Presentació Assertivitat - HC

TEMA 4

L'ASSERTIVITAT

Yasmine Bahillo, Meritxell Pablos i Gabriela Robles

Començar

ÍNDEX

1- Assertivitat i comunicació entorn laboroal

2- Models de conducta + vídeo

3- Assertivitat davant situacions tenses 3.1. Millora autoestima

4- Tècniques + audio

5- Reconeixement i millora de la comunicació no verbal 5.1. Tipus de reconeixement

6- L'aspecte comportamental 7- Aplicació de l'assertivitat

ASSERTIVITAT I COMUNICACIÓ EN L'ENTORN LABORAL

L'assertivitat és la capacitat que podem desenvolupar els humans per autoafirmar els nostres propis drets sense deixar-nos manipular i sense manipular als altres.

Un bon lider ha de ser capaç de desenvolupar la seva assertivitat, perquè en la comunicació, té una incidència directa a l'hora de que el receptor entengui correctament el missatge.

Aplicar l'assertivitat en l'entorn laboral, és: - Saber demanar - Saber negociar - Saber ser flexible - Saber respectar - Fer i rebre compliments - Oferir i rebre queixes

VÍDEO

Adjuntem el link del vídeo explicatiu sobre els models de conducta!

MODELS DE CONDUCTA

https://www.powtoon.com/html5-studio/?#/edit/cYfQ8QEfduz

ASSERTIVITAT DAVANT LES SITUACIONS TENSES

El psicòleg Albert Ellis va delimitar les creences o estils de pensaments irracionals que les persones tenim en cert grau i que dificulten el comportament assertiu en l’entorn laboral.

• Sobreadaptació: La persona es concentra en el que creu que l’altra persona està esperant. En lloc de respondre el que pensa, busca la resposta que li agradarà a l’altra persona.
• Bloqueig: La persona que es bloqueja no acostuma a pensar amb claredat; és com si es fes un buit en la seva ment. No pot coordinar els seus pensaments i té la sensació d’haver-se quedat sense paraules.
• Inseguretat: L’ansietat generada per la situació provoca un conjunt de manifestacions orgàniques que intensifiquen la incapacitat per respondre correctament.
• Agressivitat: Quan una persona pensa que l’estan atacant, concentra tots els seus pensaments a defensar-se i passar a l’atac.

Causes que ho dificulten:

• Càstigs, recriminacions i prohibicions sistemàtiques a conductes assertives, que fan que aquestes es valorin com a negatives.
• Manca de suport a conductes assertives.
• No saber valorar el reforç social.
• S’ha obtingut més atenció per conductes negatives que positives.
• Experiències aversives, reals o imaginades,
• La persona desconeix quins són els seus drets o els rebutja

3.1

MILLORA DE L'AUTOESTIMA

Per millorar l’autoestima hem de tenir en compte el nivell cognitiu, emocional, comportamental i no verbal. Una vegada el problema es analitzat, podem veure com tot es a causa de la ment, i això és poc assertiu.

Alternatives:

• Hem d’estimar-nos a nosaltres mateixos i no adaptar-nos als altres, és a dir, nosaltres triem el que volem fer.
• Fer les coses perfecte no significa fer el correcte, sinò que s’ha de fer les coses adequadament.
• Si et diuen un comentari no es pot pensar que ho han fet per fer-me sentir malament, ja que no pot ser així.
• S’ha de tenir una ment oberta, i si una cosa no m’agrada o no em sento còmode, s’ha de canviar.

DRETS DE LA MILLORA DE L'AUTOSITMA

Aquí us adjuntem un àudio perquè pogueu escolar els diversos drets que hi ha.

TÈCNIQUES

Adjuntem un Qr on podreu trobar l'àudio de les tècniques assertives!

AUDIO

RECONEIXEMent millora de la comunicació no verbal

• Els components no verbals de la comunicació assertiva tenen conductes inclouen els gestos, les mirades i les postures que emetem les persones durant el procés de comunicació.
• Pel que fa a la mirada, les persones assertives miren mentre parlen.

• La postura corporal reflecteix les nostres actituds, s'acostuma a tenir una postura propera i erecta, i mira de cara l’altra persona.
• Els gestos assertius són moviments que suggereixen franquesa, seguretat en un mateix i espontaneïtat per part de la persona que parla.
• Els components paralingüístics inclouen el volum, el qual ha de ser amb un to uniforme i ben modulat i trasnmitir-lo amb la claredat i la velocitat adequada.

• Una carícia es defineix com una unitat de contacte o qualsevol acte que impliqui el reconeixement de l'altre.
• Un somriure, un afalagament o un insult indiquen que s'ha reconegut la presència de l'altre.
• La necessitat de reconeixement d'aquest tipus Berne l'anomena gana o fam de reconeixement.
• Les carícies reforcen una conducta concreta. És a dir, quan davant d'un determinat comportament es rep una carícia, la tendència serà repetir aquesta conducta.
• En les relacions interpersonals, les carícies que s’intercanvien poden ser positives però no sinceres

5.1

TIPUS DE RECONEIXEMENTS

• Per la sinceritat que comporten:
• Autèntiques: són les que neixen de sentiments reals i sincers.
• Falses: Són aquelles que contenen una hostilitat o agressivitat encoberta.
• Mecàniques: són les carícies de reconeixement o rutinàries.
• Per la influència en el benestar:
• Adequades (sanes): incrementen el benestar a llarg termini.
• Inadequades (insanes): provoquen malestar a curt o llarg termini.

• Per la forma de transmissió:
• Carícies físiques: tàctils
• Carícies gestuals: llenguatge no verbal (mirades, gestos..)

• Carícies verbals: van des d'una salutació fins a una conversa de qualsevol tipus.
• Carícies escrites: són una carta, una postal, etc
• Per l’emoció o sensació que produeixen:
• Positives: provoquen sensacions o emocions agradables.
• Negatives: provoquen emocions o sensacions desagradables.
• Per les condicions per donar-les o rebre-les:
• Carícia condicional: té relació amb allò que fem.
• Carícia incondicional: té relació amb el que som.
• Carícia atributiva: és aquella que es fa per les característiques de la persona.

L'ASPECTE COMPORTAMENTAL

• Resposta assertiva positiva: Saber expressar coses positives i vàlides de les altres persones és fàcil d’aplicar perquè no es dóna com a resposta defensiva
• Resposta assertiva elemental: Saber expressar d’una manera planera i clara els propis interessos i necessitats.
• Resposta assertiva empàtica: Saber transmetre inicialment el reconeixement cap a l’altra persona i posteriorment plantejar les necessitats o desitjos propis quan volem que l’altra persona de l’equip Cal posar-se en el lloc de l’altra persona i comprendre les seves raons o motius Cal expressar els nostres interessos i necessitats.

• Resposta assertiva subjectiva: Saber descriure sense cap retret com el comportament de l’altra persona ens afecta, quins són els sentiments que s’han generat i el que necessitem de l’altre.

Aplicació de l'assertivitat

A les relacions amb els col·laboradors i amb altres comandaments i directius

Fases d'una negociació:

1. Preparació - pensem l'estratègia per plantejar els problemes i fer una negociació1.1. Preparació personal Fase prèvia per a marcar els nostres objectius de la trobada. Hem de fugir dels judicis d'intencions. Crear una estratègia per introduir l'oportunitat de negociació1.2. Preparació del diàleg - ha de complir els següents requisits:- Descriure els fets concrets - Manifestar els nostres sentiments i pensaments - Demanar de forma clara el que es vol que es faci - Especificar les conseqüències 2. Assaig Per a no desviar-nos del nostre objectiu, tindrem un diàleg amb pautes escrites i l'assajarem. 3. Execució A l'hora d'implementar el nostre diàleg, fer servir diverses tècniques (exposades amb anterioritat).

Gràcies!