feudalisme

FEUDALISME

a) Quans segles va estar vigent el feudalisme a Europa?

Activitat 1 i 2 (introducció)

europa occidental

Segle IX al segle XV, total 7 segles

b) En quina etapa de l'edat mitjana va adquirir els trets bàsics?

En l'alta edat mitjana

c)En quina etapa va entrar en crisi?

En la baixa edat mitjana

mort Carlemany

etapes

Després la mort Carlemany Europa era molt insegura.Extrau de l'eix exemple que ho demostren.

a partir de la lectura completa:

1. Cronologia i localització del feudalisme:

segles IX al XV (etapa de formació entre el IX i XI) A Europa Occidental

DEFINICIÓ

2. Característiques principals:

- polítiques: el rei perd poder -econòmiques: principalment agricultura -socials: relacions de dependència entre les persones (forta jerarquia social) i forta influència de la religió -culturals : endarreriment -artítiques: aparició art romànic.

Llegiu el primer paràgraf de l'apartat 1.2. i respon?

quin fet històric és superimportant en l'inici del feudalisme?

814 mort

descomposició imperi Carlemany

Calemany creà un imperi i podia defensar-lo

abans de Carlemany , Europa Occidental patix constants invasions.

el recolzen els poderosos perqué triomfa en les guerres i conquerix

Què va passar a la mort de Carlemany?

quin va ser l'origen del feudalisme?

Al morir Carlemany, els seus successors lluiten pel poder, l'imperi es dividí .Això debilità als reis que no poden protegir tot el seu territori. Açò fou aprofitat per pobles com els vikings,per atacar en busca de botí i terres. Els reis hauran de recorrer a l'ajuda de nobles a canvi de cedir-los terres i poder. A qui acudien els camperols per protecció i a canvi de què? Els camperols acodixen també als nobles en busca de protecció militar (castell) i sustent econòmic (terres). A canvi seran els seus serfs Quina fou la principal conseqüència d'açò? Els nobles i l'esglèsia acumulen terres i exerciran el poder polític sobre els camperols que viuen en elles.( fer lleis, justícia, defensa, cobrar impostos)

EL REI HA DE COMPARTIR TERRES I EL PODER POLÍTIC: fer lleis, cobrar impostos i exercir justícia

ELS NOBLES SÓN SOLDAT D'ÈLIT QUE TENEN EXÈRCITS PROPIS. APROFITEN LA DEBILITAT DEL REI PER APODERAR-SE DE TERRES I DEL PODER . DEFENSARAN ALS CAMPEROLS AMB ELS SEUS CASTELLS.

tots estan baix la protecció d'altre superior

EL REI NECESSITA ALS NOBLES PER CONQUERIR TERRITORIS O PER DEFENSAR EL REGNE . AQUESTS SÓN GUERRERS I TENEN UN EXERCIT PROPI. LA FIDELITAT TÉ UN PREU ( EL BOTÍ i TERRES)

lluita entre qui mana més : el rei - l'església el rei -els nobles

Segons aquesta imatge, qui coronava als reis?

Segons aquesta imatge, quin era l'origen del poder del rei?

Enumera els principals poders del rei:

aspectes polítics

poder militar: cap de l'exèrcit poder legislatiu: fer i aprovar lleis poder judicial: impartir justícia poder executiu:governar (pendre decisions), posar i cobrar impostos

Per què es diu que el poder del rei era molt gran en teoria, però en la pràctica era només "el primer entre els seus iguals"?

En teoria té molt de poder ja que ha estat elegit per Déu. En la pràctica, és el primer d'entre els nobles , al que obedeixen la resta, sempre que els conviga. Si volien podien llevar-li el poder.Per tant ,el poder procedeix de la resta dels nobles

qui ajudava al rei a governar el seu regne?

per a governar el rei era aconsellat per la curia règia, assemblea formada per alts càrrecs de l'esglèsia i de la alta noblesa. També l'ajudaven a impartir justícia.

EUROPA ESTAVA DIVIDIDA EN DIVERSOS REGNES AL SEGLE IX

Quins regnes hi havia en el segle IX a l'actual Espanya, França, Alemanya i Itàlia?

1. Quins pobles amenaçaven la seguretat d'Europa?

els vikings , els búlgars, magiars , eslaus i musulmans

2.Quins territoris atacaren els vikings ?

- els vikings atacaren ,les costes de Britania, Irlanda, Islàndia, França , de la península ibérica, d'Itàlia, i atravessaren Rússia fins arribar al Mar Negre atacant zones de l'Imperi Bizantí.

Com definiries un feu o senyoriu?

són grans territoris que un rei donava a un noble o a l'esglèsia ,a canvi dels seus serveis i obligacions . A més ,li concedia poder sobre tots els habitants que viviren allí: dret de cobrar impostos, exercir justícia etc... Tenia autoritat plena

En quines parts es dividia tot feu , anomena-les:

Hi havia dos parts: 1. La reserva 2. Els masos.

El rei podia cobrar impostos en el senyoriu d'un noble?

PARTS DEL SENYORIU

que era la reserva? que hi ha a la reserva? qui treballa les terres de la reserva? qué són els masos? quines obligacions tenen els que reben un mas?

Bosc

treballades per serfs i camperols lliures

terres de camperols lliures

Situa al dibuix: castell, masos, bosc senyorial, terres de la reserva, llogaret, bosc i prats comunals

Qué significa que els senyorius eren autosuficients?

vol dir que dintre del senyoriu es produix i fàbrica tot el necessari per viure, quasi no hi ha intercanvi fora d'ell (comerç)

A quina activitat es dedicaven principalment els seus habitants?

a l'agricultura

Per què la producció agrària era molt escassa?

degut a que les eines i tècniques eren molt bàsiques . a)L'arada romana no aprofundia en el sol(menys fertilitat). b) La terra no s'aprofitava massa per la rotanció biennal. POC RENDIMENT

Com es fàbricaven la resta d'articles?

en tallers artesanals com la ferreria, fusteria, utilitzant també serveis com el forn , la premsa l'ús dels quals calia pagar al senyor

Han de pagar impostos per tot, ja que el senyor és l’amo absolut de la terra, i de tot el que hi ha al feu.

2 motius

Per què el comerç era tant escàs als senyorius?

era molt escàs perquè els agricultors eren molt pobres: no tenien quasi ingresos del camp, i a més havien de pagar molts impostos al senyor. A més a més, la inseguretat no afavoria massa el comerç de llarga distància.

En què creus que gastaven els nobles i el clergat els beneficis dels seus senyorius?

oral

En conflictes per incrementar el seu poder, en productes de luxe i festes . No reinvertien pensant en els seus serfs

En conclusió per què creus que el senyoriu era autosuficien?

- per la pobresa de la majoria dels seus habitants (poca producció i molts pagaments) , no podien permetres comprar coses i havien de produir-se-les ells mateixa .

Socials group in the middle ages

qui creus que era la persona o persones més poderoses en l'Edat Mitjana?

Defineix societat estamental

és una societat dividida en grups tancats, als quals es pertany per naixement. Díficilment es pot eixir d'ixe grup . Quins estaments hi havia i qui componia cada Estament? Hi ha tres estaments o grups . dos grups privilegiats , els nobles i el clergat, i un grup no privilegiat (camperols lliures , serfs, artesans i comerciants)

QUINES DIFERÈNCIES HI HAVIA ENTRE ELS PRIVILEGIATS I ELS NO PRIVILEGIATS?

Els no privilegiats treballen, paguen impostos, i no tenen cap llei que els protegisca. Els privilegiats no treballen , cobren impostos, ocupen els principals càrrecs i tenen lleis especials que els protegixen. Els nobles són els guerrers que defensen a tots. I el clergat resen per la salvasió de les ànimes

comerciants

Segons el text , quina és la funció de cada estament?

1. La funció dels nobles és lluitar i defensar a la gent 2. la funció del clergat és resar per beneficiar a tots els cristians. 3. Els camperols ha de treballar per alimentar a tota la població

RELACIONS SOCIALS DE DEPENDÈNCIA I DESIGUALTAT UNS ES POSAVEN BAIX LA PROTECCIÓ D'ALTRE SUPERIOR DEL QUE DEPENEN ( HI HA UN COMPROMÍS MUTU) HI HA 2 TIPUS DE RELACIONS SOCIALS

Observant les imatges de la pàgina 43, Quina diferència hi ha entre les relacions de vassallatge i les de servitud?

Les relacions de vassallatge eren les que s'establien entre els membres dels grups privilegiats (rei, nobles i clergat) D'un de menor categoria respecte un superior. Les relacions de servitud eren entre els privilegiats i els no privilegiats.

AQUESTA DE QUIN TIPUS SERIA?

relacions de vassallatge

relacions de servitud

1. Les relacions de vasallatge són un pacte d'ajuda militar del vassall al senyor a canvi d'un feu 2. Hi ha una cerimònia: ACTE DE VASSALLATGE

EL SENYOR LI CONCEIDA UN FEU AMB UN SIMBOL

VASSALL AGENOLLAT LI JURA FIDELITAT

Que representa la imatge?

les relacions de vassallatge i la cerimònia amb l'homenatge i la investidura.

Quins compromisos s'adquirien per les dos parts?

el vassall li jurava fidelitat , ajuda militar ,ajuda econòmica i consell al seu senyor i aquest li oferia protecció, justícia i suport econòmic amb l'entrega d'un feu per mig de l'investidura

relacions de servitud

ECONOMIA FEUDAL

A que es compromentia cada part en les relacions de servitud?

El senyor donava als camperols protecció militar, justícia i permís per treballar la terra del seu senyoriu. A canvi el camperol es convertia en el seu serf, amb l'obligació d'entregar-li una part de la collita, treballar en la reseva senyorial i pagar els impostos senyorials (per l'ús del molí, els camins, ponts, li podia fer pagar nou impostos o multes...)

EN UN FEU ES CONCEDEIX TERRES I PODER DE GOVERNAR-LO

DRETS JURISDICCIONAL

DRETS TERRITORIALS

El senyor tenia el poder de governar el territori : -Podia fer lleis -Actuava com a jutge (pot castigar i posar multes) -Posar nous impostos i cobrar-los : Cobrava per : Exercir la justicia. Per utilitzar les seues instal.lacions (molí, forn, pont) A qualsevol que entrara mercaderies al seu senyoriu

-El senyor cobra impostos per fer ús de les seues terres (reserva i masos). Ho cobrava en treball i quedant-se una part de la collita i/o animals

Digues si el senyor cobra un dret senyorial o un dret jurisdiccional:

- cobra una multa per caçar al seu bosc - cobra una part de la collita per la cessió d'un mas -cobra per actuar de jutge en un pleit -cobra per l'ús del molí -cobra per utilitzar els prats -cobra als mercaders ambulant el dia de mercat. -cobra amb treball en la seua reserva per la cessió d'un mas. -cobra per l'us del trull (lloc on es feia el vi)

COMPLETE:

Quins dos tipus de nobles hi havia i en que es diferèncien?

Alta noblesa: vassalls directes del rei (ducs, comtes, marquesos) tenen grans feus i molt de poder. Baixa noblesa: són vassalls de l'alta noblesa. Pertanyen a una categoria inferior ,tenen feus més menuts i també està ací el grup dels cavallers , nobles sense terres i que sols tenen un cavall i armament per posar-se al servei d'un senyor més poderós.

1. Diferència el clergat en funció de:

a) La seua riquesa:

b) El lloc on havitaven:

Fes un esquema que demostre perquè era tan important l'església:

IMPORTÀNCIA DE L'ESGLÉSIA

SOCIAL

ECONÒMICA

POLÍTICA

CULTURAL

-tenen grans feu reben donacions -no paguen impostos -cobraven el delme ( la dècima part de la collita).

-fixa les obligacions religioses -establixen el comportament de les persones-ajuda als pobres, malalts, orfes, pelegrins. -Referència per a mesurar el temps.

-aconsellen als reis- arbitren les disputes entre reis -establiren normes per frenar la violència dels nobles.

-financen obres d’art -controlen el saber i l’ensenyament

Definició de monestir:

La vida del clergat regular

És un conjunt d'edificis distribuïts al voltant d'una esglèsia i d'un claustre. Podia estar protegit per una muralla i fora hi havia camps de cultiu.

Estaven en llocs apartats per poder tenir un contacte més directe amb Déu

viuen monjos i monges dirigits per un abad o abadessa

FUNCIONS dels espais:

1. Religiosa:

Esglèsia i claustre.

2. Econòmica

l'hort, trull, forja,fusteria..

3. Social:

Hostatgeria, infermeria

Els monestirs tenien una funció religiosa, econòmica , social i cultural. Anomena espais o edificis del monestir que tinguen aquestes funcions:

4. Cultural:

Escola, biblioteca, scriptorium

Respon : 1. A partit de la imatge era el claustre i quina funció tenia?

corredor que hi ha al voltant d'un pati de forma quadrada amb un jardí. En mig hi ha una font. La funció era resar , lloc de lectura i descans dels monjos i monges.

MONARQUIA I NOBLESA

CLERGAT I CAMPEROLS

castell anglés

monestir

senyorius jurisdiccionals del Regne de València

poder jurisdiccional: (poder de governar)

1. Fer lleis 2. Aplicar les lleis : és el jutge suprem. Les penes imposades anaven fins a multes fins a càstigs físics i execucions. 3. Establir impostos i els cobrava en forma de jornades de treball, quantitats de collita, animals , diners etc.. 4. Establir monopolis i cobrar-los: un monopoli és un privilegi legal que consisteix en que en un espai de temps determinat, només un proveïdor té dret a vendre un tipus de producte o servei; exemple el monopoli del vinagre implicava que dins el senyoriu, sols el venedor autoritzat pel senyor podia vendre eixe producte. Dintre del senyoriu, el senyor establia tot tipus de monopolis que li proporcionaven molts beneficis: monopoli de la venda de vi, de la sal, del vinagre etc. I també dels serveis: el monopoli de la mòlta de blat, de la premsa d'olives (oli), dles forns de pa, etc. 5. Establia duanes: Podia imposar el pagament d'una quantitat si algu volia passar per les seues terres ( creuar un pont ) o entrar a una ciutat sotmesa a la seua jurisdicció (entrar en una ciutat amb un carro de blat, per exemple) Pet tant, encara que un senyor no posseïra ni un pam de terra dins del seu senyoriu, només exercint el poder jurisdiccional ja en treia més que suficient de benefici.

exemple de senyorius del rei francés molt limitats i després s'amplien

Matacà: construccions situades a la part alta d'una torre o muralla per a defensar-se o atacar l'enemic