ELS REIS CATÒLICS
durant l'època dels grans descobriments geogràfics
tema 11 HISTÒRIA
En aquesta unitat treballarem: - La monarquia dels Reis Catòlics: la consolidació d'una nova monarquia hispànica, la seva organització, política exterior i economia. - Els descobriments geogràfics del segle XV i XVI: els interessos dels castellans i els portugesos per trobar rutes marítimes per arribar al sud-est asiàtic, el projecte de Colom i el finançament del seu viatge. - Els pobles precolombins: els asteques, els inques i els maies.
DE QUINA ETAPA ESTEM PARLANT?
Recordem: l'Edat Moderna és la tercera etapa de la història i va des de la colonització d'Amèrica (1492) fins a la Revolució Francesa (1789).
Introducció
L'arribada a Amèrica, el descorbiment de noves rutes cap a Àsia i de territoris al Pacífic van iniciar un període de l'Edat Moderna conegut com l'"era dels descobriments". Però l'esperit d'aventura i l'empenta que van conèixer les ciències es van veure enterbolits pel tracte que els europeus van mostrar envers les poblacions indígenes. A mitjans del segle XV es van donar a Europa unes condicions favorables per iniciar la "descoberta" de nous territoris. Les necessitats econòmiques, els avenços tecnològics i en la navegació, i el nou esperit humanista van ser alguns dels motius que ho van fer possible.
El planisferi de Cantino, 1502
El regnat dels reis catòlics
El seu regnat (1479-1516) marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna a la península ibèrica. El matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó va unir sota una mateixa corona els dos regnes més grans de la península. Tot i això, cada regne va conservar les fronteres, les lleis i les institucions pròpies. Els monarques van desenvolupar una política exterior orientada a la consolidació dels seus dominis al Mediterrani i a l'obertura de noves rutes atlàntiques. El finançament castellà del projecte de Colom va culminar amb l'arribada a Amèrica.
La unió dinàstica
Durant l'edat mitjana, la península estava dividida en 5 regnes. Els més extensos i forts eren Castella i la Corona d'Aragó. Aquests regnes, al llarg del segle XV es van veure immersos en conflictes socials i en guerres civils. El 1469: matrimoni del príncep Ferran (1452-1516), fill de Joan II, rei d'Aragó, i Isabel (1451-1504), germana d'Enric IV, rei de Castella. El resultat: un nou model de monarquia dual, que conservava l'autonomia i la independència de govern dels monarques a cadascun dels seus regnes.
Les conquestes dels Reis Catòlics
Abans de ser reina, Isabel es va enfrontar a la seva neboda en una guerra civil, en la qual va sortir victoriosa. Plenament consolidada al tron, el 1482 s'inicià la conquesta del regne de Granada. La seva conquesta definitiva va ser al 1492. Amb la caiguda de Granada, Castella va completar la política iniciada el 722, coneguda com a Reconquesta, que tenia com a objectiu eliminar la presència de territoris sota domini musulmà a la península ibèrica.
Els 5 regnes de la península ibèrica abans del matrimoni dels Reis Catòlics i la unió de la corona de Castella i d'Aragó.
El regne de Navarra feia temps que es disputava entre els interessos de França i els de Castella. Els Reis Catòlics havien intentat casar el seu fill amb l'hereva de Navarra, però no va ser possible. Ferran, però, en quedar vidu, va aconseguir els drets sobre Navarra a través del matrimoni, fet que va aprofitar per a conquerir el territori. Amb les conquestes del regne de Granada (1492) i del Regne de Navarra (1515), es van unir els territoris de la península sota la mateixa corona i s'inicià l'expansió cap al Mediterrani i l'Atlàntic.
L'expansió peninsular i l'expansió mediterrània.
Un dels altres objectius van ser les illes Canàries. El domini de les illes ja havia començat a principis del segle XV, però els monarques van decidir encapçalar la conquesta fins que, el 1495, Tenerife va ser l'última illa en passar a d'ependre d'ells.
La política matrimonial
A més, els Reis Catòlics van voler emparentar els seus 5 fills amb les principals monarquies europees i amb la finalitat d'aïllar França, la gran rival de la monarquia hispànica. Portugal, Àustria, el Sacre Imperi Romà-Germànic i Anglaterra van ser les potències amb les quals es van emparentar. Com a hereva dels regnes va quedar la tercera filla, Joana la Boja, però es va considerar que estava incapacitada per a regnar. Per això, el seu marit, Felip el Bell va actuar com a regent durant un breu període de temps, fins que el fill, Carles I, va poder governar.
D'aquesta manera, s'inicià una nova dinastia: els Habsburg o els Àustria.
Joana la Boja Joana I de Castella (1479-1555) és un dels personatges més famosos de l'època dels Reis Catòlics. El seu matrimoni amb Felip d'Àustria, hereu del tron imperial, va permetre que temps després aquest títol recaigués en un rei espanyol. La mort dels seus dos germans més grans, Isabel i Joan, la va convertir en hereva dels regnes peninsulars, herència que no vapoder exercitar ja que va ser declarada boja. Alguns historiadors han qüestionat la pretesa bogeria de Joana i sostenen que va ser apartada del poder per interessos polítics. Fos com fos, Joana va estar reclosa durant 46 anys a Tordesillas.
L'organització de la nova monarquia
La monarquia dels Reis Catòlics és un clar exemple de monarquia autoritària, monarques que deixen d'estar sotmesos a les actuacions dels privilegiats (limitar el poder de la noblesa i el clero). Per això, van crear noves institucions de govern per afermar el seu poder i van buscar la uniformitat religiosa de la població als seus regnes. A la corona d'Aragó no es va imposar l'autoritat de manera tan contundent com a Castella. Es va dictar que el monarca tenia l'obligació de governar d'acord amb les lleis del Principat. Per això, es van conservar les institucions medievals pròpies del territori, la Generalitat i el Consell de Cent.
Façana del Consell de Cent de Barcelona.
La unitat religiosa
Per aconseguir la unitat religiosa de lamonarquia es van dur a terme tres actuacions: - Es va crear el tribunal de la inquisició (1478) per assegurar el predomini del cristianisme. - El 1492 es va instar tots els jueus a convertir-se al cristianisme (conversos) o a abadonar el regne. - Tot i que després de la conquesta de Granada es va permetre que els musulmans practiquessin la seva religió i els seus costums, a partir del 1502 van ser obligats a convertir-se o anar-se'n. Els musulmans que van acceptar ser batejats van anomenar-se moriscos.
L'orientació econòmica dels dos regnes
L'economia de Castella va continuar orientada cap a la ramaderia. Hi havia un gran nombre de ramats d'ovelles merines, propietat de la noblesa i es destinaven a la producció de llana que s'exportava a Flandes i Anglaterra. Aquesta especialització ramadera va repercutir negativament sobre altres sectors de l'economia: - l'agricultura en va resultar perjudicada perquè moltes terres eren utilitzades com a pastures per als ramats (manca greu d'aliments). - l'exportació massiva de la llana va dificultar el desenvolupament de la indústria tèxtil.
Per assegurar la lleialtat de les grans famílies nobles a la corona, els Reis Catòlics va instaurar el mayorazgo, que les permetia el mateniment del seu patrimoni familiar. Aquesta llei prohibia vendre les terres i obligava a passar-les en herència al primogènit.
A la corona d'Aragó, la crisi derivada de la pesta negra (1349) i de la guerra civil catalana havia causat una gran mortalitat en la població i va afeblir l'economia. Per tal de revifar-la, Ferran va promoure un seguit de mesures, com per exemple promulgar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que tenia per objectiu acabar amb el conflicte entre pagesos, que protestaven per les condicions abusives de treball, i els senyors. També es van aplicar un seguit de mesures per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures. Gràcies a això, l'economia catalana va experimentar una recuperació força notable, tot i que l'expulsió dels jueus va significar la pèrdua d'un grup social molt dinàmic econòmicament.
Diverses representacions de la ciutat de Barcelona al llarg del segle XVI
Època dels grans descobriments geogràfics
Júlia Artés (Substi Isabel S.)
Created on April 18, 2022
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Memories Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
View
Historical Presentation
Explore all templates
Transcript
ELS REIS CATÒLICS
durant l'època dels grans descobriments geogràfics
tema 11 HISTÒRIA
En aquesta unitat treballarem: - La monarquia dels Reis Catòlics: la consolidació d'una nova monarquia hispànica, la seva organització, política exterior i economia. - Els descobriments geogràfics del segle XV i XVI: els interessos dels castellans i els portugesos per trobar rutes marítimes per arribar al sud-est asiàtic, el projecte de Colom i el finançament del seu viatge. - Els pobles precolombins: els asteques, els inques i els maies.
DE QUINA ETAPA ESTEM PARLANT?
Recordem: l'Edat Moderna és la tercera etapa de la història i va des de la colonització d'Amèrica (1492) fins a la Revolució Francesa (1789).
Introducció
L'arribada a Amèrica, el descorbiment de noves rutes cap a Àsia i de territoris al Pacífic van iniciar un període de l'Edat Moderna conegut com l'"era dels descobriments". Però l'esperit d'aventura i l'empenta que van conèixer les ciències es van veure enterbolits pel tracte que els europeus van mostrar envers les poblacions indígenes. A mitjans del segle XV es van donar a Europa unes condicions favorables per iniciar la "descoberta" de nous territoris. Les necessitats econòmiques, els avenços tecnològics i en la navegació, i el nou esperit humanista van ser alguns dels motius que ho van fer possible.
El planisferi de Cantino, 1502
El regnat dels reis catòlics
El seu regnat (1479-1516) marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna a la península ibèrica. El matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó va unir sota una mateixa corona els dos regnes més grans de la península. Tot i això, cada regne va conservar les fronteres, les lleis i les institucions pròpies. Els monarques van desenvolupar una política exterior orientada a la consolidació dels seus dominis al Mediterrani i a l'obertura de noves rutes atlàntiques. El finançament castellà del projecte de Colom va culminar amb l'arribada a Amèrica.
La unió dinàstica
Durant l'edat mitjana, la península estava dividida en 5 regnes. Els més extensos i forts eren Castella i la Corona d'Aragó. Aquests regnes, al llarg del segle XV es van veure immersos en conflictes socials i en guerres civils. El 1469: matrimoni del príncep Ferran (1452-1516), fill de Joan II, rei d'Aragó, i Isabel (1451-1504), germana d'Enric IV, rei de Castella. El resultat: un nou model de monarquia dual, que conservava l'autonomia i la independència de govern dels monarques a cadascun dels seus regnes.
Les conquestes dels Reis Catòlics
Abans de ser reina, Isabel es va enfrontar a la seva neboda en una guerra civil, en la qual va sortir victoriosa. Plenament consolidada al tron, el 1482 s'inicià la conquesta del regne de Granada. La seva conquesta definitiva va ser al 1492. Amb la caiguda de Granada, Castella va completar la política iniciada el 722, coneguda com a Reconquesta, que tenia com a objectiu eliminar la presència de territoris sota domini musulmà a la península ibèrica.
Els 5 regnes de la península ibèrica abans del matrimoni dels Reis Catòlics i la unió de la corona de Castella i d'Aragó.
El regne de Navarra feia temps que es disputava entre els interessos de França i els de Castella. Els Reis Catòlics havien intentat casar el seu fill amb l'hereva de Navarra, però no va ser possible. Ferran, però, en quedar vidu, va aconseguir els drets sobre Navarra a través del matrimoni, fet que va aprofitar per a conquerir el territori. Amb les conquestes del regne de Granada (1492) i del Regne de Navarra (1515), es van unir els territoris de la península sota la mateixa corona i s'inicià l'expansió cap al Mediterrani i l'Atlàntic.
L'expansió peninsular i l'expansió mediterrània.
Un dels altres objectius van ser les illes Canàries. El domini de les illes ja havia començat a principis del segle XV, però els monarques van decidir encapçalar la conquesta fins que, el 1495, Tenerife va ser l'última illa en passar a d'ependre d'ells.
La política matrimonial
A més, els Reis Catòlics van voler emparentar els seus 5 fills amb les principals monarquies europees i amb la finalitat d'aïllar França, la gran rival de la monarquia hispànica. Portugal, Àustria, el Sacre Imperi Romà-Germànic i Anglaterra van ser les potències amb les quals es van emparentar. Com a hereva dels regnes va quedar la tercera filla, Joana la Boja, però es va considerar que estava incapacitada per a regnar. Per això, el seu marit, Felip el Bell va actuar com a regent durant un breu període de temps, fins que el fill, Carles I, va poder governar.
D'aquesta manera, s'inicià una nova dinastia: els Habsburg o els Àustria.
Joana la Boja Joana I de Castella (1479-1555) és un dels personatges més famosos de l'època dels Reis Catòlics. El seu matrimoni amb Felip d'Àustria, hereu del tron imperial, va permetre que temps després aquest títol recaigués en un rei espanyol. La mort dels seus dos germans més grans, Isabel i Joan, la va convertir en hereva dels regnes peninsulars, herència que no vapoder exercitar ja que va ser declarada boja. Alguns historiadors han qüestionat la pretesa bogeria de Joana i sostenen que va ser apartada del poder per interessos polítics. Fos com fos, Joana va estar reclosa durant 46 anys a Tordesillas.
L'organització de la nova monarquia
La monarquia dels Reis Catòlics és un clar exemple de monarquia autoritària, monarques que deixen d'estar sotmesos a les actuacions dels privilegiats (limitar el poder de la noblesa i el clero). Per això, van crear noves institucions de govern per afermar el seu poder i van buscar la uniformitat religiosa de la població als seus regnes. A la corona d'Aragó no es va imposar l'autoritat de manera tan contundent com a Castella. Es va dictar que el monarca tenia l'obligació de governar d'acord amb les lleis del Principat. Per això, es van conservar les institucions medievals pròpies del territori, la Generalitat i el Consell de Cent.
Façana del Consell de Cent de Barcelona.
La unitat religiosa
Per aconseguir la unitat religiosa de lamonarquia es van dur a terme tres actuacions: - Es va crear el tribunal de la inquisició (1478) per assegurar el predomini del cristianisme. - El 1492 es va instar tots els jueus a convertir-se al cristianisme (conversos) o a abadonar el regne. - Tot i que després de la conquesta de Granada es va permetre que els musulmans practiquessin la seva religió i els seus costums, a partir del 1502 van ser obligats a convertir-se o anar-se'n. Els musulmans que van acceptar ser batejats van anomenar-se moriscos.
L'orientació econòmica dels dos regnes
L'economia de Castella va continuar orientada cap a la ramaderia. Hi havia un gran nombre de ramats d'ovelles merines, propietat de la noblesa i es destinaven a la producció de llana que s'exportava a Flandes i Anglaterra. Aquesta especialització ramadera va repercutir negativament sobre altres sectors de l'economia: - l'agricultura en va resultar perjudicada perquè moltes terres eren utilitzades com a pastures per als ramats (manca greu d'aliments). - l'exportació massiva de la llana va dificultar el desenvolupament de la indústria tèxtil.
Per assegurar la lleialtat de les grans famílies nobles a la corona, els Reis Catòlics va instaurar el mayorazgo, que les permetia el mateniment del seu patrimoni familiar. Aquesta llei prohibia vendre les terres i obligava a passar-les en herència al primogènit.
A la corona d'Aragó, la crisi derivada de la pesta negra (1349) i de la guerra civil catalana havia causat una gran mortalitat en la població i va afeblir l'economia. Per tal de revifar-la, Ferran va promoure un seguit de mesures, com per exemple promulgar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que tenia per objectiu acabar amb el conflicte entre pagesos, que protestaven per les condicions abusives de treball, i els senyors. També es van aplicar un seguit de mesures per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures. Gràcies a això, l'economia catalana va experimentar una recuperació força notable, tot i que l'expulsió dels jueus va significar la pèrdua d'un grup social molt dinàmic econòmicament.
Diverses representacions de la ciutat de Barcelona al llarg del segle XVI