La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa
De Joan Maragall i Gorina
Omnia Zaryouh - 2 BAT C - Literatura Catalana
ÍNdex
J. MARAGALL
RECURSOS
VOCABULARI
POEMA
FALTES
TEMA
CONCLUSIONS
CONTEXT.
FINAL
ANÀLISI
Joan Maragall i Gorina
1860-1911
Fets destacables
Joan Maragall va néixer a Barcelona el 10 de desembre de 1860 a Barcelona i va morir a la mateixa ciutat el 20 de desembre de 1911. Va ser membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme. A més, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola. S'instrueix en les literatures catalana i castellana i s'apassiona pels autors alemanys com ara Goethe. Werther és en aquells moments la seva obra predilecta. Impregnat d'influència goethiana, guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona amb la poesia Dins sa cambra (1881).
Joan maragall
Poeta, prosista, periodista, escriptor, traductor i advocat.
La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa
Visions & Cants, de Joan Maragall
+info
La cançó de Sant Ramon
«La Mare de Déu -un roser plantava»,
l'immobil donzella -cantava encisada,
els ulls admirats - del propri miracle,
en llavis eslaus -la mèl catalana.
«Confessor de reis, -de reis i de papes.»
La canta d'aprop -i sembla llunyana.
Llunyana la veig -i encara allunyar-se. La veig que sen va -per l'estepa blanca,
cantant Sant Ramon, -fill de Vilafranca.
«La Mare de Déu -un roser plantava.»
«D'aquell sant roser -naixia una branca.» Cantava cançons -de la meva mare,
que quan jo era infant -ja me les cantava,
i ara que soc gran -les canta l'eslava.
16
«Nasqué Sant Ramon, -fill de Vilafranca.»
Si sap lo que diu, -no sap lo que alcança, i canta indecisa -la suau cançó estranya,
ull-presa del flam -que encén en els altres.
12
Tema del poema
Visions & Cants, de Joan Maragall
ATema del poema
En aquest poema Maragall explica les sensacions que li produeix aquesta cançó cantada per una russa. Tot i que no entén el que diu, s’ho imagina i queda encisat i admirat per la bellesa que transmet en la seva veu. Els primers versos representen a la cantant i els altres són l’efecte que li produeix al poeta. El poeta explica també el que significa per a ell la poesia o la creació d’art i és que a través d’un fet extern, que li provoca una reacció interna, es crea aquest poema o l’art en general. En aquest cas queda encisat per la cantant eslava i és quan sorgeix aquest poema, aquest art. Hi ha una relació entre art i el món exterior, l’art és la nostra resposta als estímuls que vénen de l’exterior (simbolisme).
+info
Localització i contextualització del poema
Visions & Cants, de Joan Maragall
Localització del poema
Aquest poema pertany al llibre Visions i Cants de Joan Maragall publicat el 1900. En aquest llibre, l’autor pretén expressar el vitalisme amb un enfocament regeneracionista. Pertany concretament a l’apartat de l’Intermezzo, on hi ha un conjunt de poemes sense unitat temàtica; alguns es poden relacionar amb l’apartat de Visions, d’altres amb el de Cants i alguns no es relacionen amb cap. Intermezzo, de fet, ha estat definit com un acompanyament, un calaix de sastre.
+info
Visions & Cants
1895-1900
Cants {20-27}
Visions {1-5}
Intermezzo {6-11}
Els cants es ofereixen projeccions de futur, d'un futur col·lectiu. El cant coral implica a un conjunt de veus en els que formen part de la coral i canten, però també s'adreça a una comunitat que l'escolta i amb la qual s'estableix un lligam, una comunió.
Intermezzo fa de transició, plena d'imatges de la vida quotidiana, entre la mirada cap al passat històricollegendari, "Visions", i l'exaltació optimista projectada cap al futur, "Cants".
Les Visions representen el passat històric que Maragall vol tenir present per definir amb plena consciència quina és la personalitat i el tarannà dels catalans i Catalunya, busca les constants racials dels catalans: "materialisme, terrenalitat, individualisme, orgull i vitalitat".
Contextualització
Aquest poema de Maragall té a veure amb els concerts que la Capella Nacional Russa va fer a Catalunya. La cançó de Sant Ramon era una cançó de bressol dedicada a Sant Ramon de Penyafort.
+info
Qui va ser Sant Ramon de Penyafort?
Cada 7 de gener se celebra a la Catedral de Barcelona el dia de Sant Ramon de Penyafort, patró dels advocats catalans, ja que és precisament a la Catedral on es custodia la tomba del Sant. En ella hi participa l' Associació d'Amics i Devots de Sant Ramon de Penyafort.
Sant Ramon de Penyafort va néxier a Santa Margarida i els Monjos, en el castell de Penyafort. Fou alumne de l'escola de la Catedral de Barcelona, i després entrà en els dominics. Estudià lleis a la universitat de Bolonya. També va ser conseller i confessor del Papa de Roma, així com dels reis, i especialment de Jaume I de Catalunya i Aragó. Va ser l’autor d’obres sobre la confessió i el matrimoni, com la Summa paenitentiae i la Summa matrimonii.
+info
Anàlisi del poema
Visions & Cants, de Joan Maragall
+info
La cançó de Sant Ramon
«La Mare de Déu -un roser plantava», 10A F l'immobil donzella -cantava encisada, 10- F els ulls admirats - del propri miracle, 10- F en llavis eslaus -la mèl catalana. 10B F
«Confessor de reis, -de reis i de papes.» 10D F La canta d'aprop -i sembla llunyana. 10B F Llunyana la veig -i encara allunyar-se. 10- F La veig que sen va -per l'estepa blanca, 10C F cantant Sant Ramon, -fill de Vilafranca. 10C F «La Mare de Déu -un roser plantava.» 10A F
«D'aquell sant roser -naixia una branca.» 10C F Cantava cançons -de la meva mare, 10- F que quan jo era infant -ja me les cantava, 10A F i ara que soc gran -les canta l'eslava. 10A F
16
«Nasqué Sant Ramon, -fill de Vilafranca.» 10C F Si sap lo que diu, -no sap lo que alcança, 10- F i canta indecisa -la suau cançó estranya, 10- F ull-presa del flam -que encén en els altres. 10D F
12
Apartats del poema
- Primera estrofa: Explica les sensacions que li venen al cap quan escolta l’eslava i pensa que aquesta cançó queda molt bonica en els seus llavis. Encara que no és catalana, la canta d’una manera que té al públic encisat i admirat.
- Segona estrofa: Hi ha sensació d’universalitat i retrospecció, ja que, com el mateix poeta diu, aquesta cançó la cantava la seva mare també. Amb aquesta frase del poeta podem deduir que la cançó ha anat passant de generació en generació. Ens mostra el catalanisme d’arrel popular, és a dir, que les cançons que han anat passant de manera innocent de generació en generació són una mostra de la cultura pròpia d’un territori, en aquest cas de Catalunya. No obstant, no és una manera culta de fer-ho perquè en ser una cançó popular no es recull en un llibre.
- Tercera estrofa: Aquesta cantant eslava no sap el que està dient, ja que no entén el català i es troba indecisa davant els espectadors i oients. No s’adona de l’efecte que està produint en el públic, que ja no pot parar de mirar-la. Sembla increïble que sense conèixer la cançó ni la llengua pugui arribar a unir-se i fusionar-se tant amb ella que resulti natural i perfecta pels espectadors.
Anàlisi del poema
Pel que fa la mètrica, és un poema de divuit versos. Està format per tres quartets, dos versos i un altre quartet sol al final. Tots els versos tenen rima femenina assonant a partir de l'última síl·laba tònica (paraules planes). Els versos són decasíl·labs, per tant d’art Major, i isosil·làbics, amb una cesura que els parteix en dos grups pentasíl·labs. A més, cada vers està dividit per dos hemistiquis, de cinc síl·labes cadascún. El primer vers és dedicat a la cantant, i el segon a la interpretació del poeta.
Recursos del poema
Visions & Cants, de Joan Maragall
Recursos retòrics
- Enumeració (V. 3 i 4): Els ulls admirats del propri miracle, en llavis eslaus la mèl catalana.
- Antítesi (V. 14): La canta d'aprop i sembla llunyana.
- Epítet (V.14): La veig que sen va -per l'estepa blanca.
- Anadiplosi (V. 7, 8, 14 i 15): Que quan jo era infant -ja me les cantava, i ara que soc gran -les canta l'eslava. La canta d'aprop i sembla llunyana / Llunyana la veig i encara allunyar-se
- Paralelisme (V. 1, 5, 9 i 13): «La Mare de Déu -un roser plantava» / «D'aquell sant roser -naixia una branca.» / «Nasqué Sant Ramon, -fill de Vilafranca.» / «Confessor de reis, -de reis i de papes.»
Vocabulari i faltes
Visions & Cants, de Joan Maragall
Vocabulari
·L'immobil donzella -cantava encisada. Captivar per la bellesa, la boniquesa, la gràcia, el bell capteniment, etc. ·La veig que sen va -per l'estepa blanca. Arbust del gènere Cistus, de la família de les cistàcies, de fulles oposades, flors radiades i vistoses amb molts estams, i fruit en càpsula, propi sobretot de les brolles mediterrànies.
+info
Faltes d'ortografía
«La Mare de Déu -un roser plantava», l'immobil donzella -cantava encisada, els ulls admirats - del propri miracle, en llavis eslaus -la mèl catalana.
- Immòbil
- Propi
- Mel
- El que
- De prop
- Se'n
- Alcança o assoleix
«D'aquell sant roser -naixia una branca.» Cantava cançons -de la meva mare, que quan jo era infant -ja me les cantava, i ara que soc gran -les canta l'eslava.
«Nasqué Sant Ramon, -fill de Vilafranca.» Si sap lo que diu, -no sap lo que alcança, i canta indecisa -la suau cançó estranya, ull-presa del flam -que encén en els altres.
12
«Confessor de reis, -de reis i de papes.» La canta d'aprop -i sembla llunyana. Llunyana la veig -i encara allunyar-se. La veig que sen va -per l'estepa blanca, cantant Sant Ramon, -fill de Vilafranca. «La Mare de Déu -un roser plantava.»
16
Conclusions
Visions & Cants, de Joan Maragall
Conclusions
En aquest poema Maragall aprofita per donar-nos la seva visió del que és l’art i, el més important, de com es crea l’art. Per ells, els artistes són els privilegiats que transformen les sensacions que els produeix un fet extern, que pot ser un paisatge o, com en aquest cas, na cançó, per crear poesia o art. També es veu aquest sentiment de patriotisme català i de nació. Catalunya és un país perquè té tradicions pròpies i ens ho mostra amb una simple cançó. Diu que aquesta cançó és una mostra que existeix des de fa generacions d'aquesta pàtria catalana, diferent de les altres. Amb el seu llenguatge poètic i la utilització de les figures retòriques anteriors dóna al poema un caire més líric, és a dir, que és un poema força bonic i que no tracta temes tristos, sinó que podem veure com la bellesa i l’art són els seus temes principals. Se centra en la veu d'ella i com les paraules surten dels seus llavis i amb això és suficient per crear art. Aquesta és una visió bastant simbolista dintre del modernisme perquè en aquest poema es veu clarament com els artistes són diferents dels altres i poden percebre i captar unes sensacions que els altres no.
Gràcies per la vostra atenció!
La cançó de Sant Ramon
Omnia
Created on November 10, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Audio tutorial
View
Pechakucha Presentation
View
Desktop Workspace
View
Decades Presentation
View
Psychology Presentation
View
Medical Dna Presentation
View
Geometric Project Presentation
Explore all templates
Transcript
La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa
De Joan Maragall i Gorina
Omnia Zaryouh - 2 BAT C - Literatura Catalana
ÍNdex
J. MARAGALL
RECURSOS
VOCABULARI
POEMA
FALTES
TEMA
CONCLUSIONS
CONTEXT.
FINAL
ANÀLISI
Joan Maragall i Gorina
1860-1911
Fets destacables
Joan Maragall va néixer a Barcelona el 10 de desembre de 1860 a Barcelona i va morir a la mateixa ciutat el 20 de desembre de 1911. Va ser membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme. A més, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola. S'instrueix en les literatures catalana i castellana i s'apassiona pels autors alemanys com ara Goethe. Werther és en aquells moments la seva obra predilecta. Impregnat d'influència goethiana, guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona amb la poesia Dins sa cambra (1881).
Joan maragall
Poeta, prosista, periodista, escriptor, traductor i advocat.
La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa
Visions & Cants, de Joan Maragall
+info
La cançó de Sant Ramon
«La Mare de Déu -un roser plantava», l'immobil donzella -cantava encisada, els ulls admirats - del propri miracle, en llavis eslaus -la mèl catalana.
«Confessor de reis, -de reis i de papes.» La canta d'aprop -i sembla llunyana. Llunyana la veig -i encara allunyar-se. La veig que sen va -per l'estepa blanca, cantant Sant Ramon, -fill de Vilafranca. «La Mare de Déu -un roser plantava.»
«D'aquell sant roser -naixia una branca.» Cantava cançons -de la meva mare, que quan jo era infant -ja me les cantava, i ara que soc gran -les canta l'eslava.
16
«Nasqué Sant Ramon, -fill de Vilafranca.» Si sap lo que diu, -no sap lo que alcança, i canta indecisa -la suau cançó estranya, ull-presa del flam -que encén en els altres.
12
Tema del poema
Visions & Cants, de Joan Maragall
ATema del poema
En aquest poema Maragall explica les sensacions que li produeix aquesta cançó cantada per una russa. Tot i que no entén el que diu, s’ho imagina i queda encisat i admirat per la bellesa que transmet en la seva veu. Els primers versos representen a la cantant i els altres són l’efecte que li produeix al poeta. El poeta explica també el que significa per a ell la poesia o la creació d’art i és que a través d’un fet extern, que li provoca una reacció interna, es crea aquest poema o l’art en general. En aquest cas queda encisat per la cantant eslava i és quan sorgeix aquest poema, aquest art. Hi ha una relació entre art i el món exterior, l’art és la nostra resposta als estímuls que vénen de l’exterior (simbolisme).
+info
Localització i contextualització del poema
Visions & Cants, de Joan Maragall
Localització del poema
Aquest poema pertany al llibre Visions i Cants de Joan Maragall publicat el 1900. En aquest llibre, l’autor pretén expressar el vitalisme amb un enfocament regeneracionista. Pertany concretament a l’apartat de l’Intermezzo, on hi ha un conjunt de poemes sense unitat temàtica; alguns es poden relacionar amb l’apartat de Visions, d’altres amb el de Cants i alguns no es relacionen amb cap. Intermezzo, de fet, ha estat definit com un acompanyament, un calaix de sastre.
+info
Visions & Cants
1895-1900
Cants {20-27}
Visions {1-5}
Intermezzo {6-11}
Els cants es ofereixen projeccions de futur, d'un futur col·lectiu. El cant coral implica a un conjunt de veus en els que formen part de la coral i canten, però també s'adreça a una comunitat que l'escolta i amb la qual s'estableix un lligam, una comunió.
Intermezzo fa de transició, plena d'imatges de la vida quotidiana, entre la mirada cap al passat històricollegendari, "Visions", i l'exaltació optimista projectada cap al futur, "Cants".
Les Visions representen el passat històric que Maragall vol tenir present per definir amb plena consciència quina és la personalitat i el tarannà dels catalans i Catalunya, busca les constants racials dels catalans: "materialisme, terrenalitat, individualisme, orgull i vitalitat".
Contextualització
Aquest poema de Maragall té a veure amb els concerts que la Capella Nacional Russa va fer a Catalunya. La cançó de Sant Ramon era una cançó de bressol dedicada a Sant Ramon de Penyafort.
+info
Qui va ser Sant Ramon de Penyafort?
Cada 7 de gener se celebra a la Catedral de Barcelona el dia de Sant Ramon de Penyafort, patró dels advocats catalans, ja que és precisament a la Catedral on es custodia la tomba del Sant. En ella hi participa l' Associació d'Amics i Devots de Sant Ramon de Penyafort. Sant Ramon de Penyafort va néxier a Santa Margarida i els Monjos, en el castell de Penyafort. Fou alumne de l'escola de la Catedral de Barcelona, i després entrà en els dominics. Estudià lleis a la universitat de Bolonya. També va ser conseller i confessor del Papa de Roma, així com dels reis, i especialment de Jaume I de Catalunya i Aragó. Va ser l’autor d’obres sobre la confessió i el matrimoni, com la Summa paenitentiae i la Summa matrimonii.
+info
Anàlisi del poema
Visions & Cants, de Joan Maragall
+info
La cançó de Sant Ramon
«La Mare de Déu -un roser plantava», 10A F l'immobil donzella -cantava encisada, 10- F els ulls admirats - del propri miracle, 10- F en llavis eslaus -la mèl catalana. 10B F
«Confessor de reis, -de reis i de papes.» 10D F La canta d'aprop -i sembla llunyana. 10B F Llunyana la veig -i encara allunyar-se. 10- F La veig que sen va -per l'estepa blanca, 10C F cantant Sant Ramon, -fill de Vilafranca. 10C F «La Mare de Déu -un roser plantava.» 10A F
«D'aquell sant roser -naixia una branca.» 10C F Cantava cançons -de la meva mare, 10- F que quan jo era infant -ja me les cantava, 10A F i ara que soc gran -les canta l'eslava. 10A F
16
«Nasqué Sant Ramon, -fill de Vilafranca.» 10C F Si sap lo que diu, -no sap lo que alcança, 10- F i canta indecisa -la suau cançó estranya, 10- F ull-presa del flam -que encén en els altres. 10D F
12
Apartats del poema
Anàlisi del poema
Pel que fa la mètrica, és un poema de divuit versos. Està format per tres quartets, dos versos i un altre quartet sol al final. Tots els versos tenen rima femenina assonant a partir de l'última síl·laba tònica (paraules planes). Els versos són decasíl·labs, per tant d’art Major, i isosil·làbics, amb una cesura que els parteix en dos grups pentasíl·labs. A més, cada vers està dividit per dos hemistiquis, de cinc síl·labes cadascún. El primer vers és dedicat a la cantant, i el segon a la interpretació del poeta.
Recursos del poema
Visions & Cants, de Joan Maragall
Recursos retòrics
Vocabulari i faltes
Visions & Cants, de Joan Maragall
Vocabulari
·L'immobil donzella -cantava encisada. Captivar per la bellesa, la boniquesa, la gràcia, el bell capteniment, etc. ·La veig que sen va -per l'estepa blanca. Arbust del gènere Cistus, de la família de les cistàcies, de fulles oposades, flors radiades i vistoses amb molts estams, i fruit en càpsula, propi sobretot de les brolles mediterrànies.
+info
Faltes d'ortografía
«La Mare de Déu -un roser plantava», l'immobil donzella -cantava encisada, els ulls admirats - del propri miracle, en llavis eslaus -la mèl catalana.
«D'aquell sant roser -naixia una branca.» Cantava cançons -de la meva mare, que quan jo era infant -ja me les cantava, i ara que soc gran -les canta l'eslava.
«Nasqué Sant Ramon, -fill de Vilafranca.» Si sap lo que diu, -no sap lo que alcança, i canta indecisa -la suau cançó estranya, ull-presa del flam -que encén en els altres.
12
«Confessor de reis, -de reis i de papes.» La canta d'aprop -i sembla llunyana. Llunyana la veig -i encara allunyar-se. La veig que sen va -per l'estepa blanca, cantant Sant Ramon, -fill de Vilafranca. «La Mare de Déu -un roser plantava.»
16
Conclusions
Visions & Cants, de Joan Maragall
Conclusions
En aquest poema Maragall aprofita per donar-nos la seva visió del que és l’art i, el més important, de com es crea l’art. Per ells, els artistes són els privilegiats que transformen les sensacions que els produeix un fet extern, que pot ser un paisatge o, com en aquest cas, na cançó, per crear poesia o art. També es veu aquest sentiment de patriotisme català i de nació. Catalunya és un país perquè té tradicions pròpies i ens ho mostra amb una simple cançó. Diu que aquesta cançó és una mostra que existeix des de fa generacions d'aquesta pàtria catalana, diferent de les altres. Amb el seu llenguatge poètic i la utilització de les figures retòriques anteriors dóna al poema un caire més líric, és a dir, que és un poema força bonic i que no tracta temes tristos, sinó que podem veure com la bellesa i l’art són els seus temes principals. Se centra en la veu d'ella i com les paraules surten dels seus llavis i amb això és suficient per crear art. Aquesta és una visió bastant simbolista dintre del modernisme perquè en aquest poema es veu clarament com els artistes són diferents dels altres i poden percebre i captar unes sensacions que els altres no.
Gràcies per la vostra atenció!