El català
El català es una llengua que es parla en Cataluña y en part de la comunitat Valenciana, es una llengua romanica, parlada per deu milions de persones.
On i cuants el parlà
El català es xerrat per unes deu milions de persones, xarrada en Cataluña, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Aragó, el Rosellón y la ciutat sarda de Alguer, ací como en la Comunidad Valenciana i la comarca murciana de El Carche
Claudio
La institulització del català
A principis de segle XX, a Catalunya el catalanisme polític va reivindicar l'ensenyament de la llengua catalana i el seu ús en l'Administració. Des de les institucions de poder local que va controlar i, especialment, des de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba va donar un gran suport institucional a l'català amb la creació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i de la seva Secció Filològica, el primer president va ser el mallorquí Mn. Antoni M. Alcover, l'impulsor de el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i de l'Diccionari català-valencià-balear (1926-1962), obra cabdal de la lexicografia catalana. El suport de Prat de la Riba i de l'Institut van permetre la institucionalització de la tasca realitzada per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930 (normes ortogràfiques, gramàtica, diccionari), amb la qual el català es va dotar d'una normativa unificada i moderna.
La Constitució republicana de 1931 i l'Estatut d'autonomia de 1932 van permetre a Catalunya recuperar la Generalitat, que el català fos declarada llengua oficial i la realització d'una activa política de suport al seu ensenyament. Les Illes Balears i les terres valencianes, en canvi, no van arribar a veure aprovats els seus estatuts d'autonomia.
stefan
La seua historia
Els primers testimonis de català escrit són del segle IX, encara que el primer document considerat literari en català són les Homilies d'Organyà, del segle XIII. Fins als segles XVI i XVII, quan comença el retrocés del català escrit enfront del castellà, la llengua catalana s'estén i la seva literatura es desenvolupa amb autors com ara Ramon Llull, Ramon Muntaner (s. XIII– s. XIV), Ausiàs March, Bernat Metge i Joanot Martorell (s. XV).
L'ús del català fou prohibit al Principat de Catalunya en el camp oficial des del Decret de Nova Planta (1716), al País Valencià (1707) i a Mallorca i Eivissa (1715). A Catalunya Nord ja s'havia aplicat una prohibició similar el 1700. Menorca va passar a sobirania britànica el 1713. Aquestes prohibicions van restar excepte breus períodes durant la primera i segona república espanyola als territoris catalans d'Espanya i fins a l'entrada dels diferents estatuts d'autonomia entre el 1978 i el 1983, excepte a la Franja.
saray
La dictatura i la persecució de la llengua
La dictadura i la persecució de la llengua
Entre els anys 1939 i 1975, durant la dictadura subsegüent a la Guerra Civil (1936-1939), la persecució de l'català va ser intensa i sistemàtica, sobretot durant els anys quaranta i cinquanta. El règim de Franco va prohibir l'ús de la llengua catalana a l'educació, en l'edició de llibres, diaris o revistes, la transmissió de telegrames i les converses telefòniques en català. És a dir, tant en els usos públics com en alguns estrictament privats. L'exhibició de pel·lícules era forçosament en castellà i el teatre únicament podia ser representat en aquesta llengua, l'única que podia ser utilitzada en les emissions de ràdio i de televisió. La documentació administrativa, notarial, judicial o mercantil era exclusivament en castellà, i la que es feia en català es considerava nul·la de ple dret. La senyalització viària i la comercial, la publicitat i, en general, tota la imatge exterior de país era en castellà. Durant la dècada dels cinquanta i dels seixanta, la forta immigració procedent de la resta d'Espanya -en uns moments en què cap dels territoris de llengua catalana disposava de recursos educatius ni de llibertats democràtiques- no va trobar massa oportunitats de conèixer i aprendre la llengua catalana, més enllà d'algunes iniciatives voluntaristes i semiclandestines.
Malgrat tot, la llengua catalana es va mantenir com a llengua de transmissió familiar, tant a Catalunya i les Illes Balears, com a la resta dels territoris de parla catalana. En aquest temps molts escriptors formats en l'època anterior, alguns d'ells des de l'exili, com Josep Carner, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Josep Vicenç Foix, Josep Pla, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Llorenç Villalonga, van escriure obres de gran relleu.
javier
Els nous reptes del segle XXI
Els nous reptes de segle XXI
El segle XXI situa la llengua catalana entre les 100 primeres llengües més parlades de l'món.
La presència social de la llengua catalana a Catalunya a l'inici de segle ha estat condicionada per dos fets notables: l'allau de població immigrada (el 2015 eren poc més d'1 milió de persones, el 13,7% de la població) i l'emergència de les tecnologies de la informació i la comunicació. El primer cas ha incidit en el grau de coneixement de l'català i en la necessitat de continuar treballant per generalitzar l'accés a el coneixement de la llengua a la població nouvinguda.
Pel que fa a el món digital, el català és present amb força en diferents entorns i xarxes. En un fenomen d'abast mundial, i tenint en compte les xifres de població catalanoparlant, és remarcable el posicionament i nivell d'ús de l'català dins de les tecnologies de la informació i la comunicació. Es podria destacar, per exemple, la Viquipèdia (versió catalana de la Wikipedia), que ja recull més de 1.000.000 d'articles; o Twitter, on és la 19a llengua més usada. El domini .cat -disponible des de 2005 gràcies a la mobilització de la societat civil- no ha parat de créixer: més de 50.000 webs amb aquest domini en l'any 2011.
En aquest començament de segle XXI, tot i el dinamisme lingüístic de la societat catalana, la llengua catalana segueix patint l'actitud obstruccionista de l'Estat espanyol en tots els territoris de parla catalana, com ho corrobora, per citar dos exemples, el fet que el català encara ara no sigui llengua oficial de la Unió Europea o que l'ús de l'català en les sentències judicials se situï en 2015 en un 8,4%.
leona
Caracteristiques
morfologia
vocalisme
gramatica
lexic
consonantisme
sistema d'escriptura
El català té algunes característiques lingüístiques que la fan diferent de les llengües romàniques del voltant, sorgides de l'evolució local i peculiar del llatí vulgar. Els trets següents són algunes de les mutacions del llatí que s'han esdevingut durant la consolidació del català, i també se'n mostrem altres trets generals.
alfabet i caracters
stefan
Els dialesctes del català
CaTALà oriental
CATALA OCCIDENTAL
claudio
Organitzacions que limiten la llengua
secretaria depolitica llingustica
La normalització lingüística del català és el procés de recuperació de la llengua catalana als territoris espanyols on es parla (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) des de la recuperació de la democràcia a l'Estat Espanyol. Andorra presenta una casuística similar a la del Principat de Catalunya. Aquest fet s'ha donat molt poc o no s'ha donat en altres territoris catalanoparlants com Catalunya del Nord, l'Alguer i la Franja de Ponent. La pèrdua d'ús del català té l'origen en la substitució lingüística patida per aquesta llengua a mans del francès a Catalunya Nord, per l'italià a l'Alguer i pel castellà a la resta de territoris. La substitució lingüística pel francès té l'origen en el Tractat dels Pirineus de 1659 i la del castellà comença en la promulgació dels decrets de Nova Planta el 1707 per al País Valencià, el 1715 per a les Balears i el 1716 per al Principat de Catalunya.
academia valenciana de la llengua catalana
iec
saray
Moltes gracies!
javier claudio leona saray stefan
el català
stefanchitu
Created on October 20, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Modern Presentation
View
Terrazzo Presentation
View
Colorful Presentation
View
Modular Structure Presentation
View
Chromatic Presentation
View
City Presentation
View
News Presentation
Explore all templates
Transcript
El català
El català es una llengua que es parla en Cataluña y en part de la comunitat Valenciana, es una llengua romanica, parlada per deu milions de persones.
On i cuants el parlà
El català es xerrat per unes deu milions de persones, xarrada en Cataluña, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Aragó, el Rosellón y la ciutat sarda de Alguer, ací como en la Comunidad Valenciana i la comarca murciana de El Carche
Claudio
La institulització del català
A principis de segle XX, a Catalunya el catalanisme polític va reivindicar l'ensenyament de la llengua catalana i el seu ús en l'Administració. Des de les institucions de poder local que va controlar i, especialment, des de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba va donar un gran suport institucional a l'català amb la creació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i de la seva Secció Filològica, el primer president va ser el mallorquí Mn. Antoni M. Alcover, l'impulsor de el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i de l'Diccionari català-valencià-balear (1926-1962), obra cabdal de la lexicografia catalana. El suport de Prat de la Riba i de l'Institut van permetre la institucionalització de la tasca realitzada per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930 (normes ortogràfiques, gramàtica, diccionari), amb la qual el català es va dotar d'una normativa unificada i moderna. La Constitució republicana de 1931 i l'Estatut d'autonomia de 1932 van permetre a Catalunya recuperar la Generalitat, que el català fos declarada llengua oficial i la realització d'una activa política de suport al seu ensenyament. Les Illes Balears i les terres valencianes, en canvi, no van arribar a veure aprovats els seus estatuts d'autonomia.
stefan
La seua historia
Els primers testimonis de català escrit són del segle IX, encara que el primer document considerat literari en català són les Homilies d'Organyà, del segle XIII. Fins als segles XVI i XVII, quan comença el retrocés del català escrit enfront del castellà, la llengua catalana s'estén i la seva literatura es desenvolupa amb autors com ara Ramon Llull, Ramon Muntaner (s. XIII– s. XIV), Ausiàs March, Bernat Metge i Joanot Martorell (s. XV). L'ús del català fou prohibit al Principat de Catalunya en el camp oficial des del Decret de Nova Planta (1716), al País Valencià (1707) i a Mallorca i Eivissa (1715). A Catalunya Nord ja s'havia aplicat una prohibició similar el 1700. Menorca va passar a sobirania britànica el 1713. Aquestes prohibicions van restar excepte breus períodes durant la primera i segona república espanyola als territoris catalans d'Espanya i fins a l'entrada dels diferents estatuts d'autonomia entre el 1978 i el 1983, excepte a la Franja.
saray
La dictatura i la persecució de la llengua
La dictadura i la persecució de la llengua Entre els anys 1939 i 1975, durant la dictadura subsegüent a la Guerra Civil (1936-1939), la persecució de l'català va ser intensa i sistemàtica, sobretot durant els anys quaranta i cinquanta. El règim de Franco va prohibir l'ús de la llengua catalana a l'educació, en l'edició de llibres, diaris o revistes, la transmissió de telegrames i les converses telefòniques en català. És a dir, tant en els usos públics com en alguns estrictament privats. L'exhibició de pel·lícules era forçosament en castellà i el teatre únicament podia ser representat en aquesta llengua, l'única que podia ser utilitzada en les emissions de ràdio i de televisió. La documentació administrativa, notarial, judicial o mercantil era exclusivament en castellà, i la que es feia en català es considerava nul·la de ple dret. La senyalització viària i la comercial, la publicitat i, en general, tota la imatge exterior de país era en castellà. Durant la dècada dels cinquanta i dels seixanta, la forta immigració procedent de la resta d'Espanya -en uns moments en què cap dels territoris de llengua catalana disposava de recursos educatius ni de llibertats democràtiques- no va trobar massa oportunitats de conèixer i aprendre la llengua catalana, més enllà d'algunes iniciatives voluntaristes i semiclandestines. Malgrat tot, la llengua catalana es va mantenir com a llengua de transmissió familiar, tant a Catalunya i les Illes Balears, com a la resta dels territoris de parla catalana. En aquest temps molts escriptors formats en l'època anterior, alguns d'ells des de l'exili, com Josep Carner, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Josep Vicenç Foix, Josep Pla, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Llorenç Villalonga, van escriure obres de gran relleu.
javier
Els nous reptes del segle XXI
Els nous reptes de segle XXI El segle XXI situa la llengua catalana entre les 100 primeres llengües més parlades de l'món. La presència social de la llengua catalana a Catalunya a l'inici de segle ha estat condicionada per dos fets notables: l'allau de població immigrada (el 2015 eren poc més d'1 milió de persones, el 13,7% de la població) i l'emergència de les tecnologies de la informació i la comunicació. El primer cas ha incidit en el grau de coneixement de l'català i en la necessitat de continuar treballant per generalitzar l'accés a el coneixement de la llengua a la població nouvinguda. Pel que fa a el món digital, el català és present amb força en diferents entorns i xarxes. En un fenomen d'abast mundial, i tenint en compte les xifres de població catalanoparlant, és remarcable el posicionament i nivell d'ús de l'català dins de les tecnologies de la informació i la comunicació. Es podria destacar, per exemple, la Viquipèdia (versió catalana de la Wikipedia), que ja recull més de 1.000.000 d'articles; o Twitter, on és la 19a llengua més usada. El domini .cat -disponible des de 2005 gràcies a la mobilització de la societat civil- no ha parat de créixer: més de 50.000 webs amb aquest domini en l'any 2011. En aquest començament de segle XXI, tot i el dinamisme lingüístic de la societat catalana, la llengua catalana segueix patint l'actitud obstruccionista de l'Estat espanyol en tots els territoris de parla catalana, com ho corrobora, per citar dos exemples, el fet que el català encara ara no sigui llengua oficial de la Unió Europea o que l'ús de l'català en les sentències judicials se situï en 2015 en un 8,4%.
leona
Caracteristiques
morfologia
vocalisme
gramatica
lexic
consonantisme
sistema d'escriptura
El català té algunes característiques lingüístiques que la fan diferent de les llengües romàniques del voltant, sorgides de l'evolució local i peculiar del llatí vulgar. Els trets següents són algunes de les mutacions del llatí que s'han esdevingut durant la consolidació del català, i també se'n mostrem altres trets generals.
alfabet i caracters
stefan
Els dialesctes del català
CaTALà oriental
CATALA OCCIDENTAL
claudio
Organitzacions que limiten la llengua
secretaria depolitica llingustica
La normalització lingüística del català és el procés de recuperació de la llengua catalana als territoris espanyols on es parla (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) des de la recuperació de la democràcia a l'Estat Espanyol. Andorra presenta una casuística similar a la del Principat de Catalunya. Aquest fet s'ha donat molt poc o no s'ha donat en altres territoris catalanoparlants com Catalunya del Nord, l'Alguer i la Franja de Ponent. La pèrdua d'ús del català té l'origen en la substitució lingüística patida per aquesta llengua a mans del francès a Catalunya Nord, per l'italià a l'Alguer i pel castellà a la resta de territoris. La substitució lingüística pel francès té l'origen en el Tractat dels Pirineus de 1659 i la del castellà comença en la promulgació dels decrets de Nova Planta el 1707 per al País Valencià, el 1715 per a les Balears i el 1716 per al Principat de Catalunya.
academia valenciana de la llengua catalana
iec
saray
Moltes gracies!
javier claudio leona saray stefan