Mesopotàmia i Egipte

Mesopotàmia i Egipte

Ciències social 1r d'ESOCurs 2021-2022 INS La Valira

Taula de continguts

Les primeres civilitzacions

Art i cultura de Mesopotàmia

L'espai i el temps

Egipte: una civilització fluvial

LAspectes de la vida quotidiana

Egipte: política i societat

Cultura i art Egipte

Les primeres civilitzacions

1.1 Les civilitzacions fluvials

Fa uns 5.000 anys, durant l'edat dels Metalls, van sorgir les primeres civilitzacions de la història al costat d'importants rius, per això s'anomenen civilitzacions fluvials. Totes elles coneixien l'escriptura.

El control de l'aigua per mantenir l'agricultura de regadiu va permetre un gran augment de població i el naixement de ciutats pròsperes.

Les principals civilitzacions fluvials van ser:

• Mesopotàmia, al voltant dels rius Tigris i Eugrates
• Egipte: al voltant del riu Nil
• Índia, al voltant del riu Indus i Ganges
• Xina, al voltant del riu Huang-He (groc)

1.2 Canvis polítics

A les civilitzacions fluvials van sorgir els primers imperis de la TerraImperi: Estat que estén el seu domini sobre altres estats, normalment per la força de les armes

1.2 Canvis polítics

El poder polític va sorgir de la necessitat d'organitzar les feines col·lectives: la distribució d'aigua per regar, la construcció d'obres públiques i la defensa de la ciutat.

Els reis concentraven tot el poder:

• Poder polític: dictar les normes d'allò que està prohibit i allò obligatori.
• Poder militar: dirigir l'exèrcit i delcarar la guerra i la pau
• Poder religiós: representant de déu a la terra

Per governar tenien el suport de funcionaris i grans exèrcits amb els quals van conquerir altres pobles i formar els primers imperis: Funcionari: persona que treballa per a l'Estat: escriure les lleis, recaptar impostos, etc.

Dibuixos de l'exèrcit assiri, de Mesopotàmia

Dibuixos de l'exèrcit egipci

Dibuix d'un carro de combat egipci

Estàtues en miniatura de soldats egipcis

L'espai i el temps a Mesopotàmia

2.1 El territori de Mesopotàmia

La civilització mesopotàmica va sorgir entre els rius Tigris i EufratesMesopotàmia en grec significa "Terra entre dos rius"

2.1 El territori de Mesopotàmia

Imatge de satel·lit del Pròxim Orient

2.1 El territori de Mesopotàmia

El riu Tigris passant per un poblat d'Iraq

2.2 L'evolució història (3.500 aC - 539 aC)

Al llarg d'aquest període, diversos pobles es van dispotar el control territori ric per a l'agricultura

2.2 L'evolució història (3.500 aC - 539 aC)

2.2.1 Les primeres ciutats estat

El primer poble mesopotàmic van ser els sumeris. Van ser els primers en controlar l'aigua per a l'agricultura:

• Van dessacar pantans per poder conreare-hi
• Van controlar la crescuda dels rius amb dics i murs
• Van construir sèquies i canals
• Van estendre la superfície de conreu amb regadius.

Un dic a un riu per controlar el seu creixement quan la neu de les muntanyes es desgeli

Una séquia per transportar l'aigua als cultius

Un canal del riu Eufrates per transportar grans quantitats d'aigua i poder-hi navegar

Els regadius permeten ampliar les zones de cultiu més enllà del riu

2.2 L'evolució història (3.500 aC - 539 aC)

2.2.1 Les primeres ciutats estat

El gran desenvolupament de l'agricultura va originar el naixement de les ciutat estat independents. Aquests petits estats estaven formats per la ciutat, els territoris rurals del voltant. Sovint les ciutats estaven enfrontades entre elles.

2.2 L'evolució història (3.500 aC - 539 aC)

2.2.1 Les primeres ciutats estat

Cada un d'aquests petits Estats estaven formats per la ciutat, pels territoris rurals del voltant i eren independents totalment.

• Independència política: tenen el seu propi govern i les seves pròpies lleis.
• Independència econòmica: produeixen allò que necessiten i tenen la seva pròpia moneda

Vista de la ciutat d'Uruk i el seu Zigurat

Vista de la ciutat d'Ur rodejada de canals.

Runes de la ciutat de Lagash

Accadis: dirigits per Sargon I, la seva capital era Accad

Babilonis: governats per rei Hammurabi, que unificar les diverses lleis en un codi de lleis conegut com el Codi d'Hammurabi.

Reconstrucció de l'antiga ciutat de Babilònia.

Assiris: era un poble guerrer de les muntanyes del nord de Mesopotàmia. Van ser governats per Assurnasirpal II i van crear un gran imperi amb capital a Nínive.

Reconstrucció de l'antiga ciutat de Nínive.

Perses: els perses, procedents de l'actual Iran, van conquerir tota Mesopotàmia i la van incorporar a l'Imperi persa

Art i cultura de Mesopotàmia

3.1 L'escriptura cuneïforme

Els sumeris van ser la primera cultura en crear l'escriptura cap a l'any 3.250 aC. S'anomena escriptura cuneïforme. S'escrivia sobre tauletes d'argila tova amb una espàtula.

3.1 L'escriptura cuneïforme

Es van escriure molts documents administratius i econòmics, poemes i codis de lleis. El més famós és el Codi d'Hammurabi.

3.2 Arquitectura. Temples i palaus

Les obres arquitectòniques es van fer amb tova (fang barrejat amb palla) , perquè la pedra és escassa a Mesopotàmia.

3.2 Arquitectura. Temples i palaus

A Mesopotàmia es va utilitzar per primer cop l'arc i la volta com a coberta dels edificis.

3.2 Arquitectura. Temples i palaus

3.2 Arquitectura. Temples i palaus

3.2 Arquitectura. Temples i palaus

Els principals temples mesopotàmis van ser els Zigurats. Els més famosos són els d'Ur i Babilònia.

Zigurat d'Ur avui en dia (Iraq)

Zigurat d'Ur avui en dia

Reconstrucció del Zigurat de Babilònia

3.2 Arquitectura. Temples i palaus

Reconstrucció del Zigurat de Babilònia

3.2 Arquitectura. Temples i palaus

Zigurat de Babilònia avui en dia

3.2 Arquitectura. Temples i palaus

Els palaus estaven envoltats de muralles amb grans portes. Els més famosos són els Khorsabad, el de Babilònia i els Jardins Penjants de Babilònia.

Reconstrucció dels Jardins Penjants de Babilònia, construits per Nabucodonosor,una de les set meravelles del món antic

Jardins Penjants de Babilònia

Jardins Penjants de Babilònia

Reconstrucció del Palau de Babilònia, construït per Nabucodonosor.

3.3 L'escultura i la ceràmica vidrada

Una de les estàtues més importants són les del Rei Gudea o "patesi" de la ciutat estat de Lagash (Sumèria) Els "Patesi" eren els prínceps-sacerdots que governaven les Ciutats Estat de Sumèria.

3.3 L'escultura i la ceràmica vidrada

Escultura de Gudea, patesi de la ciutat estat de Lagash (Sumèria)

3.3 L'escultura i la ceràmica vidrada

Unes altres escultures molt importants són els braus alats amb caps humans, coneguts com "Lamassu" Tenien la funció de protegir les portes dels palaus i les ciutats.

Braus alats o "Lamassu"

3.3 L'escultura i la ceràmica vidrada

Un tipus d'escultura molt importants són els relleus. Els més famosos són els relleus amb maons vidrats de la porta d'Ixtar de Babilònia.

Porta d'Ixtar de la ciutat estat de Babilònia

Porta d'Ixtar de la ciutat estat de Babilònia

3.3 L'escultura i la ceràmica vidrada

Unes altres escultures molt importants són els braus alats amb caps humans. Tenien la funció de protegir les portes dels palaus.

Egipte: una civilització fluvial

Analitzarem el cabal del riu Nil...

I ara farem un climograma per saber com és el clima d’Egipte...

1.1 El Nil, el riu de la vida

• En quins mesos de l'any el riu porta el cabal màxim i mínim ?
• Els egipcis dividien l'any en tres estacions: Akhet (crescuda), Peret (Sembra) i Shemu (Collita). A quins mesos de l'any corresponien?
• A partir del climograma realitzat, digues com és la temperatura i les precipitacions en aquest territori.
• Com pot ser qu el riu Nil s'inundi als mesos d'estiu?

1.1 El Nil, el riu de la vida

1.1 El Nil, el riu de la vida

La vida a Egipte és possible gràcies a l'aigua del riu Nil.El riu Nil neix a l'Àfrica equatorial i recorrer el continent africà cap al nord fins a la seva desembocadura a la mar Mediterrània on forma un gran delta.

1.1 El Nil, el riu de la vida

Egipte es divideix en dues parts:

• Alt Egipte: les valls del riu Nil al sud
• Baix Egipte: el delta del riu Nil al nord.

1.1 El Nil, el riu de la vida

Després de les inundacions, les aigües del riu baixen i les riveres del riu quedaven humides i cobertes d'una capa de llim molt fèrtil, que representava un adob per a la terra i afavorien la vida agrícola.

L'any 1970 es va construir la gran presa d'Assuan al riu Nil, que va acabar amb les inundacions anuals a Egipte.

1.2 El naixement de la civilització egípcia

Cap al 5.000 aC, les població neolítiques assentades a la riva del riu Nil van aprendre a preveure i controlar la inundació anual del riu. Després van realitzar tot tipus d'obres:

• van dessecar les maresmes pantanoses
• Van construir canals per al reg
• van utilitzar el llim com a abonament natural

Tot això va fer possible el desenvolupament de l'agricultura i l'augment de la població.

Un exemple de maresma pantanosa

Un exemple de llim de riu

1.2 El naixement de la civilització egípcia

Aquests pobles van créixer fins a convertir-se en ciutats independents dirigides per governadors locals. Cap a l'any 3.100 aC el conegut rei Menes va unificar en un sol regne el territori de l'Alt Egipte i el Baix Egipte. Començava la civilització egípcia, una de les més poderoses i duradores de la història.

Bust del rei Menes

La Paleta de Menes, primer faraó d'Egipte.

1.3 Les etapes històriques

La història de l'Antic Egipte té quatre etapes:

Egipte: organització política i social

2.1 L'organització política

Els reis i reines egípcies van adoptar el nom de faraó i faraona. Eren considerats l'encarnació a la terra del déu Horus, déu del cel. Les faraones eren considerades l'encarnació de la deesa Isis, deesa de la maternitat i la fertilitat.

Deessa Isis

Déu Horus

2.1 L'organització política

Els homes no podien accedir al tron si no estaven casats amb una dona de sang reial, per això alguns es van casar amb les seves germanes, com ho va fer Tutankamon

Màscara funerària del faraó Tutankamon

2.1 L'organització política

Faraons i faraones tenien el poder polític, militar i religiós.

• Polític: és el cap polític, governava el regne, feia les llei i jutjava. A més, havia de controlar les obres hidràuliques del Nil, controlar el cobrament d'impostos i el comerç exterior.
• Militar: dirigir l'exèrcit
• Religiós: ordenar la construcció de temples per fer les ofrenes als déus.

Nefertiti, esposa reial del faraó Akhenaton (1356 AC)

2.2 Una societat molt jeràrquitzada

La societat egícia es dividia en diversos grups socials jeràrquics.

• La classe dirigent:

Faraó/faraona, família del faraó, nobles i sacerdots dels temples. Tots eren grans propietaris de terres

Figures del faraó, la faraona i els seus fills

2.2 Una societat jeràrquica

Nobles: tenien els càrrecs més importants de l'administració del regne: governadors d'una província (nomàrques), majordoms del palau o generals de l'exèrcit.

Noble egipci amb els seus servents i serventes,

2.2 Una societat jeràrquica

Sacerdots: s'encarregaven del culte als déus i deeses, mantenien els temples en bon estat i administraven les grans propietats i riqueses dels temples.

Sacerdot egipci dibuixat en un antic papir.

2.2 Una societat jeràrquica

• Grup intermedi

Comerciants rics, artesans especialitzats, escribes, soldats i funcionaris.

2.2 Una societat jeràrquica

Els escribes: eren els únics que sabien llegir i escriure, per això treballaven als palaus i als temples en redactar documents o portar els comptes

Figura d'un escriba de l'antic Egipte

2.2 Una societat jeràrquica

• Grup inferior: la majoria de la població. Eren persones lliures que treballaven de camperols conreant les terres dels faraons, nobles o sacerdots. També hi havia artesans, soldats i servents.

Camperols i camperoles de l'antic egipte treballant als camps.

2.2 Una societat jeràrquica

Grup inferior: eren la majoria de la població. Eren persones lliures que treballaven de camperols conreant les terres dels faraons, nobles o sacerdots. També hi havia artesans, soldats i servents.

Camperols i camperoles de l'antic egipte treballant als camps.

Camperols i camperoles de l'antic egipte treballant als camps.

2.2 Una societat jeràrquica

Figures de soldats egipcis trobades en la tomba del faraó Mesehti.

2.2 Una societat jeràrquica

Esclaus: eren una minoria i la majoria eren extrangers capturats en les conquestes.Eren considerats un objecte que es podia comprar i vendre.

Pintura d'esclaus a l'antic Egipte treballant en la construcció.

Aspectes de la vida quotidiana

4.1 La indumentària egípcia

Els homes

• Els poderosos: faldilla que arribava fins als genolls subectat amb un nus o un fermall o amb una túnica llarga. A més a més, portaven joies que els distinguien de la resta.

• Els homes que treballaven d'obrers anaven nus o un drap de lli petit.

4.1 La indumentària egípcia

Les dones Túnica llarga i ajustada al cos fins als turnells. També es van portar les túniques prisades.

La princesa Meritató, filla d'Akhenató i Nefertiti,

Parella de faraons de la dinastia XIX

Una parella noble en un banquet amb altres convidats.

Merit, muller d'un alt funcionari anomenat Maia

El faraó Amenhotep III de jove

4.1 La indumentària egípcia

• Homes i dones s'afaitaven tot el cos, inclòs el cap.
• Utilitzaven perruques, es tenyiene ls cabells, feien trenes, extensions, etc.
• Les perruques eren fetes amb cabells naturals i de gran qualitat. Els protegia del sol, evitava els polls i era un element estètic.

Tres dones en un banquet

4.1 La indumentària egípcia

La higiene i l'estètica era molt important. Es banyaven molt sovint, i a més utilitzaven cremes per a la pell i perfulls, que se'ls col·locaven sobre el cap per anar deixant la fragància.

Prensat de lliris per elaborar un perfum

El poblat de Set Maat

El poblat de Set Maat

El llegat cultural i artístic

6.1 L'escriptura jeroglífica

L'escriptura jeroglífica es va inventar cap a l'any 3.250 aC.

• Un jeroglífic és una figura o dibuix que representa una paraula.

Es van fer jeroglífics a les parets dels temples, a els tombes i en documents oficials per a nobles, sacerdots i faraons amb papir.

• Papir: paper obtingut d'una planta anomenada papir.

Papir, plata aquàtica.

6.1 L'escriptura jeroglífica

Napoleó va portar les seves tropes a Egipte per lluitar contra les tropes angleses el 1798. És aleshores quan va començar l'estudi de la civilització egípcia.

Napoleó Bonaparte, emperador de França

6.1 L'escriptura jeorglífica

L'escriptura jeroglífica es va poder desxifrar a partir del descobriment de la pedra Rossetta l'any 1822, per l'egiptòleg Jean-François Champollion. Es tracta d'una pedra amb un text escrit en tres tipus d'escriptura: jeroglífic, demòtic (un altres tipus de jeroglífics) i grec antic

Pedra Rosetta

Pedra Rosetta en el Museu Britànic

6.2 L'arquitectura. Tombes i temples

L'arquitectura egipcia va ser de grans dimensions:

• El material de construcció va ser la pedra
• El suport de les construccions van ser les columnes
• Els sostres eren plans

6.2 L'arquitectura. Tombes i temples

Mastabes: tomba d'estructura rectangular amb sostre pla amb corredors i cambres.

6.2 L'arquitectura. Tombes i temples

Mastabes

6.2 L'arquitectura. Tombes i temples

Esquema d'una mastaba

Piràmides de Gizeh: la piràmide de Keops és la més alta, la del fons és la de Kefren i la més propera és la de Micerí

Piràmide de Keops: va ser construida cap a l'any 2.550 aC. Medeix uns 147 metres i està formada per 2,3 milions de pedres d'entre 2,5 i 13 tones.

Piràmide de Keops

Piràmide de Kefren: era fill del faraó Keops i va manar construir-la cap al 2.520 aC. Inclou també la famosa esfinx.

Piràmide de Kefren.

Piràmide de Kefren.

Piràmide de Micerí: va ser construida pel fill de Kefren, anomenat Menkaure, l'any 2.490 aC. Medeix 66 metres i va

Piràmide de Micerí

Piràmide de Saqqara de 66 metres d'alçada. És coneguda com la piràmide escalonada formada per diverses mastabes.

Els científics encara estan debatint com es van construir. La teoria més acceptada és que els blocs de pedra es traslladaven amb grans rampes i tirades amb trineus, cordes, rodets i palanques.

Esquema d'un Hipogeu

Vall dels Reis, on es va trobar la tomba de Tutankamon. S'hi han trobat més de 60 tombes

Esquema del hipogeu de Tutankamon

Pintures murals dintre de la tomba de Tutankamon

Màscara funerària de Tutankamon

El cos de Tutankamon es va trobar dintre de tres taüts de grans dimensions

L'Arqueòleg Howard Carter i el seu ajudant examinant els taüts de Tutankamon

Reconstrucció del temple de Karnak, Tebes. Dedicat al déu Amon, principal déu egipci

Temple de Karnak, Tebes. Dedicat al déu Amon, principal déu egipci

Reconstrucció del temple de Karnak, Tebes. Dedicat al déu Amon, principal déu egipci

Temple d'Efdú, dedicat al déu Horus.

Temple d'Efdú, dedicat al déu Horus.

La porta estava entre dos alts murs de pedra, decorada amb dibuixos, relleus o grans estàtues i en una avinguda amb esfinxs.

Temple d'Efdú, dedicat al déu Horus.

Temple d'Endera, dedicat a la deesa Hathor

Temple d'Abidós, dedicat al déu Osiris

Pati interior (Temple d’ISIS)

Temple de Ramses II a Abu Simbel (Egipte)

Temple de Ramses II a Abu Simbel (Egipte)

Temple de Nefertari (esposa reial de Ramses II) o Temple d'Hathor a Abu Simbel (Egipte)

5.1 Els déus o deeses egupcis

• Utilitzaven amulets per foragitar els mals esperits.

Escarbat amb ales

Penjoll trobat a la tomba de Tutankamon. Es beuen dos babuins amb disc lunars al cap i adorant al déu Sol representat en forma d'escarabat

5.1 Els déus o deeses egupcis

• Els egipcis també consideraven sagrat el seu Faraó, el riu Nil i diversos animals, com els escarabats, els gats, vaques i cocodrils.
• Els animals eren considerats un més de la família i covivien amb els humans. Quan es morien, eren enterrats com a qualsevol altre membre de la família.

En aquest exemplar del Libre dels morts, es pot veure a la deesa Opet en forma d'hipopòtam davant d'un altar d'ofrenes. Darrera seu hi ha la deesa Hathor en forma de vaca

Estatua de bronze de Bastet, patrona de la ciutat de Bubastis.

Mòmia amb els amulets màgics necessaris per fer el viatge al inframón.

Mòmia dintre d'un sarcòfeg

L'art egipci

5.1 Els déus o deeses egupcis

• Els egipcis també consideraven sagrat el seu Faraó, el riu Nil i diversos animals, com els escarabats, els gats, vaques i cocodrils.
• Els animals eren considerats un més de la família i covivien amb els humans. Quan es morien, eren enterrats com a qualsevol altre membre de la família.

Alfabet utilitzat a l'Egipte per als turistes