La llibreta filosòfica

La llibreta filosòfica

FILOSÒFICA

LLIBRETA

NOMÉS APTA PER A MENTS INQUIETES

Φ

Amb el suport del

Isabel Monegal, Àngela Abadias i Àlex Agustí Polis

Activitat realitzada per:

COMENÇA LA TEVA AVENTURA

Ens trobem a l’any 2062, el Departament d’Educació fa 40 anys que va decidir eliminar la FILOSOFIA de les aules de secundària. Com si no n'hi hagués prou, també van aconseguir que un GENI MALIGNE esborrés la filosofia de les ments de tothom. El seu interès és malèfic: crear futurs ciutadans sense esperit crític, incapaços d’interpretar la realitat que els envolta. En definitiva, ciutadans que siguin fàcilment manipulables.

O prefereixes continuar tu també adormit?

Φ

LLIBRETA

FILOSÒFICA

Però no tot està perdut... TU ETS L'ÚLTIMA ESPERANÇA! Seràs la persona escollida que recuperi la filosofia? Ara, et toca decidir a tu:

Vols despertar la societat del somni dòcil al qual està sotmesa?

Vaja, hem perdut tota esperança, continuarem immersos en el somni, allunyats de la veritat i de la possibilitat de lluitar per un món millor. Continua dormint!

No vols combatre el geni maligne i alliberar la societat de l'oblit de la filosofia? Encara tens una oportunitat!

Comença l'aventura! Obre la llibreta fosca, veuràs quines proves i reptes has de superar per alliberar la filosofia que el geni maligne hi va tancar. Quan hagis superat totes les proves, podràs accedir al CODI SECRET per sortir-ne. D'aquesta manera restauraràs tots i cadascun dels CONEIXEMENTS FILOSÒFICS per a la ciutadania.

Φ

LLIBRETA

FILOSÒFICA

Ets una persona valenta i decidida! Escull el teu personatge i iniciaràs l'aventura!

BEN

LAIA

Introducció

Allibera la societat del seu somni profund en la ignorància filosòfica.

El geni maligne va aconseguir esborrar tots els coneixements filosòfics. però els poderosos poders de la filosofia no van poder ser destruïts.Per això els seus coneixements van quedar tancats en aquesta llibreta que acabes d'obrir. No hi ha volta enrere si vols sortir d'aquí i alliberar la societat del seu somni ignorant, et caldrà trobar el codi secret de quatre digits que obre un candau de la llibreta.

Sembla que ens toca salvar la humanitat

Codi secret

Codi secret

Què és la filosofia?

Sòcrates i els sofistes

Filosofia, ciència, mite i religió

Fal·làcies informals

FILOSOFIA

1. La filosofia i el filosofar

Alliberament

Què és la filosofia?

Has de llegir un petit text atentament i en acabat contestar unes preguntes. Màxima concentració!

1

L'escola d'Atenes

Quants filòsofs barbuts

REPTE

Codi secret

Què és el que han estudiat els filòsofs dins d'aquesta tradició? En general, s’han dedicat a examinar les creences que la major part de les persones donen per bones, i, amb això, han abordat els problemes relacionats amb què, grosso modo, anomenem «el sentit de la vida»: problemes relatius a la religió, el bé i el mal, la política, la naturalesa del món exterior, la mente, la ciència i l’art, entre altres molts. Per exemple, la major part dels éssers humans poden viure tota una vida sense plantejar-se el perquè de valors fonamentals tals com la prohibició de matar. ¿Per què és dolent matar? Com es justifica aquest principi? ¿És dolent sota qualsevol circumstància? I en tot cas, què volem dir quan afirmem que alguna cosa és dolenta? Doncs bé, totes aquestes són preguntes filosòfiques. És probable que, si sometéssim les nostres creences l’examen, trobéssim que la majoria s’assenten en fonaments molt ferms, però no sempre és així. L’estudi de la filosofia no només ens ajuda a pensar amb claredat en els nostres prejudicis, sinó també a precisar el que realment creiem, perquè en el procés desenvolupem la capacitat d’argumentar amb la coherència sobre un ampli conjunt de problemes, i aquesta capacitat és útil i comunicable.

Què és la filosofia? Es tracta, com és notori, d’una pregunta difícil. Una de les respostes més fáciles consistiria a dir que la filosofia és allò que fan els filòsofs, per després remetre’ns als escrits de Plató, Aristòteles, Descartes, Hume, Kant, Russell, Wittgenstein i Sartre, entre altres autors famosos. La resposta, tanmateix, no sembla útil per a un lector no introduït en la matèria, que no hagués llegit res d’aquests autors. Però, tot i en el cas que el lector els coneixi, no seria fàcil dir què tenen en comú, si és que tots comparteixen algunes característiques importants. Una altra possibilitat seria senyalar que la paraula «filosofia» procedeix d’un terme grec que significa «amor a la saviesa», però això és poc precís i encara menys útil que afirmar que la filosofia és l’activitat que desenvolupen els filòsofs. Així doncs, convindrà començar amb alguns comentaris generals sobre la matèria. La filosofía és una activitat: un mode de reflexionar sobre certes qüestions. El seu aspecte més característic rau en l’ocupació d’una argumentació lògica. Els filòsofs poden basar-se en arguments propis —inventats per ells mateixos—, en la crítica d’arguments aliens o en totes dues coses alhora. D’altra banda, també analitzen i aclareixen conceptes. Però la paraula «filosofia» s’utilitza amb freqüència en un sentit molt més ampli, per referir-se a una concepció general del món, i fins i tot a diferents formes de misticisme. En aquesta obra no tindrem en compte aquests sentits, ja que la meva intenció és esclarir algunes claus de l’anàlisi dins d’una tradició de pensament que va començar a la Grècia antiga i ha florit al segle XX, especialment a Europa, Nord-amèrica, Austràlia i Nova Zelanda.

Què és la filosofia?

Nigel WarburtoN, Filosofia bàsica

Nigel Warburton (1962) és un filòsof anglès que es dedica a l’ensenyament i a la pràctica de la filosofia. Tot i haver publicat diversos títols de caràcter acadèmic, és conegut, sobretot, per la seva activitat divulgativa amb llibres com ara Filosofia bàsica i Una petita història de la filosofia, i per ser, juntament amb Dave Edmonds, el responsable del podcast Philosophy Bites.

Codi secret

Què és la filosofia? Es tracta, com és notori, d’una pregunta difícil. Una de les respostes més fàcils consistiria a dir que la filosofia és allò que fan els filòsofs, per després remetre’ns als escrits de Plató, Aristòtil, Descartes, Hume, Kant, Russell, Wittgenstein i Sartre, entre altres autors famosos. La resposta, tanmateix, no sembla útil per a un lector no introduït en la matèria, que no hagués llegit res d’aquests autors. Però, tot i en el cas que el lector els conegui, no seria fàcil dir què tenen en comú, si és que tots comparteixen algunes característiques importants. Una altra possibilitat seria assenyalar que la paraula «filosofia» procedeix d’un terme grec que significa «amor a la saviesa», però això és poc precís i encara menys útil que afirmar que la filosofia és l’activitat que desenvolupen els filòsofs. Així doncs, convindrà començar amb alguns comentaris generals sobre la matèria. La filosofia és una activitat: un mode de reflexionar sobre certes qüestions. El seu aspecte més característic rau en l’ocupació d’una argumentació lògica. Els filòsofs poden basar-se en arguments propis —inventats per ells mateixos—, en la crítica d’arguments aliens o en totes dues coses alhora. D’altra banda, també analitzen i aclareixen conceptes. Però la paraula «filosofia» s’utilitza amb freqüència en un sentit molt més ampli, per referir-se a una concepció general del món, i fins i tot a diferents formes de misticisme. En aquesta obra no tindrem en compte aquests sentits, ja que la meva intenció és esclarir algunes claus de l’anàlisi dins d’una tradició de pensament que va començar a la Grècia antiga i ha florit al segle XX, especialment a Europa, Nord-amèrica, Austràlia i Nova Zelanda. Què és el que han estudiat els filòsofs dins d'aquesta tradició? En general, s’han dedicat a examinar les creences que la major part de les persones donen per bones, i, amb això, han abordat els problemes relacionats amb què, grosso modo, anomenem «el sentit de la vida»: problemes relatius a la religió, el bé i el mal, la política, la naturalesa del món exterior, la ment, la ciència i l’art, entre d'altres. Per exemple, la major part dels éssers humans poden viure tota una vida sense plantejar-se el perquè de valors fonamentals com per exemple la prohibició de matar. Per què és dolent matar? Com es justifica aquest principi?, és dolent sota qualsevol circumstància? I en tot cas, què volem dir quan afirmem que alguna cosa és dolenta? Doncs bé, totes aquestes són preguntes filosòfiques. És probable que, si sotmetéssim les nostres creences a examen, trobéssim que la majoria s’assenten en fonaments molt ferms, però no sempre és així. L’estudi de la filosofia no només ens ajuda a pensar amb claredat en els nostres prejudicis, sinó també a precisar el que realment creiem, perquè en el procés desenvolupem la capacitat d’argumentar amb coherència sobre un ampli conjunt de problemes, i aquesta capacitat és útil i comunicable. NIGEL WARBURTON, Filosofia bàsica

Nigel Warburton (1962) és un filòsof anglès que es dedica a l’ensenyament i a la pràctica de la filosofia. Tot i haver publicat diversos títols de caràcter acadèmic, és conegut, sobretot, per la seva activitat divulgativa amb llibres com ara Filosofia bàsica i Una petita història de la filosofia, i per ser, juntament amb Dave Edmonds, el responsable del podcast Philosophy Bites.

Què significa 'filosofia'? en grec antic?

A. Coneixement de l'amor

B. Amor a la saviesa

C. Reflexió clara i concisa

D. Misticisme

Mmm...

Codi secret

En què poden basar-se els filòsofs quan argumenten lògicament?

A. Creences pròpies sense fonamentar

B. Dades experimentals i hipòtesis

C. Arguments propis i crítiques d’arguments aliens

D. Cap de les anteriors és correcta

Som-hi!

Codi secret

Quin d'aquests noms no apareix en el text?

A. Martha Nussbaum

B. Bertrand Russell

C. Ludwig Wittgenstein

D. René Descartes

Que ja ho tenim, axò!

Codi secret

Quina és una pregunta filosòfica, segons el text?

A. Què hi ha, avui, per dinar?

B. Per què és dolent matar?

C. Puc dormir una mica més?

D. A quina velocitat va un tren d'alta velocitat?

La darrera pregunta!

Codi secret

Molt bé!

Et falten tres números més per aconseguir l'objectiu. Ànims!!

Visca!

1

1

Codi secret

Visca!! Has aconseguit el primer número per poder sortir de la llibreta i alliberar la filosofia.

La filosofia i el filosofar

Allibertament

Filosofia, ciència, mite i religió

Sòcrates i els sofistes

Fal·làcies informals

FILOSOFIA

2. Filosofia, ciència, mite i religió

Codi secret

1

Sentit comú

Teories científiques

Filosofia, ciència, mite i religió

Ara ja saps una mica més en què consisteix això de la Filosofia, però... sabries diferenciar-la d'altres tipus de saber (mític, científic, religiós...)?

2

REPTE

Mites

Religió

1

Codi secret

SENTIT COMÚ

CIÈNCIA

MITE I RELIGIÓ

FILOSOFIA

Clica a sobre de cada imatge per descobrir-ne les característiques i així podràs resoldre amb èxit el proper repte!

1

Codi secret

El saber vulgar o el sentit comú: és el saber que aprenem des de petits, el que ens ensenya la nostra família i la societat a la que pertanyem. Es diferencia de la filosofia perquè aquest saber està ple de prejudicis. Donem per fet certes idees i costums que no es posen en dubte ni es critiquen.

El saber cientìfic: Aquest tipus de saber es diferencia de la filosofia en que no és radical, no va a l'arrel dels problemes ja que se centra en buscar la utilitat. A més, cada ciència se centra en estudiar un objecte de la realitat, mentre que la filosofia estudia tota la realitat. Per últim, les preguntes de la ciència tenen una única resposta vàlida mentre que les de la filosofia no tenen una única resposta possible.

El saber mítico-màgic i religiós: Aquest tipus de saber es basa en la imaginació i la superstició, no busca arguments racionals per defensar les seves hipòtesis ni les posa en dubte. El que diuen els mites i el que diuen els dogmes de la religió ha d'acceptar-se com a vertader.

El saber filosòfic: la filosofia consisteix en reflexionar sobre qualsevol aspecte de la realitat (la ciència, l'art, el llenguatge, la política, l'ésser humà, la societat...) però fent-ho d'una manera crítica, rigorosa i racional. Les seves preguntes són: - qüestions obertes: Les preguntes de la ciència es responen amb dades concretes i tenen una única resposta vàlida. Les preguntes de la filosofia estan obertes a la reflexió i al debat, la resposta sempre és provisional i revisable. - preguntes generals: No afecten a un únic lloc o persona sinó que són universals. - no han de tenir suposicions: Si volem fer una suposició, abans hem de discutir i revisar aquesta suposició.

Què creus que diferencia a la filosofia de cada tipus de saber?

Revisa amb la llanterna els 7 elements amagats a la bossa i comprova QUANTS són els que defineixen:

• EL SABER VULGAR O SENTIT COMÚ.
• EL SABER CIENTÍFIC

• EL SABER MÍTICO-RELIGIÓS

• .EL SABER FILOSÒFIC

Apunta't els 4 números! És molt important per trobar el CODI SECRET que et permetrà avançar!

L'aprenem de petits, ens l'ensenya la família i la societat

Es fa preguntes que afecten a tota la realitat o a tota la humanitat.

Qüestions obertes a la reflexió i al debat, la resposta sempre és provisional i revisable.

No és radical, no va a l'arrel dels problemes, se centra en buscar la utilitat

Les seves hipòtesis i arguments han d'acceptar-se com a vertaders, no es posen en dubte

Està ple de prejudicis

Es basa en la imaginació i la superstició, no busca arguments racionals

Visca!

1

Molt bé

Et falten dos números més per aconseguir l'objectiu. Ànims.

Ja tens el segon número per poder sortir de la llibreta i alliberar la filosofia.

9

9

Codi secret

Bloc 1

3. Sòcrates i els sofistes

La filosofia i el filosofar

Alliberament

Filosofia, ciència, mite i religió

Sòcrates i els sofistes

Fal·làcies informals

1

9

Codi secret

Mochila

Només sé que no sé res osóc el més llest de tots???

Sòcrates i els sofistes

3

REPTE

1

9

“Els sofistes [...] tan injustament criticats [...] van ser els primers educadors de Grècia, els qui van arrabassar del poder de les classes superiors allò que fins aleshores s’havia entès per saber, o sigui, perversió dogmàtica, tirànica, dels fenòmens naturals i socials; aquells qui, d’acord amb les bases de la democràcia, varen transmetre per tota Grècia, que l’areté, l’excel·lència humana, no era un privilegi de sang, sinó que es podia aprendre i, per tant, ensenyar.”

Els sofistes [...] tan injustament criticats [...] van ser els primers educadors de Grècia, els qui van arrabassar del poder de les classes superiors allò que fins aleshores s’havia entès per saber, o sigui, perversió dogmàtica, tirànica, dels fenòmens naturals i socials; aquells qui, d’acord amb les bases de la democràcia, varen transmetre per tota Grècia, que l’areté, l’excel·lència humana, no era un privilegi de sang, sinó que es podia aprendre i, per tant, ensenyar. Emili Lledó. La filosofia avui.

Cobraven els sofistes per ensenyar?

Clar que sí, era la seva feina.

Només ensenyaven per amor a la saviesa.

1

9

Codi secret

EMILI LLEDÓ, LA Filosofia AVUI

«Examinat a fons l’home que m’havia proposat d’estudiar —no cal dir el seu nom, era n dels homes d’Estat—, en el moment de conversar amb ell vaig tenir la impressió, atenesos, que l’home en qüestó semblava certament savi als ulls de molta gent sobretot als d’ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho era. Amb la qual cosa vaig ésser odiat per ell i per molts dels presents; i mentre me n’anava, pensava entre mi:

«Examinat a fons l’home que m’havia proposat d’estudiar —no cal dir el seu nom, era n dels homes d’Estat—, en el moment de conversar amb ell vaig tenir la impressió, atenesos, que l’home en qüestó semblava certament savi als ulls de molta gent sobretot als d’ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho era. Amb la qual cosa vaig ésser odiat per ell i per molts dels presents; i mentre me n’anava, pensava entre mi: Tanmateix, més savi que aquest home bé que ho sóc, perquè cap de nosaltres dos sap res de bo; però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso que sé. Sembla, doncs, que jo sóc una mica més savi que ell, perquè el que no sé, tampoc em penso saber-ho».

Tanmateix, més savi que aquest home bé que ho sóc, perquè cap de nosaltres dos sap res de bo; però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso que sé. Sembla, doncs, que jo sóc una mica més savi que ell, perquè el que no sé, tampoc em penso saber-ho».

«Examinat a fons l’home que m’havia proposat d’estudiar —no cal dir el seu nom, era n dels homes d’Estat—, en el moment de conversar amb ell vaig tenir la impressió, atenesos, que l’home en qüestó semblava certament savi als ulls de molta gent sobretot als d’ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho era. Amb la qual cosa vaig ésser odiat per ell i per molts dels presents; i mentre me n’anava, pensava entre mi: Tanmateix, més savi que aquest home bé que ho sóc, perquè cap de nosaltres dos sap res de bo; però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso que sé. Sembla, doncs, que jo sóc una mica més savi que ell, perquè el que no sé, tampoc em penso saber-ho».

Apologia de Sòcrates, 21c

de Plató

1

9

Codi secret

Quina és la frase més coneguda de Sócrates?

Només sé que no sé res

L'home és la mesura de totes les coses. De les que són en tant que són. I de les que no són, en tant no són.

1

9

Codi secret

Pot una persona que sap com fer bé les coses, actuar malament, segon l'intel·lectualisme moral socràtic?

Si sé fer-ho bé, ho faré malament?

1

9

Codi secret

Ja sabem que som uns ignorants, això ens fa més llestos que els qui no ho saben.

Sòcrates estaria orgullós de vosaltres

Ja sabem alguna cosa més.

Continuem amb la nostra aventura per no defraudar-lo!

1

9

Codi secret

8

8

Sorpresa!

El geni maligne no està content amb els teus progressos i per això et farà una pregunta. Si l'encertes pots continuar la te-va aventura. Pe-rò si falles hau- ràs de tornaral principi!

Quin conegut filòsof de l'antiguitat va ser condemnat a mort per la democràcia?

A. Aristòtil

B. Kant

C. Sòcrates

D. Nietzsche

Alliberament

La filosofia i el filosofar

Filosofia, ciència, mite i religió

Sòcrates i els sofistes

Fal·làcies informals

FILOSOFIA

3. Fal·làcies informals

1

9

Codi secret

8

Manipulació o ignorància?

Arguments incorrectes?

FAL·LÀCIES INFORMALS

No deixis que ningú t'enganyi!

4

REPTE

1

9

Codi secret

8

FAL·LÀCIES INFORMALS

Mira't el vídeo per saber què son i comprova que no et deixes enredar per arguments fal·laços fent la prova següent!

1

9

Codi secret

8

Ad Hominem

En contra de la persona o de l’home. S’ataca a l’interlocutor que ha formulat l’argument intentant desacreditar-lo enlloc d’atacar l’argument. Ex. Algú que vesteix tant malament no pot tenir raó.

Falsa causa

Hi ha una coincidència entre dos fets i es creu que un és la causa de l’altra quan realment no ho és. Ex. He aprovat l’examen perquè he fet servir el meu bolígraf de la sort.

Ad Verecundiam

Apel·lació al prestigi o a l’autoritat Donar per descomptat un argument perquè la persona que l’ha formulat és una autoritat. Ex. Si ho diu l’alcaldessa és que és veritat.

Ad Baculum

Ús del «bastó» Utilitzar la força, la por o l’amenaça per convèncer. Ex. Estudia, perquè si no aproves et quedaràs sense vacances

Ad Ignorantium

Argument d’ignorància Intentar demostrar una conclusió és certa perquè no podem demostrar el contrari. Ex. Ningú ho pogut demostrar que no hi ha vida a Saturn, per tant, hi ha vida a Saturn.

Ex populo

Voler provar alguna cosa perquè la majoria de gent ho pensa de la mateixa manera. Ex. Tots els meus amics creuen que fumar és una bona idea.

Tu quoque

I tu què? O tu també Intentar refutar una acusació perquè el que la formula també fa el mateix. Ex. En una conversa entre líders polítics: - El teu partit té casos de corrupció. - El teu també.

Ad Populum

Dirigit al poble Es busca convèncer a partir dels sentiments o les emocions enlloc de raonaments. Ex. Si compres el nostre producte els teus fills seran molt feliços.

Fals dilema

Reduir totes les opcions a dues de manera que s’ha d’escollir entre una i una altra. Ex. Si no votes el nostre partit hi haurà un augment del terrorisme.

Pendent relliscós

Defensar que una acció iniciarà una cadena d’esdeveniments que culminaran en un esdeveniment indesitjable posterior. Ex. No em multi, si em multa perdré la feina, la meva esposa m’abandonarà i cauré en la desgràcia més absoluta.

SI CLIQUES A SOBRE DELNOM DE CADA TIPUS DE FAL·LÀCIA TROBARÀS LA SEVA DESCRIPCIÓ I UN EXEMPLE! SORT!

1

9

Codi secret

8

A. Ad hominem

B. Ad ignorantiam

Déu no existeix perquè ningú ha demostrat que existeixi.

1

9

Codi secret

8

A. Ad hominem

B. Ad baculum

El metge m’ha dit que no begui, però no li faré cas perquè l’he vist beure a ell.

1

9

Codi secret

8

A. Pendent relliscós

B. Ad populum

Tots fan trampes, doncs jo també!

1

9

Codi secret

8

Pista Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat.

Misión Lorem ipsum dolor sit amet Consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat.

A. Ad baculum

B. Ad verecundiam

No suspenguis cap altra assignatura perquè deixaràs de sortir els dissabtes, m’has entès?

1

9

Codi secret

8

Visca! Les teves noves destreses filosòfiques et garantiran que mai ningú t'enganyi amb arguments fal·laços!

ho has aconseguit

Visca!

1

9

Codi secret

8

4

4

Ja tens el codi secret complet.

Ara et cal posar el codi secret per alliberar la societat amb el coneixement filosòfic.Som-hi. SAPERE AUDE

ENHORABONA JA TENS EL CODI SECRET

Som-hi!

Codi secret

1 9 8 4

Alliberament

La filosofia i el filosofar

Filosofia, ciència, mite i religió

Sòcrates i els sofistes

Fal·làcies informals

FILOSOFIA

Cap a l'alliberament

9

Codi secret

1

8

4

Prova final

El geni maligne només et deixarà sortir si encertes la seva última pregunta!

Quin és el filòsof conegut mundialment per la seva defensa del comunisme i de la lluita de classes?

A. Plató

B. Freud

C. Marx

D. Hegel

ENHORABONA

Has vençut el geni maligne però ha aconseguit fugir. Per tant, tot i haver alliberat la filosofia de la llibreta, la teva tasca de protegir-la no s'acaba aquí.Haurem de vetllar entre tots perquè mai més ens la intentin treure de les nostres vides.

VISCA LA FILOSOFIA!!!

Ooooh!

Torna a provar-ho!

Necessites tornar a fer una relectura del text? No passa res, torna-hi i segur que ara l'encertes!

No ET RENDEIXIS!

Ooooh!

Torna a provar-ho!

Necessites tornar a fer una relectura dels textos? No passa res, torna-hi i segur que ara l'encertes!

No ET RENDEIXIS!

Ooooh!

Torna a provar-ho!

Necessites tornar a fer una relectura dels textos? No passa res, torna-hi i segur que ara l'encertes!

No ET RENDEIXIS!

Torna a provar-ho!

Necessites tornar a fer un ciop d'ull al vídeo o a les definicions i els exemples? No passa res, torna-hi i segur que ara l'encertes!

Ooooh!

No ET RENDEIXIS!

Ooooh!

Torna a provar-ho!

El geni maligne t'ha fet una mala passada però encara pots tornar-ho a intentar.Segur que ara l'encertes!

No ET RENDEIXIS!

Ooooh!

Torna a provar-ho!

El geni maligne t'ha fet una mala passada però encara pots tornar-ho a intentar. Això sí hauràs de començar des del principi.

No ET RENDEIXIS!

Introducció

Allibera la societat del seu somni profund en la ignorància filosòfica.

El geni maligne va aconseguir esborrar tots els coneixements filosòfics. però els poderosos poders de la filosofia no van poder ser destruïts.Per això els seus coneixements van quedar tancats en aquesta llibreta que acabes d'obrir. No hi ha volta enrere si vols sortir d'aquí i alliberar la societat del seu somni ignorant, et caldrà trobar el codi secret de quatre digits que obre un candau de la llibreta.

Sembla que ens toca salvar la humanitat

Codi secret

Codi secret

Què és la filosofia?

Sòcrates i els sofistes

Filosofia, ciència, mite i religió

Fal·làcies informals

FILOSOFIA

1. La filosofia i el filosofar

Alliberament

Què és la filosofia?

Has de llegir un petit text atentament i en acabat contestar unes preguntes. Màxima concentració!

1

L'escola d'Atenes

Quants filòsofs barbuts

REPTE

Codi secret

Què és el que han estudiat els filòsofs dins d'aquesta tradició? En general, s’han dedicat a examinar les creences que la major part de les persones donen per bones, i, amb això, han abordat els problemes relacionats amb què, grosso modo, anomenem «el sentit de la vida»: problemes relatius a la religió, el bé i el mal, la política, la naturalesa del món exterior, la mente, la ciència i l’art, entre altres molts. Per exemple, la major part dels éssers humans poden viure tota una vida sense plantejar-se el perquè de valors fonamentals tals com la prohibició de matar. ¿Per què és dolent matar? Com es justifica aquest principi? ¿És dolent sota qualsevol circumstància? I en tot cas, què volem dir quan afirmem que alguna cosa és dolenta? Doncs bé, totes aquestes són preguntes filosòfiques. És probable que, si sometéssim les nostres creences l’examen, trobéssim que la majoria s’assenten en fonaments molt ferms, però no sempre és així. L’estudi de la filosofia no només ens ajuda a pensar amb claredat en els nostres prejudicis, sinó també a precisar el que realment creiem, perquè en el procés desenvolupem la capacitat d’argumentar amb la coherència sobre un ampli conjunt de problemes, i aquesta capacitat és útil i comunicable.

Què és la filosofia? Es tracta, com és notori, d’una pregunta difícil. Una de les respostes més fáciles consistiria a dir que la filosofia és allò que fan els filòsofs, per després remetre’ns als escrits de Plató, Aristòteles, Descartes, Hume, Kant, Russell, Wittgenstein i Sartre, entre altres autors famosos. La resposta, tanmateix, no sembla útil per a un lector no introduït en la matèria, que no hagués llegit res d’aquests autors. Però, tot i en el cas que el lector els coneixi, no seria fàcil dir què tenen en comú, si és que tots comparteixen algunes característiques importants. Una altra possibilitat seria senyalar que la paraula «filosofia» procedeix d’un terme grec que significa «amor a la saviesa», però això és poc precís i encara menys útil que afirmar que la filosofia és l’activitat que desenvolupen els filòsofs. Així doncs, convindrà començar amb alguns comentaris generals sobre la matèria. La filosofía és una activitat: un mode de reflexionar sobre certes qüestions. El seu aspecte més característic rau en l’ocupació d’una argumentació lògica. Els filòsofs poden basar-se en arguments propis —inventats per ells mateixos—, en la crítica d’arguments aliens o en totes dues coses alhora. D’altra banda, també analitzen i aclareixen conceptes. Però la paraula «filosofia» s’utilitza amb freqüència en un sentit molt més ampli, per referir-se a una concepció general del món, i fins i tot a diferents formes de misticisme. En aquesta obra no tindrem en compte aquests sentits, ja que la meva intenció és esclarir algunes claus de l’anàlisi dins d’una tradició de pensament que va començar a la Grècia antiga i ha florit al segle XX, especialment a Europa, Nord-amèrica, Austràlia i Nova Zelanda.

Què és la filosofia?

Nigel WarburtoN, Filosofia bàsica

Nigel Warburton (1962) és un filòsof anglès que es dedica a l’ensenyament i a la pràctica de la filosofia. Tot i haver publicat diversos títols de caràcter acadèmic, és conegut, sobretot, per la seva activitat divulgativa amb llibres com ara Filosofia bàsica i Una petita història de la filosofia, i per ser, juntament amb Dave Edmonds, el responsable del podcast Philosophy Bites.

Codi secret

Què és la filosofia? Es tracta, com és notori, d’una pregunta difícil. Una de les respostes més fáciles consistiria a dir que la filosofia és allò que fan els filòsofs, per després remetre’ns als escrits de Plató, Aristòteles, Descartes, Hume, Kant, Russell, Wittgenstein i Sartre, entre altres autors famosos. La resposta, tanmateix, no sembla útil per a un lector no introduït en la matèria, que no hagués llegit res d’aquests autors. Però, tot i en el cas que el lector els conegui, no seria fàcil dir què tenen en comú, si és que tots comparteixen algunes característiques importants. Una altra possibilitat seria assenyalar que la paraula «filosofia» procedeix d’un terme grec que significa «amor a la saviesa», però això és poc precís i encara menys útil que afirmar que la filosofia és l’activitat que desenvolupen els filòsofs. Així doncs, convindrà començar amb alguns comentaris generals sobre la matèria. La filosofía és una activitat: un mode de reflexionar sobre certes qüestions. El seu aspecte més característic rau en l’ocupació d’una argumentació lògica. Els filòsofs poden basar-se en arguments propis —inventats per ells mateixos—, en la crítica d’arguments aliens o en totes dues coses alhora. D’altra banda, també analitzen i aclareixen conceptes. Però la paraula «filosofia» s’utilitza amb freqüència en un sentit molt més ampli, per referir-se a una concepció general del món, i fins i tot a diferents formes de misticisme. En aquesta obra no tindrem en compte aquests sentits, ja que la meva intenció és esclarir algunes claus de l’anàlisi dins d’una tradició de pensament que va començar a la Grècia antiga i ha florit al segle XX, especialment a Europa, Nord-amèrica, Austràlia i Nova Zelanda. Què és el que han estudiat els filòsofs dins d'aquesta tradició? En general, s’han dedicat a examinar les creences que la major part de les persones donen per bones, i, amb això, han abordat els problemes relacionats amb què, grosso modo, anomenem «el sentit de la vida»: problemes relatius a la religió, el bé i el mal, la política, la naturalesa del món exterior, la ment, la ciència i l’art, entre d'altres. Per exemple, la major part dels éssers humans poden viure tota una vida sense plantejar-se el perquè de valors fonamentals com per exemple la prohibició de matar. Per què és dolent matar? Com es justifica aquest principi?, és dolent sota qualsevol circumstància? I en tot cas, què volem dir quan afirmem que alguna cosa és dolenta? Doncs bé, totes aquestes són preguntes filosòfiques. És probable que, si sometéssim les nostres creences a examen, trobéssim que la majoria s’assenten en fonaments molt ferms, però no sempre és així. L’estudi de la filosofia no només ens ajuda a pensar amb claredat en els nostres prejudicis, sinó també a precisar el que realment creiem, perquè en el procés desenvolupem la capacitat d’argumentar amb coherència sobre un ampli conjunt de problemes, i aquesta capacitat és útil i comunicable. NIGEL WARBURTON, Filosofia bàsica

Nigel Warburton (1962) és un filòsof anglès que es dedica a l’ensenyament i a la pràctica de la filosofia. Tot i haver publicat diversos títols de caràcter acadèmic, és conegut, sobretot, per la seva activitat divulgativa amb llibres com ara Filosofia bàsica i Una petita història de la filosofia, i per ser, juntament amb Dave Edmonds, el responsable del podcast Philosophy Bites.

Què significa 'filosofia'? en grec antic?

A. Coneixement de l'amor

B. Amor a la saviesa

C. Reflexió clara i concisa

D. Misticisme

Mmm...

Codi secret

En què poden basar-se els filòsofs quan argumenten lògicament?

A. Creences pròpies sense fonamentar

B. Dades experimentals i hipòtesis

C. Arguments propis i crítiques d’arguments aliens

D. Cap de les anteriors és correcta

Som-hi!

Codi secret

Quin d'aquests noms no apareix en el text?

A. Martha Nussbaum

B. Bertrand Russell

C. Ludwig Wittgenstein

D. René Descartes

Que ja ho tenim, axò!

Codi secret

Quina és una pregunta filosòfica, segons el text?

A. Què hi ha, avui, per dinar?

B. Per què és dolent matar?

C. Puc dormir una mica més?

D. A quina velocitat va un tren d'alta velocitat?

La darrera pregunta!

Codi secret

Molt bé!

Et falten tres números més per aconseguir l'objectiu. Ànims!!

Visca!

1

1

Codi secret

Visca. Has aconseguit el primer número per poder sortir de la llibreta i alliberar la filosofia.

La filosofia i el filosofar

Allibertament

Filosofia, ciència, mite i religió

Sòcrates i els sofistes

Fal·làcies informals

FILOSOFIA

2. Filosofia, ciència, mite i religió

Codi secret

1

Sentit comú

Teories científiques

Filosofia, ciència, mite i religió

Ara ja saps una mica més en què consisteix això de la Filosofia, però... sabries diferenciar-la d'altres tipus de saber (mític, científic, religiós...)?

2

REPTE

Mites

Religió

1

Codi secret

SENTIT COMÚ

CIÈNCIA

MITE I RELIGIÓ

FILOSOFIA

Clica a sobre de cada imatge per descobrir-ne les característiques i així podràs resoldre amb èxit el proper repte!

1

Codi secret

El saber vulgar o el sentit comú: és el saber que aprenem des de petits, el que ens ensenya la nostra família i la societat a la que pertanyem. Es diferencia de la filosofia perquè aquest saber està ple de prejudicis. Donem per fet certes idees i costums que no es posen en dubte ni es critiquen.

El saber cientìfic: Aquest tipus de saber es diferencia de la filosofia en que no és radical, no va a l'arrel dels problemes ja que se centra en buscar la utilitat. A més, cada ciència se centra en estudiar un objecte de la realitat, mentre que la filosofia estudia tota la realitat. Per últim, les preguntes de la ciència tenen una única resposta vàlida mentre que les de la filosofia no tenen una única resposta possible.

El saber mítico-màgic i religiós: Aquest tipus de saber es basa en la imaginació i la superstició, no busca arguments racionals per defensar les seves hipòtesis ni les posa en dubte. El que diuen els mites i el que diuen els dogmes de la religió ha d'acceptar-se com a vertader.

El saber filosòfic: la filosofia consisteix en reflexionar sobre qualsevol aspecte de la realitat (la ciència, l'art, el llenguatge, la política, l'ésser humà, la societat...) però fent-ho d'una manera crítica, rigorosa i racional. Les seves preguntes són: - qüestions obertes: Les preguntes de la ciència es responen amb dades concretes i tenen una única resposta vàlida. Les preguntes de la filosofia estan obertes a la reflexió i al debat, la resposta sempre és provisional i revisable. - preguntes generals: No afecten a un únic lloc o persona sinó que són universals. - no han de tenir suposicions: Si volem fer una suposició, abans hem de discutir i revisar aquesta suposició.

Què creus que diferencia a la filosofia de cada tipus de saber?

Revisa amb la llanterna els 7 elements amagats a la bossa i comprova QUANTS són els que defineixen:

• EL SABER VULGAR O SENTIT COMÚ.
• EL SABER CIENTÍFIC

• EL SABER MÍTICO-RELIGIÓS

• .EL SABER FILOSÒFIC

Apunta't els 4 números! És molt important per trobar el CODI SECRET que et permetrà avançar!

No és radical, no va a l'arrel dels problemes, se centra en buscar la utilitat

L'aprenem de petits, ens l'ensenya la família i la societat

Es fa preguntes que afecten a tota la realitat o a tota la humanitat.

Qüestions obertes a la reflexió i al debat, la resposta sempre és provisional i revisable.

Està ple de prejudicis

Les seves hipòtesis i arguments han d'acceptar-se com a vertaders, no es posen en dubte

Es basa en la imaginació i la superstició, no busca arguments racionals

Visca!

1

Molt bé

Et falten dos números més per aconseguir l'objectiu. Ànims.

Ja tens el segon número per poder sortir de la llibreta i alliberar la filosofia.

9

9

Codi secret

FILOSOFIA

3. Sòcrates i els sofistes

La filosofia i el filosofar

Alliberament

Filosofia, ciència, mite i religió

Sòcrates i els sofistes

Fal·làcies informals

1

9

Codi secret

Mochila

Només sé que no sé res osóc el més llest de tots???

Sòcrates i els sofistes

3

REPTE

1

9

“Els sofistes [...] tan injustament criticats [...] van ser els primers educadors de Grècia, els qui van arrabassar del poder de les classes superiors allò que fins aleshores s’havia entès per saber, o sigui, perversió dogmàtica, tirànica, dels fenòmens naturals i socials; aquells qui, d’acord amb les bases de la democràcia, varen transmetre per tota Grècia, que l’areté, l’excel·lència humana, no era un privilegi de sang, sinó que es podia aprendre i, per tant, ensenyar.”

Els sofistes [...] tan injustament criticats [...] van ser els primers educadors de Grècia, els qui van arrabassar del poder de les classes superiors allò que fins aleshores s’havia entès per saber, o sigui, perversió dogmàtica, tirànica, dels fenòmens naturals i socials; aquells qui, d’acord amb les bases de la democràcia, varen transmetre per tota Grècia, que l’areté, l’excel·lència humana, no era un privilegi de sang, sinó que es podia aprendre i, per tant, ensenyar. Emili Lledó. La filosofia avui.

Cobraven els sofistes per ensenyar?

Clar que sí, era la seva feina.

Només ensenyaven per amor a la saviesa.

1

9

Codi secret

EMILI LLEDÓ, LA Filosofia AVUI

«Examinat a fons l’home que m’havia proposat d’estudiar —no cal dir el seu nom, era n dels homes d’Estat—, en el moment de conversar amb ell vaig tenir la impressió, atenesos, que l’home en qüestó semblava certament savi als ulls de molta gent sobretot als d’ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho era. Amb la qual cosa vaig ésser odiat per ell i per molts dels presents; i mentre me n’anava, pensava entre mi:

«Examinat a fons l’home que m’havia proposat d’estudiar —no cal dir el seu nom, era n dels homes d’Estat—, en el moment de conversar amb ell vaig tenir la impressió, atenesos, que l’home en qüestó semblava certament savi als ulls de molta gent sobretot als d’ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho era. Amb la qual cosa vaig ésser odiat per ell i per molts dels presents; i mentre me n’anava, pensava entre mi: Tanmateix, més savi que aquest home bé que ho sóc, perquè cap de nosaltres dos sap res de bo; però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso que sé. Sembla, doncs, que jo sóc una mica més savi que ell, perquè el que no sé, tampoc em penso saber-ho».

Tanmateix, més savi que aquest home bé que ho sóc, perquè cap de nosaltres dos sap res de bo; però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso que sé. Sembla, doncs, que jo sóc una mica més savi que ell, perquè el que no sé, tampoc em penso saber-ho».

«Examinat a fons l’home que m’havia proposat d’estudiar —no cal dir el seu nom, era n dels homes d’Estat—, en el moment de conversar amb ell vaig tenir la impressió, atenesos, que l’home en qüestó semblava certament savi als ulls de molta gent sobretot als d’ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho era. Amb la qual cosa vaig ésser odiat per ell i per molts dels presents; i mentre me n’anava, pensava entre mi: Tanmateix, més savi que aquest home bé que ho sóc, perquè cap de nosaltres dos sap res de bo; però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso que sé. Sembla, doncs, que jo sóc una mica més savi que ell, perquè el que no sé, tampoc em penso saber-ho».

Apologia de Sòcrates, 21c

de Plató

1

9

Codi secret

Quina és la frase més coneguda de Sócrates?

Només sé que no sé res

L'home és la mesura de totes les coses. De les que són en tant que són. I de les que no són, en tant no són.

1

9

Codi secret

Pot una persona que sap com fer bé les coses, actuar malament, segon l'intel·lectualisme moral socràtic?

Si sé fer-ho bé, ho faré malament?

1

9

Codi secret

Ja sabem que som uns ignorants, això ens fa més llestos que els qui no ho saben.

Sòcrates estaria orgullós de vosaltres

Ja sabem alguna cosa més.

Continuem amb la nostra aventura per no defraudar-lo!

1

9

Codi secret

8

8

Sorpresa!

El geni maligne no està content amb els teus progressos i per això et farà una pregunta. Si l'encertes pots continuar la te-va aventura. Pe-rò si falles hau- ràs de tornaral principi!

Quin conegut filòsof de l'antiguitat va ser condemnat a mort per la democràcia?

A. Aristòtil

B. Kant

C. Sòcrates

D. Nietzsche

Alliberament

La filosofia i el filosofar

Filosofia, ciència, mite i religió

Sòcrates i els sofistes

Fal·làcies informals

FILOSOFIA

3. Fal·làcies informals

1

9

Codi secret

8

Manipulació o ignorància?

Arguments incorrectes?

FAL·LÀCIES INFORMALS

No deixis que ningú t'enganyi

4

REPTE

1

9

Codi secret

8

FAL·LÀCIES INFORMALS

Mira't el vídeo per saber què son i comprova que no et deixes enredar per arguments fal·laços fent la prova següent

1

9

Codi secret

8

Ad Hominem

En contra de la persona o de l’home. S’ataca a l’interlocutor que ha formulat l’argument intentant desacreditar-lo enlloc d’atacar l’argument. Ex. Algú que vesteix tant malament no pot tenir raó.

Falsa causa

Hi ha una coincidència entre dos fets i es creu que un és la causa de l’altra quan realment no ho és. Ex. He aprovat l’examen perquè he fet servir el meu bolígraf de la sort.

Ad Verecundiam

Apel·lació al prestigi o a l’autoritat Donar per descomptat un argument perquè la persona que l’ha formulat és una autoritat. Ex. Si ho diu l’alcaldessa és que és veritat.

Ad Baculum

Ús del «bastó» Utilitzar la força, la por o l’amenaça per convèncer. Ex. Estudia, perquè si no aproves et quedaràs sense vacances

Ad Ignorantium

Argument d’ignorància Intentar demostrar una conclusió és certa perquè no podem demostrar el contrari. Ex. Ningú ho pogut demostrar que no hi ha vida a Saturn, per tant, hi ha vida a Saturn.

Ex populo

Voler provar alguna cosa perquè la majoria de gent ho pensa de la mateixa manera. Ex. Tots els meus amics creuen que fumar és una bona idea.

Tu quoque

I tu què? O tu també Intentar refutar una acusació perquè el que la formula també fa el mateix. Ex. En una conversa entre líders polítics: - El teu partit té casos de corrupció. - El teu també.

Ad Populum

Dirigit al poble Es busca convèncer a partir dels sentiments o les emocions enlloc de raonaments. Ex. Si compres el nostre producte els teus fills seran molt feliços.

Fals dilema

Reduir totes les opcions a dues de manera que s’ha d’escollir entre una i una altra. Ex. Si no votes el nostre partit hi haurà un augment del terrorisme.

Pendent relliscós

Defensar que una acció iniciarà una cadena d’esdeveniments que culminaran en un esdeveniment indesitjable posterior. Ex. No em multi, si em multa perdré la feina, la meva esposa m’abandonarà i cauré en la desgràcia més absoluta.

SI CLIQUES A SOBRE DELNOM DE CADA TIPUS DE FAL·LÀCIA TROBARÀS LA SEVA DESCRIPCIÓ I UN EXEMPLE! SORT!

1

9

Codi secret

8

A. Ad hominem

B. Ad ignorantiam

Déu no existeix perquè ningú ha demostrat que existeixi.

1

9

Codi secret

8

A. Ad hominem

B. Ad baculum

El metge m’ha dit que no begui, però no li faré cas perquè l’he vist beure a ell.

1

9

Codi secret

8

A. Pendent relliscós

B. Ad populum

Tots fan trampes, doncs jo també!

1

9

Codi secret

8

A. Ad baculum

B. Ad verecundiam

No suspenguis cap altra assignatura perquè deixaràs de sortir els dissabtes, m’has entès?

1

9

Codi secret

8

Visca! Les teves noves destreses filosòfiques et garantiran que mai ningú t'enganyi amb arguments fal·laços!

ho has aconseguit

Visca!

1

9

Codi secret

8

4

4

Ja tens el codi secret complet.

Ara et cal posar el codi secret per alliberar la societat amb el coneixement filosòfic.Som-hi. SAPERE AUDE

ENHORABONA JA TENS EL CODI SECRET

Som-hi!

Codi secret

1 9 8 4

Alliberament

La filosofia i el filosofar

Filosofia, ciència, mite i religió

Sòcrates i els sofistes

Fal·làcies informals

FILOSOFIA

Cap a l'alliberament

9

Codi secret

1

8

4

Prova final

El geni maligne només et deixarà sortir si encertes la seva última pregunta!

Quin és el filòsof conegut mundialment per la seva defensa del comunisme i de la lluita de classes?

A. Plató

B. Freud

C. Marx

D. Hegel

ENHORABONA

Has vençut el geni maligne però ha aconseguit fugir. Per tant, tot i haver alliberat la filosofia de la llibreta, la teva tasca de protegir-la no s'acaba aquí.Haurem de vetllar entre tots perquè mai més ens la intentin treure de les nostres vides.

VISCA LA FILOSOFIA!!!

Ooooh!

Torna a provar-ho!

Necessites tornar a fer una relectura dels textos? No passa res, torna-hi i segur que ara l'encertes!

No ET RENDEIXIS!

Ooooh!

Torna a provar-ho!

Necessites tornar a fer una relectura del text? No passa res, torna-hi i segur que ara l'encertes!

No ET RENDEIXIS!

Ooooh!

Torna a provar-ho!

Necessites tornar a fer una relectura dels textos? No passa res, torna-hi i segur que ara l'encertes!

No ET RENDEIXIS!

Torna a provar-ho!

Necessites tornar a fer un ciop d'ull al vídeo o a les definicions i els exemples? No passa res, torna-hi i segur que ara l'encertes!

Ooooh!

No ET RENDEIXIS!

Ooooh!

Torna a provar-ho!

El geni maligne t'ha fet una mala passada però encara pots tornar-ho a intentar.Segur que ara l'encertes!

No ET RENDEIXIS!

Ooooh!

Torna a provar-ho!

El geni maligne t'ha fet una mala passada però encara pots tornar-ho a intentar. Això sí hauràs de començar des del principi.

No ET RENDEIXIS!