víctor català

CATERINA ALBERT | VÍCTOR CATALÀUn joc de màsqueres

CATERINA ALBERT I PARADÍS

• l'Escala (Alt Empordà): 11 de setembre de 1869 - 27 de gener de 1966.

• La família: entorn benestant, propietaris rurals.

• Una educació homeschooling.

• Interessos culturals i aficions artístiques: la pintura i l'escriptura

CATERINA ALBERT I PARADÍS

AUTORETRATS

LA MORT DEL PARE ALS 21 ANYS: EL DOL I LA RECLUSIÓ A L'ESCRIPTURA

L'AFICIÓ A L'ARQUEOLOGIA

Discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres sobre les ruïnes d'Ampúries.

L'AFICIÓ A L'ARQUEOLOGIA

"LA INFANTICIDA"

El monòleg teatral en vers La Infanticida (Jocs Florals d'Olot, 1898):

• Un escàndol majúscul que es produí arran de saber-se que n'era autor una "senyoreta de l'Escala".

• Escàndol pel tema (l'assassinat d'una filla fruit d'una seducció). Escàndol pel to (immoral).

• L'obra no va ser representada fins l'any 1967, al Palau de la Música Catalana, com a homenatge pòstum a l'escriptora.

• Als 14 anys va escriure el conte "Parricidis".

"LA INFANTICIDA"

T. Garcés, "Conversa amb Víctor Català", Revista de Catalunya, Any III, Núm. 26 (Agost, 1926). "Hi hagué unes discussions fantàstiques, es veu, sobre qui era l’autor del treball. Sembla que es tractava d’un monòleg atrevit. Jo no me n’adonava. Quan van saber que l’autor era una dona, l’escàndol va ser més gros. No trobaven correcte que jo contés la història d’un infanticidi. I, no obstant, és que pot tenir límits l’obra de l’artista? No crec que unes normes morals puguin frenar-la. Crec elemental advocar per la independència de l’art. Gràcies a aquesta independència he pogut ser fidel a la meva vocació, que tothom hauria volgut intervenir".

"LA INFANTICIDA"

T. Garcés, "Conversa amb Víctor Català", Revista de Catalunya, Any III, Núm. 26 (Agost, 1926). "No reconec altra norma que la del bon gust, ni altra immoralitat que la de la inutilitat. L’obra mal feta és, per això mateix, també, l’obra immoral [...]"

ALBERT Vs. CATALÀ

• La necessitat d'un pseudònim masculí: Virgili Alacseal (l'Esquella de la Torratxa) / Víctor Català.
• La vida personal Vs. la vida literària.
• Caterina Albert Vs. Víctor Català.
• La construcció d'una imatge pública: masculina i viril vs. la senyoreta de casa bona aficionada a la literatura.
• La incomoditat i el malestar dels crítics davant la dona que escriu.

LA DONA QUE ESCRIU

• “Ja sé que la flaquesa d’escriure no és cap pecat... però la gran multitud ineducada i grollera a la dona que escriu la despulla de seguida de la qualitat de dona de sa casa i la converteix en una mena de gallimarsot o amazona, en una mena de ser estrany que tira contra el corrent i el sentit comú”. Carta de Caterina Albert a Francesc Matheu.

• “a la trista casualitat d’ésser escrita per una dona en aquesta terra en què és més deshonrós per una dona escriure que fer altres disbarats...” Caterina Albert. Carta a Joan Maragall

L'ESTIL DE VÍCTOR CATALÀ

• Llenguatge mascle
• Energia baronívola
• la força de la prosa viril
• l'aspra fortitud dels seus temes i el seu estil

UNA MIRADA OMBRÍVOLA...

"S'ha insistit moltes vegades a assenyalar el pessimisme com a tret dominant de la meva literatura. Ja en els meus primers llibres semblava, als ulls de molts, que jo cerqués les nafres de la vida, per furgar en elles i endanyar-les, amb una morbositat quasi anarquitzant. I, n'estic segura, mai no ha estat aquest el meu intent. El meu credo artístic és l'eclecticisme desenfrenat. Per això refuso els dogmes de les escoles literàries. Em semblen pures fórmules arbitràries, on els homes voldrien encabir la proteica realitat de la vida. I la vida vessa i escapa dels motllos. [...]"

UNA MIRADA OMBRÍVOLA...

"Jo estimo la vida tal com és: dolça i amarga, clara i ombrívola. Tota voldria abastar-la, però quina culpa tinc si són les tintes negres les que més impressionen la meva retina? He de seguir o no la meva vocació? El meu segon llibre, Quatre monòlegs, inicia el cicle "ombrívol". Van dir que es tractava d'una imitació guimeraniana. És possible. Era a començaments de segle, Guimerà era l'ídol de les joventuts. Drames rurals, publicats primer en fulletó i després en volum per la revista Joventut, fressa encara més el camí ple de fantasmes dolorosos."

MARIA AURÈLIA CAPMANY SOBRE CATERINA ALBERT

"Ultra l'error d'imaginar-se Caterina Albert escrivint Ombrívoles amb el mateix estat d'esperit amb què hauria fet puntes al coixí, i l'additament d'ignorar que va viure prou anys a Barcelona per conèixer a fons la ciutat, hi ha el fet d'ignorar que Caterina Albert va ser un dels pocs escriptors professionalitzats de Catalunya, si entenem la professionalització a la manera d'un Balzac o un Dumas, és a dir, si entenem per professional aquell que és capaç de fer un treball metòdic, de complir un encàrrec, de comunicar-se amb el públic amb quotidianitat, d'entrar en el ritme provocat per una literatura normal, que té uns medis de comunicació normals."

MARIA AURÈLIA CAPMANY SOBRE CATERINA ALBERT

"La mateixa Caterina Albert ens ha explicat com es va comprometre amb Lluís Via, director de Joventut, i com va anar enviant la seva obra amb obligatorietat sorgida del compromís. Si ens parla de l'angoixa que aquesta obligació li produïa, recordarem que no és massa allunyada de la que sent Balzac quan parla dels seus projectes novel·lístics que sempre solen anar més enllà del que ell desitjaria. [...]"

EL PREU DE LA LLIBERTAT. EL NAIXEMENT DE VÍCTOR CATALÀ

"L'any 1901 vaig publicar el primer llibre: un recull de versos, titulat "El cant dels mesos". La meva àvia havia mort l'any 99, i en l'estiu següent, per raó del dol, encara sortíem menys que mai de casa. Un matrimoni amic nostre, però, va venir a fer-nos companyia. Un dia, estava jo escrivint, va acostar-se'm la senyora. Em preguntà què feia. Eren els "Cants dels mesos". Els hi vaig llegir, va mostrar-hi complaença. Va demanar-me'ls, no els hi vaig refusar. I al cap d'un mes de ser fora, la senyora va escriure'm: "Tinc imprès el seu llibre, no em faci llençar els diners. Digui'm quin nom d'autor vol que hi posi, si té inconvenient a donar el seu." I tal, si hi tenia inconvenient! Mai a la vida no hauria signat res amb nom de dona. Jo, aleshores, treballava en una novel.la, que no he acabat encara, el protagonista de la qual es deia Víctor Català. Vaig refugiar-me en aquest nom. Heu's ací l'origen del meu pseudònim."

PRIMERA DONA QUE VA INGRESSAR A LA REIAL ACADÈMIA DE LES BONES LLETRES

PRIMERA DONA QUE VA INGRESSAR A LA REIAL ACADÈMIA DE LES BONES LLETRES

Discurs d'ingrés a l'acadèmia: "L'alta honor que se'm dispensa no és un premi a mereixements personals, sinó una mostra de consideració i estímul a les dones catalanes que s'ocupen i preocupen dels negocis de l'esperit. Si així fos, jo dono en nom de totes elles i en el propi les més fervents mercès a aquesta doctíssima corporació."

RETRATS A AMIGUES SOLTERES

"CARNESTOLTES", CAIRES VIUS

"El dolor íntim d’aquell plany trobà un accent tan viu de senceresa, que anà de dret al sentiment, esbotzant tota llei d’encongiments i prejudicis, i la severa marquesa d’Artigues, sense saber què li passava, agafà d’una estrebada el cap de sa companya i l’estrenyé durament contra son pit. Restaren abraçades una estona, l’una ofegant-se en son entendriment feréstec i l’altra mig esvaïda de ventura."

"CARNESTOLTES", CAIRES VIUS

"En tants anys com feia que estaven plegades, era aquella la primera prova mútua d’afecte que es donaven, així, clarament, sense reserves; i com si aquella abraçada hagués sigut la revelació definitiva, al deslligar-se sentiren, cada una d’elles, que l’altra li era necessària sobre la terra, com si de cop llurs dues vides incomplertes s’haguessin fos i completat en una de sola."

OBRA

Poesia

• Els cants dels mesos. Barcelona: Tipografia L'Avenç, 1901.
• Llibre blanc, policromi, tríptic. Barcelona: Il·lustració Catalana, 1905.
• Poesies i "la tieta".Barcelona: Il·lustració Catalana, 1920.

Novel·la

• Solitud. Barcelona: Joventut, 1905.
• Un film (3.000 metres). Barcelona: Llibreria Catalònia, 3 volums, 1926.

Teatre

• 4 monòlegs en vers. Barcelona: Tipografia L'Avenç, 1901.
• Teatre inèdit. Tàrrega: F. Camps Calmet, 1967.
• La infanticida i altres textos [pròleg i selecció d'Helena Alvarado]. Barcelona: La Sal, 1984.

OBRA

Narrativa breu

• Ombrívoles. Barcelona: Tipografia L'Avenç, 1904.
• Drames rurals. Barcelona: Tipografia L'Avenç, 1902.
• Caires vius. Barcelona: Joventut, 1907.
• El calvari d'en Mitus. Barcelona: Impr. Ràfols, 1917.
• Giselda. Barcelona: Impr. Ràfols, 1917.
• La Mare Balena. Barcelona: Catalana, 1920.
• Els centaures. Barcelona: L'Avenç Gràfic, 1924.
• El carcanyol. Barcelona: L'Avenç Gràfic, 1924.
• Marines. Barcelona: Les Ales Esteses, 1928.
• Contrallums. Barcelona: Gost, 1930.
• Nostramo. Barcelona: L'Avenç Gràfic, 1923.
• Retablo. Barcelona: Ediciones Mediterráneas, 1944.

OBRA

Narrativa breu

• Encunys [Inèdit], 1946.
• Vida mòlta. Barcelona: Selecta, 1950. (2a ed., 1987)
• Jubileu. Barcelona: Selecta, 1951.
• Contes diversos [pròleg i selecció de Núria Nardi]. Barcelona: Laia, 1981.
• Contes [edició escolar amb anotacions de Núria Nardi]. Barcelona: Bruño, 1993.
• Cendres i altres contes [pròleg i selecció de Lluïsa Julià]. Barcelona: Pirene, 1995.

LA SOLITUD DE SOLITUD

• La gran novel·la poemàtica.

• Solitud, l'obra més universal de la narrativa modernista, admet més d'una lectura tal com demostren les interpretacions fetes des de la psicoanàlisi i de la crítica literària feminista. L'èxit d'aquesta novel·la, l'avalen, no solament la bona acceptació de la crítica des de la primera edició fins ara i el premi Fastenrath que obtingué l'any 1909, sinó també les nombroses edicions i les traduccions a set llengües.

• L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa. La insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que projecta en les relacions amb altres persones. Finalment la pròpia realització li suposa assumir la solitud.

Solitud és la novel·la més important del modernisme. Explica la història de Mila i l’enfrontament amb una natura que presenta la faceta més abrupta en la figura de l’Ànima; aquesta es mostrarà més poderosa que la cara amable i integradora representada pel pastor. La novel·la planteja el viatge iniciàtic de la protagonista cap a la descoberta d’ella mateixa i de la pròpia solitud, i això comporta necessàriament el dolor; l’estada a la muntanya propicia un procés d’autoconeixement que culmina amb l’afirmació de la pròpia voluntat contra la força negativa d’un entorn hostil. La riquesa dels símbols utilitzats per tal de plasmar els conflictes interns de la protagonista, així com la prosa que sovint s’acosta a la poesia.

LA SOLITUD DE SOLITUD