subordinades substantitves, adjectives i adverbials

genial

ORACIONS SUBORDINADES (I) substantives, adjectives i adverbials

Començar

oracions subordinades substantives

01

Les proposicions substantives són les que dins una oració subordinada fan les funcions del SINTAGMA NOMINALen una oració simple. I què vol dir això? Doncs que pot desenvolupar les funcions sintàctiques de:

• Subjecte
• Complement Directe
• Complement Indirecte
• Atribut
• Complement de Règim Verbal
• Complement del Nom
• Complement Adjetival

Alguna consideració a tenir en compte

És interessant saber que l’oració subordinada substantiva ocupa el lloc d’un Sintagma Nominal i, per tant, podem substituir-lo per un pronom de l’estil «això» o «allò» per facilitar la detecció de la funció sintàctica. El Pere diu que anirà a casa quan s’acabe el partit. El Pere diu això. Fa la funció de CD

+ info

Vegem alguns exemples

Substantives de subjecte Generalment es construeixen amb verbs de sentiment de l’estil molestar, interessar, preocupar, agradar, retreure… Per què? La resposta és la següent: en aquesta classe de verbs, la cosa que fa l’acció és la mateixa que molesta, interessa, preocupa, agrada, retreu… Fixem-nos en els exemples: Em molesta que no truques. (Això em molesta) Li agrada sortir amb els amics. (Allò li agrada) Ens preocupa que faces sempre tard. (Això ens preocupa) Si ho reflexionem un instant, el que fa l’acció de molestar, sortir i preocupar de les accions anteriors és «això». ¿Concorda amb el verb? Evidentment, però com que «això» i «allò» són pronoms singulars caldrà trobar una altra fórmula: aquestes coses. Em molesta que no truques ⇒ Em molesta això ⇒ Aquestes coses em molesten

Vegem alguns exemples

Substantiva de complement directe Aquestes proposicions són més senzilles de reconèixer perquè depenen de verbs transitius i es poden substituir per això o pel pronom feble ho. Normalment, formen proposicions de CD aquells verbs de dicció (dir, respondre, manifestar, suggerir…) i de voluntat (voler, desitjar, esperar…) Mirem alguns exemples: Li va dir si volia sortir amb ell Nom em van explicar què faríem avui. Voldria que tothom fos feliç

Vegem alguns exemples

Substantiva de complement de règim verbal El complement de règim verbal o complement preposicional és aquell complement que demana necessàriament una preposició per poder entrar en relació amb el verb: recordar-se (de), pensar (en), negar-se (a), acostumar-se (a), confiar (en)… Tots aquests verbs demanen una preposició per construir una oració amb sentit complet. Es va negar a ser utilitzat Confia que tot vaja bé No es recorda que està convocat Important: Davant de la conjunció «que» cauen les preposicions, és a dir, no s’escriuen. Ara bé, si pronominalitzem l’oració per «això», tornaran a aparèixer i així no les confondrem amb les oracions de complement directe. Es va negar a això Confia en això No es recorda d’això.

Vegem alguns exemples

Substantiva d’atribut De la mateixa manera que passa amb els sintagmes nominals que complementen un verb copulatiu (ser, estar o semblar), succeeix amb les oracions subordinades substantives. També, cal recordar, hi ha una sèrie de verbs semicopulatius que necessiten d’atributs: fer-se, posar-se, quedar-se, restar, etc. El problema sembla que no pot resoldre’s. La decisió va ser que tothom retornés el premi.

Vegem alguns exemples

Substantiva de complement nominal Les oracions subordinades de complement del nom denoten activitat psicològica i estan relcionats amb verbs: impressió, sensació, por, confiança, temor, dubte… Fixem-nos amb els exemples següents: Tinc la impressió que demà plourà. Tinc la confiança que demà guanyarem el partit.

Vegem alguns exemples

Substantiva de complement de l’adjectiu Són aquelles oracions subordinades que tenen relació amb l’adjectiu i l’especifiquen d’alguna manera. Mirem els exemples: Estic segur que vindran. No està acostumat que les coses no vagin com ell vol.

TIPUS DE SUBSTANTIVES SEGONS EL NEXE

Segons el nexe i la forma verbal que presenten, les subordinades poden classificar-se en:

• Substantives de relatiu: Introduïdes per un pronom relatiu (qui, els qui, que, el que, la que): Dona’m el que t’he demanat.

• Substantives completives: Van introduïdes per la conjunció que: Voldria que llegires el contracte.

• Substantives d’infinitiu: <ls proposició inserida porta el verb en infinitiu: El molesta tornar sol a casa.

• Substantives interrogatives indirectes: pregunten de manera indirecta.
• Totals: introduïdes per la conjunció SI i la pregunta afecta tota l'oració. Es contesta amb un sí o un no. Em pregunte si eixirem demà.
• Parcials: introduïdes per un pronom interrogatiu (qui, quin, què, quant, quan, com, on...) i es refereix a un aspecte concret de l'oració. No sap què vol estudiar.

oracions subordinades adjectives

02

Les oracions subordinades adjectives són proposicions que ocupen el lloc d’un sintagma adjectival i que fan la funció pròpia de l’adjectiu, és a dir, sempre faran la funció de Complement del Nom (CN).La xica que vaig veure és la teva germana. Pren nota Les oracions subordinades adjectives sempre van introduïdes per un pronom relatiu. Per aquesta raó, també les coneixem com a “oracions subordinades de relatiu”. No confondre amb les subordinades substantives de relatiu. Ex: Han parlat molts que no saben el que diuen= Substantiva de relatiu L'arbre que més creix és el pi = adjectiva o de relatiu

Els pronoms relatius són que, què, qui, on, el qual / la qual / els quals / les quals, la qual cosa i cosa que. Aquests pronoms seran sempre els encarregats d’introduir l’oració subordinada adjectiva i, per tal de detectar-les, podem fer l’exercici de canviar el pronom per les formes “el qual, la qual, els quals o les quals”.

Vegem alguns exemples

El xic que vaig conèixer està malalt. El xic el qual vaig conèixer, està malalt. S’ha cremat l’arbre on construíem les nostres casetes. S’ha cremat l’arbre en el qual construíem les nostres casetes. He perdut la ploma amb què vaig firmar. He perdut la ploma amb la qual vaig firmar. Tornaré a la platja amb la noia amb qui festejo. Tornaré a la platja amb la noia amb la qual festejo.

TINGUES EN COMPTE

El pronom relatiu que les introdueix pot anar acompanyat de preposicions ( amb qui, de qui, de les quals, de què, a què...). Aquest pronom, a més d'introduir la proposició inserida, substitueix l'antecedent. El xic amb qui coincidirem és agradable. De vegades el verb de la proposició inserida és un participi. En eixe cas NO va introduïda per pronom relatiu : En abril anirem a una obra de teatre representada per professionals. Segons la informació que aporten poden ser: Explicatives: Entre cometes i no restringeixen la informació sobre l'antecedent: Els alumnes, que van aprovar, eren excel·lents. Especificatives: Restringeixen la informació a una part: Els alumnes que van aprovar eren excel·lents.

oracions subordinades ADVERBIALS

03

Les oracions subordinades adverbials són les que equivalen a un adverbi, és a dir, a un complement circumstancial, depenent del verb de l'oració principal, o equivalen a un sintagma adverbial modificador de tota l'oració principal. tornarem de matinada -- tornarem quan es faça de dia Generalment van inserides per un nexe o connector adverbial Així que el va veure, se'n va anar També poden anar amb un verb en forma no personal

• Infinitiu, precedit de preposició o locució preposicional

En veure'l, se'n va anar; Hi anirem a fi de veure'l

• Gerundi, sense preposició

Veient-lo a venir, se'n va anar

• Participi, introduïda generalment sense preposició

Acabada la feina, us en podreu anar

Tipus de proposicions adverbials (I)

1. Proposicions adverbials de temps Les proposicions temporals són les que indiquen circumstància de temps en relació a l'oració principal. Segons la forma de la conjunció i el temps verbal de l'oració subordinada i la principal, podem indicar:

• anterioritat: Abans que li ho digueren, ja ho sabia
• simultaneïtat: Quan li ho van dir, ja ho sabia
• posteritat: Després d'haver-li-ho dit, se'n va anar

Recordem algunes locucions per indicar temps: Quan, mentre, que, abans que, així que, cada vegada que, ara que, des que, d'ençà que, després que, en tant que, fins que, sempre que, tan aviat com, tot d'una que, tot seguit que, llavors que...

Tipus de proposicions adverbials (II)

2. Proposicions adverbials de lloc Situen en l'espai l'acció de la proposició pricipal. Les conjuncions més habituals són on, on que, per on: On aneu no el trobareu 3. Proposicions adverbials de manera Expressen la manera en què es desenvolupa l'acció de la proposició principal. Algunes conjuncions o locucions conjuntives que utilitzem en les oracions modals són: com si, segons (que), segons com, tal com... o mitjançant un gerundi: Ho faré com tenia previst. Sempre parla movent les mans. Menjava com podia / Menjava com si fos l'últim dia del món / Feien l'exercici tal com els ho havien manat

Tipus de proposicions adverbials (III)

4. Proposicions de quantitat o comparatives Les oracions adverbials de quantitat impliquen una comparació entre l'oració principal i la subordinada. La comparació pot establir-se en termes d'igualtat, desigualtat o proporcionalitat. I la desigualtat pot ser de superioritat o d'inferioritat.

• Igualtat: tan(t)...com :Joan és tan treballador com una formiga
• Superioritat: més...que/millor...que: Ho han deixat més bé que els altres
• Inferioritat: menys...que/pitjor...que: Hi han posat menys diners que l'Anna

Proporcionalitat: com més/menys...més/menys: Com més en tenen, més se'n gasten

Vegem alguns exemples

Escolta la ràdio mentre fa els deures. Abans que arribe a casa, heu de fer el llit. Guarda aquestes joguines on hi hage prou lloc. Fes-ho com pugues. En arribar a casa, he fet el dinar. Vam coincidir tornant de vacances. Havent dinat, fa una migdiada. Anna fa els deures tot mirant la televisió. Trencat el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.

Vídeo I

Les oracions subordinades substantives

Vídeo II

Les oracions subordinades adjectives

Vídeo III

Les oracions subordinades adverbials

¡Gràcies!