Les novel·les de cavallers
Començar >
La Corona d'Aragó
Cultura cortesana
A partir del segle XI, les corts feudals de la zona occidental d’Europa van anar configurant una cultura pròpia, caracteritzada per l’exaltació d’una sèrie de virtuts heroiques o cavalleresques. Segons aquesta mentalitat, el cavaller cortesà havia de ser valent, generós, gentil, lleial i elegant. A més a més, havia d’estar enamorat d’una dama. Els nobles eren sobretot guerrers, però en la cort d'alguns reis i d'alguns comtes es va crear aquesta cultura singular, caracteritzada per la cortesia, la música i la creació literària.
Literatura medieval
Literatura trobadoresca. Les cançons de gesta Les novel·les artúriques Les novel·les cavalleresques
Origen de la cavalleria: Ramon Llull
Ramon Llull (1232-1316) era fill de colons catalans benestants instal·lats a Mallorca amb Jaume I; als trenta anys va abandonar la vida de cortesà, la poesia trobadoresca, la dona i els fills, per consagrar-se a la difusió del seu sistema de pensament, que ell anomena Art, rebut per il·luminació, apte per a la conversió racional dels infidels al cristianisme. La seva obra està escrita en àrab, català i llatí. Algunes obres de Llull presenten, a banda de la catalana, versions occitanes, italianes, franceses i castellanes; la majoria tenen text llatí, sovint amb molts manuscrits. És un dels escriptors medievals més importants
L'any 1276 va escriure un llibret d'unes 50 pàgines: "Llibre de l'orde de cavalleria" en què explica què volia dir ser cavaller cristià. El primer capítol ens parla de l'origen de la cavalleria.
L'origen real
Les ordes de cavalleria sorgeixen dels ordes militars i religiosos que, sota les ordres del papa i dels reis cristians, van lluitar en les croades per conquerir Jerusalem i per protegir els pelegrins que anaven a Terra Santa, sobretot durant els segles XI, XII i XIII,
Les cançons de gesta
Són poemes èpics que exalten els cavallers que havienlluitat amb coratge, especialment en les guerres contra els sarraïns. Els joglars les cantaven per fer créixer la fama de l'heroi i que la gent conegués les seves virtuts. També servien per donar a conèixer els fets més importants del moment.
Les novel·les artúriques
Geoffrey de Monmouth, un monjo gal·lès del segle xii, va escriure l'any 1135 la Història dels reis de Bretanya. Aquesta obra, que narra una història llegendària de la Gran Bretanya (Anglaterra, Gal·les i Escòcia), ens parla d'un heroi del segle vi anomenat Artur (o Artús), que, amb una espasa màgica i una força extraordinària, va aconseguir vèncer els enemics saxons i ser coronat rei amb tots els honors i el reconeixement dels seus súbdits. Aquest rei, del qual no es té certesa històrica, aviat es va convertir en el gran protagonista de llegendes orals i, principalment, de relats escrits (anomenats romans), els quals van formar la novel·la artúrica o matèria de Bretanya. La novel·la artúrica és un gènere literari conreat entre el segle xii i el segle xv, principalment a les corts de França, que es caracteritza per narrar la vida, les aventures i els amors d'uns cavallers totalment idealitzats. Narracions en vers que expliquen la vida de cavallers errants que cerquen aventures fantàstiques i lluitaven contra malvats, encantaments i forces sobrenaturals. Sovint, els cavallers cercaven ser dignes de l'amor d'una dama.
Les novel·les cavalleresques
Són narracions que estaven inspirades en la realitat de l¡època (segles XIV i XV) i que, per tant, expliquen les aventures i els amors d'uns cavallers amb atributs humans. Són versemblants i narren fetes creïbles.
novel·Les artúriques
diferències
novel·Les cavalleresques
Joanot Martorell
Joanot Martorell (1413-1468) va ser un cavaller valencià que va escriure Tirant lo Blanc. Aquesta obra ja no s'inscriu dins el gènere de la novel·la artúrica, ja que presenta una sèrie de característiques que la fan diferent i més moderna; per això diem que Tirant lo Blanc pertany a un gènere literari nou anomenat novel·la cavalleresca. Tirant lo Blanc no és un llibre de cavalleries, sinó una novel·la cavalleresca. Els llibres de cavalleria presentaven cavallers virtuosos que anaven a la recerca de grans aventures per tal d’aconseguir honor i fer mèrits per obtenir l’amor d’una gran dama. En aquests escenaris, hi apareixen molts elements meravellosos i fenòmens màgics. La novel·la cavalleresca del segle XV té com a protagonistes cavallers més humanitzats que intervenen en situacions històriques concretes i en espais coneguts.
Tirant lo blanc
La novel·la consta de cinc parts ben diferenciades, les quals es desenvolupen en cinc escenaris geogràfics diferents: Tirant a Anglaterra Tirant a Sicília i a Rodes Tirant a l’Imperi Grec Tirant al Nord d’Àfrica Tirant allibera l’Imperi Grec Tirant lo Blanc fou editada el 20 de novembre de 1490. És obra del valencià Joanot Martorell (Gandia, 1413/1415-1468), és una caracteritzada per la novel·la cavalleresca caracteritzada per la dimensió humana dels personatges, la versemblança de les accions i els esdeveniments (la majoria basats en fets històrics) i un tractament de les relacions amoroses alegre i divertit.
Argument
1 TIRANT A ANGLATERRA La novel·la s’inicia amb el relat Guillem de Varoic. En aquesta part, Tirant, un jove bretó, es dirigeix a Anglaterra per assistir a les festes celebrades amb motiu de les noces del rei amb la filla del rei de França. Viatja acompanyat del seu cosí Diafebus i de molts altres joves. Pel camí troba un ermità, Guillem de Varoic, que l’aconsella sobre l’ofici de cavaller. A Londres és armat cavaller i adquireix un gran prestigi, ja que és considerat el millor cavaller de les festes.
2 TIRANT A SICÍLIA I RODES De retorn a Bretanya, rep la notícia del setge de Rodes per part dels turcs (fet real que ocorregué l’any 1444). Tirant allibera l’illa i fa fug ir els turcs. Tirant ja no actua com un cavaller errant, a partir d’aquest moment és un militar, un famós capità. Arriba una carta de l’emperador de Constantinoble demanant-li ajut.
3 TIRANT A L’IMPERI GREC Aquesta és la part més extensa de la novel·la. Tirant arriba a Constantinoble, responent a la demanda d”ajut de l’emperador. Aquest episodi també fa referència a un fet real, tot i que amb un desenllaç diferent del de la novel·la (en realitat, Constantinoble caigué a mans dels turcs). A Constantinoble es desenvolupen dues trames paral·leles: d’una banda, les campanyes militars que protagonitza Tirant lluitant contra els turcs; de l’altra, en l’àmbit de la cort, la història amorosa entre Tirant i Carmesina, la filla de l’emperador, a la qual s’afegeixen les relacions amoroses d’altres personatges: Diafebus i Estefania, l’emperadriu i Hipòlit.
4 TIRANT AL NORD D’ÀFRICA Tirant s’enfada amb Carmesina per culpa d’un engany ordit per la Vídua Reposada i marxa cap al camp de batalla. La nau amb què viatja naufraga a les costes del nord d’Àfrica, on és fet captiu, Amb el temps fa valer la seva condició militar, participa en un seguit de campanyes i acaba convertint al cristianisme una gran quantitat de sarraïns.
5 TIRANT ALLIBERA L’IMPERI GREC Constantinoble encara era sota amenaça turca. Tirant s’hi dirigeix amb els seus aliats, venç els turcs i reconquereix tot l’imperi. L’emperador l’accepta com a gendre, el nomena el seu hereu i li atorga el títol de Cèsar de l’imperi. Però Tirant agafa una pulmonia que li provoca la mort, que li sobrevé al llit, després d’haver fet testament. En saber la notícia, moren de dolor l’emperador i Carmesina.
El cavaller Tirant
Tirant lo Blanc és un cavaller de ficció que podia tenir un aspecte semblant al que veieu aquí, però que imitava el comportament dels cavallers que existien de debò. Un cavaller, al segle XV i abans, és un home noble amb una armadura que defensa el rei, la reina, el seu senyor feudal i els febles: les dones, les criatures, els pobres. Calia dedicar-hi molt temps, per acabar essent un bon cavaller. Als vuit anys, més o menys, els noiets començaven a aprendre a dansar, a cantar, a llegir i escriure, a pujar a cavall, a servir-se de les armes i a lluitar. Quan s’havia acabat l’aprenentatge, el noi esdevenia cavaller després d’una cerimònia ritual que consistia, bàsicament, en rebre un cop d’espasa a l’espatlla i jurar protegir els febles i la llei. La nit abans de la celebració, el futur cavaller se la passava en una església, resant i preparant-se per al gloriós moment. A partir d’aleshores, el cavaller ha de demostrar posseir unes virtuts que el faran reconeixible com a tal: ha de ser valent (ha de tenir força física per poder utilitzar les armes), ha de ser lleial (al seu senyor, a la seva dama) i ha de ser generós: ha de refusar acumular riqueses. Tot el que és i el que té ho ha de compartir amb els altres.
Les novel·les de cavallers
connexio
Created on December 14, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Memories Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
View
Historical Presentation
Explore all templates
Transcript
Les novel·les de cavallers
Començar >
La Corona d'Aragó
Cultura cortesana
A partir del segle XI, les corts feudals de la zona occidental d’Europa van anar configurant una cultura pròpia, caracteritzada per l’exaltació d’una sèrie de virtuts heroiques o cavalleresques. Segons aquesta mentalitat, el cavaller cortesà havia de ser valent, generós, gentil, lleial i elegant. A més a més, havia d’estar enamorat d’una dama. Els nobles eren sobretot guerrers, però en la cort d'alguns reis i d'alguns comtes es va crear aquesta cultura singular, caracteritzada per la cortesia, la música i la creació literària.
Literatura medieval
Literatura trobadoresca. Les cançons de gesta Les novel·les artúriques Les novel·les cavalleresques
Origen de la cavalleria: Ramon Llull
Ramon Llull (1232-1316) era fill de colons catalans benestants instal·lats a Mallorca amb Jaume I; als trenta anys va abandonar la vida de cortesà, la poesia trobadoresca, la dona i els fills, per consagrar-se a la difusió del seu sistema de pensament, que ell anomena Art, rebut per il·luminació, apte per a la conversió racional dels infidels al cristianisme. La seva obra està escrita en àrab, català i llatí. Algunes obres de Llull presenten, a banda de la catalana, versions occitanes, italianes, franceses i castellanes; la majoria tenen text llatí, sovint amb molts manuscrits. És un dels escriptors medievals més importants L'any 1276 va escriure un llibret d'unes 50 pàgines: "Llibre de l'orde de cavalleria" en què explica què volia dir ser cavaller cristià. El primer capítol ens parla de l'origen de la cavalleria.
L'origen real
Les ordes de cavalleria sorgeixen dels ordes militars i religiosos que, sota les ordres del papa i dels reis cristians, van lluitar en les croades per conquerir Jerusalem i per protegir els pelegrins que anaven a Terra Santa, sobretot durant els segles XI, XII i XIII,
Les cançons de gesta
Són poemes èpics que exalten els cavallers que havienlluitat amb coratge, especialment en les guerres contra els sarraïns. Els joglars les cantaven per fer créixer la fama de l'heroi i que la gent conegués les seves virtuts. També servien per donar a conèixer els fets més importants del moment.
Les novel·les artúriques
Geoffrey de Monmouth, un monjo gal·lès del segle xii, va escriure l'any 1135 la Història dels reis de Bretanya. Aquesta obra, que narra una història llegendària de la Gran Bretanya (Anglaterra, Gal·les i Escòcia), ens parla d'un heroi del segle vi anomenat Artur (o Artús), que, amb una espasa màgica i una força extraordinària, va aconseguir vèncer els enemics saxons i ser coronat rei amb tots els honors i el reconeixement dels seus súbdits. Aquest rei, del qual no es té certesa històrica, aviat es va convertir en el gran protagonista de llegendes orals i, principalment, de relats escrits (anomenats romans), els quals van formar la novel·la artúrica o matèria de Bretanya. La novel·la artúrica és un gènere literari conreat entre el segle xii i el segle xv, principalment a les corts de França, que es caracteritza per narrar la vida, les aventures i els amors d'uns cavallers totalment idealitzats. Narracions en vers que expliquen la vida de cavallers errants que cerquen aventures fantàstiques i lluitaven contra malvats, encantaments i forces sobrenaturals. Sovint, els cavallers cercaven ser dignes de l'amor d'una dama.
Les novel·les cavalleresques
Són narracions que estaven inspirades en la realitat de l¡època (segles XIV i XV) i que, per tant, expliquen les aventures i els amors d'uns cavallers amb atributs humans. Són versemblants i narren fetes creïbles.
novel·Les artúriques
diferències
novel·Les cavalleresques
Joanot Martorell
Joanot Martorell (1413-1468) va ser un cavaller valencià que va escriure Tirant lo Blanc. Aquesta obra ja no s'inscriu dins el gènere de la novel·la artúrica, ja que presenta una sèrie de característiques que la fan diferent i més moderna; per això diem que Tirant lo Blanc pertany a un gènere literari nou anomenat novel·la cavalleresca. Tirant lo Blanc no és un llibre de cavalleries, sinó una novel·la cavalleresca. Els llibres de cavalleria presentaven cavallers virtuosos que anaven a la recerca de grans aventures per tal d’aconseguir honor i fer mèrits per obtenir l’amor d’una gran dama. En aquests escenaris, hi apareixen molts elements meravellosos i fenòmens màgics. La novel·la cavalleresca del segle XV té com a protagonistes cavallers més humanitzats que intervenen en situacions històriques concretes i en espais coneguts.
Tirant lo blanc
La novel·la consta de cinc parts ben diferenciades, les quals es desenvolupen en cinc escenaris geogràfics diferents: Tirant a Anglaterra Tirant a Sicília i a Rodes Tirant a l’Imperi Grec Tirant al Nord d’Àfrica Tirant allibera l’Imperi Grec Tirant lo Blanc fou editada el 20 de novembre de 1490. És obra del valencià Joanot Martorell (Gandia, 1413/1415-1468), és una caracteritzada per la novel·la cavalleresca caracteritzada per la dimensió humana dels personatges, la versemblança de les accions i els esdeveniments (la majoria basats en fets històrics) i un tractament de les relacions amoroses alegre i divertit.
Argument
1 TIRANT A ANGLATERRA La novel·la s’inicia amb el relat Guillem de Varoic. En aquesta part, Tirant, un jove bretó, es dirigeix a Anglaterra per assistir a les festes celebrades amb motiu de les noces del rei amb la filla del rei de França. Viatja acompanyat del seu cosí Diafebus i de molts altres joves. Pel camí troba un ermità, Guillem de Varoic, que l’aconsella sobre l’ofici de cavaller. A Londres és armat cavaller i adquireix un gran prestigi, ja que és considerat el millor cavaller de les festes.
2 TIRANT A SICÍLIA I RODES De retorn a Bretanya, rep la notícia del setge de Rodes per part dels turcs (fet real que ocorregué l’any 1444). Tirant allibera l’illa i fa fug ir els turcs. Tirant ja no actua com un cavaller errant, a partir d’aquest moment és un militar, un famós capità. Arriba una carta de l’emperador de Constantinoble demanant-li ajut.
3 TIRANT A L’IMPERI GREC Aquesta és la part més extensa de la novel·la. Tirant arriba a Constantinoble, responent a la demanda d”ajut de l’emperador. Aquest episodi també fa referència a un fet real, tot i que amb un desenllaç diferent del de la novel·la (en realitat, Constantinoble caigué a mans dels turcs). A Constantinoble es desenvolupen dues trames paral·leles: d’una banda, les campanyes militars que protagonitza Tirant lluitant contra els turcs; de l’altra, en l’àmbit de la cort, la història amorosa entre Tirant i Carmesina, la filla de l’emperador, a la qual s’afegeixen les relacions amoroses d’altres personatges: Diafebus i Estefania, l’emperadriu i Hipòlit.
4 TIRANT AL NORD D’ÀFRICA Tirant s’enfada amb Carmesina per culpa d’un engany ordit per la Vídua Reposada i marxa cap al camp de batalla. La nau amb què viatja naufraga a les costes del nord d’Àfrica, on és fet captiu, Amb el temps fa valer la seva condició militar, participa en un seguit de campanyes i acaba convertint al cristianisme una gran quantitat de sarraïns.
5 TIRANT ALLIBERA L’IMPERI GREC Constantinoble encara era sota amenaça turca. Tirant s’hi dirigeix amb els seus aliats, venç els turcs i reconquereix tot l’imperi. L’emperador l’accepta com a gendre, el nomena el seu hereu i li atorga el títol de Cèsar de l’imperi. Però Tirant agafa una pulmonia que li provoca la mort, que li sobrevé al llit, després d’haver fet testament. En saber la notícia, moren de dolor l’emperador i Carmesina.
El cavaller Tirant
Tirant lo Blanc és un cavaller de ficció que podia tenir un aspecte semblant al que veieu aquí, però que imitava el comportament dels cavallers que existien de debò. Un cavaller, al segle XV i abans, és un home noble amb una armadura que defensa el rei, la reina, el seu senyor feudal i els febles: les dones, les criatures, els pobres. Calia dedicar-hi molt temps, per acabar essent un bon cavaller. Als vuit anys, més o menys, els noiets començaven a aprendre a dansar, a cantar, a llegir i escriure, a pujar a cavall, a servir-se de les armes i a lluitar. Quan s’havia acabat l’aprenentatge, el noi esdevenia cavaller després d’una cerimònia ritual que consistia, bàsicament, en rebre un cop d’espasa a l’espatlla i jurar protegir els febles i la llei. La nit abans de la celebració, el futur cavaller se la passava en una església, resant i preparant-se per al gloriós moment. A partir d’aleshores, el cavaller ha de demostrar posseir unes virtuts que el faran reconeixible com a tal: ha de ser valent (ha de tenir força física per poder utilitzar les armes), ha de ser lleial (al seu senyor, a la seva dama) i ha de ser generós: ha de refusar acumular riqueses. Tot el que és i el que té ho ha de compartir amb els altres.