L'AULA DE TECNOLOGIA

L'AULA DE TECNOLOGIA

Berta Crosas1 ESO C 2021-2022Tecnologia

EINES I OPERACIONS

Índex

1. L'aula de Tecnologia1.1 L'Organització

4. Les operacions básiques

1.2 Prevenció de Riscos

4.2. Tallar

4.1. Marcar

2. Les eines i els aparells de mesura

4.3. Foradar

4.4. Desbastar, ajustar i polir

4.5. Subjectar

3. Ús i conservació de l'aula i de les eines

4.6. Mesuarar i Verificar

3.1. L'aula de tecnologia i les instal·lacions

4.7. Muntar i Desmuntar

3.2 Les eines i els aparells

1. L'aula de Tecnologia

L'aula de Tecnologia es un centre destinat a fer activitats de construcció experimentació i comprovació dels projectes. A l’aula tens a la teva disposició eines, instruments de mesura, materials, manuals d’instruccions i instal·lacions per fer i comprovar les teves construccions.

1.1. L'Organització

1.2.Prevenció de Riscos

A l'aula de Tecnologia podem trovar màquines, eines i instal·lacions que inpliquen uns riscos directes per les persones que les fan servir i indirectes per les persones que estiguin en determinades zones de treball. Perque siguem concients davant d'un risc especific prenguem les precaucions adients, fixemnos en els senyals normalitzats.

La precaució és una actitud que has de mantenir sempre davant de les situacions que comportin un risc cap a la teva persona i les altres que siguin al teu voltant. Segueix les recomanacions que s’indiquen a continuació.

2.Les eines i els aparells de mesura

• A l'aula de tecnologia hi ha moltes eines i aparells de mesura que anirem coneixent progressivament i utilitzarem quan ens facin falta. Això sí! Cal seguir sempre els procediments d’ús correctes.
• Amb les eines es fan les diferents operacions de modificació dels materials: tallar, foradar, llimar, unir, doblegar, etc., amb l’objectiu de realitzar la fase de construcció del procés tecnològic.

• Hi ha eines que la seva acció necessita força del nostre cos.Aquestes són les eines manuals, o simplement eines.
• Les eines que incorporen motors elèctrics per tal de reduir l’esforç físic reben el nom de màquines eina.
• Si volem obtenir uns bons resultats en els nostres treballs, hem de procurar utilitzar les eines més adients per a cada operació. La feina quedarà millor si les eines estan en bon estat i disposen d’un manteniment adequat.

Eina Manual

Aparell de mesura

Verificador

Màquina Eina

Generalment, les operacions per obtenir un objecte tecnològic segueixen una mateixa seqüència, que en alguns casos poden tenir algun canvi:

3.Ús i conservació de l’aula i de les eines

Per treballar en bones condicions, evitar accidents i obtenir bons resultats, hem d'usar eines, els aparells i l'aula correctament. Malgrat això, amb el temps les instal·lacions, les eines i els aparells es van envellint i desajustant, la qual cosa fa necessàries intervencions periòdiques de conservació i de manteniment.

3.1. L’aula de tecnologia i les instal·lacions

L’aula de tecnologia és un espai comú compartit per moltes persones i amb moltes eines, això fa que sigui important mantenir-la neta i ordenada.En conseqüència, les operacions de treball s’han de realitzar en una zona específica, especialment les de construcció i i muntatge, que poden fer danys a la superfície de la taula, cosa que sempre s’ha d’evitar. Sempre hem de prendre mesures de protecció de les taules on es fan operacions de foradar, tallar, llimar, colpejar...

3.2. Les eines i els aparells

Per fer la feina correctament i allargar la vida de les eines, s’han d’usar amb la finalitat per a la qual han estat creades i no per a altres usos. El seu ús provoca un desgast en les parts sotmeses a més esforços. Per exemple, és habitual que les fulles de serra es desgastin, les broques perdin efectivitat, les tisores perdin capacitat de tall, les llimes s’embrutin, etc. Per tal que les eines estiguin en bones condicions fa falta realitzar operacions de manteniment i conservació. Aquestes operacions poden consistir a:

• Substituir la part desgastada. Per exemple, les fulles de serra.
• Fer alguna operació amb una altra eina. Per exemple, netejar les llimes amb un raspall metàl·lic.
• Ajustar algun element. Per exemple, la tensió de la fulla en una serra d’arc o ajustar el cargol que manté unides les dues parts d’unes tisores.
• Treure les piles dels aparells que no s’hagin d’usar durant molt de temps.
• Posar oli (lubricar) en parts mòbils de les eines. Per exemple, en l’eix de les tisores, el cargol de banc...

4.Les operacions bàsiques

Per a la construcció dels ginys i dels objectes que hem dissenyat, cal que realitzem un conjunt d’operacions en la seqüència adequada, usant correctament les eines i els aparells de . Les operacions bàsiques són:

OPERACIONS BÀSIQUES

Marcar

Muntar i desmuntar

Desbastar, ajustar i polir

Mesurar i verificar

Tallar

Subjectar

Foradar

4.1. Marcar

El marcatge consisteix a dibuixar sobre el material els contorns de la peça que volem obtenir. Cal fer-ho abans de modificar el material amb les operacions de tallar, foradar, doblegar...

El llapis és l’eina habitual per marcar les línies de tall o el centre d’un forat. En alguns materials, com els metalls, el traç no queda ben definit. Això fa que s'utilitzi la tècnica de marcar les línies ratllant el material amb eines fetes amb metalls molt durs.

La punta de marcar se sol fer servir en el marcatge de metalls i de plàstics durs. S’utilitza sempre acompanyada d’un regle o d’un escaire de metall. Millor no equivocar-se, perquè les marques no es poden esborrar. A vegades, per facilitar la visualització de la línia, es pinta la superfície amb guix i després es traça la línia.

El contrapunxó és una eina feta per marcar punts en un metall o plàstic, normalment, per indicar el centre d’un forat que es foradarà amb un trepant. Aquesta marca serveix de guia a la broca. Cal colpejar-lo amb un martell.

El compàs de puntes metàl·liques s’usa per marcar circumferències, arcs de circumferència i per traslladar distàncies

El regle metàl·lic és una eina de mesura que està feta amb un acer molt dur per evitar ratllades i deformacions. Està graduat en mil·límetres.

L’escaire metàl·lic és un instrument de verificació d’angles rectes que serveix per marcar línies perpendiculars.

El goniòmetre és un instrument de mesura d’angles útil en el procés de marcatge. Porta un regle que pot girar per posicionar-se en un angle marcat en el semicercle graduat.

4.2. Tallar

Per tenir peces amb la forma i les mides desitjades es parteix de materials de mides més grans que fan necessàries les operacions de tall.

Les tisores, els cúters i les alicates permeten fer talls nets, sense que es desprengui material. Les serres fan el tall arrencant material en forma de serradures (fusta) o de ferritja (metalls).

El tall s’ha de realitzar seguint la part exterior de la marca de la línia de tall. Això és important, ja que el tall es «menja» una part del material. El cúter és una eina de tall amb una fulla de tall retràctil molt esmolada que penetra molt fàcilment en materials tous. Serveix per fer talls llargs i rectes, amb l’ajuda d’un regle metàl·lic que fa de guia del tall. La fulla de tall no es pot esmolar, sinó que s’ha d’anar trencant l’extrem de la fulla per disposar d’un nou segment. Aquesta operació és perillosa, consulta-ho al professorat.

Les tisores serveixen per tallar materials prims: paper, cartró, plàstic, cables elèctrics o làmines metàl·liques primes. N’hi ha de diferents tipus: d’oficina, per tallar paper i cartolina, d’electricista, per tallar cables elèctrics, i de xapa, per tallar làmines metàl·liques primes. Les tisores tenen dos punts que neseciten manteniment: a) L’estat de la fulla de tall, b) L’estat del cargol d’unió de les fulles.

Les alicates de tall són una variant de les tisores, molt més reforçades, pensades per incrementar la força en la zona de tall. S’utilitzen en els talls de filferro, cables i claus prims.

LES SERRES

N’hi ha de diferents tipus segons el material i la forma del tall que es vol obtenir.

El xerrac s’utilitza per fer talls rectes i llargs en fustes de cert gruix. L’acabat del tall no queda gaire polit i cal llimar-lo. Per serrar una peça de fusta, la peça s’ha de fixar a la taula o banc de treball amb serjants. El xerrac s’utilitza amb una sola mà. L’altra ha d’estar protegida amb un guant per ajudar a aguantar la fusta, ha de quedar fora de la línea de tall.

La serra de biaixos és semblant al xerrac, però muntada en un suport amb unes guies que facilitar el tall en diferents angles. Serveix per tallar peces estretes i llargues. Per seguretat, cal protegir-se la mà lliure amb un guant.

La serra de vogir o serra de marqueteria és una serra d’arc amb una fulla de serra molt prima destinada a serrar fustes molt primes i seguir línies irregulars i corbes. Amb fulles especials es poden serrar altres materials, com metalls i ceràmiques. La fulla s’ha de col·locar amb les dents inclinades cap al mànec i s’ha de mantenir a la tensió adequada. La peça de fusta s’ha de fixar en posició horitzontal. Per tallar planxes de fusta grans i de més gruix s’utilitza la serra de vogir elèctrica portàtil. Tenint en compte que la serra traspassa la fusta per sota, la ubicació de la línia de tall ha d’estar molada respecte de la taula de suport i evitar qualsevol obstacle. La fusta ha d’estar ben subjectada.

La serra d’arc és una serra per a metalls, tot i que també és útil per tallar fustes i plàstics. La fulla es fixa a l’arc i es tensa en un dels extrems. És important que la inclinació de les dents vagi en sentit contrari al mànec. S’ha d’agafar la serra amb una mà en el mànec i l’altra a l’extrem de l’arc. El tall sobre el material es produeix en el moviment d’avanç.

4.3. Foradar

La barrina i el trepant son les dues eines bàsiques per foradar.

Hem de distingir dos tipus de forats: a) El forat passant, que travessa totalment el material i b) El forat cec, que no travessa el material. La barrina és una eina manual per fer forats, passants o cecs, de diàmetres molt petits. S’utilitza en materials tous com la fusta. El trepant de columna o de sobretaula és una màquina eina dotada d’un motor que fa girar un capçal en què s’introdueix la broca, estri que fa el forat en la peça. Aquesta peça es trova en un plat on s’ha de fixar amb la màxima calma amb la mordassa o amb serjants.

Per fer un forat cec s’insereix un topall a la broca que ajusta la fondària a què pot entrar.

A vegades s’han de realitzar forats que no es poden fer amb el trepant de columna, per això es disposa del trepant elèctric portàtil.

4.4. Desbastar, ajustar i polir

Després del tall i deixar les peces a la mida desitjada, també millorar-ne l’acabat, s’han de fer les operacions de desbastar, ajustar i polir.

Després de tallar una peça cal fer les tres operacions que em dit abans. Les principals eines per fer aquestes operacions són el paper de vidre, les llimes i la tela d’esmerilar, que treballen per apartat sobre la superfície, arrencant petites miques del material.

a) LES LLIMES

Les llimes són eines fabricades amb acer que tenen la superfície amb unes petites dents o estries, la densitat i profunditat de les quals s’en diu picat. De bàsics n’hi ha de tres tipus : picat bast, picat entrefí i picat fi. Hi ha llimes amb diferents formes i mides, segons la coberta que treballem: plana, rodona, triangular o de mitja canya. Amb un cert temps de fer servir les llimes acumulen residus del material entre les dents i això en redueix l’efecte. S’han de netejar amb una carda o raspall de pues metàl·liques. Les raspes és un específic tipus de llima assignada a desbastar fusta. Tenen un picat molt bast i són de mitja canya. Per llimar, la peça ha d’estar ben subjectada en un cargol de banc o en una taula amb serjants. Amb una mà subjectem el mànec i amb l’altra acompanyem la punta de la llima i es fa lliscar cap endavant. És convenient usar guants.

b) EL PAPER DE VIDRE I LA TELA ESMERIL

El paper de vidre és un paper encartonat que en una de les cobertes porta adherides unes partícules de vidre, que en respar-les sobre un material arranquen partícules. El granulat pot ser en diferents densitats i profunditats per acostumar-se a operacions de desbastat, d’ajust o de polit. El paper de vidre es classifica per uns números, com més alt és el número més fi és el paper de vidre i donarà un millor acabat; un paper de vidre amb un número baix és més aspre. El paper de vidre s’utilitza amb l’ajuda d’un tac de fusta per treballar amb més comoditat i aplicar més força. La tela esmeril està composta pel mineral esmeril, que és molt abrasiu i és molt adequat per polir metalls, en consideració que és més dur que aquests.

4.5. Subjectar

La subjecció de peces és una necessitat per a moltes de les operacions de taller, ja sigui per fer un tall correctament, polir, foradar o muntar. El cargol de banc, el serjant i les alicates són les eines de subjecció més habituals. El cargol de banc permet subjectar peces petites i peces allargades i primes. La peça se situa entre les boques del cargol, que s’han d’estrènyer amb el cargol fins a pressionar-les suficientment. Si el material que s'ha de subjectar és tou, s’ha de pretendre de no apretar gaire per no deixar-hi marques. Els serjants són unes eines molt versàtils per subjectar de forma estable peces petites i grans. N’hi ha de diverses grandàries i formes que s’adapten a diferents necessitats. Les alicates són eines destinades a la subjecció momentània de peces petites i que requereixen l’ús d’una mà per fer la pressió de subjecció. N’hi ha de diferents formes i grandàries per cada necessitat espesífica: alicates de boca plana, d’amplades diferents, alicates de punta rodona... Les més utilitzades són les alicates universals , que també permeten tallar cables, filferros, etc.

Cargol de banc

Les alicates universals

El serjant

4.5. Subjectar

La subjecció de peces és una necessitat per a moltes de les operacions de taller, ja sigui per fer un tall correctament, polir, foradar o muntar. El cargol de banc, el serjant i les alicates són les eines de subjecció més habituals. El cargol de banc permet subjectar peces petites i peces allargades i primes. La peça se situa entre les boques del cargol, que s’han d’estrènyer amb el cargol fins a pressionar-les suficientment. Si el material que s'ha de subjectar és tou, s’ha de pretendre de no apretar gaire per no deixar-hi marques. Els serjants són unes eines molt versàtils per subjectar de forma estable peces petites i grans. N’hi ha de diverses grandàries i formes que s’adapten a diferents necessitats. Les alicates són eines destinades a la subjecció momentània de peces petites i que requereixen l’ús d’una mà per fer la pressió de subjecció. N’hi ha de diferents formes i grandàries per cada necessitat espesífica: alicates de boca plana, d’amplades diferents, alicates de punta rodona... Les més utilitzades són les alicates universals , que també permeten tallar cables, filferros, etc.

Cargol de banc

Les alicates universals

El serjant

4.6. Mesurar i verificar

En el procés del marcar s’han pres mides, el pas que es repeteix després de tallar i durant l'operació de desbastat, d’ajust i de polit, amb l’objectiu d’aconseguir que les dimensions estiguin d’acord amb els plànols. Per això s’empren aparells de mesura, com el regle graduat, el goniòmetre... Hi ha operacions que es poden establir amb aparells de verificació, és a dir, que senzillament comproven un valor. Aquest és el cas de l’escaire, que abans n’hem parlat, el que permet comprovar si un angle és recte o no.

a) LA CINTA MÈTRICA

La cinta mètrica té dos formats: la cinta de roba plastificada que s’enrotlla en una base, que permet mesurar distàncies grans (fins a 25 m), i la cinta mètrica de metall, que també s’enrotlla, i pot mesurar largades de fins a 5 m. També es coneix majoritariamet com a «flexòmetre». Tenint en compte que és una cinta metàl·lica, has d’anar amb compte de no tallar-te, doblegar-la o estirar-la molt.

b) EL PEU DE REI

El peu de rei és un instrument per mesurar distàncies curtes, amb una precisió de fins a 0,05 mm. És molt eficaç per mesurar les llargaries següents:

• Diàmetres, exteriors i interiors, per exemple d’un tub.
• Profunditats de forats.
• Gruixos, per exemple d’una planxa de plàstic.

Està format de dues parts, una de fixa, graduada en mil·límetres, anomenada regle fix, i una de mòbil, anomenada nònius, amb divisions, que són entre 10 i 20 que es mou d’esquerra a dreta per adaptar-se a la mida que s'està mesurant. Mesura d’exteriors. Cal desplaçar el nònius per encabir l’objecte a mesurar i ajustar-lo fent una lleugera pressió contra l’objecte. Mesura d’interiors. Cal desplaçar el nònius per ajustar les puntes d’interiors a l’interior de la longitud a mesurar, fent una lleugera pressió contra les parets. Mesura de profunditats. Cal recolzar l’extrem del regle fix a la part exterior i desplaçar el nònius cap a l’interior fins que la vareta arribi al fons.

El valor mesurat, sempre en mil·límetres, s’aconsegueix de la combinació de lectures del nònius sobre el regle fix en dues fases: lectura de la part entera i lectura de la part decimal.

Per a la lectura, cal fixar-se en la divisió del nònius que està marcada amb el 0. Poden donar-se dues situacions: Aquesta coincideix exactament sobre una divisió del regle. Quan el zero del nònius apunta entre dues divisions del regle fix, la part entera serà la corresponent a la divisió inferior.

a) b)

4.7. Muntar i desmuntar

Per muntar i desmuntar hi ha dferents tècniques i eines. Les més habituals són: tornavís, martell, i claus diverses.

De martells n’hi ha de diferents tipus segons la seva aplicació. El més utilitzat a l’aula de tecnologia és el martell de pena, o de fuster, però també el martell de bola o de calderer i la maça de niló. Quan els utilitzis, és convenient que la mà que aguanta la peça o el clau estigui protegida amb un guant.

Maça de Niló Martell de Pena Martell de Bola

Cargolar i descargolar cargols es fa amb el tornavís, que pot tenir diferents puntes i grandàries segons la seva aplicació. Les puntes més habituals són la punta plana i la punta d’estrella o Philips. Hi ha cargols que al cap tenen un forat de forma hexagonal que requereix una clau anomenada clau Allen. Aquesta té dos braços a 90 graus de diferent longitud per poder realitzar més o menys força. Per subjectar o fer girar femelles o cargols amb cap hexagonal s’empren les claus planes, claus colzades o la clau anglesa. Les claus planes i colzades són de mida fixa i serveixen només per a la seva mida.

Tornavís de punta plana i Claus Allen Cargol amb cap Allen Cargol amb cap hexagonal tornavís de punta d’estrella i clau fixa plana

Clau fixa plana Clau colzada Clau Anglesa

Gràcies per haver mirat la meva presentació!