la civilització romana
La monarquia, la república i l'imperi
01
03
05
els antics romans
la religió romana
la vida quotidiana dels romans
Del politeisme al cristianisme
On i quan van viure
+ info
+ info
+ info
02
06
04
La monarquia, la república i l'imperi
l'economia romana
la hispania romana
L'agricultura, l'artesania, la mineria i el comerç
Els romans a la nostra península
De ciutat a Imperi
+ info
+ info
+ info
Els antics romans
on i quan van viure
En el primer mil·lenni aC, a la península Itàlica hi vivien diferents pobles. Els principals eren tres: els etruscos, els llatins i els grecs. Al segle VIII aC els llatins van aixecar diversos poblats a la vora del riu Tíber, en una zona coneguda amb el nom de Set Turons. De la unió d'aquests poblats va sorgir la ciutat de Roma. Roma tenia una situació excel·lent. D'una banda, era un lloc fàcil de defensar, perquè estava protegit pel riu i pels turons. També era molt adequat per al comerç, perquè estava situada a l'encreuament de les rutes entre el nord i el sud d'Itàlia i entre l'est i l'oest del Mar Mediterrani.
Els antics romans
on i quan van viure
Durant molt de temps Roma va ser una ciutat petita. Però a partir del segle VI aC, els habitants de Roma van conquerir territoris immensos. Primer van conquerir la península Itàlica i després es van expandir per Europa, Àsia i Àfrica, sobretot pels territoris del voltant del Mediterrani. Per això els romans l'anomenaven Mare Nostrum, que vol dir "el nostre mar". Així, Roma va crear l'imperi més gran conegut fins aleshores. Aquest imperi es va formar mitjançant guerres contínues, fent ús de la potència i l'organització eficaç de les seves legions.
La monarquia, la república i l'imperi
La monarquia
REI Era l'autoritat màxima i tenia el poder absolut. Tenia funcions de sacerdot, jutge i cap militar. El rei era escollit per l'Assemblea Popular proposada del Senat. ASSAMBLEA POPULAR La formaven els ciutadans lliures amb edat militar. Aquesta assemblea era convocada pel rei al Capitoli on s'aprovaven o es rebutjaven les lleis. SENAT (càrrec vitalici) Format per 300 ancians patricis (pares de les famílies més importants de Roma). La seva funció era aconsellar al rei i presentar als candidats per la seva successió. Ajudaven al rei a governar.
753 aC - 509 aC
La monarquia, la república i l'imperi
La república
Després de fer fora als etruscos es va establir una nova forma de govern: la república. Res Publica: "cosa pública" cosa de tots. ELS COMICIS Assemblees en què es reunien els ciutadans romans per votar les lleis i triar els magistrats. MAGISTRATURES Diferents càrrecs del govern. Els magistrats eren escollits per un any. ELs dos més importants eren els cònsols que dirigien el govern i l'exèrcit. SENAT Era la institució més important. Establia les lleis, dirigia la política exterior i manava als magistrats. Les seves decisions no es discutien.
509 aC - 27 aC
La monarquia, la república i l'imperi
La república
Durant la república, van sorgir dos problemes molt greus: les lluites entre patricis i plebeus i les guerres púniques. LLUITES ENTRE PATRICIS I PLEBEUS Els patricis eren una minoria formada per les famílies més riques i poderoses i els plebeus eren la resta de ciutadans. Com que nomès patricis tenien tots els drets polítics, els plebeus es van revoltar per igualar la situació. Al segle V van aconseguir tenir un representant al senat (tribú de la plebs) i amb el pas del temps les diferències van anar desapareguent.
509 aC - 27 aC
La monarquia, la república i l'imperi
La república
Durant la república, van sorgir dos problemes molt greus: les lluites entre patricis i plebeus i les guerres púniques. LES GUERRES PÚNIQUES (264 aC - 146 aC) Durant la República, Roma va conquerir molts territoris, entre ells, el sud d'Itàlia. Va ser aleshores quan els interessos de Roma van topar amb els de Cartago, una potència situada al Nord d'Àfrica. Hi va haver tres grans guerres entre els romans i els cartaginesos (Guerres Púniques). La més important va ser la segona, en la que Anníbal va estar a punt de conquerir Roma, però al final les legions romanes van vèncer i es van expandir pel Mediterrani.
509 aC - 27 aC
La monarquia, la república i l'imperi
La república
LA CRISI DE LA REPÚBLICA En el segle I aC va començar un període de corrupció, lluites i enforntaments interns en la república romana. El poder dels militars va anar augmentant i per aturar el desordre es van formar els triumvirats, que eren aliances de tres homes que compartien el poder. 1r- Juli Cèsar, Cras i Pompeu. 2n- Marc Antoni, Lèpid i Octavi. Desprès d'un seguit de guerres Octavi va aconseguir el control i el senat li va donar tot el poder l'any 27 aC.
509 aC - 27 aC
La monarquia, la república i l'imperi
L'imperi
L'any 27 aC Octavi va rebre el títol d'August que significava escollit pels déus. Va liquidar als seus enemics, va posar pau a la situació de Roma i va iniciar una nova forma de govern: L'IMPERI. Octavi August va ser el primer emperador de Roma i tenia tots els poders: presidia el senat, era cap de l'exércit i pontífex màxim, dirigia la política exterior i dictava les lleis. Els emperadors ho eren durant tota la seva vida i eren ells els que decidien qui els succeïa. El senat existia però sota l'ombra de l'emperador.
509 aC - 27 aC
La monarquia, la república i l'imperi
L'imperi
Durant els segle I i II dC el món romà va aconseguir el màxim esplendor amb emperadors com August, Claudi, Vespasià, Trajà, i Marc Aureli. Aquest període es coneix com pax romana. El conjunt de territoris conquerits s'organitzaven per províncies. Roma i la resta de ciutats es van omplir de grans construccions i obres públiques. A més hi va haver un desenvolupament econòmic molt fort gràcies al gran creixement del comerç.
27 aC - 235 dC
La monarquia, la república i l'imperi
La crisi del segle III i la recuperació del segle IV
A principis del segle III l'imperi romà va entrar en crisi. Es van produir revoltes socials, tant de pagesos com de militars i es va estrendre l'anarquia. Les ciutats van ser saquejades i la població, aterrida, va refugiar-se al camp. L'abandonament de les ciutats va provocar el colapse del comerç. Els emperadors van anar perdent el poder perquè no podien fer front als problemes existents.
La monarquia, la república i l'imperi
La crisi del segle III i la recuperació del segle IV
Es germànics (bàrbars pels romans) van aprofitar la debilitat de l'Imperi per envair les fronteres. Els perses presionaven pel nord. Amb el govern de Dioclecià es van iniciar reformes destinades a superar la crisi de l'Imperi i es va aconseguir sanejar l'economia i reforçar les fronteres. L'emperador Constantí també va introduir canvis com ara acceptar el cristianisme i traslladar la capital de l'Imperi a Constantinoble.
La monarquia, la república i l'imperi
La crisi del segle III i la recuperació del segle IV
L'any 395 dC l'imperi es va dividir per facilitar la seva defensa: - IMPERI ROMÀ D'ORIENT (Roma) - IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT (Constantinoble) Cadascún aquests territoris tenia institucions i emperadors propis, de manera que van anar evolucionant de forma independent l'un de l'altre fins convertir-se en dos espais ben diferenciats.
La monarquia, la república i l'imperi
La fi de l'imperi romà
Degut a que l'Imperi s'havia dividit en dues parts i cadascuna d'elles era independent, la civilització romana es va fragmentar en dos espais molts diferenciats. A Occident els emperadors eren molt débils i van ser incapaços de frenar els germànics, que van anar creant els seus propis regnes. L'any 476 dC els pobles invasors van fer fora a l'últim emperador romà d'Occident i es va acabar l'Imperi. A Orient, l'imperi es va mantenir mil anys més, malgrat que es va anomenar Imperi Bizantí.
La vida quotidiana dels romans
una societat desigual
La població de l'Imperi romà es dividia en dos grans grups: els ciutadans i els no ciutadans. CIUTADANS Podien participar en la vida política, ser sacerdots, ser propietaris i casar-se. Els ciutadans es diferenciaven segons la riquesa que tenien. NO CIUTADANS No gaudien de cap dels drets anteriors. Podien ser lliures o esclaus. Els esclaus podien recuperar la llibertat si els seus amos ho decidien. Aleshores pasaven a ser lliberts. Al segle III dC l'emperador Carcal·la va atrogar el dret de ciutadania a tots els homes lliures.
La vida quotidiana dels romans
les dones
Les dones, independentment de la riquesa que tenien o del seu lloc d'origen, mai van ser considerades ciutadanes i, per tant, no gaudien dels mateixos drets que els homes. Estaven tutelades per un home, primer el seu pare o el seu germà en cas que el pare haguès mort. Quan es casaven la tutela passava al marit. Malgrat aquestes limitacions, les dones podien tenir propietats, regir negocis i participar en les festes i els espectacles. Es pensava que el paper fonamental de les dones era criar els fills. No obstant això, moltes treballaven al camp, a les botigues, etc.
La vida quotidiana dels romans
les ciutats
Les ciutats eren els centres principals de l'Imperi. En èoca romana es van fundar nombroses ciutats i moltes de les que ja existien van experimentar un gran desenvolupament. Roma era la capital de l'Imperi i la ciutat més gran de tot el territori romà. En el moment de més esplendor va arribar a tenir un milió d'habitants. La resta de les ciutats de l'Imperi eren més petites, però totes intentaven imitar la manera de viure i l'estructura de la capital.
La vida quotidiana dels romans
les ciutats
Les ciutats romanes gairebé sempre seguien el mateix model. Tenien planta rectangular amb carrers paral·lels organitzats al voltant de dos eixos principals: - cardo: de nord a sud - decumanus: d'est a oest A la cruïlla d'aquests dos eixos hi havia el fòrum, una plaça central en què tenia lloc la vida política, cultural i social.
La vida quotidiana dels romans
les ciutats
El fòrum estava porticat i s'adornava amb les estàtues dels emperadors i dels veïns il·lustres de la ciutat. Al voltant del fòrum s'hi situaven els edificis més importants com ara el capitoli, la cúria i la basílica. Als límits del fòrum hi havia les botigues, els mercats i els tallers d'artesans. Les ciutats romanes estaven equipades amb serveis de tota mena: termes, teatres, fonts, clavagueres...
La vida quotidiana dels romans
ELS ALIMENTS Els romans feien una dieta molt senzilla en que destacaven productes bàsics com ara el pa, les verdures, la fruita i el peix. Amanien els plats amb oli d'oliva i la beguda per exel·lència era el vi. EL VESTIT La vestimenta més comuna era una túnica fins als genolls de màniga curta, que es cenyia a la cintura amb un cinturó de cuir. Les sabates que duien eren de pell. Nomès els que eren ciutadans romans podien portar la toga, que era una peça de tela gran que s'enrotllava al voltant del cos. Les dones vestien una túnica anomenada estola a sobre de la qual duien un mantell que tapava les espatlles i un vel al cap.
La vida quotidiana dels romans
EL TREBALL I L'OCI Els romans es llevaven aviat. Després de rentar-se i esmorzar, començaven a treballar. Al mig dia acabaven la jornada laboral i, després de dinar, dedicaven el seu temps a l'oci, sobretot prenent banys a les termes i anant a espectàcles públics, com ara el teatre, les curses de cavalls del circ i els combats de gladiadors de l'amfiteatre. Les termes tenien dos recientes: la palestra per fer exercici físic i els banys públics.
La vida quotidiana dels romans
LES DOMUS A les ciutats, les famílies més riques vivien en cases unifamiliars, generalment d'una sola planta, anomenades domus. Les finestres no donaven al carrer sinó que s'organitzaven al voltant d'un pati central pel qual entrava directament la llum. Les habitacions més importants de la casa podien estar decorades amb pintures a les parets i mosaics a terra. A vegades, tenien altres habitacions que s'obrien al carrer anomenades tabernae. L'amo de la casa les llogava a comerciants com botigues.
La vida quotidiana dels romans
LES INSULAE La majoria de la població de les ciutats vivia en insulae, uns edificis de diversos pisos formats per petits habitatges gairebé sense finestres. La majoria de les insulae pertanyien a un sol propietari que les llogava a persones més humils. Es construïen amb fusta i maons i, generalment, eren de molt mala qualitat. Nomès hi havia una escala i no hi havia aigua corrent.
La vida quotidiana dels romans
LES VIL·LES Al camp es van edificar vil·les. Eren grans explotacions agrícoles que pertanyien a un sol propietari. A dins hi havia una gran casa, semblant a una domus on hi vivien els propietaris. També hi havia habitacions per als pagesos i els esclaus, magatzems, bodegues, corrals, etc. A les vil·les hi havia algunes màquines. Els cereals es molien amb molins moguts per la força de rucs o esclaus i el raïm i les olives es transformaven en vi i oli a les premses.
L'economia romana
L'AGRICULTURA era una activitat bàsica. El blat, la vinya i l'olivera eren els principals conreus. L'ARTESANIA era una altra activitat econòmica important. Es desenvolupava a les ciutats, on hi havia els tallers en què treballaven els artesans. Els tallers també tenien una petita botiga on es venien els productes. La MINERIA es centrava en l'explotació d'or, plata, ferro, coure, estany, plom i mercuri. A la costa mediterrània s'hi explotava la sal, que es feia servir per salar i conservar aliments. El comerç era molt intens dins i fora de l'Imperi que era possible gràcies a la gran xarxa de calçades i ports.
La religió romana
La religió era molt important per als romans. Eren politeistes i creien principalment en tres déus: Júpiter, Juno i Minerva als qual se'ls coneixia com la tríada capitolina. Es van constuir temples per fer els rítols religiosos. Eren molt semblants als grecs. Els romans tenien a casa seva un petit altar on el pare de la llar era l'encarregat de dirigir el culte domèstic. En temps d'August, els emperadors eren considerats déus i se'ls retia culte. Els romans eren molt tolerants i permetien als pobles conquerits mantenir la seva religió.
La religió romana
EL CRISTIANISME Al segle I dC va néixer una nova religió, fundada per Jesús de Natzaret, que defensa tres idees: - Hi ha un sól Déu i totes les persones són iguals davant seu. - Es éssers humans han d'estimar-se i perdonar-se. - Els que segueixin els ideals tindran com a premi la vida eterna. Els cristians van ser perseguits pels romans perquè rebutjaven el culte a l'emperador i perquè barrejaven a les esglésies pobres, rics, romans i bàrbars. La situació va canviar quan l'any 313, l'emperador Constantí els va concedir llibertat religiosa i els va permetre fer els seus ritus en públic. L'any 380 dC, l'emperador Teodosi va declarar el cristianisme l'única religió oficial de l'Imperi romà. Es van prohibir la resta de religions i els que adoraven altres déus van ser perseguits.
LA CIVILITZACIÓ ROMANA
deliapuerto18
Created on March 22, 2022
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Education Timeline
View
Images Timeline Mobile
View
Sport Vibrant Timeline
View
Decades Infographic
View
Comparative Timeline
View
Square Timeline Diagram
View
Timeline Diagram
Explore all templates
Transcript
la civilització romana
La monarquia, la república i l'imperi
01
03
05
els antics romans
la religió romana
la vida quotidiana dels romans
Del politeisme al cristianisme
On i quan van viure
+ info
+ info
+ info
02
06
04
La monarquia, la república i l'imperi
l'economia romana
la hispania romana
L'agricultura, l'artesania, la mineria i el comerç
Els romans a la nostra península
De ciutat a Imperi
+ info
+ info
+ info
Els antics romans
on i quan van viure
En el primer mil·lenni aC, a la península Itàlica hi vivien diferents pobles. Els principals eren tres: els etruscos, els llatins i els grecs. Al segle VIII aC els llatins van aixecar diversos poblats a la vora del riu Tíber, en una zona coneguda amb el nom de Set Turons. De la unió d'aquests poblats va sorgir la ciutat de Roma. Roma tenia una situació excel·lent. D'una banda, era un lloc fàcil de defensar, perquè estava protegit pel riu i pels turons. També era molt adequat per al comerç, perquè estava situada a l'encreuament de les rutes entre el nord i el sud d'Itàlia i entre l'est i l'oest del Mar Mediterrani.
Els antics romans
on i quan van viure
Durant molt de temps Roma va ser una ciutat petita. Però a partir del segle VI aC, els habitants de Roma van conquerir territoris immensos. Primer van conquerir la península Itàlica i després es van expandir per Europa, Àsia i Àfrica, sobretot pels territoris del voltant del Mediterrani. Per això els romans l'anomenaven Mare Nostrum, que vol dir "el nostre mar". Així, Roma va crear l'imperi més gran conegut fins aleshores. Aquest imperi es va formar mitjançant guerres contínues, fent ús de la potència i l'organització eficaç de les seves legions.
La monarquia, la república i l'imperi
La monarquia
REI Era l'autoritat màxima i tenia el poder absolut. Tenia funcions de sacerdot, jutge i cap militar. El rei era escollit per l'Assemblea Popular proposada del Senat. ASSAMBLEA POPULAR La formaven els ciutadans lliures amb edat militar. Aquesta assemblea era convocada pel rei al Capitoli on s'aprovaven o es rebutjaven les lleis. SENAT (càrrec vitalici) Format per 300 ancians patricis (pares de les famílies més importants de Roma). La seva funció era aconsellar al rei i presentar als candidats per la seva successió. Ajudaven al rei a governar.
753 aC - 509 aC
La monarquia, la república i l'imperi
La república
Després de fer fora als etruscos es va establir una nova forma de govern: la república. Res Publica: "cosa pública" cosa de tots. ELS COMICIS Assemblees en què es reunien els ciutadans romans per votar les lleis i triar els magistrats. MAGISTRATURES Diferents càrrecs del govern. Els magistrats eren escollits per un any. ELs dos més importants eren els cònsols que dirigien el govern i l'exèrcit. SENAT Era la institució més important. Establia les lleis, dirigia la política exterior i manava als magistrats. Les seves decisions no es discutien.
509 aC - 27 aC
La monarquia, la república i l'imperi
La república
Durant la república, van sorgir dos problemes molt greus: les lluites entre patricis i plebeus i les guerres púniques. LLUITES ENTRE PATRICIS I PLEBEUS Els patricis eren una minoria formada per les famílies més riques i poderoses i els plebeus eren la resta de ciutadans. Com que nomès patricis tenien tots els drets polítics, els plebeus es van revoltar per igualar la situació. Al segle V van aconseguir tenir un representant al senat (tribú de la plebs) i amb el pas del temps les diferències van anar desapareguent.
509 aC - 27 aC
La monarquia, la república i l'imperi
La república
Durant la república, van sorgir dos problemes molt greus: les lluites entre patricis i plebeus i les guerres púniques. LES GUERRES PÚNIQUES (264 aC - 146 aC) Durant la República, Roma va conquerir molts territoris, entre ells, el sud d'Itàlia. Va ser aleshores quan els interessos de Roma van topar amb els de Cartago, una potència situada al Nord d'Àfrica. Hi va haver tres grans guerres entre els romans i els cartaginesos (Guerres Púniques). La més important va ser la segona, en la que Anníbal va estar a punt de conquerir Roma, però al final les legions romanes van vèncer i es van expandir pel Mediterrani.
509 aC - 27 aC
La monarquia, la república i l'imperi
La república
LA CRISI DE LA REPÚBLICA En el segle I aC va començar un període de corrupció, lluites i enforntaments interns en la república romana. El poder dels militars va anar augmentant i per aturar el desordre es van formar els triumvirats, que eren aliances de tres homes que compartien el poder. 1r- Juli Cèsar, Cras i Pompeu. 2n- Marc Antoni, Lèpid i Octavi. Desprès d'un seguit de guerres Octavi va aconseguir el control i el senat li va donar tot el poder l'any 27 aC.
509 aC - 27 aC
La monarquia, la república i l'imperi
L'imperi
L'any 27 aC Octavi va rebre el títol d'August que significava escollit pels déus. Va liquidar als seus enemics, va posar pau a la situació de Roma i va iniciar una nova forma de govern: L'IMPERI. Octavi August va ser el primer emperador de Roma i tenia tots els poders: presidia el senat, era cap de l'exércit i pontífex màxim, dirigia la política exterior i dictava les lleis. Els emperadors ho eren durant tota la seva vida i eren ells els que decidien qui els succeïa. El senat existia però sota l'ombra de l'emperador.
509 aC - 27 aC
La monarquia, la república i l'imperi
L'imperi
Durant els segle I i II dC el món romà va aconseguir el màxim esplendor amb emperadors com August, Claudi, Vespasià, Trajà, i Marc Aureli. Aquest període es coneix com pax romana. El conjunt de territoris conquerits s'organitzaven per províncies. Roma i la resta de ciutats es van omplir de grans construccions i obres públiques. A més hi va haver un desenvolupament econòmic molt fort gràcies al gran creixement del comerç.
27 aC - 235 dC
La monarquia, la república i l'imperi
La crisi del segle III i la recuperació del segle IV
A principis del segle III l'imperi romà va entrar en crisi. Es van produir revoltes socials, tant de pagesos com de militars i es va estrendre l'anarquia. Les ciutats van ser saquejades i la població, aterrida, va refugiar-se al camp. L'abandonament de les ciutats va provocar el colapse del comerç. Els emperadors van anar perdent el poder perquè no podien fer front als problemes existents.
La monarquia, la república i l'imperi
La crisi del segle III i la recuperació del segle IV
Es germànics (bàrbars pels romans) van aprofitar la debilitat de l'Imperi per envair les fronteres. Els perses presionaven pel nord. Amb el govern de Dioclecià es van iniciar reformes destinades a superar la crisi de l'Imperi i es va aconseguir sanejar l'economia i reforçar les fronteres. L'emperador Constantí també va introduir canvis com ara acceptar el cristianisme i traslladar la capital de l'Imperi a Constantinoble.
La monarquia, la república i l'imperi
La crisi del segle III i la recuperació del segle IV
L'any 395 dC l'imperi es va dividir per facilitar la seva defensa: - IMPERI ROMÀ D'ORIENT (Roma) - IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT (Constantinoble) Cadascún aquests territoris tenia institucions i emperadors propis, de manera que van anar evolucionant de forma independent l'un de l'altre fins convertir-se en dos espais ben diferenciats.
La monarquia, la república i l'imperi
La fi de l'imperi romà
Degut a que l'Imperi s'havia dividit en dues parts i cadascuna d'elles era independent, la civilització romana es va fragmentar en dos espais molts diferenciats. A Occident els emperadors eren molt débils i van ser incapaços de frenar els germànics, que van anar creant els seus propis regnes. L'any 476 dC els pobles invasors van fer fora a l'últim emperador romà d'Occident i es va acabar l'Imperi. A Orient, l'imperi es va mantenir mil anys més, malgrat que es va anomenar Imperi Bizantí.
La vida quotidiana dels romans
una societat desigual
La població de l'Imperi romà es dividia en dos grans grups: els ciutadans i els no ciutadans. CIUTADANS Podien participar en la vida política, ser sacerdots, ser propietaris i casar-se. Els ciutadans es diferenciaven segons la riquesa que tenien. NO CIUTADANS No gaudien de cap dels drets anteriors. Podien ser lliures o esclaus. Els esclaus podien recuperar la llibertat si els seus amos ho decidien. Aleshores pasaven a ser lliberts. Al segle III dC l'emperador Carcal·la va atrogar el dret de ciutadania a tots els homes lliures.
La vida quotidiana dels romans
les dones
Les dones, independentment de la riquesa que tenien o del seu lloc d'origen, mai van ser considerades ciutadanes i, per tant, no gaudien dels mateixos drets que els homes. Estaven tutelades per un home, primer el seu pare o el seu germà en cas que el pare haguès mort. Quan es casaven la tutela passava al marit. Malgrat aquestes limitacions, les dones podien tenir propietats, regir negocis i participar en les festes i els espectacles. Es pensava que el paper fonamental de les dones era criar els fills. No obstant això, moltes treballaven al camp, a les botigues, etc.
La vida quotidiana dels romans
les ciutats
Les ciutats eren els centres principals de l'Imperi. En èoca romana es van fundar nombroses ciutats i moltes de les que ja existien van experimentar un gran desenvolupament. Roma era la capital de l'Imperi i la ciutat més gran de tot el territori romà. En el moment de més esplendor va arribar a tenir un milió d'habitants. La resta de les ciutats de l'Imperi eren més petites, però totes intentaven imitar la manera de viure i l'estructura de la capital.
La vida quotidiana dels romans
les ciutats
Les ciutats romanes gairebé sempre seguien el mateix model. Tenien planta rectangular amb carrers paral·lels organitzats al voltant de dos eixos principals: - cardo: de nord a sud - decumanus: d'est a oest A la cruïlla d'aquests dos eixos hi havia el fòrum, una plaça central en què tenia lloc la vida política, cultural i social.
La vida quotidiana dels romans
les ciutats
El fòrum estava porticat i s'adornava amb les estàtues dels emperadors i dels veïns il·lustres de la ciutat. Al voltant del fòrum s'hi situaven els edificis més importants com ara el capitoli, la cúria i la basílica. Als límits del fòrum hi havia les botigues, els mercats i els tallers d'artesans. Les ciutats romanes estaven equipades amb serveis de tota mena: termes, teatres, fonts, clavagueres...
La vida quotidiana dels romans
ELS ALIMENTS Els romans feien una dieta molt senzilla en que destacaven productes bàsics com ara el pa, les verdures, la fruita i el peix. Amanien els plats amb oli d'oliva i la beguda per exel·lència era el vi. EL VESTIT La vestimenta més comuna era una túnica fins als genolls de màniga curta, que es cenyia a la cintura amb un cinturó de cuir. Les sabates que duien eren de pell. Nomès els que eren ciutadans romans podien portar la toga, que era una peça de tela gran que s'enrotllava al voltant del cos. Les dones vestien una túnica anomenada estola a sobre de la qual duien un mantell que tapava les espatlles i un vel al cap.
La vida quotidiana dels romans
EL TREBALL I L'OCI Els romans es llevaven aviat. Després de rentar-se i esmorzar, començaven a treballar. Al mig dia acabaven la jornada laboral i, després de dinar, dedicaven el seu temps a l'oci, sobretot prenent banys a les termes i anant a espectàcles públics, com ara el teatre, les curses de cavalls del circ i els combats de gladiadors de l'amfiteatre. Les termes tenien dos recientes: la palestra per fer exercici físic i els banys públics.
La vida quotidiana dels romans
LES DOMUS A les ciutats, les famílies més riques vivien en cases unifamiliars, generalment d'una sola planta, anomenades domus. Les finestres no donaven al carrer sinó que s'organitzaven al voltant d'un pati central pel qual entrava directament la llum. Les habitacions més importants de la casa podien estar decorades amb pintures a les parets i mosaics a terra. A vegades, tenien altres habitacions que s'obrien al carrer anomenades tabernae. L'amo de la casa les llogava a comerciants com botigues.
La vida quotidiana dels romans
LES INSULAE La majoria de la població de les ciutats vivia en insulae, uns edificis de diversos pisos formats per petits habitatges gairebé sense finestres. La majoria de les insulae pertanyien a un sol propietari que les llogava a persones més humils. Es construïen amb fusta i maons i, generalment, eren de molt mala qualitat. Nomès hi havia una escala i no hi havia aigua corrent.
La vida quotidiana dels romans
LES VIL·LES Al camp es van edificar vil·les. Eren grans explotacions agrícoles que pertanyien a un sol propietari. A dins hi havia una gran casa, semblant a una domus on hi vivien els propietaris. També hi havia habitacions per als pagesos i els esclaus, magatzems, bodegues, corrals, etc. A les vil·les hi havia algunes màquines. Els cereals es molien amb molins moguts per la força de rucs o esclaus i el raïm i les olives es transformaven en vi i oli a les premses.
L'economia romana
L'AGRICULTURA era una activitat bàsica. El blat, la vinya i l'olivera eren els principals conreus. L'ARTESANIA era una altra activitat econòmica important. Es desenvolupava a les ciutats, on hi havia els tallers en què treballaven els artesans. Els tallers també tenien una petita botiga on es venien els productes. La MINERIA es centrava en l'explotació d'or, plata, ferro, coure, estany, plom i mercuri. A la costa mediterrània s'hi explotava la sal, que es feia servir per salar i conservar aliments. El comerç era molt intens dins i fora de l'Imperi que era possible gràcies a la gran xarxa de calçades i ports.
La religió romana
La religió era molt important per als romans. Eren politeistes i creien principalment en tres déus: Júpiter, Juno i Minerva als qual se'ls coneixia com la tríada capitolina. Es van constuir temples per fer els rítols religiosos. Eren molt semblants als grecs. Els romans tenien a casa seva un petit altar on el pare de la llar era l'encarregat de dirigir el culte domèstic. En temps d'August, els emperadors eren considerats déus i se'ls retia culte. Els romans eren molt tolerants i permetien als pobles conquerits mantenir la seva religió.
La religió romana
EL CRISTIANISME Al segle I dC va néixer una nova religió, fundada per Jesús de Natzaret, que defensa tres idees: - Hi ha un sól Déu i totes les persones són iguals davant seu. - Es éssers humans han d'estimar-se i perdonar-se. - Els que segueixin els ideals tindran com a premi la vida eterna. Els cristians van ser perseguits pels romans perquè rebutjaven el culte a l'emperador i perquè barrejaven a les esglésies pobres, rics, romans i bàrbars. La situació va canviar quan l'any 313, l'emperador Constantí els va concedir llibertat religiosa i els va permetre fer els seus ritus en públic. L'any 380 dC, l'emperador Teodosi va declarar el cristianisme l'única religió oficial de l'Imperi romà. Es van prohibir la resta de religions i els que adoraven altres déus van ser perseguits.