La hidrosfera
Professor: Pere Castell Geografia i història
1. La hidrosfera. Les aigües marines.
La hidrosfera és el conjunt d’aigües que formen els mars i els oceans, els rius, els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua de l’atmosfera. L’aigua, com ja saps, és la substància més abundant de la Terra i es pot trobar en estat sòlid, líquid i gasós. La salada representa un 97,21% i la dolça només un 2,79 %. Forma part d’un procés circulatori (cicle de l’aigua) i és imprescindible per a la vida.
La vida a la Terra és possible gràcies a les privilegiades característiques d’aquest planeta, una de les quals és l’existència d’aigua a la seva superfície.
L’aigua és la substància més abundant a la superfície terrestre. Per això, des de l’espai la Terra es veu d’un color blau intens.
La hidrosfera és el mantell d’aigua que envolta el globus terraqüi i que en cobreix , aproximadament, les tres quartes parts de la superfície.
La major part de l’aigua del planeta és salada i es troba als oceans i als mars. Un oceà és una gran massa d’aigua salada que separa continents: els més grans de la Terra són: el Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic. Els mars són la prolongació dels oceans a les zones més properes als continents, com ara el Cantàbric o el Carib. Es diferencien un poc de la resta de masses d’aigua pel seu color, grau de salinitat, temperatura…
2. Les aigües continentals.
L’aigua dolça del planeta es reparteix entre els llacs, les aigües subterrànies, els rius, la humitat del sòl, els icebergs, les glaceres i l’atmosfera.
Els llacs són masses d’aigua dipositades permanentment en depressions.
Els rius són corrents continus d’aigua. La quantitat d’aigua que porta un riu és el cabal. El règim d’un riu són les variacions que experimenta el cabal al llarg de l’any. Si el riu té un règim pluvial, les aigües procedeixen principalment de les pluges. Si el riu té un règim nival, l’aigua procedeix majoritàriament de la fosa de la neu. El riu, durant el seu curs, des que neix fins que desemboca, fa diversos treballs: erosió, transport i sedimentació.
A Mallorca no hi ha rius, però tenim moltes aigües subterrànies que aprofitem gràcies a fonts o a extraccions que fem del subsòl (pous).
3. El problema de l'aigua.
Del 2,79% d’aigua dolça de la superfície terrestre, només el 0,64% és aigua subterrània o superficial, és a dir, apta per al consum humà. L’aigua és un recurs escàs i les necessitats cada vegada són majors. Actualment, gairebé el 40% de la població mundial té problemes d’aigua.
Cada vegada hi ha més problemes de proveïment d’aigua dolça, perquè:
a.- En augmentar la població mundial, les necessitats d’aigua potable són més grans.
b.- L’agricultura i la industria consumeixen molta aigua.
c.- Com a conseqüència del canvi climàtic cada vegada plou menys.
d.- Hi ha una sobreexplotació i contaminació dels aqüífers.
Hi ha multitud de problemes relacionats amb l’aigua del Planeta: la pluja àcida, la salinització dels aqüífers, la contaminació de l'aigua...
4. Mars, rius i llacs dels continents.
La major part de la superfície terrestre és coberta pels mars i pels oceans (aproximadament, ¾ parts d’aigua). Els continents i grans arxipèlags separen les principals masses d’aigua en cinc parts : Pacífic, Atlàntic, Índic, Àrtic i Antàrtic. Les aigües dels oceans i dels mars estan sempre en moviment a causa de l’acció de les ones, les marees i els corrents marins. Les ones són ondulacions que es produeixen quan el vent agita la superfície dels mars i dels oceans. Les marees són pujades i baixades del nivell de les aigües del mar provocades, bàsicament, per l’atracció de la Lluna sobre les aigües dels oceans i dels mars.
Els corrents marins són com grans rius però que circulen pels oceans. L’aigua dels corrents i l’aigua de la resta del mar no es barreja perquè són diferents en temperatura, densitat i salinitat.
5. Els rius d'Europa i de la Península.
A Europa podem trobar tres tipus de rius: els continentals (com ara el Dnièper i el Don), els oceànics (com Garona, Loira i Elba) i els mediterranis (com ara l’Ebre, el Roine, el Po i el Túria). La quantitat d’aigua que duen (cabal) I les seves variacions estacionals depenen de la pluviositat dels llocs per on recolleixen aigua. Per exemple: un riu mediterrani, du molt d’aigua a la tardor I a la primavera (pluges) , però el seu cabal minva molt a l’estiu (sequera).Els rius peninsulars es classifiquen segons el mar o l’oceà en què desemboquen: - Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de corrent fort, i desemboquen al mar Cantàbric.
- Els rius del vessant atlàntic són rius llargs que desemboquen a l’Atlàntic i tenen molts afluents. En general són cabalosos però pateixen estiatges a l’estiu.
- Els rius del vessant mediterrani, excepte l’Ebre, són curts, de poc cabal i irregulars. Pateixen crescudes a la primavera i a la tardor i estiatges a l’estiu.