeu resumir). Durant la presentació també us trobareu alguns formularis que heu de tenir fets obligatoriament el dia d'entrega de les llibretes.
DIA D'ENTREGA DE LES LLIBRETES I ELS FORMULARIS: 24 de novembre 2023
ÍNDEX
3- Nivells de classificació de la matèria viva
2- Els éssers pluricel·lulars
1- La cèl·lula
2.1 El éssers pluricel·lulars
3.1 Els virus
1.1 Les parts de la cèl·lula
1.2 Les neurones
2.2 Els teixits
3.2 Els bacteris
1.3 Les cèl·lules eucariotes
3.3 Els organismes unicel·lulars complexos
2.3 Els órgans
1.4 Les cèl·lules procariotes
3.4 Els fongs
2.4 Els aparells i els sistemes
FORMULARI: NIVELLS DE CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA VIVA
FORMULARI: ESTRUCTURA DELS ÉSSERS PLURICEL·LULARS
FORMULARI: LA CÈL·LULA
LA cèl·lula
Pàgines 132-133 llibre de Medi Natural
Introducció a la cèl·lula
Mira aquest video i anota les idees més importants a la teva llibreta. Contesta la pregunta a la llibreta: - Quines funcions fan les cèl·lules? En què consiteix cada funció?
Hauràs de completar la informació del vídeo amb la informació que tens en les diapositives següents.
1.1 Les parts de la cèl·lula animal
EXERCICIS
1.2 El cervell i les neurones
Contesta les preguntes següents a la llibreta: - Què són les neurones? - Quins tipus de neurones tenim els humans? - On es troben les neurones? - Com funcionen les neurones? Fes un dibuix per acompanyar la teva explicació. - Com es diu la connexió entre les neurones?
1.2 Les neurones
El sistema nerviós està format per unes cèl·lules molt especials anomenades neurones. Tenen moltes prolongacions curtes, anomenades dendrites, i una prolongació més llarga que les altres, anomanada àxon. El senyal nerviós entra per les dendrites i surt per les terminacions o botons d'àxon. L'àxon d'una neurona conecta amb les dendrites de la següent i així els estímuls es poden transmestre a gran distància, passant d'una neurona a les següents. Els nervis estan formats per milers d'àxons, agrupats i envoltats per una membrana. Pels nervis hi passa un senyal, semblant a un corrent elèctric, anomenat impuls nerviós.
EXERCICIS
1.3 CÈL·LULES EUCARIOTES: La cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal
La cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal són eucariotes; tenen membrana, citoplasma, orgànuls i nucli. Però, a més, les cèl·lules vegetals tenen: Una coberta rígida anomenada paret cel·lular o vegetal, que envolta la membrana per fora. Una gran cavitat plena de líquid, anomenada vacúol. Uns orgànuls de color verd que contenen clorofil·la, els cloroplasts.
EXERCICIS
1.4 CÈL·LULA PROCARIOTA
Les cèl·lules procariotes són organismes unicel·lulars i els seus representants més comuns són els bacteris. Tenen: - PARET BACTERIANA: Una coberta rígidaque envolta la membrana per fora. És la causant que alguns bacteris produeixin malalties. - MEMBRANA CEL·LULAR molt prima. - CITOPLASMA: conté molt pocs orgànuls, com per exemple els ribosomes. El material genètic, que es troba lliure al citoplasma i no pas dins d'un nucli.
EXERCICIS
Formulari : La cèl·lula
Els éssers pluricel·lulars
Pàgines 134-135 llibre de Medi Natural
2.1 Els éssers pluricel·lulars
La majoria dels éssers vius, com ara les falgueres, els insectes, els ocells o els éssers humans, estan formats per milions de cèl·lules. Aquests organismes s'anomenen éssers pluricel·lulars. Així com les cèl·lules dels éssers unicel·lulars poden viure de manera independent, les dels éssers pluricel·lulars necessiten estar juntes i cooperar per poder sobreviure. Aquesta necessitat les porta a organitzar-se en nivells cada vegada més complicats. Aquests nivells són els teixits, formats per cèl·lules, els òrgans, formats per teixits, i els aparells i els sistemes, que són conjunts d'òrgans.
2.2 Els teixits
Les cèl·lules dels éssers pluricel·lulars no són totes iguals i no es reparteixen per l'organisme de qualsevol manera. Les cèl·lules que tenen la mateixa forma i fan una mateixa funció s'agrupen per treballar de manera coordinada; del conjunt que formen, en diem teixit. En els animals hi podem trobar diferents tipus de teixits, com ara teixit epitelial (pell), teixit ossi (ossos), teixit muscular (músculs) o teixit nerviós (cervell). En els vegetals també hi ha diferents tipus de teixits: el teixit de reserva (patates), el teixit de protecció (fulles), el teixit de suport (tiges i branques), el teixit conductor (arrel, tija i fulles)... Les cèl·lules epitelials formen el teixit epitelial, i les musculars, el teixit muscular. Aquests dos teixits constitueixen la paret d'un òrgan, com ara l'intestí prim. Aquest òrgan, juntament amb d'altres, formen l'aparell digestiu.
2.3 Els òrgans
Els òrgans estan formats per un conjunt de teixits diferents que actuen de manera coordinada per realitzar una funció. Per exemple, el cor és un òrgan que està format per diferents teixits: el teixit muscular que forma el cor, un tipus de teixit epitelial que el recobreix per fora i per dins, i el teixit nerviós que n'accelera o n'alenteix els batecs. La contracció coordinada del teixit muscular reparteix la sang a tot l'organisme. Altres exemples d'òrgans en els animals són els pulmons, l'estómac, la llengua i l'ull. En els vegetals són òrgans la flor, la fulla, l'arrel i la tija.
2.4 Els aparells i els sistemes
Els aparells estan formats per òrgans diferents que cooperen per realitzar una funció. Per exemple, l'aparell digestiu està format per òrgans com la llengua, l'esòfag, l'estómac i l'intestí, que fan la funció de digerir els aliments. Els sistemes estan formats per òrgans molt semblants que fan cadascun, dins del sistema, una acció diferent. Per exemple, el sistema muscular està format només per músculs i cadascun produeix un moviment diferent.
EXERCICIS
Formulari : Estructura dels èssers pluricel·lulars
Nivells de classificació de la matèria viva
Pàgines 138-139 llibre de Medi Natural
3.1 Els virus
Els virus són uns éssers desenes de vegades més petits que un bacteri. No es consideren pròpiament éssers vius perquè només fan la funció vital de reproducció, i són tan senzills que necessiten reproduir-se dins de les cèl·lules d'un ésser viu. Un sol virus és capaç de formar-ne molts d'altres com ell, que acaben matant la cèl·lula que ataquen. Per això els virus provoquen malalties en l'ésser humà com ara la grip, l'ebola, el refredat, la varicel·la i la sida. En animals, poden provocar la ràbia, i en vegetals solen destruir-ne les fulles i els fruits.
EXERCICIS
3.2 Els bacteris
Classificació dels bacteris
Els bacteris són éssers unicel·lulars procariotes; per tant, són els éssers vius més senzills que existeixen. Viuen a qualsevol lloc: l'aigua, l'aire, els éssers vius, la matèria morta, indrets sense oxigen, fonts d'aigua calenta o amb molta sal... Alguns bacteris són autòtrofs, és a dir, fabriquen el seu propi aliment. Però la majoria són heteròtrofs, perquè s'alimenten d'uns altres éssers vius o de matèria vegetal i animal morta; per això, són descomponedors. Hi ha bacteris que ens causen malalties, d'altres que viuen al nostre intestí i que ens ajuden a digerir l'aliment, i alguns que utilitzem en la indústria, per exemple per fabricar iogurt i antibiòtics.
EXERCICIS
3.3 Els organismes unicel·lulars complexos
Els éssers unicel·lulars complexos inclouen:
- Els protozous, que són organismes formats per una sola cèl·lula eucariota. Viuen a l'aigua o a l'interior d'algun ésser viu pluricel·lular.
Són heteròtrofs, s'alimenten d'altres éssers com ara bacteris i altres protozous.- Les algues unicel·lulars, que també són eucariotes. Viuen surant a l'aigua dolça o salada.
Formen part d'una comunitat d'éssers vius anomenada fitoplàncton. Són autòtrofes.3.4 Els fongs
Els líquens són el resultat de l'associació del miceli d'un fong amb algues unicel·lulars. Aquestsa relació és beneficiosa per a tots dos, perquè l'alga hi aporta aliment i el fong, humitat.
Els fongs són organismes eucariotes tant unicel·lulars, els llevats, com pluricel·lulars, les floridures i els fongs amb bolet. Els fongs pluricel·lulars presenten una part que fa totes les funcions vitals, anomenada miceli. El formen uns filaments microscòpics semblants al cotó, anomenats hifes. Són heteròtrofs i, igual com els bacteris, tenen una funció important en la natura perquè descomponen la matèria vegetal i animal morta, i n'alliberen els components, que poden ser reutilitzats pels vegetals.
EXERCICIS
Formulari : Nivells de classificació de la matèria viva
FELICITATS! Has acabat la feina!
VIDEO PER VEURE TOTS JUNTS A L'AULA: https://twitter.com/virginiog/status/1586661196752642048?s=12&t=nogHekZ1fPUamqm1EeUFcg VIDEO PER VEURE