3. Catalanisme

(tema 7 Dual Vicens Vives)

EL CATALANISME

orígens i consolidació (1833-1901)

Montse carbó. curs 25-26

ÍNDEX

1. El catalanisme cultural: la Renaixença

2. Els primers moviments anticentralistes

3. El començament del catalanisme polític

4. El catalanisme conservador

5. El catalanisme com a regeneracionisme

CATALANISME CULTURAL

CATALANISME POLÍTIC

1. El catalanisme cultural: La Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari que aspirava a recuperar l'us de la llengua i dels senyals d'identitat catalans. Va néixer als anys trenta del segle XIX.Va sorgir de la societat civil, que era la que mantenia la llengua i la cultura popular, malgrat que el castellà i la cultura castellana era la predominant en l'administració.

La societat civil, que no el món oficial, va crear nombroses entitats culturals i cíviques com ateneus, societats literàries, editorials, centres excursionistes, etc i també revistes i publicacions que defensaven i difonien la llengua i la cultura catalana. És des d'aquest món civil que neix la Renaixença, tot i que l'inici del moviment es lliga a la publicació en català de l'oda a "La pàtria" (1833) de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de Joaquim Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat, 1841).

Al voltant de la renaixença s'agrupen intel·lectuals i erudits que estudien la identitat catalana

+ INFO

Els jocs florals (la renaixença literària)

L'any 1859 es tornen a celebrar, després de tres segles, els Jocs Florals. Aquests certaments literaris van animar als escriptors i poetes catalans a escriure en la seva llengua. Van esdevenir una plataforma de la llengua catalana i a partir d'aquests van començar a aparèixer autors preocupats per fixar la llengua catalana: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà o Narcís Oller.

la Renaixença popular

Els iniciadors de la Renaixença defensaven un català culte inspirat en l'edat mitjana que les classes populars no utilitzaven ni comprenien. De seguit van començar a sortir intel·lectuals contraris a aquest model de llengua i van començar a utilitzar "el català que ara es parla". Frederic Soler "Serafí Pitarra" en fou el màxim representant. El seu teatre era caricaturesc i sarcàstic amb la Renaixença més culte. Utilitzava un llenguatge entenador per a tothom.

Altres representants de la Renaixença popular foren:

Valentí Almirall

J. Anselm ClavÉ

Abdó Terrades

Polític federalista, dramaturg i novel·lista. Va escriure la seva obra com a instrument de propaganda i d'agitació: "El rei Micomicó", una sàtira de la monarquia.

Polítc, poeta, dramaturg i músic. Va crear societats corals entre les classes populars (Cors de Clavé) contribuint a l'arrelament del català entre els obrers.

Polític i periodista. Va ser el primer a formular una doctrina del fet diferencial català a "Lo catalanisme"

+ INFO

El regnat d'Isabel II va rebre moltes crítiques per part dels sector progressista català que reclamava més atribucions per als ajuntaments i diputacions. Van sorgir moviments populars (bullangues) i aixecaments (la Jamància), entre 1835 i 1843 contra el centralisme. La reacció del govern central va ser augmentar el centralisme.

les propostes foralistes carlines

El carlisme amb forces seguidors a Catalunya sobretot en l'àmbit rural, defensava el retorn de les institucions tradicionals a Catalunya i la seva particularitat.Van presentar la monarquia dels hereus de Carles Maria Isidre com la que restabliria els "furs i les llibertats" perdudes el 1714.

2. Els primers moviments anticentralistes

el progressime radical

EL FEDERALIsME

A mitjans del segle XIX les idees federalistes es van escampar per Catalunya, sobretot en els medis urbans, de la mà d'Abdó Terradas.El seu màxim representant a Espanya, Pi i Margall, defensava que l'Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntaria dels diferents pobles o regions de la Península. Per aconseguir aquest idea d'Estat, el 1869 un grup de federals catalans i altres representants de l'antiga Corona d'Aragó van firmar el PACTE DE TORTOSA. Durant la Restauració, els republicans van continuar treballant, però hi havia punts de vista diferents en el tema català: els catalans el 1883 van presentar un projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola; en canvi des de Madrid es va posar l'accent en la problemàtica social i no tant en la República Federal.

Valentí Almirall i el Centre Català

1880

1883

1888

desaparició Centre Català

Segon Congrés Catalanista

Primer Congrés catalanista

Almirall pretenia agrupar tendències diverses com les federalistes o les sorgides de La Jove Catalunya.

El Centre Català va convocar el Segon Congrés. Va quedar inacabat per discrepàncies amb els diferents sectors.

Finalment l'oposició d'Almirall a l'Exposició Universal de 1888 per considerar-la massa monàrquica, va fer que perdés el poc suport que tenia de la burgesia.

3. El començament del catalanisme polític

1887

1881-1882

Escissió del Centre Català

Centre Català

Encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu i de crear nuclis propagandístics del catalanisme.

La idea d'Almirall de fer una organització interclassista que aplegués tots els corrents del catalanisme va ser inviable.

el Memorial de greuges

La lliga de catalunya

1887

1888

Missatge a la reina regent

Va ser una de les primeres iniciatives de la Lliga. Van entregar un missatge a la reina regent on demanaven l'autonomia de Catalunya.

Escissió i formació

Partit format per intel·lectuals del moment com Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba o Guimerà.

1889

1887-1888

La primera victòria del catalanisme

Creació ideari

Oficialitat de la llengua catalana.Defensa del dret civil català. Proteccionisme. Política exclusivament catalana.

Després d'una forta campanya, la Lliga va aconseguir que el govern central canvies la redació del Codi Civil.

el missatge a la reina regent

4. El catalanisme cONSERVADOR

A la decàda de 1890 van emergir les tendències del catalanisme conservador en contraposició del republicanisme federal, més progressita. El catalanisme conservador va manifestar una diversitat de formulacions.

EL catalanisme catòlic

Durant la implamentació de l'Estat liberal, bona part del clero català va optar pel carlisme i les idees més integristes i antiliberals. Amb la Restauració i després que la Santa Seu donés suport al regnat d'Alfons XII, van abandonar els plantejaments més radicals i es van integrar dins el liberalisme més conservador.En aquesta última etapa, va sorgir el VIGATANISME, un movient cultural i intel·lectual impulsat per membres de les institucions eclesiàstiques de Vic. Tenien la intenció de cristianitzar el catalanisme, un moviment que havia començat des de posicions laiques. Aquest catalanisme d'arrels cristianes tenia com a portaveu el bisbe de Vic, Torres i Bages. El 1892 va escriure La tradició catalana.

La Unió Catalanista

L'any 1891 membres de la Lliga de Catalunya van proposar de crear una entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals. Així és com es va constituir la Unió Catalanista com a federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions catalanistes. La finalitat d'aquesta entitat era propagar les idees regionalistes i elaborar un programa comú.

La Unió Catalanista i les bases de manresa

La Unió Catalanista va aconseguir una gran amplitud geogràfica que afavoria la difusió de les seves idees. La base de l'entitat eren sobretot propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals. L'únic punt feble de la Unió era que una part dels membres volia participar en les eleccions i l'altra no. Un dels primers actes de la Unió Catalanista va ser la celebració d'una assemblea de delegats a Manresa el 1892. Allà es va aprovar un programa polític, conegut popularment com les BASES DE MANRESA.

VíDEO

5. EL CATALANISME COM A REGENERACIONISME

Al darrer terç del XIX el moviment catalanista va anar més enllà de les reivindicacions lingüístiques i literàries i va adoptar un caire polític que reivindicava el particularisme català i demanava l'autogovern.

L'oportunitat política

El desastre del 98 va fer palesa la ineficacia dels partits dinàstics per dirigir la política espanyola. Aquesta incapacitat va afavorir el catalanisme (líders consolidats, doctrina i mobilització social) Una nova generació d'intel·lectuals i activistes va apostar per presentar-se a les eleccions per accedir a l'autonomia.

Unió Regionalista i Centre nacional català

El 1899, després de la protesta del Tancament de Caixes, els representants polítics de la burgesia van crear el grup polític Unió Regionalista.Paral·lelament, el grup que publicava La Veu de Catalunya va fundar el Centre Nacional Català (1900).

+ INFO

La Lliga Regionalista

L'èxit electoral de la candidatura unitària va afavorir que la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català es fusionessin en un sol partit i sorgis un nou partit polític: la LLIGA REGIONALISTA (1901).Aquest nou partit va consolidar la força electoral del catalanisme i va començar a tenir un paper important a les eleccions municipals, però també a les estatals (que estaven en ple regeneracionisme). A principis del segle XX, el joc polític a Catalunya ja no era entre conservadors i liberals, si no entre republicans i catalanistes. La Lliga va començar com un partit d'industrials, comercians i professionals de Barcelona, però aviat va saber difondre les seves idees i va calar entre propietaris agraris de comarques.

L'evolució del catalanisme fins el 1901

1891

1882

1900

Unió catalanista

centre nacional català

centre català

V. Almirall. Memorial de greuges

escissió Unió catalanista. favorables intervenció política

bases de manresa

1887

1901

1899

lliga de catalunya

Lliga Regionalista

Unió regionalista

escissió Centre CatalàMissatge a la Reina Regent

fusió Unió Regionalista i Centre Nacional Català

portaveus polítics burgesia

Resum tema

Sección

Cita

Texto/Imagen 1

Texto/Imagen 2

Texto 1

Texto 2

Video

Proceso

Cronología

Mapa

Versus

El 1858 és l’any en què un grup d’intel·lectuals —entre ells Víctor Balaguer— proposa i impulsa la restauració dels Jocs Florals. És l’any de la convocatòria oficial: es redacten les bases, es forma el primer jurat i l’Ajuntament accepta la iniciativa. ​El 1858 és l’any de creació o restauració “administrativa” del certamen. --------------------------------------------------------------------------- El 1859 és el primer concurs efectiu, amb poetes participants, jurat i cerimònia pública, se celebra l’1 de maig de 1859 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.