QUÈ SÓN
LES SITUACIONS D'APRENENTATGE?
COM PROGRAMAR I REALITZAR-LES EN EL NOSTRE DIA A DIA DINS L'AULA
Equip
SILVIA
MAR
MESTRA I LLICENCIADA EN PSICOPEDAGOGIA.CEIP SA MARINA
MESTRA I LLICENCIADA EN PSICOPEGOGIA.CEIP BADIES
ÍNDEX
Sites
PRESENTACIÓ (facilitadors) Què esperau de la formació? 1,2,4...
1. CANVIS EN EL CURRÍCULUM Canvi de mirada. Com volem que siguin els nostres alumnes al final d'etapa? Dinàmica dels sis capells. Acabam amb la dinàmica dels capells
2. LES SITUACIONS D'APRENENTATGE. Per què? Com?
3. COM PROGRAMAR? Concreció curricular
4. ELABORAM LA NOSTRA SA. Base d'orientació
5. FEM UN SA PER EQUIPS DE CENTRE. Com aplicar la LOM LOE a través d'una situació d'aprenentatge.
6. POSADA EN COMÚ
LOMLOE
AQUESTA ÉS LA NOSTRA SITUACIÓ?ENS TROBEM EN AQUEST ESTAT?
DINÀMICA sobre la LLei
SIS CAPELLS PER PENSAR
LA NOSTRA SITUACIÓ D'APRENENTATGE
Repte
Manipular
Conèixer
Autoregularse
DINÀMICA
ANAM A FER UNA DINÀMICA. 1,2 4.DAVANT LES SITUACIONS D'APRENENTATGE, QUINS DUBTES SE VOS PRESENTEN? QUÈ ESPERAU DE LA FORMACIÓ? SABEU QUÈ SÓN? QUÈ VOS PREOCUPA? QUÈ SERIA UN RESULTAT 10 DE LA FORMACIÓ? A PARTIR D'AQUÍ ENLLESTIREM LES SESSIONS DE FORMACIÓ. (anau a l'enllaç)
Exemple
ENLLAÇ JAMBOARD
CURRÍCULUM QUE IMPLICA UN INFANT CAPAÇ
Primera passaConèixer el camí
* Llei Orgànica 3/2020. La LOMLOE, per la que queda modificada la Llei Orgànica 2/2006, del 3 de maig, d'Educació, més coneguda per LOE i que a la vegada està modificada per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, la denominada com LOMCE, la cual queda derogada (que no afecta a l'educació infantil). * Reial Decret 95/2022, de 1 de febrer, per la qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació infantil. * Projecte de Decret xx/2022, de xx de xx, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.
DECRET
FINALITATS PRINCIPIS GENERALS, PEDAGÒGICS I METODOLÒGICS OBJECTIUS AUTONOMIA DE CENTRE CONCRECIÓ CURRICULAR ATENCIÓ A LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS AVALUACIÓ COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES
LOMLOE
Primera passaConèixer el camí
ANNEX 1
COMPETÈNCIES CLAU
ANNEX 2
ÀREESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CRITERIS D'AVALUACIÓ SABERS BÀSICS
ANNEX 3
SITUACIONS D'APRENENTATGE
CANVIS CURRICULARS
LOMLOE
LOE
LOMLOE
- OBJECTIUS D'ETAPA I COMPETÈNCIES CLAU (ANNEX I)
- COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
- CRITERIS D'AVALUACIÓ
- SABERS BÀSICS
- SITUACIONS D'APRENENTAGTE
- CONCRECIÓ DE LES SA EN LES LES PROGRAMACIONS D'AULA
- QUÈ HA DE CONTENIR LA CONCRECIÓ CURRICULAR
- ORGANITZACIÓ DELS CICLES
- OBJECTIUS D'ETAPA
- OBJECTIUS ESPECÍFICS
- CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARD D'APRENENTATGE
- CONTINGUTS
- PROGRAMACIO DOCENT
- PROGRAMACIÓ D'AULA
- QUÈ HA DE CONTENIR LA CONCRECIÓ CURRICULAR
- ORGANITZACIÓ DELS CICLES
VS
EL NOU DECRET
IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES EN L'AVALUACIÓ
ES COMPENSERAN ELS EFECTES DE LES DESIGUALTATS D'ORIGEN CULTURAL, SOCIAL SOBRE L'A.
GESTIÓ EMOCIONAL, EDUCACIÓ PER AL CONSUM RESPONSABLE...
PROMOCIÓ DE LA IGUALTAT DE GÈNERE DES DE L'EI.
HORARIOBERT I ADAPTAT
CANVIS QUE MARCARAN LA NOSTRA MANERA DE FERA L'ETAPA EDUCACIÓ INFANTIL
AL FINALITZAR L'ETAPA S'EMETRÀ UN INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT I NECESSITATS DEL ALUMNE
DETECCIÓ PRECOÇ I ATENCIÓ PRIMERENCA DE LES NECESSITATS ESPECÍFIQUES
Reforç de les funcions del mestre
DISSENYADOR: Crea situacions favorables perquè emergeixi el desig d'aprendre de l'alumne (Philippe Meireu) ACOMPANYANT: Tenir en compte la dimensió emocional. Deixa que l'alumne faci el seu camí. No li robis l'èxit d'arribar a la solució amb els seus propis mitjans. Evita que cap alumne se senti exclós del plaer d'aprendre. Demostra-li que tens confiança en les seves possibilitats (Anton Aubanell)
"Quan plantegem una activitat i els alumnes la fan bé a la primera és que no han après res"Neus Santmartí (Tresor de recursos).
11. Versus
4. Texto/Imagen
Neus Santmartí
5. Vídeo
12. Datos
6. Galería
13. Equipo
Totes les linies són rectes?
DISSENYADOR DE SEQÜÈNCIES D'^A
Índice
Presa de consciència, Iniciació. Motivació
Avaluació
Investigació i recerca
Aplicació i comunicació
DUA
Avaluació i transferència
L'etapa d'Educació infantil suposa l'inici del procés d'adquisició de les competències clau per a l'aprenentatge. (recollides en la Recomenació del Consell de la Unió Europea del 22 de maig de 2018).
Competències clau (ANNEX I)
Competència en comunicació lingüística
Competència plurilingüe
Competència matemàtica i en ciència, tecnologia e ingenieria
CIUTADANS DEL SEGLE XXI
Competència digital
Competència personal, social i d'aprendre a aprendre
Competència ciutadana
Competència emprenedora
Competència en consciència i expressió cultural
Com volem que siguin els nostres alumnes a final d'etapa? 6429 6330(Menti.com)
COMPETÈNCIA DIGITAL
La competència digital fa referència a les potencialitats i riscos que genera l’aprenentatge del món digital i la necessitat de saber-ne fer un ús responsable i respectuós. A l’etapa d’educació infantil s'inicia el procés d'alfabetització digital (ex: accés a la informació, la comunicació i la creació de continguts a través de mitjans digitals, així com l'ús saludable i responsable d'eines digitals). La integració puntual d'aquestes eines en les activitats pot contribuir a augmentar la motivació, la comprensió i el progrés en l'adquisició d'aprenentatges dels alumnes (DUA). En aquestes edats primerenques, i especialment en el primer cicle, s'han d'afavorir les activitats necessàries per a un desenvolupament òptim i l'ús de pantalles i mitjans digitals s'ha de retardar i, en tot cas, introduir-se de manera progressiva en el segon cicle. - L'adult és el model dels infants ha de fer un ús adient d'aquestes eines digitals i mantenir la presència i atenció plena envers els infants. Ús compartit dels dispositius entre infants i adults per garantir un ús segur i responsable. L’escola ha d'acompanyar a les famílies en la construcció d’uns criteris i pautes en l’ús dels mitjans digitals en l’entorn familiar i vetllar pel desenvolupament integral de cadascun d'ells compensant les mancances de cada context.
DIANA Competències clau (ANNEX I)
En quina competència puntuo millor? Puc ser competent en totes? M'ho podria treballar?
GUIDA ALÈS. Junts feim comunitat educativa
ESCOLTAM I REFLEXIONAMMINUT 1, 19 1, 35, 20
GUIDA ALÈS
Objectius (article 7- LOMLOE)
d) Desenvolupar les capacitats emocionals i afectives. e) Relacionar-se amb els altres en igualtat i adquirir progressivament pautes
elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en l'ús
de l'empatia i la resolució pacífica de conflictes, evitant qualsevol tipus de
violència. f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes
dexpressió. g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectura i l'escriptura, i
en el moviment, el gest i el ritme. h) Promoure, aplicar i desenvolupar les normes socials que fomenten la igualtat
entre homes i dones.
a) Conèixer el seu propi cos i el dels altres, així com les seves possibilitats d'
acció i aprendre a respectar les diferències. b) Observar i explorar l'entorn familiar, natural i social. c) Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals
a) Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d'acció i aprendre a respectar les diferències. b) Observar i explorar l'entorn familiar, natural i social. c) Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals. d) Desenvolupar les capacitats afectives. e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes. f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes dexpressió. g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme.
Objectius (article 13- LOE)
VS
PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE L'EDUCACIÓ INFANTIL
1. La pràctica educativa en aquesta etapa cercarà desenvolupar i assentar
progressivament les bases que facilitin el màxim desenvolupament de cada nin i de
cada nina. 2. Aquesta pràctica es basarà en experiències d'aprenentatge significatives i
emocionalment positives i en l'experimentació i el joc, i es durà a terme
en un ambient d'afecte i confiança per potenciar-ne l'autoestima i la integració
social i l'establiment d'un vincle afectiu segur, vetllant per garantir des del
primer contacte una transició positiva des de l'entorn familiar a l'escolar, així
com la continuïtat entre cicles i etapes. 3. En els dos cicles d'aquesta etapa, s'atendrà progressivament el desenvolupament
afectiu, la gestió emocional, el moviment i els hàbits de control corporal,
les manifestacions de la comunicació i del llenguatge, les pautes
elementals de convivència i relació social , així com al descobriment de l'
entorn, dels éssers vius que hi conviuen i de les característiques físiques i
socials del medi en què viuen. 4. Així mateix, s'hi inclouran l'educació per al consum responsable i
sostenible i la promoció i l'educació per a la salut.
PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE L'EDUCACIÓ INFANTIL
5. A més, s'afavorirà que els nens i les nenes adquireixin autonomia personal i elaborin una imatge de si mateixos positiva, equilibrada i igualitària, lliure d' estereotips discriminatoris. 6. Les administracions educatives fomentaran el desenvolupament de tots els llenguatges i modes de percepció específics d'aquestes edats per desenvolupar el conjunt de les seves potencialitats, respectant l'específica cultura de la infància que defineixen la Convenció sobre els drets de l'Infant i les Observacions Generals de el seu Comitè. 7. De la mateixa manera, sense que sigui exigible per afrontar l'educació primària, es podrà afavorir una primera aproximació a la lectura i a l'escriptura, així com experiències d'iniciació primerenca en habilitats numèriques bàsiques, en les tecnologies de la informació i la comunicació, en l'expressió visual imusical i en qualssevol altres que les administracions educatives determinin. 8. Correspon a les administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle de l'Educació Infantil, especialment en el darrer any.
ANNEX ii
ÀREES DE L'EDUCACIÓ INFANTIL
CREIXEMENT EN HARMONIA
Corresponen a àmbits propis de l'experiència i del desenvolupament infantil. (relacionades entre sí)Dins cada àrea trobam: - Unes competències específiques comunes als dos cicles. - Uns criteris d'avaluació (diferents per cada cicle) - Sabers bàsics que els nens han d'integrar, aprendre a articular i mobilitzar en finalitzar el cicle.
DESCOBRIMENT I EXPLORACIÓ DE L'ENTORN
COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ DE LA REALITAT
Les competències es descriuen formalment com «una combinació de coneixements, capacitats i actituds adequades al context»
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
GRAELLAANALITZAM
TENIU UN CURRÍCULUM PER EQUIP, LLEGIU LES COMPETÈNCIES I ELS CRITERIS VINCULATSLlegint les competències i criteris anau pensant en preguntes repte, coses que els infants es poden qüestionar amb el nostre acompanyament.
IDEES/ Dubtesper programar
RELACIÓ ACTIVITATSGraella
LECTURA
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA.PROCÉS D'APRENENTATGE
Com puc fer una SA?
Amb la graella
- Quina competència treballam?
- Quins criteris d'avaluació podríem vincular?
- Quins sabers bàsics?
SABERS BÀSICS
L'enfocament competencial del currículum: la meta no és la simple adquisició de sabers, sinó el desenvolupament integral dels alumnes, que hauran d'aprendre a mobilitzar el que han après per solucionar necessitats reals.
Són els sabers que els infants han d'integrar, aprendre a articular i mobilitzar al finalitzar cada cicle.
QUINS SABERS HI HA AL NOU CURRÍCULUM QUE MAI HE TREBALLAT AMB ELS MEU GRUP D'INFANTS?
Dins les diferents àrees els sabers bàsics es troben agrupats en diferents blocs.
Els sabers s'estableixen a cada una de les àrees i són diferents als dos cicles d'educació infantil
analitzamSABERS
LLEI LOM LOE
NIVELLS CURRICULARS
Les SA que nosaltres hem elaborat surten del Reial decret. Sense passar per la concreció de centre.
DECRET DE CURRÍCULUM
PROPOSTA PEDAGÒGICA/ CONCRECIÓ CURRICULAR CENTRE
Selecció i seqüència dels criteris d'avaluació que es tracten i sabers bàsics que es mobilitzen al llarg del curs
AUTONOMIA ALS CENTRES (horaris oberts)
SITUACIONS D'APRENENTATGE
EQUIPS DOCENTSPROFESSORS
SÓN INSTRUMENTS CURRICULARS I D'AVALUACIÓ FORMATIVA
AULA. On es despleguen les SA dins l'horari.
Els centres han de fixar la proposta pedagògica (forma part de la concreció curricular ) que està dins el Projecte Educatiu. La proposta pedagògica per a cada cicle ha d’incloure la seqüència de criteris d’avaluació, de les competències específiques i la selecció dels sabers bàsics que es tractaran per tal de desenvolupar aquestes competències. Desapareix el concepte programacions d'aula, el desplegament de les SA vendria a ser la programació. Les programacions han d’incloure: - La seqüenciació de les activitats d’ensenyament, aprenentatge i avaluació, i els recursos necessaris per al desenvolupament de les sessions. - S’hi han de preveure les adequacions necessàries per atendre els alumnes amb necessitat específica de suport educatiu des d’una perspectiva inclusiva (DUA)
DINÀMICA sobre la LLei
ARA QUE JA TENIU TAST ... ANAM PER FEINA!
QUÈ IMPLIQUEN AQUESTS CANVIS EN LA MANERA DE FER DINS L'AULA?
Partir dels interessos dels infants. Emocionar-sePosar l'alumnat en el centre de l'aprenentatgeImportància de la transició escola-família (vincle afectiu) Programar tasques competencials Utilitzar diversitat de metodologies actives Aprendre a aprendre Creació de contextos significatius d'aprenentatge Avaluar per aprendre. Avaluació formadora i autoreguladora Aprenentatge Cooperatiu. Inclusió
No es lo mismo plantear un currículo para saber sobre los diferentes órganos del cuerpo humano, que diseñarlo para responder a preguntas del tipo "¿De qué le sirve el corazón a la mano".
Neus SantmartíTeresa Pigrau
Tresor de recursos
LES SITUACIONS D'APRENENTATGE
Significativa
Oberta
Complexe
EXEMPLES S.A. CAIB
Vídeo
TANDEM
QUÈ VEIS AQUÍ?QUÈ ESTÀ PASSANT?
PRINCIPIS PEDAGÒGICS OCD
FONAMENTS DE L'APRENETNATGE
1.L'Alumnat és el centre de l'aprenentatge
3. Les emocions són part fonamental del aprenentatge
2.L'aprenentatge és de naturalesa social
7. Aprendre és construir connexions horitzontals
4. L'aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals
6. L'avaluació continua afavoreix l'aprenentatge
5. L'esforç de tot l'alumnat és clau per a l'aprenentatge
Què hem de saber de les S.A?
Són exemplificacions no normatives que integren tots els elements que formen part del procés d’ensenyament-aprenentatge competencial en el marc del currículum de les àrees o matèries. S’adrecen a l’assoliment dels objectius de l’etapa i comporten la mobilització de diversos sabers i recursos per tal de resoldre situacions complexes Una situació d’aprenentatge requereix dels alumnes recerca (recollir de forma crítica informació, seleccionar la més rellevant i dur a terme anàlisi de dades i informacions), l’exercici d’habilitats de pensament i de raonament com la inducció, la deducció i analogia, l’experimentació i la simulació, i fer créixer en els alumnes la capacitat de qüestionar, fer judicis crítics i sintetitzar.
Per tal de promoure el desenvolupament de les competències dins del currículum, les situacions d’aprenentatge han de ser significatives, obertes i complexes. Han de presentar reptes que es puguin adaptar a les capacitats individuals dels estudiants i proporcionar les condicions que puguin encoratjar els alumnes a valorar críticament el seu propi procés d’aprenentatge i el seu treball, tot facilitant així una avaluació formativa.
Què es pretén amb les situacions d’aprenentatge?
Les situacions d’aprenentatge desenvolupen les competències específiques de l’àrea o matèria, a les què són aplicables els criteris d’avaluació. Aquestes situacions haurien de permetre als alumnes relacionar el resultat del seu treball amb l’assoliment dels objectius generals de l’etapa i amb l’aprenentatge d’altres àrees i àmbits del coneixement, tot facilitant la transferència del coneixement.
Les situacions d’aprenentatge també han d’afavorir la cooperació entre els alumnes i el treball en equip, mitjançant el plantejament de tasques que requereixin habilitats socials i de relació amb els altres.
SITUACIÓ D'APRENENTATGE
UNITATS DIDÀCTIQUES
- Temporalització, planificació inici de curs.
- Titol
- Seguit d'actitvitats planificades per la mestra. Fer per fer.
- Avaluació al final
- Atenció a la diversitat.
1. Rica, viva, sorgeix dels infants i les seves necessitats i interessos.2. Estan centrades a resoldre un repte. Una pregunta. Competents. 4. Seqüència didàctica. Tasques competencials per resoldre el repte. Tot més pensat, i dissenyat (esmicolat). Es mobilitzen les HHPP. 4. Avaluació durant el procés. L'infant coneix el seu propi procés i pot autoregular-se. Avaluar per aprendre. 5. DUA. Disseny Univseral del aprenentatge.
VS
DINÀMICA
ANALITZAM PER EQUIPS DIFERENTS SITUACIONS D'APRENENTATGE
ANÀLISI DE LES SA
ANAM EL.LABORANT ENTRE TOTS LA BASE D'ORIENTACIÓ
Què entenem per SA? Qui el.laborar les SA? Quins aspectes ha de contenir cada apartat? Com fer bones preguntes, preguntes repte? Com plantejar reptes?
Quan plantegem una activitat i els alumnes la fan bé a la primera és que no han après res. Neus Santmartí (Tresor de recursos)
Què és una Base d'Orientació?
AUTOREGULACIÓAPRENENTATGE AUTONOMIA AUTOAVALUACIÓ
ENLLAÇ
Com ho hem de fer?
Què és una RÚBRICA?
AUTOREGULACIÓAPRENENTATGE AUTONOMIA AUTOAVALUACIÓ
ENLLAÇ
Exemple Smart Games
Exempla Bon dia
ANALITZAM PER EQUIPS DIFERENTS SITUACIONS D'APRENENTATGE
LES SA PODEN SORGIR DE:
MOMENTSQUOTIDIANS
MOMENTS 'AULA
BON DIA RUTINES D'HÀBITS I HIGIENE BERENAR SA1 I SI JO SOC CAPAÇ?
TALLERS ESPAIS/AMBIENTS JOC SIMBÒLIC RACONS/MICROESPAIS FESTES I SORTIDES SA6 CREAM I PARLAM?
PROJECTE
PREGUNTES REPTES PETITES INVESTIGACIONS
possibles sa
HORARI
Al nostre horari hi haurà SA fixes i Sa que aniran canviant
A la SA ja hi ha incloses hores de matemàtiques, llenguatges...
EXEMPLE GRAELLA SEQÜENCIACIÓ CRITERIS CICLE
EXEMPLE GRAELLA SEQÜENCIACIÓ CRITERIS CICLE
Possible model per desplegar les SA a l'aula
OBJECTIUS D'INTERÈS GENERAL. ODS
SA 2. COM ARRIBEN PLÀSTICS A UN NIU?
SA 5. NECCESSITAM TOT EL QUE TENIM?
SA 1.I SI A NEN PERE LI AGRADA EL ROSSA?
SA 3. LA MALETA
Les situacions d’aprenentatge haurien de tractar temes d’interès públic, relacionats amb la sostenibilitat ecològica i la convivència democràtica (perspectiva de gènere i no discriminació perorientació sexual, participació ciutadana, memòria històrica i reparació, justícia social).
CONDICIONS D'AULA QUE AFAVOREIXEN LES BONES PREGUNTES
GUIDA AL.LÈS
ENS POSAM EN MARXA
CREAM LA NOSTRA SA
PUNTS CLAUS. Anàlisi
REFLEXIONAM
LECTURA
LECTURA
INCLUSIÓ COM A EIX CENTRAL. ON TOTS HI TENEN CABUDAPLANTEJAR SITUACIONS D'APRENENTATGE COOPERATIU
L'AVALUACIÓ COMPETENCIAL. ARRIBAR A L'AUTOREGULACIÓ METODOLOGIES ACTIVES
PROGRAMAR PER A TOTS (sostre alt, terra baix) APRENDRE A APRENDRE. PLANTEJAR REPTES D'APRENENTATGE
dinàmica reflexió
+ lectura
+ lectura
DUA
REFLEXIONAM
PRINCIPIS DEL DUA
- Proporcionar diferents formes de representació de la informació i dels continuguts
- Proporcionar múltiples formes d'acció i representació de l'aprenentatge
- Proporcionar múltiples formes d'implicació
DISSENY UNIVERSAL DEL Â
QUÈ HA DE SUPOSAR AVALUAR?
Una activitat contextualitzada: significativa per als alumnes.Una activitat contemplada durant la seqüènicia. Els infants han de conèixer l'objectiu de la tasca, Autoregular.se , revisió i supervisió (abans , durant i després)
Una activitat més d'aprenentatge: Cal utilitzar-la per regular què i com aprenem (autoregulació del aprenentatge)Una activtiat per comprovar què hem après.
"Imaginam que el GPS del cotxe només donés informació un cop acabat el viatge i que li digués que està recalculant la ruta, que és a 70km d'on volia anar... Quan et cal ajuda del GPS és durant la ruta no al final del viatge. Cal fer el mateix amb els aprenents."
Arthur Levine
AVALUAR PER APRENDRE
- Donar a conèixer què s'espera d'ells? L'objectiu de la tasca. Anticipar el procediment d'avaluació.
- Avaluar durant el procés. Retroacció, revisió, supervisió
- Avaluació final. Valoració de l'evolució dels aprenentatges. Transferència de coneixements.
Com saber si una pràctica és inclusiva?
- Les dificultats, les carències són evidents. El repte està en fer visibles les capacitats i fer-les visibles.
- PRESENCIA
- PARTICIPACIÓ
- PROGRÉS
- AUTONOMIA
PRIMERA SA QUÈ VOLEM FER AL CENTRE
1.TROBAU LES COMPETÈNCIES
3. SELECCIONAU ELS SABERS.
2.ELS CRITERIS VINCULANTS
6. EQUIP DOCENT
5. AVALUACIÓ
4. DESCRIPCIÓ DE TASQUES
AVALUAM
Seqüència
Darrera sessió per a acabar i posar en comú i avaluació
1. Coneixem el nou currículum
Cream la nostra SA
2. Les SA
Suport online sobre els vostres dubtes
Seqüència
1. Cada un repassa si té tots els punts de BO
3. El.laboram la rúbrica
4. Dubtes i entrega SA
2. Cada equip de 4 tria una SA i la millora
PADLET PRESENTACIÓ
AVALUACIÓ FIGURO ANALÒGICA
VS
VS
UNA FINESTRA QUE US AJUDI A CONCLOURE A RESUMIR
TRIAU UNA FINESTRA QUE REPRESENTI EL PROCÉS VISCUT.
¡Gràcies!
PRESENTACIÓ situacions d'aprenentatge
moliver
Created on February 25, 2022
Formacions Conselleria
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Modern Presentation
View
Terrazzo Presentation
View
Colorful Presentation
View
Modular Structure Presentation
View
Chromatic Presentation
View
City Presentation
View
News Presentation
Explore all templates
Transcript
QUÈ SÓN
LES SITUACIONS D'APRENENTATGE?
COM PROGRAMAR I REALITZAR-LES EN EL NOSTRE DIA A DIA DINS L'AULA
Equip
SILVIA
MAR
MESTRA I LLICENCIADA EN PSICOPEDAGOGIA.CEIP SA MARINA
MESTRA I LLICENCIADA EN PSICOPEGOGIA.CEIP BADIES
ÍNDEX
Sites
PRESENTACIÓ (facilitadors) Què esperau de la formació? 1,2,4...
1. CANVIS EN EL CURRÍCULUM Canvi de mirada. Com volem que siguin els nostres alumnes al final d'etapa? Dinàmica dels sis capells. Acabam amb la dinàmica dels capells
2. LES SITUACIONS D'APRENENTATGE. Per què? Com?
3. COM PROGRAMAR? Concreció curricular
4. ELABORAM LA NOSTRA SA. Base d'orientació
5. FEM UN SA PER EQUIPS DE CENTRE. Com aplicar la LOM LOE a través d'una situació d'aprenentatge.
6. POSADA EN COMÚ
LOMLOE
AQUESTA ÉS LA NOSTRA SITUACIÓ?ENS TROBEM EN AQUEST ESTAT?
DINÀMICA sobre la LLei
SIS CAPELLS PER PENSAR
LA NOSTRA SITUACIÓ D'APRENENTATGE
Repte
Manipular
Conèixer
Autoregularse
DINÀMICA
ANAM A FER UNA DINÀMICA. 1,2 4.DAVANT LES SITUACIONS D'APRENENTATGE, QUINS DUBTES SE VOS PRESENTEN? QUÈ ESPERAU DE LA FORMACIÓ? SABEU QUÈ SÓN? QUÈ VOS PREOCUPA? QUÈ SERIA UN RESULTAT 10 DE LA FORMACIÓ? A PARTIR D'AQUÍ ENLLESTIREM LES SESSIONS DE FORMACIÓ. (anau a l'enllaç)
Exemple
ENLLAÇ JAMBOARD
CURRÍCULUM QUE IMPLICA UN INFANT CAPAÇ
Primera passaConèixer el camí
* Llei Orgànica 3/2020. La LOMLOE, per la que queda modificada la Llei Orgànica 2/2006, del 3 de maig, d'Educació, més coneguda per LOE i que a la vegada està modificada per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, la denominada com LOMCE, la cual queda derogada (que no afecta a l'educació infantil). * Reial Decret 95/2022, de 1 de febrer, per la qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació infantil. * Projecte de Decret xx/2022, de xx de xx, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.
DECRET
FINALITATS PRINCIPIS GENERALS, PEDAGÒGICS I METODOLÒGICS OBJECTIUS AUTONOMIA DE CENTRE CONCRECIÓ CURRICULAR ATENCIÓ A LES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS AVALUACIÓ COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES
LOMLOE
Primera passaConèixer el camí
ANNEX 1
COMPETÈNCIES CLAU
ANNEX 2
ÀREESCOMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CRITERIS D'AVALUACIÓ SABERS BÀSICS
ANNEX 3
SITUACIONS D'APRENENTATGE
CANVIS CURRICULARS
LOMLOE
LOE
LOMLOE
VS
EL NOU DECRET
IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES EN L'AVALUACIÓ
ES COMPENSERAN ELS EFECTES DE LES DESIGUALTATS D'ORIGEN CULTURAL, SOCIAL SOBRE L'A.
GESTIÓ EMOCIONAL, EDUCACIÓ PER AL CONSUM RESPONSABLE...
PROMOCIÓ DE LA IGUALTAT DE GÈNERE DES DE L'EI.
HORARIOBERT I ADAPTAT
CANVIS QUE MARCARAN LA NOSTRA MANERA DE FERA L'ETAPA EDUCACIÓ INFANTIL
AL FINALITZAR L'ETAPA S'EMETRÀ UN INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT I NECESSITATS DEL ALUMNE
DETECCIÓ PRECOÇ I ATENCIÓ PRIMERENCA DE LES NECESSITATS ESPECÍFIQUES
Reforç de les funcions del mestre
DISSENYADOR: Crea situacions favorables perquè emergeixi el desig d'aprendre de l'alumne (Philippe Meireu) ACOMPANYANT: Tenir en compte la dimensió emocional. Deixa que l'alumne faci el seu camí. No li robis l'èxit d'arribar a la solució amb els seus propis mitjans. Evita que cap alumne se senti exclós del plaer d'aprendre. Demostra-li que tens confiança en les seves possibilitats (Anton Aubanell)
"Quan plantegem una activitat i els alumnes la fan bé a la primera és que no han après res"Neus Santmartí (Tresor de recursos).
11. Versus
4. Texto/Imagen
Neus Santmartí
5. Vídeo
12. Datos
6. Galería
13. Equipo
Totes les linies són rectes?
DISSENYADOR DE SEQÜÈNCIES D'^A
Índice
Presa de consciència, Iniciació. Motivació
Avaluació
Investigació i recerca
Aplicació i comunicació
DUA
Avaluació i transferència
L'etapa d'Educació infantil suposa l'inici del procés d'adquisició de les competències clau per a l'aprenentatge. (recollides en la Recomenació del Consell de la Unió Europea del 22 de maig de 2018).
Competències clau (ANNEX I)
Competència en comunicació lingüística
Competència plurilingüe
Competència matemàtica i en ciència, tecnologia e ingenieria
CIUTADANS DEL SEGLE XXI
Competència digital
Competència personal, social i d'aprendre a aprendre
Competència ciutadana
Competència emprenedora
Competència en consciència i expressió cultural
Com volem que siguin els nostres alumnes a final d'etapa? 6429 6330(Menti.com)
COMPETÈNCIA DIGITAL
La competència digital fa referència a les potencialitats i riscos que genera l’aprenentatge del món digital i la necessitat de saber-ne fer un ús responsable i respectuós. A l’etapa d’educació infantil s'inicia el procés d'alfabetització digital (ex: accés a la informació, la comunicació i la creació de continguts a través de mitjans digitals, així com l'ús saludable i responsable d'eines digitals). La integració puntual d'aquestes eines en les activitats pot contribuir a augmentar la motivació, la comprensió i el progrés en l'adquisició d'aprenentatges dels alumnes (DUA). En aquestes edats primerenques, i especialment en el primer cicle, s'han d'afavorir les activitats necessàries per a un desenvolupament òptim i l'ús de pantalles i mitjans digitals s'ha de retardar i, en tot cas, introduir-se de manera progressiva en el segon cicle. - L'adult és el model dels infants ha de fer un ús adient d'aquestes eines digitals i mantenir la presència i atenció plena envers els infants. Ús compartit dels dispositius entre infants i adults per garantir un ús segur i responsable. L’escola ha d'acompanyar a les famílies en la construcció d’uns criteris i pautes en l’ús dels mitjans digitals en l’entorn familiar i vetllar pel desenvolupament integral de cadascun d'ells compensant les mancances de cada context.
DIANA Competències clau (ANNEX I)
En quina competència puntuo millor? Puc ser competent en totes? M'ho podria treballar?
GUIDA ALÈS. Junts feim comunitat educativa
ESCOLTAM I REFLEXIONAMMINUT 1, 19 1, 35, 20
GUIDA ALÈS
Objectius (article 7- LOMLOE)
d) Desenvolupar les capacitats emocionals i afectives. e) Relacionar-se amb els altres en igualtat i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en l'ús de l'empatia i la resolució pacífica de conflictes, evitant qualsevol tipus de violència. f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes dexpressió. g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectura i l'escriptura, i en el moviment, el gest i el ritme. h) Promoure, aplicar i desenvolupar les normes socials que fomenten la igualtat entre homes i dones.
a) Conèixer el seu propi cos i el dels altres, així com les seves possibilitats d' acció i aprendre a respectar les diferències. b) Observar i explorar l'entorn familiar, natural i social. c) Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals
a) Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d'acció i aprendre a respectar les diferències. b) Observar i explorar l'entorn familiar, natural i social. c) Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals. d) Desenvolupar les capacitats afectives. e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes. f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes dexpressió. g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme.
Objectius (article 13- LOE)
VS
PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE L'EDUCACIÓ INFANTIL
1. La pràctica educativa en aquesta etapa cercarà desenvolupar i assentar progressivament les bases que facilitin el màxim desenvolupament de cada nin i de cada nina. 2. Aquesta pràctica es basarà en experiències d'aprenentatge significatives i emocionalment positives i en l'experimentació i el joc, i es durà a terme en un ambient d'afecte i confiança per potenciar-ne l'autoestima i la integració social i l'establiment d'un vincle afectiu segur, vetllant per garantir des del primer contacte una transició positiva des de l'entorn familiar a l'escolar, així com la continuïtat entre cicles i etapes. 3. En els dos cicles d'aquesta etapa, s'atendrà progressivament el desenvolupament afectiu, la gestió emocional, el moviment i els hàbits de control corporal, les manifestacions de la comunicació i del llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social , així com al descobriment de l' entorn, dels éssers vius que hi conviuen i de les característiques físiques i socials del medi en què viuen. 4. Així mateix, s'hi inclouran l'educació per al consum responsable i sostenible i la promoció i l'educació per a la salut.
PRINCIPIS PEDAGÒGICS DE L'EDUCACIÓ INFANTIL
5. A més, s'afavorirà que els nens i les nenes adquireixin autonomia personal i elaborin una imatge de si mateixos positiva, equilibrada i igualitària, lliure d' estereotips discriminatoris. 6. Les administracions educatives fomentaran el desenvolupament de tots els llenguatges i modes de percepció específics d'aquestes edats per desenvolupar el conjunt de les seves potencialitats, respectant l'específica cultura de la infància que defineixen la Convenció sobre els drets de l'Infant i les Observacions Generals de el seu Comitè. 7. De la mateixa manera, sense que sigui exigible per afrontar l'educació primària, es podrà afavorir una primera aproximació a la lectura i a l'escriptura, així com experiències d'iniciació primerenca en habilitats numèriques bàsiques, en les tecnologies de la informació i la comunicació, en l'expressió visual imusical i en qualssevol altres que les administracions educatives determinin. 8. Correspon a les administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle de l'Educació Infantil, especialment en el darrer any.
ANNEX ii
ÀREES DE L'EDUCACIÓ INFANTIL
CREIXEMENT EN HARMONIA
Corresponen a àmbits propis de l'experiència i del desenvolupament infantil. (relacionades entre sí)Dins cada àrea trobam: - Unes competències específiques comunes als dos cicles. - Uns criteris d'avaluació (diferents per cada cicle) - Sabers bàsics que els nens han d'integrar, aprendre a articular i mobilitzar en finalitzar el cicle.
DESCOBRIMENT I EXPLORACIÓ DE L'ENTORN
COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ DE LA REALITAT
Les competències es descriuen formalment com «una combinació de coneixements, capacitats i actituds adequades al context»
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
GRAELLAANALITZAM
TENIU UN CURRÍCULUM PER EQUIP, LLEGIU LES COMPETÈNCIES I ELS CRITERIS VINCULATSLlegint les competències i criteris anau pensant en preguntes repte, coses que els infants es poden qüestionar amb el nostre acompanyament.
IDEES/ Dubtesper programar
RELACIÓ ACTIVITATSGraella
LECTURA
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA.PROCÉS D'APRENENTATGE
Com puc fer una SA?
Amb la graella
SABERS BÀSICS
L'enfocament competencial del currículum: la meta no és la simple adquisició de sabers, sinó el desenvolupament integral dels alumnes, que hauran d'aprendre a mobilitzar el que han après per solucionar necessitats reals.
Són els sabers que els infants han d'integrar, aprendre a articular i mobilitzar al finalitzar cada cicle.
QUINS SABERS HI HA AL NOU CURRÍCULUM QUE MAI HE TREBALLAT AMB ELS MEU GRUP D'INFANTS?
Dins les diferents àrees els sabers bàsics es troben agrupats en diferents blocs.
Els sabers s'estableixen a cada una de les àrees i són diferents als dos cicles d'educació infantil
analitzamSABERS
LLEI LOM LOE
NIVELLS CURRICULARS
Les SA que nosaltres hem elaborat surten del Reial decret. Sense passar per la concreció de centre.
DECRET DE CURRÍCULUM
PROPOSTA PEDAGÒGICA/ CONCRECIÓ CURRICULAR CENTRE
Selecció i seqüència dels criteris d'avaluació que es tracten i sabers bàsics que es mobilitzen al llarg del curs
AUTONOMIA ALS CENTRES (horaris oberts)
SITUACIONS D'APRENENTATGE
EQUIPS DOCENTSPROFESSORS
SÓN INSTRUMENTS CURRICULARS I D'AVALUACIÓ FORMATIVA
AULA. On es despleguen les SA dins l'horari.
Els centres han de fixar la proposta pedagògica (forma part de la concreció curricular ) que està dins el Projecte Educatiu. La proposta pedagògica per a cada cicle ha d’incloure la seqüència de criteris d’avaluació, de les competències específiques i la selecció dels sabers bàsics que es tractaran per tal de desenvolupar aquestes competències. Desapareix el concepte programacions d'aula, el desplegament de les SA vendria a ser la programació. Les programacions han d’incloure: - La seqüenciació de les activitats d’ensenyament, aprenentatge i avaluació, i els recursos necessaris per al desenvolupament de les sessions. - S’hi han de preveure les adequacions necessàries per atendre els alumnes amb necessitat específica de suport educatiu des d’una perspectiva inclusiva (DUA)
DINÀMICA sobre la LLei
ARA QUE JA TENIU TAST ... ANAM PER FEINA!
QUÈ IMPLIQUEN AQUESTS CANVIS EN LA MANERA DE FER DINS L'AULA?
Partir dels interessos dels infants. Emocionar-sePosar l'alumnat en el centre de l'aprenentatgeImportància de la transició escola-família (vincle afectiu) Programar tasques competencials Utilitzar diversitat de metodologies actives Aprendre a aprendre Creació de contextos significatius d'aprenentatge Avaluar per aprendre. Avaluació formadora i autoreguladora Aprenentatge Cooperatiu. Inclusió
No es lo mismo plantear un currículo para saber sobre los diferentes órganos del cuerpo humano, que diseñarlo para responder a preguntas del tipo "¿De qué le sirve el corazón a la mano".
Neus SantmartíTeresa Pigrau
Tresor de recursos
LES SITUACIONS D'APRENENTATGE
Significativa
Oberta
Complexe
EXEMPLES S.A. CAIB
Vídeo
TANDEM
QUÈ VEIS AQUÍ?QUÈ ESTÀ PASSANT?
PRINCIPIS PEDAGÒGICS OCD
FONAMENTS DE L'APRENETNATGE
1.L'Alumnat és el centre de l'aprenentatge
3. Les emocions són part fonamental del aprenentatge
2.L'aprenentatge és de naturalesa social
7. Aprendre és construir connexions horitzontals
4. L'aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals
6. L'avaluació continua afavoreix l'aprenentatge
5. L'esforç de tot l'alumnat és clau per a l'aprenentatge
Què hem de saber de les S.A?
Són exemplificacions no normatives que integren tots els elements que formen part del procés d’ensenyament-aprenentatge competencial en el marc del currículum de les àrees o matèries. S’adrecen a l’assoliment dels objectius de l’etapa i comporten la mobilització de diversos sabers i recursos per tal de resoldre situacions complexes Una situació d’aprenentatge requereix dels alumnes recerca (recollir de forma crítica informació, seleccionar la més rellevant i dur a terme anàlisi de dades i informacions), l’exercici d’habilitats de pensament i de raonament com la inducció, la deducció i analogia, l’experimentació i la simulació, i fer créixer en els alumnes la capacitat de qüestionar, fer judicis crítics i sintetitzar.
Per tal de promoure el desenvolupament de les competències dins del currículum, les situacions d’aprenentatge han de ser significatives, obertes i complexes. Han de presentar reptes que es puguin adaptar a les capacitats individuals dels estudiants i proporcionar les condicions que puguin encoratjar els alumnes a valorar críticament el seu propi procés d’aprenentatge i el seu treball, tot facilitant així una avaluació formativa.
Què es pretén amb les situacions d’aprenentatge?
Les situacions d’aprenentatge desenvolupen les competències específiques de l’àrea o matèria, a les què són aplicables els criteris d’avaluació. Aquestes situacions haurien de permetre als alumnes relacionar el resultat del seu treball amb l’assoliment dels objectius generals de l’etapa i amb l’aprenentatge d’altres àrees i àmbits del coneixement, tot facilitant la transferència del coneixement.
Les situacions d’aprenentatge també han d’afavorir la cooperació entre els alumnes i el treball en equip, mitjançant el plantejament de tasques que requereixin habilitats socials i de relació amb els altres.
SITUACIÓ D'APRENENTATGE
UNITATS DIDÀCTIQUES
1. Rica, viva, sorgeix dels infants i les seves necessitats i interessos.2. Estan centrades a resoldre un repte. Una pregunta. Competents. 4. Seqüència didàctica. Tasques competencials per resoldre el repte. Tot més pensat, i dissenyat (esmicolat). Es mobilitzen les HHPP. 4. Avaluació durant el procés. L'infant coneix el seu propi procés i pot autoregular-se. Avaluar per aprendre. 5. DUA. Disseny Univseral del aprenentatge.
VS
DINÀMICA
ANALITZAM PER EQUIPS DIFERENTS SITUACIONS D'APRENENTATGE
ANÀLISI DE LES SA
ANAM EL.LABORANT ENTRE TOTS LA BASE D'ORIENTACIÓ
Què entenem per SA? Qui el.laborar les SA? Quins aspectes ha de contenir cada apartat? Com fer bones preguntes, preguntes repte? Com plantejar reptes?
Quan plantegem una activitat i els alumnes la fan bé a la primera és que no han après res. Neus Santmartí (Tresor de recursos)
Què és una Base d'Orientació?
AUTOREGULACIÓAPRENENTATGE AUTONOMIA AUTOAVALUACIÓ
ENLLAÇ
Com ho hem de fer?
Què és una RÚBRICA?
AUTOREGULACIÓAPRENENTATGE AUTONOMIA AUTOAVALUACIÓ
ENLLAÇ
Exemple Smart Games
Exempla Bon dia
ANALITZAM PER EQUIPS DIFERENTS SITUACIONS D'APRENENTATGE
LES SA PODEN SORGIR DE:
MOMENTSQUOTIDIANS
MOMENTS 'AULA
BON DIA RUTINES D'HÀBITS I HIGIENE BERENAR SA1 I SI JO SOC CAPAÇ?
TALLERS ESPAIS/AMBIENTS JOC SIMBÒLIC RACONS/MICROESPAIS FESTES I SORTIDES SA6 CREAM I PARLAM?
PROJECTE
PREGUNTES REPTES PETITES INVESTIGACIONS
possibles sa
HORARI
Al nostre horari hi haurà SA fixes i Sa que aniran canviant
A la SA ja hi ha incloses hores de matemàtiques, llenguatges...
EXEMPLE GRAELLA SEQÜENCIACIÓ CRITERIS CICLE
EXEMPLE GRAELLA SEQÜENCIACIÓ CRITERIS CICLE
Possible model per desplegar les SA a l'aula
OBJECTIUS D'INTERÈS GENERAL. ODS
SA 2. COM ARRIBEN PLÀSTICS A UN NIU?
SA 5. NECCESSITAM TOT EL QUE TENIM?
SA 1.I SI A NEN PERE LI AGRADA EL ROSSA?
SA 3. LA MALETA
Les situacions d’aprenentatge haurien de tractar temes d’interès públic, relacionats amb la sostenibilitat ecològica i la convivència democràtica (perspectiva de gènere i no discriminació perorientació sexual, participació ciutadana, memòria històrica i reparació, justícia social).
CONDICIONS D'AULA QUE AFAVOREIXEN LES BONES PREGUNTES
GUIDA AL.LÈS
ENS POSAM EN MARXA
CREAM LA NOSTRA SA
PUNTS CLAUS. Anàlisi
REFLEXIONAM
LECTURA
LECTURA
INCLUSIÓ COM A EIX CENTRAL. ON TOTS HI TENEN CABUDAPLANTEJAR SITUACIONS D'APRENENTATGE COOPERATIU
L'AVALUACIÓ COMPETENCIAL. ARRIBAR A L'AUTOREGULACIÓ METODOLOGIES ACTIVES
PROGRAMAR PER A TOTS (sostre alt, terra baix) APRENDRE A APRENDRE. PLANTEJAR REPTES D'APRENENTATGE
dinàmica reflexió
+ lectura
+ lectura
DUA
REFLEXIONAM
PRINCIPIS DEL DUA
DISSENY UNIVERSAL DEL Â
QUÈ HA DE SUPOSAR AVALUAR?
Una activitat contextualitzada: significativa per als alumnes.Una activitat contemplada durant la seqüènicia. Els infants han de conèixer l'objectiu de la tasca, Autoregular.se , revisió i supervisió (abans , durant i després)
Una activitat més d'aprenentatge: Cal utilitzar-la per regular què i com aprenem (autoregulació del aprenentatge)Una activtiat per comprovar què hem après.
"Imaginam que el GPS del cotxe només donés informació un cop acabat el viatge i que li digués que està recalculant la ruta, que és a 70km d'on volia anar... Quan et cal ajuda del GPS és durant la ruta no al final del viatge. Cal fer el mateix amb els aprenents."
Arthur Levine
AVALUAR PER APRENDRE
Com saber si una pràctica és inclusiva?
PRIMERA SA QUÈ VOLEM FER AL CENTRE
1.TROBAU LES COMPETÈNCIES
3. SELECCIONAU ELS SABERS.
2.ELS CRITERIS VINCULANTS
6. EQUIP DOCENT
5. AVALUACIÓ
4. DESCRIPCIÓ DE TASQUES
AVALUAM
Seqüència
Darrera sessió per a acabar i posar en comú i avaluació
1. Coneixem el nou currículum
Cream la nostra SA
2. Les SA
Suport online sobre els vostres dubtes
Seqüència
1. Cada un repassa si té tots els punts de BO
3. El.laboram la rúbrica
4. Dubtes i entrega SA
2. Cada equip de 4 tria una SA i la millora
PADLET PRESENTACIÓ
AVALUACIÓ FIGURO ANALÒGICA
VS
VS
UNA FINESTRA QUE US AJUDI A CONCLOURE A RESUMIR
TRIAU UNA FINESTRA QUE REPRESENTI EL PROCÉS VISCUT.
¡Gràcies!