LITERATURA D'IDEES MEDIEVAL

LA LITERATURA D'IDEES ALS SEGLES XIV I XV

FRANCESC EIXIMENIS: bons costums i bon govern

Obres

Biografia

Objectiu, receptors, fonts

• Lo Crestià: Enciclopèdia del bon cristià en tretze volums dels quals només se'n van publicar quatre (1, 2, 3 i 13). El Dotzé és un tractat per al bon govern amb una part (Regiment de la cosa pública) destinada als jurats de la ciutat de València.
• Llibre dels àngels: tractat d'angeologia.
• Llibre de les dones: Com qualsevol dona havia de regir la seua vida.
• Vita Christi: gènere habitual. Escenes qüotidianes i diàlegs vius.
• Sermons: amb una estructura de l'ars predicandi que seguirà Sant Vicent Ferrer.
• Scala Dei o Tractat de Contemplació.

• Naix a Girona l'any 1330
• Estudia a Oxford, París, Cambridge, Colònia, Tolosa i Roma. Ingesa en els franciscans.
• A València viurà 25 anys, serà conseller dels jurats i hi escriurà la major part de la seua obra esdevenint un personatge públic que predicava i aconsellava els poders.
• El 1409 va ocupar el bisbat d'Elna i va morir a Perpinyà.

• Educar els laics de les classes burgeses en la fe cristiana i les normes de conducta dels bons creients.
• Compila el saber eclesiàstic medieval per a oferir-lo de forma accessible amb exemples, anècdotes, miracles,...
• Escriu en una prosa elegant amb una expressivitat pròxima a l'oral quan intercala referències a la vida quiotidiana.

SANT VICENT FERRER: la veu que encisava les multituds

BIOGRAFIA

IDEOLOGIA I OBJECTIU

Els sermons: un esdeveniment multitudinari

• Té una visió ortodoxa del món i de la religió desconfiant de les noves actituds humanístiques.
• A més de vicis i pecats atacava les tendències socials que intetaven una renovació dels postulats medievals.
• El seu missatge s'adreça a les classes populars i està basat en les fonts tradicionals (sant pares, evangelis, hagiografies).
• Adverteix del Judici Final i exhorta a la conversió i al temor de Déu.
• Provoca conversions i atacs als calls i a les moreries

• Naix a València el 1353
• Es fa dominic i estudia a Lleida, Barcelona i Tolosa.
• En el context del Cisma d'Occident s'incorpora a la cort papal d'Avinyó i poc després (1399) inicia la predicació per gran part de l'Europa occidental.
• Intervé en el Compromís de Casp (1412) en favor de Ferran d'Antequera.
• Continua predicant fins que mor a Gwened (Vannes) el 1419.

• En la predicació, Sant Vicent era seguit per més de cent persones i escoltat per milers que s'emocionaven amb la seua capacitat retòrica i teatral, i li atribuïa la capacitat de fer miracles
• Els sermons ens han arribat transcrits per copistes o reportadors.

• Seguien l'estructura enunciada per Eiximenis

• RECURSOS:
• Oralitat: gesticulació, canvis de veu, pauses dramàtiques, crits, onomatopeies, diàlegs
• Registre col·loquial: frases fetes, refranys, exclamacions, diminutius, despectius, vulgarismes...
• Cites bíbliques

SANT VICENT FERRER: la veu que encisava les multituds

BIOGRAFIA

IDEOLOGIA I OBJECTIU

Els sermons: un esdeveniment multitudinari

• Té una visió ortodoxa del món i de la religió desconfiant de les noves actituds humanístiques.
• A més de vicis i pecats atacava les tendències socials que intetaven una renovació dels postulats medievals.
• El seu missatge s'adreça a les classes populars i està basat en les fonts tradicionals (sant pares, evangelis, hagiografies).
• Adverteix del Judici Final i exhorta a la conversió i al temor de Déu.
• Provoca conversions i atacs als calls i a les moreries

• Naix a València el 1353
• Es fa dominic i estudia a Lleida, Barcelona i Tolosa.
• En el context del Cisma d'Occident s'incorpora a la cort papal d'Avinyó i poc després (1399) inicia la predicació per gran part de l'Europa occidental.
• Intervé en el Compromís de Casp (1412) en favor de Ferran d'Antequera.
• Continua predicant fins que mor a Gwened (Vannes) el 1419.

• En la predicació, Sant Vicent era seguit per més de cent persones i escoltat per milers que s'emocionaven amb la seua capacitat retòrica i teatral, i li atribuïa la capacitat de fer miracles
• Els sermons ens han arribat transcrits per copistes o reportadors.

• Seguien l'estructura enunciada per Eiximenis

• RECURSOS:
• Oralitat: gesticulació, canvis de veu, pauses dramàtiques, crits, onomatopeies, diàlegs
• Registre col·loquial: frases fetes, refranys, exclamacions, diminutius, despectius, vulgarismes...
• Cites bíbliques

BERNAT METGE: un "somni" humanista al servei d'un mateix

CONTEXT

OBRA I ESTIL

BIOGRAFIA I IDEOLOGIA

• LLibre de Fortuna e Prudència: poema narratiu de debat. Mostra coneixements teològics en una obra de caràcter medieval.
• Valter e Griselda. Mostra el coneixement dels humanistes italians (Petrarca, Bocaccio)
• Sermó: paròdia en vers dels sermons mediveals, contradiu els postulats de l'Església.
• Lo somni es pot interpretar com a una exculpació de Bernat Metge sobre la mort de Joan I. Consta de quatre llibres. Anuncia l'humanisme perquè:
• La sintaxi copia el llatí que Metge coneixia pel treball a la Cancelleria.
• L'estructura del diàleg en prosa s'inspira en clàssics grecollatins.
• Entre les fonts hi ha autors clàssics (Plató, Ciceró, Virgili, Ovidi) humanistes italians (Dante, Petrarca, Bocaccio).
• El personatge relativitza i es fa preguntes sobre temes aleshores inqüestionables

• Membre d'una famílila culta, va treballar com a notari i escrivà de la Cancelleria Reial
• El 1390 va ascendir a secretari del rei Joan I i després de la mort sobtada del monarca va ser acusat de conspirar per assassinar-lo i també de corrupció i malversació.

• Fou empresonat. Finalment fou absolt i es convertí en secretari de Martí l'Humà.

• El pas del segle XIV al XV porta des d'Itàlia una mentalitat basada en l'antropocentrisme humanístic.

• La prosa humanística és l'expressió ideològica d'una burgesia que busca alternatives ètiques i estètiques.

• A la Corona d'Aragó, Joan I i Martí l'Humà són reis especialment decantats a les arts i les lletres que combinen la lectura dels clàssics i dels autors ecleisiàtics.

ANSELM TURMEDA: heretge o crític?

OBRA

BIOGRAFIA

• Medieval en temes, gèneres i estil; modern per la ironia , l'escepticisme i un esperit rebel.
• Escriu versi prosa en català i en àrab:
• Llibre de bons amonestaments: consells morals i pràctics satiritzant la literatura doctrinal.
• Cobles a la divisió del Regne de Mallorques: opina sobre la situació de Mallorca.
• La disputa de l'ase: paròdia de debat on un ase i el mateix Turmeda debaten sobre la superioritat o no dels humans sobe els animals. L'ase -i altres animals com el mosquit- va vencent fins que al final Turmeda aporta de manera poc creïble l'argument que Déu s'encarnà en humà.
• Tuhfat: justifica el canvi de religió

• Naix a Palma de Mallorca el 1355,
• Es fa francisca i es forma a les universitats de LLeida i Bolonya.
• Als 35 anys s'embarca cap a Tunis, es converteix a l'islam, s'hi casa i té fills.
• Es converteix en torsimany o traductor i escriu obres que arriben a la Corona d'Aragó d'on rep diverses invitacions perquè retorna a Mallorca.