LA NIT DE SANT JOAN
Proposta educativa
Dossier digital elaborat per l'equip de LiceuAprèn amb la col·laboració de Mònica Tarré i Pedreira
Índex
fitxa artística
lES FONTS DEL BALLET
01
05
selecció musical
MÚSICA I DANSA TRADICIONAL
02
06
l'argument
L'IMATGERIA FESTIVA
03
07
EL PROJECTE EDUCATIU
sessions de formació
04
08
01
Argument original Ventura Gassol Música original Robert Gerhard Escenografia i figurins originals Joan Junyer
Direcció i coreografia Antonio Ruz Assesorament i coordinació musical Miguel Baselga Figurinista, atrezzo i complements de vestuari Rosa García Andujar Disseny d'il·luminació Olga García Investigació i documentació Mònica Tarré i Pedreira Assistent de direcció i coreografia Elia López
fitxa artística
Ballarins A determinar
En el marc de la col·laboració entre el Gran Teatre del Liceu i la Diputació de Barcelona amb l'objectiu d'impulsar la participació i la promoció artística de joves ballarins i ballarines.
Piano A determinar
En el marc de la col·laboració entre el Gran Teatre del Liceu, la Fundació Ferrer-Salat i la Fundació Conservatori Liceu amb l'objectiu d'impulsar la participació i la promoció artística de joves músics provinents del Centre Superior de la Fundació Conservatori Liceu.
Soirées de Barcelone
Soirées de Barcelone és la segona creació per a ballet de Robert Gerhard. Escrita entre el 1936 i el 1939, va ser un nou encàrrec del Colonel de Basil per als Ballets Russos de Montecarlo que no va arribar a estrenar-se mai per la dissolució de la companyia. Léonide Massine desitjava un “ballet català” basat en les danses i festes populars catalanes, i per això es va traslladar a Berga, per poder presenciar les festes de la revetlla de Sant Joan. El resultat va ser un ballet que inicialment es diria Els focs de Sant Joan, amb un guió de Ventura Gassol, però que va rebre el nom de Soirées de Barcelone amb la finalitat que l’origen de la peça fos més identificable. El ballet també va ser conegut com La nuit de Saint Jean, nom que fa referència a aquest projecte. Basat, doncs, en la nit màgica de la revetlla de Sant Joan, una dansa de torxes engendra l’erotisme de les parelles, que s’uneixen íntimament, i conclou amb la celebració d’un casament a l’alba. L'any 2020, commemorant els 50 anys del traspàs d’un dels compositors catalans més universals, el Gran Teatre del Liceu i la Fundación Juan March promouen aquesta coproducció signada pel coreògraf i ballarí Antonio Ruz. Una oportunitat per gaudir de la seva música en aquesta interpretació onírica i refrescant.
Antonio Ruz ens parla de la creació coreogràfica del ballet
coreografia, música i la nit de sant joan
Soirées de Barcelona
Duració 5min. 41seg. 23 Juny 2021
Antonio Ruz i Miguel Baselga ens presenten La nit de Sant Joan, un ballet inèdit amb música de Robert Gerhard.
Fundación Juan March i el Gran Teatre del Liceu
02
Migel Baselga ens parla de Robert Gerhard i la revisió musical del ballet
SELECCIÓ MUSICAL
Selecció musical de l'espectacle
03
La nit de Sant Joan
Basat en el guió de Ventura Gassol, l’argument de La nit de Sant Joan se situa a Isil, una petita localitat del Pirineu lleidatà propera a la frontera amb França. Coincidint amb el solstici d’estiu i la festivitat de Sant Joan, la vila acull les Falles d’Isil, cerimònia de culte al foc i al seu sentit purificador d’origen ancestral.
l'ARGUMENT
ARGUMENT
La nit de Sant Joan
PRÒLEG
QUADRE PRIMER
Els focs [Les feux]
QUADRE SEGON
Eros [Eros]
QUADRE TERCER
La boda [Les noces]
PRÒLEG
Des que mor en la llunyania la darrera claror del crepuscle, tot el poble d’Isil, reunit a la Plaça de l’Ermita, sembla esperar ja el naixement de l’alba. Immòbil, la multitud mira enllà, cap als cims, on per a cada estrella que apareix al cel es veuen sorgir mil llengües de foc de les fogueres de Sant Joan.
QUADRE PRIMER
Els focs
Tots els meus amors són aquí, és Ella qui m'inspira, les noies i nois em comprendran: Un dia els Pirineus cremaren com un altar de flames i, si d'un cor enamorat va brollar la nova espurna, d'un nou incendi els cims cremaran.(Joan Maragall)
QUADRE SEGON
Eros
L’encantament del foc i el misteri de la nit s'apoderen de la multitud que abandona la plaça silenciosament. Els joves amants s’allunyen per parelles al bosc. Als dolços xiulets d’un vent lleuger sembla que tots els follets s’hi hagin ajuntat aquesta nit.
QUADRE TERCER
La boda
A trenc d'alba, emergeix el bosc sota un gran silenci. De sobte, es fa la claredat, que apareix al fons de la Plaça d'Isil sota l'esclat d'un sol de realitat i de festa.
Fragments del guió del ballet de Ventura Gassol amb prefaci de Joan Maragall (acte I) Guió conservat al Fons Ventura Gassol de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
PRÒLEG
Des que mor en la llunyania la darrera claror del crepuscle, tot el poble d’Isil, reunit a la Plaça de l’Ermita, sembla esperar ja el naixement de l’alba. Immòbil, la multitud mira enllà, cap als cims, on per a cada estrella que apareix al cel es veuen sorgir mil llengües de foc de les fogueres de Sant Joan.
Ventura Gassol
© A Bofill
QUADRE PRIMER
Els focs
Tots els meus amors són aquí, és Ella qui m'inspira, les noies i nois em comprendran: Un dia els Pirineus cremaren com un altar de flames i, si d'un cor enamorat va brollar la nova espurna, d'un nou incendi els cims cremaran.
Joan Maragall
© A Bofill
QUADRE PRIMER
Els focs
El primer quadre del ballet comença la vigília de Sant Joan. Tot coincidint amb el crepuscle, els vilatans observen com els joves del poble, coneguts com fallaires, baixen per la muntanya (1. La multitud 0:00). Amb les torxes a la mà, els joves entren al poble en processó acompanyats de nans i diables (Processó 1:33 - Dansa dels nans 2:12) fins que arriben a la plaça amb una dansa embriagadora en la qual tothom participa (Melé: la multitud balla amb els nans 3:24).
Les majorales, encarregades d’organitzar la festa, els donen la benvinguda (2. Dansa de les majorales 0:00).
Aleshores comença una competició entre els joves, que van llançant grans troncs en flames a la foguera, al bell mig de la plaça (3. Els portadors de torxes 0:00). Beates i majorales premien el guanyador amb un ram d’alfàbrega, la planta de l’amor, i ofereixen a tothom una copa de vi, que es beu tot seguint un ritual antic (Dansa del vencedor 1:31).
(4. Galanteria 0:00).
Mentre s’obren les portes de l’església, toquen les campanes i surt un seguici format per nans i autoritats que contemplen una frenètica dansa de foc protagonitzada pels diables al voltant de la foguera (5. Dansa dels fallaires 0:00). Amb tots els habitants de la vila embriagats, aquest ritual dona el tret de sortida a les festes de la nit de Sant Joan.
QUADRE SEGON
Eros
L’encantament del foc i el misteri de la nit s'apoderen de la multitud que abandona la plaça silenciosament. Els joves amants s’allunyen per parelles al bosc. Als dolços xiulets d’un vent lleuger sembla que tots els follets s’hi hagin ajuntat aquesta nit.
Ventura Gassol
© Fundación Juan March
QUADRE SEGON
Eros
En el segon quadre, l’encanteri de foc i el misteri de la nit extasien la multitud, la qual abandona la plaça en silenci (6. Nocturn 0:00). Els joves amants, seduïts per l’amor, s’endinsen per parelles en un bosc boirós ple d’éssers fantàstics (Dansa de la seducció 3:52). L’entremaliat Cupido entra en acció (Aparició d'Eros 4:57) i la sensualitat s’apodera de la parella d’amants, que cau en un somni profund.
Els follets, els druides i les nimfes que poblen el bosc festegen els enamorats adormits i creen una singular confusió entre el món màgic i la realitat, augmentada per la penombra misteriosa de la nit (7. Dansa dels esperits 0:00 - Les nimfes 0:20 – Els follets 1:13).
Amb els primers raigs de sol, els ancians severs i els notaris desperten les parelles del plàcid somni de l’amor, abans de ser arrossegades fins al poble (8. Els ancians amb els fanals 0:00). Al final de la processó es pot veure Cupido, que somriu amb ironia satisfet per l’èxit de la seva acció (Les parelles i els ancians 1:32).
QUADRE TERCER
La boda
A trenc d'alba, emergeix el bosc sota un gran silenci. De sobte, es fa la claredat, que apareix al fons de la Plaça d'Isil sota l'esclat d'un sol de realitat i de festa.
Ventura Gassol
© A Bofill
QUADRE TERCER
La boda
L’últim quadre comença amb l’alba en despuntar el nou dia. Un sol matinal il·lumina la plaça del poble i mostra un ambient de festa. Les portes de l’església s’obren i donen pas al seguici nupcial amb diables, nans, nuvis, ancians, notaris i autoritats. Comença el 9. Fandanguet dels nuvis, mentre a la rosassa de l’església s’hi pot veure Cupido. Quan la dansa s’acaba, Cupido s’adona que es tracta de les mateixes parelles sorpreses al bosc la nit anterior pels ancians i els notaris, i esclata a riure.
10
El poble sembla que es desperta d’un somni i comprèn tot allò que conté l’halo màgic de la nit de Sant Joan. Amarats d’aquest impuls vital i infosos per l’alegria de l’amor, tothom balla una sardana triomfal (10. Sardana i 11. Coda) que posa final al ballet.
11
04
EL PROJECTE EDUCATIU
Fundación Juan March Per saber-ne més En un minut
4.1
CONNEXIÓ AMB EL CURRICULUM
la nit de Sant Joan
Pirineu: art, foc i tradicions
Context històric
Soirées de Barcelona de Robert Gerard
Recuperació de patrimoni
- Recerca d’informació
- Observació i descoberta
- Percepció i anàlisi
- Interpretació i creació
- Establir connexions amb altres sabers
- Expressió des de diferents llenguatges: musical, corporal, visual i verbal
- Processos creatius
Crear situacions d’aprenentatge que tinguin en compte:
- La motivació i la iniciativa personal dins de reptes col·lectius
- L’expressió des de diferents llenguatges
- La interrelació de coneixements
- El gaudi i el benestar emocional de l’alumnat i del professorat
Accions
Context
Sabers
la nit de Sant Joan
Reinterpretació
Recuperació de patrimoni
Robert Gerhard
Art, folklore i tradicions
Art i expressió contemporània
El romànic català
Cançons i danses tradicionals
Soirées de Barcelona
Festes del foc
Context històric
-Música i dansa contemporània
Continguts
-Encàrrec i creació del ballet -Argument
-Música
-Escenografia
-Coreografia
-Pirineu -Imatgeria festiva realista o del món imaginari: falles, gegants, nans i capgrossos, bèsties de foc, bestiari popular català, etc.
-Música -Veu i tècnica vocal
-Coreografia i expressió corporal
-Text i/o narració
-Context
-La segona república i la guerra civil -Robert Gerhard i altres compositors contemporanis
-Origen i característiques -Arquitectura, escultura i pintura
-El romànic al Pirineu
-Diferents formes d’expressió artística
05
lES FONTS DEL BALLET
per Mònica Tarré i Pedreira -Historiadora de l’Art i Musicòloga-
L'argument
història i recuperació del ballet
La música
Soirées de Barcelone
La coreografia
L'escenografia
per Mònica Tarré i Pedreira -Historiadora de l’Art i Musicòloga-
5.1
L'argument
Soirées de Barcelona
El ballet de La Nit de Sant Joan se situa a Isil, un poble dels Pirineus. El seu argument s’inspira en les festes del Foc d’aquesta població. Una celebració pagana que transcorre durant la nit de Sant Joan, i consisteix en rituals populars del solstici d'estiu. En aquests rituals, el foc simbolitza la purificació i la fertilitat.
Les fonts argumentals del ballet
Biografia de Ventura Gassol
L'argument del ballet
Un ballet inspirat en les festes populars catalanes
Prefaci de quatre versos del poeta Joan Maragall sobre l'amor.
- ACTE I: Vigília de Sant Joan: processó de joves amb les tradicionals falles per inaugurar la festa amb un ball al voltant del foc enmig de la plaça.
- ACTE II: Nit de Sant Joan: al bosc, balls dels enamorats posseïts per l'encanteri de la nit.
- ACTE III: Día de Sant Joan: seguici nupcial i sardana triomfal per celebrar l'amor.
Quins elements que apareixen en el ballet representen les tradicions populars?
5.2
La música
Soirées de Barcelona
Sabies què?
Composició
Gerhard va realitzar una versió del ballet per a piano, que ell mateix va interpretar en entorns privats per intentar persuadir empresaris anglesos de la seva estrena. Aquesta darrera partitura s'ha conservat en perfecte estat i és la versió que s’interpreta al Liceu.
La música de La Nit de Sant Joan és plena de cites de cançons populars, moltes encara presents en els àmbits rurals de Catalunya. Les cites corresponen sobretot a músiques processionals i melodies tradicionals associades a la festa de Sant Joan i a la Patum de Berga. Gerhard coneixia aquest repertori pel seu interès en les activitats dels esbarts. A més a més, va compondre el ballet durant la Guerra Civil, moment en què la música tradicional catalana tenia un important paper com a símbol identitari.
Biografia de Robert Gerhard
Descobreix les cançons populars i les danses tradicionals catalanes que s'amaguen a la música de Robert Gerhard
5.3
La coreografia
Soirées de Barcelona
Sobre la coreografia de Léonide Massine
Sabies què?
Ens falten pistes per imaginar com hauria estat la coreografia original de Massine, perquè no s’han conservat documents ni fonts. Podem suposar que estava inspirada en els balls tradicionals catalans de les festes de Sant Joan que va presenciar la nit que van anar a Berga. A més a més, ell sempre volia representar, amb el llenguatge contemporani del ballet clàssic, l’essència dels protagonistes de les històries en les seves danses, és per aquest motiu que suposem que la coreografia contaria amb moviments representatius dels fallaires, dels diables i dels centaures.
El 1917, Massine va actuar a Barcelona amb la companyia de Diaghilev on va estrenar Parade al Gran Teatre del Liceu i va ser retratat per Pablo Picasso vestit d’arlequí (Arlequí).
Biografia de Léonide Massine
Després de veure el ballet, identifica els següents balls i tradicions populars:
5.4
L'escenografia
Soirées de Barcelona
Sabies què?
Podries identificar els personatges en el ballet i en els esbossos de Junyer?
Junyer es va quedar sord als sis anys, però això no li va impedir que les seves pintures reflectissin la intensitat del ritme de la dansa.
- Prior
- Beates
- Diables
- Nans
- Capgrossos
- Portadors de torxes
- Vencedor
- Parella d’enamorats
- Éssers fantàstics
- Cupido
Fonts dels figurins
Biografia de Joan Junyer
Quins d’aquests materials artístics han servit d’inspiració per a preparar el vestuari i la posada en escena del ballet de La Nit de Sant Joan?
Fonts de l'escenografia
06
MÚSICA I DANSA TRADICIONAL
Llistat amb algunes versions d'estils diferents de les cançons i danses tradicionals
QUADRE PRIMER
Els focs
Areny de Noguera: Ball de rogle (2:12)
La Dansa dels nans està basada en el Ball de rogle, dansa en rotllana d'un poble del Prepirineu aragonès, a pocs kilòmetres de la frontera amb Catalunya.
La multitud - Processó - Dansa dels nans - Melé: la multitud balla amb els nans
La Cellera de Ter: Aquestes muntanyes (1:32)
Ballada per les joves madrines d'Isil i basada en tres cançons populars de temàtica amorosa: El romeu i la romeva, De les nines de Surroca i Aquestes muntanyes.
Dansa de les majorales
Caldes de Malavella: L'hereu Riera (1:31)
A la Dansa del vencedor, un fallaire balla un ball de bastons al voltant d'una creu formada per dos bastons al terra amb la música basada en la popular cançó L'hereu Riera.
Els portadors de torxes - Dansa del vencedor
Castellterçol: La filla del marxant (0:00)
Aquesta cita de La filla del marxant, un relat d'amor tràgic i il·lícit, podria al·ludir als galantejos que tenen lloc al segon quadre del ballet.
Galanteria
Berga: Ball de l'àliga (3:27)
Dansa inspirada en la música de la Festa de la Patum de Berga, celebrada el dia del Corpus Christi amb danses frenètiques i jocs amb el foc.
Dansa dels fallaires
QUADRE SEGON
Eros
Sant Ramon de Penyafort i La Mare de Déu quan era xiqueta (0:00, 3:13 i 4:57)
El compositor al·ludeix a dues melodies associades al conegut romance religiós Sant Ramon de Penyafort i a la nana La Mare de Déu quan era xiqueta.
Nocturn - Dansa de la seducció - Aparició d'Eros
Dansa dels esperits - Les nimfes - Els follets
Els ancians amb els fanals - Les parelles i els ancians
QUADRE TERCER
La boda
En el preludi, Gerhard cita dos importants símbols musicals del nacionalisme català: la cançó Muntanyes del Canigó i Els segadors.
Fandanguet dels nuvis
Castellterçol: La filla del marxant (0:38 i 2:03)
El ballet acaba amb una gran sardana, ballada pels amants nocturns al costat dels vells del poble, amb els quals s'han reconciliat.
10
Sardana
Pallars: Galop de Pallars (0:00)
El ballet culmina amb una coda frenètica. El tema principal és el Galop de Pallars, una impetuosa dansa amb la qual conclouen les festes del Pallars.
11
Coda
07
L'IMATGERIA FESTIVA
tradició i la nit de sant joan
Arderán las cimas
Duració 22min. 9seg. 01 Octubre 2021
"Este videoensayo desanda el camino del compositor Roberto Gerhard y el escritor y político Ventura Gasol, los creadores del inédito ballet La noche de San Juan, que hace ya cien años viajaron a lo profundo del Pirineo catalán para inspirarse en sus extraordinarias celebraciones con motivo del solsticio de verano. El ballet nunca llegó a estrenarse por culpa de la Guerra Civil. En una suerte de relato simultáneo, asistimos de manera privilegiada a los ensayos de la obra y a las preparaciones de la fiesta grande de Isil, el pueblo en el que Gerhard y Gassol situaron la acción de su ballet. Mientras los bailarines de la Compañía de Antonio Ruz asimilan sus primeros compases, los mozos de Isil cargan pesados troncos que más tarde lanzarán montaña abajo envueltos en fuego, verdadero protagonista de esta historia."
Fundación Juan March i La cara B
08
sessions de formació
SESSIÓ DE FORMACIÓ 1
La nit de Sant Joan
TALLER DE DANSA TRADICIONALQuim SerraFundador, director i escenògraf de la cia Factoria Mascaró
CONVERSA Joan Magrané
Compositor i president de la Federació de les Joventuts Musicals de Catalunya
Albert Fontelles
Músic i Doctor en Musicologia
MODERA Antoni Pallès
Director dels departaments Musical, Educatiu i Projecte Social del GTL
TALLER DE CANÇÓ TRADICIONAL Conxita Garcia Directora de cor i adjunta a la direcció musical del Gran Teatre del Liceu
SESSIÓ DE FORMACIÓ II
La nit de Sant Joan
TALLER DE DANSA CONTEMPORÀNIA Antonio Ruz Coreògraf i ballarí Director i coreògraf de La nit de Sant Joan Elia López Ballarina i assistent de direcció de la companyia d'Antonio Ruz
EN COPRODUCCIÓ
LA NIT DE SANT JOAN Proposta educativa
liceuapren
Created on March 8, 2022
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Witchcraft Presentation
View
Sketchbook Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
Explore all templates
Transcript
LA NIT DE SANT JOAN
Proposta educativa
Dossier digital elaborat per l'equip de LiceuAprèn amb la col·laboració de Mònica Tarré i Pedreira
Índex
fitxa artística
lES FONTS DEL BALLET
01
05
selecció musical
MÚSICA I DANSA TRADICIONAL
02
06
l'argument
L'IMATGERIA FESTIVA
03
07
EL PROJECTE EDUCATIU
sessions de formació
04
08
01
Argument original Ventura Gassol Música original Robert Gerhard Escenografia i figurins originals Joan Junyer
Direcció i coreografia Antonio Ruz Assesorament i coordinació musical Miguel Baselga Figurinista, atrezzo i complements de vestuari Rosa García Andujar Disseny d'il·luminació Olga García Investigació i documentació Mònica Tarré i Pedreira Assistent de direcció i coreografia Elia López
fitxa artística
Ballarins A determinar
En el marc de la col·laboració entre el Gran Teatre del Liceu i la Diputació de Barcelona amb l'objectiu d'impulsar la participació i la promoció artística de joves ballarins i ballarines.
Piano A determinar
En el marc de la col·laboració entre el Gran Teatre del Liceu, la Fundació Ferrer-Salat i la Fundació Conservatori Liceu amb l'objectiu d'impulsar la participació i la promoció artística de joves músics provinents del Centre Superior de la Fundació Conservatori Liceu.
Soirées de Barcelone
Soirées de Barcelone és la segona creació per a ballet de Robert Gerhard. Escrita entre el 1936 i el 1939, va ser un nou encàrrec del Colonel de Basil per als Ballets Russos de Montecarlo que no va arribar a estrenar-se mai per la dissolució de la companyia. Léonide Massine desitjava un “ballet català” basat en les danses i festes populars catalanes, i per això es va traslladar a Berga, per poder presenciar les festes de la revetlla de Sant Joan. El resultat va ser un ballet que inicialment es diria Els focs de Sant Joan, amb un guió de Ventura Gassol, però que va rebre el nom de Soirées de Barcelone amb la finalitat que l’origen de la peça fos més identificable. El ballet també va ser conegut com La nuit de Saint Jean, nom que fa referència a aquest projecte. Basat, doncs, en la nit màgica de la revetlla de Sant Joan, una dansa de torxes engendra l’erotisme de les parelles, que s’uneixen íntimament, i conclou amb la celebració d’un casament a l’alba. L'any 2020, commemorant els 50 anys del traspàs d’un dels compositors catalans més universals, el Gran Teatre del Liceu i la Fundación Juan March promouen aquesta coproducció signada pel coreògraf i ballarí Antonio Ruz. Una oportunitat per gaudir de la seva música en aquesta interpretació onírica i refrescant.
Antonio Ruz ens parla de la creació coreogràfica del ballet
coreografia, música i la nit de sant joan
Soirées de Barcelona
Duració 5min. 41seg. 23 Juny 2021
Antonio Ruz i Miguel Baselga ens presenten La nit de Sant Joan, un ballet inèdit amb música de Robert Gerhard.
Fundación Juan March i el Gran Teatre del Liceu
02
Migel Baselga ens parla de Robert Gerhard i la revisió musical del ballet
SELECCIÓ MUSICAL
Selecció musical de l'espectacle
03
La nit de Sant Joan
Basat en el guió de Ventura Gassol, l’argument de La nit de Sant Joan se situa a Isil, una petita localitat del Pirineu lleidatà propera a la frontera amb França. Coincidint amb el solstici d’estiu i la festivitat de Sant Joan, la vila acull les Falles d’Isil, cerimònia de culte al foc i al seu sentit purificador d’origen ancestral.
l'ARGUMENT
ARGUMENT
La nit de Sant Joan
PRÒLEG
QUADRE PRIMER
Els focs [Les feux]
QUADRE SEGON
Eros [Eros]
QUADRE TERCER
La boda [Les noces]
PRÒLEG
Des que mor en la llunyania la darrera claror del crepuscle, tot el poble d’Isil, reunit a la Plaça de l’Ermita, sembla esperar ja el naixement de l’alba. Immòbil, la multitud mira enllà, cap als cims, on per a cada estrella que apareix al cel es veuen sorgir mil llengües de foc de les fogueres de Sant Joan.
QUADRE PRIMER
Els focs
Tots els meus amors són aquí, és Ella qui m'inspira, les noies i nois em comprendran: Un dia els Pirineus cremaren com un altar de flames i, si d'un cor enamorat va brollar la nova espurna, d'un nou incendi els cims cremaran.(Joan Maragall)
QUADRE SEGON
Eros
L’encantament del foc i el misteri de la nit s'apoderen de la multitud que abandona la plaça silenciosament. Els joves amants s’allunyen per parelles al bosc. Als dolços xiulets d’un vent lleuger sembla que tots els follets s’hi hagin ajuntat aquesta nit.
QUADRE TERCER
La boda
A trenc d'alba, emergeix el bosc sota un gran silenci. De sobte, es fa la claredat, que apareix al fons de la Plaça d'Isil sota l'esclat d'un sol de realitat i de festa.
Fragments del guió del ballet de Ventura Gassol amb prefaci de Joan Maragall (acte I) Guió conservat al Fons Ventura Gassol de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
PRÒLEG
Des que mor en la llunyania la darrera claror del crepuscle, tot el poble d’Isil, reunit a la Plaça de l’Ermita, sembla esperar ja el naixement de l’alba. Immòbil, la multitud mira enllà, cap als cims, on per a cada estrella que apareix al cel es veuen sorgir mil llengües de foc de les fogueres de Sant Joan.
Ventura Gassol
© A Bofill
QUADRE PRIMER
Els focs
Tots els meus amors són aquí, és Ella qui m'inspira, les noies i nois em comprendran: Un dia els Pirineus cremaren com un altar de flames i, si d'un cor enamorat va brollar la nova espurna, d'un nou incendi els cims cremaran.
Joan Maragall
© A Bofill
QUADRE PRIMER
Els focs
El primer quadre del ballet comença la vigília de Sant Joan. Tot coincidint amb el crepuscle, els vilatans observen com els joves del poble, coneguts com fallaires, baixen per la muntanya (1. La multitud 0:00). Amb les torxes a la mà, els joves entren al poble en processó acompanyats de nans i diables (Processó 1:33 - Dansa dels nans 2:12) fins que arriben a la plaça amb una dansa embriagadora en la qual tothom participa (Melé: la multitud balla amb els nans 3:24).
Les majorales, encarregades d’organitzar la festa, els donen la benvinguda (2. Dansa de les majorales 0:00).
Aleshores comença una competició entre els joves, que van llançant grans troncs en flames a la foguera, al bell mig de la plaça (3. Els portadors de torxes 0:00). Beates i majorales premien el guanyador amb un ram d’alfàbrega, la planta de l’amor, i ofereixen a tothom una copa de vi, que es beu tot seguint un ritual antic (Dansa del vencedor 1:31).
(4. Galanteria 0:00).
Mentre s’obren les portes de l’església, toquen les campanes i surt un seguici format per nans i autoritats que contemplen una frenètica dansa de foc protagonitzada pels diables al voltant de la foguera (5. Dansa dels fallaires 0:00). Amb tots els habitants de la vila embriagats, aquest ritual dona el tret de sortida a les festes de la nit de Sant Joan.
QUADRE SEGON
Eros
L’encantament del foc i el misteri de la nit s'apoderen de la multitud que abandona la plaça silenciosament. Els joves amants s’allunyen per parelles al bosc. Als dolços xiulets d’un vent lleuger sembla que tots els follets s’hi hagin ajuntat aquesta nit.
Ventura Gassol
© Fundación Juan March
QUADRE SEGON
Eros
En el segon quadre, l’encanteri de foc i el misteri de la nit extasien la multitud, la qual abandona la plaça en silenci (6. Nocturn 0:00). Els joves amants, seduïts per l’amor, s’endinsen per parelles en un bosc boirós ple d’éssers fantàstics (Dansa de la seducció 3:52). L’entremaliat Cupido entra en acció (Aparició d'Eros 4:57) i la sensualitat s’apodera de la parella d’amants, que cau en un somni profund.
Els follets, els druides i les nimfes que poblen el bosc festegen els enamorats adormits i creen una singular confusió entre el món màgic i la realitat, augmentada per la penombra misteriosa de la nit (7. Dansa dels esperits 0:00 - Les nimfes 0:20 – Els follets 1:13).
Amb els primers raigs de sol, els ancians severs i els notaris desperten les parelles del plàcid somni de l’amor, abans de ser arrossegades fins al poble (8. Els ancians amb els fanals 0:00). Al final de la processó es pot veure Cupido, que somriu amb ironia satisfet per l’èxit de la seva acció (Les parelles i els ancians 1:32).
QUADRE TERCER
La boda
A trenc d'alba, emergeix el bosc sota un gran silenci. De sobte, es fa la claredat, que apareix al fons de la Plaça d'Isil sota l'esclat d'un sol de realitat i de festa.
Ventura Gassol
© A Bofill
QUADRE TERCER
La boda
L’últim quadre comença amb l’alba en despuntar el nou dia. Un sol matinal il·lumina la plaça del poble i mostra un ambient de festa. Les portes de l’església s’obren i donen pas al seguici nupcial amb diables, nans, nuvis, ancians, notaris i autoritats. Comença el 9. Fandanguet dels nuvis, mentre a la rosassa de l’església s’hi pot veure Cupido. Quan la dansa s’acaba, Cupido s’adona que es tracta de les mateixes parelles sorpreses al bosc la nit anterior pels ancians i els notaris, i esclata a riure.
10
El poble sembla que es desperta d’un somni i comprèn tot allò que conté l’halo màgic de la nit de Sant Joan. Amarats d’aquest impuls vital i infosos per l’alegria de l’amor, tothom balla una sardana triomfal (10. Sardana i 11. Coda) que posa final al ballet.
11
04
EL PROJECTE EDUCATIU
Fundación Juan March Per saber-ne més En un minut
4.1
CONNEXIÓ AMB EL CURRICULUM
la nit de Sant Joan
Pirineu: art, foc i tradicions
Context històric
Soirées de Barcelona de Robert Gerard
Recuperació de patrimoni
Crear situacions d’aprenentatge que tinguin en compte:
Accions
Context
Sabers
la nit de Sant Joan
Reinterpretació
Recuperació de patrimoni
Robert Gerhard
Art, folklore i tradicions
Art i expressió contemporània
El romànic català
Cançons i danses tradicionals
Soirées de Barcelona
Festes del foc
Context històric
-Música i dansa contemporània
Continguts
-Encàrrec i creació del ballet -Argument -Música -Escenografia -Coreografia
-Pirineu -Imatgeria festiva realista o del món imaginari: falles, gegants, nans i capgrossos, bèsties de foc, bestiari popular català, etc.
-Música -Veu i tècnica vocal -Coreografia i expressió corporal -Text i/o narració -Context
-La segona república i la guerra civil -Robert Gerhard i altres compositors contemporanis
-Origen i característiques -Arquitectura, escultura i pintura -El romànic al Pirineu
-Diferents formes d’expressió artística
05
lES FONTS DEL BALLET
per Mònica Tarré i Pedreira -Historiadora de l’Art i Musicòloga-
L'argument
història i recuperació del ballet
La música
Soirées de Barcelone
La coreografia
L'escenografia
per Mònica Tarré i Pedreira -Historiadora de l’Art i Musicòloga-
5.1
L'argument
Soirées de Barcelona
El ballet de La Nit de Sant Joan se situa a Isil, un poble dels Pirineus. El seu argument s’inspira en les festes del Foc d’aquesta població. Una celebració pagana que transcorre durant la nit de Sant Joan, i consisteix en rituals populars del solstici d'estiu. En aquests rituals, el foc simbolitza la purificació i la fertilitat.
Les fonts argumentals del ballet
Biografia de Ventura Gassol
L'argument del ballet
Un ballet inspirat en les festes populars catalanes
Prefaci de quatre versos del poeta Joan Maragall sobre l'amor.
Quins elements que apareixen en el ballet representen les tradicions populars?
5.2
La música
Soirées de Barcelona
Sabies què?
Composició
Gerhard va realitzar una versió del ballet per a piano, que ell mateix va interpretar en entorns privats per intentar persuadir empresaris anglesos de la seva estrena. Aquesta darrera partitura s'ha conservat en perfecte estat i és la versió que s’interpreta al Liceu.
La música de La Nit de Sant Joan és plena de cites de cançons populars, moltes encara presents en els àmbits rurals de Catalunya. Les cites corresponen sobretot a músiques processionals i melodies tradicionals associades a la festa de Sant Joan i a la Patum de Berga. Gerhard coneixia aquest repertori pel seu interès en les activitats dels esbarts. A més a més, va compondre el ballet durant la Guerra Civil, moment en què la música tradicional catalana tenia un important paper com a símbol identitari.
Biografia de Robert Gerhard
Descobreix les cançons populars i les danses tradicionals catalanes que s'amaguen a la música de Robert Gerhard
5.3
La coreografia
Soirées de Barcelona
Sobre la coreografia de Léonide Massine
Sabies què?
Ens falten pistes per imaginar com hauria estat la coreografia original de Massine, perquè no s’han conservat documents ni fonts. Podem suposar que estava inspirada en els balls tradicionals catalans de les festes de Sant Joan que va presenciar la nit que van anar a Berga. A més a més, ell sempre volia representar, amb el llenguatge contemporani del ballet clàssic, l’essència dels protagonistes de les històries en les seves danses, és per aquest motiu que suposem que la coreografia contaria amb moviments representatius dels fallaires, dels diables i dels centaures.
El 1917, Massine va actuar a Barcelona amb la companyia de Diaghilev on va estrenar Parade al Gran Teatre del Liceu i va ser retratat per Pablo Picasso vestit d’arlequí (Arlequí).
Biografia de Léonide Massine
Després de veure el ballet, identifica els següents balls i tradicions populars:
5.4
L'escenografia
Soirées de Barcelona
Sabies què?
Podries identificar els personatges en el ballet i en els esbossos de Junyer?
Junyer es va quedar sord als sis anys, però això no li va impedir que les seves pintures reflectissin la intensitat del ritme de la dansa.
Fonts dels figurins
Biografia de Joan Junyer
Quins d’aquests materials artístics han servit d’inspiració per a preparar el vestuari i la posada en escena del ballet de La Nit de Sant Joan?
Fonts de l'escenografia
06
MÚSICA I DANSA TRADICIONAL
Llistat amb algunes versions d'estils diferents de les cançons i danses tradicionals
QUADRE PRIMER
Els focs
Areny de Noguera: Ball de rogle (2:12)
La Dansa dels nans està basada en el Ball de rogle, dansa en rotllana d'un poble del Prepirineu aragonès, a pocs kilòmetres de la frontera amb Catalunya.
La multitud - Processó - Dansa dels nans - Melé: la multitud balla amb els nans
La Cellera de Ter: Aquestes muntanyes (1:32)
Ballada per les joves madrines d'Isil i basada en tres cançons populars de temàtica amorosa: El romeu i la romeva, De les nines de Surroca i Aquestes muntanyes.
Dansa de les majorales
Caldes de Malavella: L'hereu Riera (1:31)
A la Dansa del vencedor, un fallaire balla un ball de bastons al voltant d'una creu formada per dos bastons al terra amb la música basada en la popular cançó L'hereu Riera.
Els portadors de torxes - Dansa del vencedor
Castellterçol: La filla del marxant (0:00)
Aquesta cita de La filla del marxant, un relat d'amor tràgic i il·lícit, podria al·ludir als galantejos que tenen lloc al segon quadre del ballet.
Galanteria
Berga: Ball de l'àliga (3:27)
Dansa inspirada en la música de la Festa de la Patum de Berga, celebrada el dia del Corpus Christi amb danses frenètiques i jocs amb el foc.
Dansa dels fallaires
QUADRE SEGON
Eros
Sant Ramon de Penyafort i La Mare de Déu quan era xiqueta (0:00, 3:13 i 4:57)
El compositor al·ludeix a dues melodies associades al conegut romance religiós Sant Ramon de Penyafort i a la nana La Mare de Déu quan era xiqueta.
Nocturn - Dansa de la seducció - Aparició d'Eros
Dansa dels esperits - Les nimfes - Els follets
Els ancians amb els fanals - Les parelles i els ancians
QUADRE TERCER
La boda
En el preludi, Gerhard cita dos importants símbols musicals del nacionalisme català: la cançó Muntanyes del Canigó i Els segadors.
Fandanguet dels nuvis
Castellterçol: La filla del marxant (0:38 i 2:03)
El ballet acaba amb una gran sardana, ballada pels amants nocturns al costat dels vells del poble, amb els quals s'han reconciliat.
10
Sardana
Pallars: Galop de Pallars (0:00)
El ballet culmina amb una coda frenètica. El tema principal és el Galop de Pallars, una impetuosa dansa amb la qual conclouen les festes del Pallars.
11
Coda
07
L'IMATGERIA FESTIVA
tradició i la nit de sant joan
Arderán las cimas
Duració 22min. 9seg. 01 Octubre 2021
"Este videoensayo desanda el camino del compositor Roberto Gerhard y el escritor y político Ventura Gasol, los creadores del inédito ballet La noche de San Juan, que hace ya cien años viajaron a lo profundo del Pirineo catalán para inspirarse en sus extraordinarias celebraciones con motivo del solsticio de verano. El ballet nunca llegó a estrenarse por culpa de la Guerra Civil. En una suerte de relato simultáneo, asistimos de manera privilegiada a los ensayos de la obra y a las preparaciones de la fiesta grande de Isil, el pueblo en el que Gerhard y Gassol situaron la acción de su ballet. Mientras los bailarines de la Compañía de Antonio Ruz asimilan sus primeros compases, los mozos de Isil cargan pesados troncos que más tarde lanzarán montaña abajo envueltos en fuego, verdadero protagonista de esta historia."
Fundación Juan March i La cara B
08
sessions de formació
SESSIÓ DE FORMACIÓ 1
La nit de Sant Joan
TALLER DE DANSA TRADICIONALQuim SerraFundador, director i escenògraf de la cia Factoria Mascaró
CONVERSA Joan Magrané Compositor i president de la Federació de les Joventuts Musicals de Catalunya Albert Fontelles Músic i Doctor en Musicologia MODERA Antoni Pallès Director dels departaments Musical, Educatiu i Projecte Social del GTL
TALLER DE CANÇÓ TRADICIONAL Conxita Garcia Directora de cor i adjunta a la direcció musical del Gran Teatre del Liceu
SESSIÓ DE FORMACIÓ II
La nit de Sant Joan
TALLER DE DANSA CONTEMPORÀNIA Antonio Ruz Coreògraf i ballarí Director i coreògraf de La nit de Sant Joan Elia López Ballarina i assistent de direcció de la companyia d'Antonio Ruz
EN COPRODUCCIÓ