El secret de l'èxit
«A en Joan no li agradava com sonava “Invencibles”, deia que semblava Bola de Drac», diu l’Èric de cop i volta, rient, per fer emprenyar el seu amic, que se’l mira sorprès de ser el blanc d’aquest dard.
«Això ho deia a les primeres maquetes! A mi m’encanta
“Invencibles”!», respon en Joan.
És l’enèsima burxada d’una llista llarguíssima, però tots dos saben que en vindran més, d’anada i de tornada, perquè fa trenta anys que se’n llancen. La seva relació és així: burxar, riure... De fet, aquest dard té una mala baba particular per què li retreu que no veiés clara una cançó que acumula més de vuit milions de reproduccions sumant les de Spotify i YouTube i que, a sobre, és un cant a l’amistat —a la seva!— passada pel filtre «catarra». A mesura que els vaig coneixent més, em fa l’efecte que se m’escapen menys coses —tot i que encara són moltes— i, de retruc, entenc més la Roser. Santa Paciència.
La teoria —i el diccionari de l’Institut d’Estudis Cata lans— diu que l’amistat és el «lligam afectuós entre dues per sones» o «l’afecció d’una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l’amor sexual». Aquesta n’és la defini ció literal, freda i sense emocions, però durant aquestes tres dècades, en Joan i l’Èric
El secret de l'èxit
agafar volada un cop van llançar el disc.
«Tokyo» va ser el primer single, però el de debò va ser
«Vull estar amb tu», una cançó que, encara que sembli mentida, va anar d'un pèl que no entra al disc. Ja hem explicat que, al final de la Gira Bandarra, en l’assaig d’un concert a Valèn cia, van sorgir quatre acords mal comptats que eren l’embrió d’aquest tema. De nou, en Joan, com ja havia passat amb «Je nifer», va començarne la lletra, si bé és cert que, aquesta ve gada —parafrasejant el malaurat José Sazatornil fent de Jau me Canivell a La escopeta nacional, de Berlanga— no va necessitar fotre’s una pera. O això és el que diu, ves a saber. Cadascú s’inspira com pot. L’olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu, els plats del sopar que ningú té el valor de rentar. I penso en tu, a cada moment,
des que el sol treu el cap pel Tagamanent.
I ja està. No hi havia res més. Quatre línies, una idea, qua tre acords i molt paper en blanc. A mesura que el disc avança va, «Vull estar amb tu» quedava enrere. Estava aparcada. Un dia, gairebé per casualitat, li van ensenyar la idea al seu pro ductor, en David Rosell. La va veure tan clara que els va ani mar a acabarla per inclourela al disc. Però anaven molt jus tos de temps. Tant que, a l’hora d’entrar a l’estudi de gravació, encara no estava enllestida. Li faltaven —com
l’han explorat i modelat al seu gust, dia a dia, mentre feien plegats els camins de la infantesa, l’adolescència i la maduresa per convertirse en una societat invencible. Són socis, companys, amics i germans. S’estimen molt. Junts no hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes ni temors,
no hi ha principis ni finals.
Amb tu me’n vaig allà on em porti el vent,
l’un al costat de l’altre som més forts i més valents. Amb tu me’n vaig i escapem d’aquest present
que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens.
«I la Rous també, eh! Tenim el mateix tracte entre nos altres! Som tres!», diuen rient mentre li fan manyagueries i ella els pica la cama carinyosament abans de confessar com li va arribar a tocar la relació que tenien tots dos quan van for mar el grup, el setembre del 2010. Ho explicarem més enda vant. Però no ens desviem, ara. «Invencibles», segons coinci deixen tots tres, era un senzill tapat. I m’ho han de passar per la traductora perquè no estic avesat a l’argot; és un tema que tenia prou entitat per funcionar com un senzill, tot i que no el van publicar com a tal, sinó que tot sol va
La data d’entrega del disc cada vegada estava més a prop i
«Vull estar amb tu» tenia un peu i mig fora de Postals. Per acabarho d’adobar, la Roser havia llogat un contrabaix i, per contracte, l’havia de tornar. Només els faltava això, ara, quedarse sense instruments. Com que no se’n sortien, però seguien encaparrats a incloure el tema, van prendre la següent decisió: gravar totes les notes per separat, d’una en una, i des prés afegirles manualment en un treball reservat als millors orfebres del so. Tot i això, continuava faltantlos la inspiració per resoldre el problema, i el dia del peti qui peti se’ls va tirar a sobre: encara no tenien els deures fets i havien d’entregar l’original amb
aquell qui diu— dues frases, i no hi havia manera de trobar-les.Estaven bloquejats. Res no els agradava. Res no quadrava amb la mètrica. Res no sonava com volien. Per si no fos prou, el temps els apres sava i això els va donar la inestimable oportunitat de baixar un graó més de la cargolada escala del pànic, que és aquella que connecta el seny amb la follia passant per l’espiral de l’an goixa i el terror extrem. Quan el bloqueig va esdevenir deses peració, van demanar ajuda als amics, a qui van convocar en una mena de sessió de pluja d’idees per trobar la fórmula que els tragués de l’atzucac. Va funcionar? D’aquella manera.
Component «Vull estar amb tu», temporada 20122013.
Dibuix fet per en Joan durant la gravació de Postals als estudis de Can Pardaler de Taradell, temporada 2012 - 2013.
Composició del tros del canvi de la cançó «Vull estar amb tu» que tant ens va fer suar.
Què hauria passat si no s’haguessin entossudit a incloure
«Vull estar amb tu» a Postals? Mai no ho sabrem. Com tam poc no sabrem què hauria passat si haguessin aconseguit fer el videoclip amb la primera idea que van tenir. «Volíem que el protagonitzessin en Joel Joan i en Jordi Sánchez, com a Plats bruts, però no va poder ser», apunten. Ara bé, s’ha de dir que l’alternativa no va anar pas malament, ans al contrari: van gravarlo a la platja, a Badalona, a les instal·lacions de La Donzella de la Costa, acompanyats, entre d’altres, per Nyan dú, Buhos, Bonobos, en Quim Masferrer, la Xantal Llavina, en Tomàs Molina, l’Elisenda Roca i en Xavier Pérez Esquer do. Avui, al compte de YouTube d’Els Catarres, suma més de sis milions de reproduccions.
La irrupció de «Vull estar amb tu» com a número u de les llistes musicals del país va ser una mena de desllorigador que va contribuir a normalitzar, de nou, la presència de la música en català. Si més no, és el que diuen els que en saben. Nosal tres, aquí, podem explicar com ho van aconseguir. Per ferho, hem de tornar a l’inici de tot: a la xoni de Castefa. «Estàvem ratllats perquè no va sonar mai “Jenifer” a les llistes. Res. Tothom la coneixia, sí. Sonava a la ràdio, d’acord, però com a anècdota residual. Perquè ens entenguem: era un tema underground, que fugia de la promoció habitual», relata en Joan. Al cap d’un any, al 2012, tots tres tenien clar que això no es
totes les cançons enllestides i preparades per produir les còpies que sortirien al mercat.
«Em vaig llevar d’hora i me’n vaig anar a l’estudi tot sol. Era l’última oportunitat —explica l’Èric—. Em vaig asseure
amb un paper i un bolígraf i em vaig posar a escriure. No sé com, però, al final, me’n vaig sortir. Ho vam enregistrar i vam entregar el màster al límit. Molt al límit. Potser massa i tot», diu amb el somriure orgullós que posem tots quan recor dem que, de vegades, ens en sortim a base de pixar sang i suar tinta.
Però quina és la part de la lletra que no aconseguien treure? La resposta és aquest tros de pont —de nou, argot musical— que, quan l’escolteu, farà que el vostre lligam amb la cançó sigui especial, diferent del que era fins ara, com si compartíssiu amb la Roser, en Joan i l’Èric un secret amagat a la vista de tothom:
La teva veu comença el dia, la promesa d’una alegria
que viu entre els teus gestos quotidians.
Em quedaré amb tu per sempre, a la vora de la primavera
que desplegues, generosa, a cada pas.
«Van triar “Rock’n’Roll” cançó de l’estiu de TV3 i de Ca talunya Ràdio. Ens va anar molt bé. Va ajudarnos molt», ex plica l’Èric.
«En parlava molta gent. Ens van explicar que era la cam panya d’estiu en què havien participat més persones», diu la Roser.
«Enviaven vídeos casolans de la família ballant i la tele els triava, editava i muntava per posarlos a les cortinetes amb la nostra cançó», afegeix en Joan.
podia tornar a repetir, així que la Roser i ell se’n van anar a veure el cap de programes de Ràdio Flaixbac, en Didier Auzy. «Vam ensenyarli “Tintin” per provar sort i saber si aquesta sí que podria posarla a la ràdio. Ens va contestar que ho veia difícil. Així que vam passar al pla B. En Joan li va dir: “Tenim tancats molts concerts: tocarem a la Mercè, a l’Acús tica de Figueres... Si sumem tota la gent que hi pot anar són aproximadament cent mil persones. Et proposem el següent: fes sonar la cançó de ‘Tintin’ dins d’un anunci de la nostra gira i, a canvi, nosaltres, a cada concert, abans de sortir a l’escenari, posarem de franc una falca de Ràdio Flaixbac que sentiran aquestes cent mil persones”. En Didier ho va acceptar i, grà cies a això, vam teixir una bona relació. Aquest fet segura ment ens va obrir algunes portes perquè, més endavant, ve iessin amb més bons ulls “Vull estar amb tu”», recorden.
Didier Auzy: No ho havíem fet mai, però va ser màgic. Són uns dels responsables del renaixement de la música en català i ja els trobem a faltar.
Per tant, l’èxit de «Vull estar amb tu» seria impossible sense «Tintin», «Jenifer» i la ràdio. Sempre la ràdio. Més enllà d’això, hi va haver un altre factor que va acabar de catapul tarlos i posicionarlos en el panorama musical del país: TV3.
Començant a compondre «Tintin».
Primeres idees. Any 2012.
La van presentar en directe el 26 de juny de 2013 al ja desaparegut Divendres, presentat per en Xavi Coral. Com acostuma a passar amb les cançons d’estiu, van variar molt lleugerament la lletra per tal de donarli el toc estiuenc defini tiu. Així doncs, si a l’original, la tornada deia així: Deixa que et canti una cançó, uo, uo!
Una cançó per al somriure més bonic d’aquesta nit. Oh, uo, uo!
Que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
havien d’estar: tenien una banda, un xou ben parit, un representant que guiava la seva carrera i, sobretot, l’actitud professional que exigeix el món de la mú sica. Què més podien demanar? Doncs que la vida fos sim plement bonica sense que això comportés l’obligació també de ser complicada, com canten Els Pets.
L’adaptació estiuenca feia d’aquesta manera:
Deixa que et canti una cançó, uo, uo!
Una cançó per al somriure més bonic d’aquest estiu. Oh, uo, uo!
Quan sents el sol ets la calor que mou el món.
Ara bé, el que ningú no sap és que TV3 tenia sobre la taula dues opcions per triar: una era «Rock’n’Roll» i l’altra, «Vull estar amb tu». Sigui com sigui, amb Postals van aconseguir ser número u a Flaixbac, ser portada de l’Enderrock, ser cançó de l’estiu a TV3 i Catalunya Ràdio, multiplicar per tres els discos que havien venut amb Cançons 2011, batre tots els rècords als premis Enderrock, emportantse’n cinc de cop i que la gent estigués disposada a pagar una entrada per veure’ls en concert, per citar només algunes de les moltes fites que ana ven sumant. Lluís Gendrau (Enderrock): Postals va ser la
consolidació del gr up. Els Catar res van demostrar que anaven molt més enllà de l’èxit de «Jenifer».
Eren els fruits de les decisions que havien pres quan es van adonar que el projecte trontollava perquè no tenia una base sòlida. Van arriscar, van invertir i van encertar. Eren qui volien ser i estaven on
2013 Backstage + Unplugged
1) «La noia de la plaça», improvisada des d’una barca del Club de rem de Badalona. Com que feia poc temps que havíem gravat
el videoclip de «Vull estar amb tu» a La Donzella de la Costa de Badalona, vam pensar que seria bona idea fer una sessió de fotos seguint la mateixa temàtica marinera.
En Joan en aquells temps vivia a Badalona
i coneixia gent del Club de rem. Les onades i
els corrents del mar feien difícil la sessió de fotos, però entre foto i foto passàvem l’estona tocant
i cantant.
2) Escenes habituals dins dels nostres camerinos.
2013 Videoclips de Postals
Aquí us deixem la llista de reproducció dels videoclips que vam publicar amb el disc Postals:
1 «Vull estar amb tu» (realitzat per en Pol Aregall)
2 «Rock’n’Roll» (realitzat per Els Catarres)
3 «La porta del cel» (realitzat per en Pol Aregall i l’Èric Vergés)
ELS CATARRES X: El secret de l'èxit
Èlia Gea
Created on October 18, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Essential Dossier
View
Essential Business Proposal
View
Essential One Pager
View
Akihabara Dossier
View
Akihabara Marketing Proposal
View
Akihabara One Pager
View
Vertical Genial One Pager
Explore all templates
Transcript
El secret de l'èxit
«A en Joan no li agradava com sonava “Invencibles”, deia que semblava Bola de Drac», diu l’Èric de cop i volta, rient, per fer emprenyar el seu amic, que se’l mira sorprès de ser el blanc d’aquest dard. «Això ho deia a les primeres maquetes! A mi m’encanta “Invencibles”!», respon en Joan. És l’enèsima burxada d’una llista llarguíssima, però tots dos saben que en vindran més, d’anada i de tornada, perquè fa trenta anys que se’n llancen. La seva relació és així: burxar, riure... De fet, aquest dard té una mala baba particular per què li retreu que no veiés clara una cançó que acumula més de vuit milions de reproduccions sumant les de Spotify i YouTube i que, a sobre, és un cant a l’amistat —a la seva!— passada pel filtre «catarra». A mesura que els vaig coneixent més, em fa l’efecte que se m’escapen menys coses —tot i que encara són moltes— i, de retruc, entenc més la Roser. Santa Paciència. La teoria —i el diccionari de l’Institut d’Estudis Cata lans— diu que l’amistat és el «lligam afectuós entre dues per sones» o «l’afecció d’una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l’amor sexual». Aquesta n’és la defini ció literal, freda i sense emocions, però durant aquestes tres dècades, en Joan i l’Èric
El secret de l'èxit
agafar volada un cop van llançar el disc. «Tokyo» va ser el primer single, però el de debò va ser «Vull estar amb tu», una cançó que, encara que sembli mentida, va anar d'un pèl que no entra al disc. Ja hem explicat que, al final de la Gira Bandarra, en l’assaig d’un concert a Valèn cia, van sorgir quatre acords mal comptats que eren l’embrió d’aquest tema. De nou, en Joan, com ja havia passat amb «Je nifer», va començarne la lletra, si bé és cert que, aquesta ve gada —parafrasejant el malaurat José Sazatornil fent de Jau me Canivell a La escopeta nacional, de Berlanga— no va necessitar fotre’s una pera. O això és el que diu, ves a saber. Cadascú s’inspira com pot. L’olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu, els plats del sopar que ningú té el valor de rentar. I penso en tu, a cada moment, des que el sol treu el cap pel Tagamanent. I ja està. No hi havia res més. Quatre línies, una idea, qua tre acords i molt paper en blanc. A mesura que el disc avança va, «Vull estar amb tu» quedava enrere. Estava aparcada. Un dia, gairebé per casualitat, li van ensenyar la idea al seu pro ductor, en David Rosell. La va veure tan clara que els va ani mar a acabarla per inclourela al disc. Però anaven molt jus tos de temps. Tant que, a l’hora d’entrar a l’estudi de gravació, encara no estava enllestida. Li faltaven —com
l’han explorat i modelat al seu gust, dia a dia, mentre feien plegats els camins de la infantesa, l’adolescència i la maduresa per convertirse en una societat invencible. Són socis, companys, amics i germans. S’estimen molt. Junts no hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes ni temors, no hi ha principis ni finals. Amb tu me’n vaig allà on em porti el vent, l’un al costat de l’altre som més forts i més valents. Amb tu me’n vaig i escapem d’aquest present que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens. «I la Rous també, eh! Tenim el mateix tracte entre nos altres! Som tres!», diuen rient mentre li fan manyagueries i ella els pica la cama carinyosament abans de confessar com li va arribar a tocar la relació que tenien tots dos quan van for mar el grup, el setembre del 2010. Ho explicarem més enda vant. Però no ens desviem, ara. «Invencibles», segons coinci deixen tots tres, era un senzill tapat. I m’ho han de passar per la traductora perquè no estic avesat a l’argot; és un tema que tenia prou entitat per funcionar com un senzill, tot i que no el van publicar com a tal, sinó que tot sol va
La data d’entrega del disc cada vegada estava més a prop i «Vull estar amb tu» tenia un peu i mig fora de Postals. Per acabarho d’adobar, la Roser havia llogat un contrabaix i, per contracte, l’havia de tornar. Només els faltava això, ara, quedarse sense instruments. Com que no se’n sortien, però seguien encaparrats a incloure el tema, van prendre la següent decisió: gravar totes les notes per separat, d’una en una, i des prés afegirles manualment en un treball reservat als millors orfebres del so. Tot i això, continuava faltantlos la inspiració per resoldre el problema, i el dia del peti qui peti se’ls va tirar a sobre: encara no tenien els deures fets i havien d’entregar l’original amb
aquell qui diu— dues frases, i no hi havia manera de trobar-les.Estaven bloquejats. Res no els agradava. Res no quadrava amb la mètrica. Res no sonava com volien. Per si no fos prou, el temps els apres sava i això els va donar la inestimable oportunitat de baixar un graó més de la cargolada escala del pànic, que és aquella que connecta el seny amb la follia passant per l’espiral de l’an goixa i el terror extrem. Quan el bloqueig va esdevenir deses peració, van demanar ajuda als amics, a qui van convocar en una mena de sessió de pluja d’idees per trobar la fórmula que els tragués de l’atzucac. Va funcionar? D’aquella manera.
Component «Vull estar amb tu», temporada 20122013.
Dibuix fet per en Joan durant la gravació de Postals als estudis de Can Pardaler de Taradell, temporada 2012 - 2013.
Composició del tros del canvi de la cançó «Vull estar amb tu» que tant ens va fer suar.
Què hauria passat si no s’haguessin entossudit a incloure «Vull estar amb tu» a Postals? Mai no ho sabrem. Com tam poc no sabrem què hauria passat si haguessin aconseguit fer el videoclip amb la primera idea que van tenir. «Volíem que el protagonitzessin en Joel Joan i en Jordi Sánchez, com a Plats bruts, però no va poder ser», apunten. Ara bé, s’ha de dir que l’alternativa no va anar pas malament, ans al contrari: van gravarlo a la platja, a Badalona, a les instal·lacions de La Donzella de la Costa, acompanyats, entre d’altres, per Nyan dú, Buhos, Bonobos, en Quim Masferrer, la Xantal Llavina, en Tomàs Molina, l’Elisenda Roca i en Xavier Pérez Esquer do. Avui, al compte de YouTube d’Els Catarres, suma més de sis milions de reproduccions. La irrupció de «Vull estar amb tu» com a número u de les llistes musicals del país va ser una mena de desllorigador que va contribuir a normalitzar, de nou, la presència de la música en català. Si més no, és el que diuen els que en saben. Nosal tres, aquí, podem explicar com ho van aconseguir. Per ferho, hem de tornar a l’inici de tot: a la xoni de Castefa. «Estàvem ratllats perquè no va sonar mai “Jenifer” a les llistes. Res. Tothom la coneixia, sí. Sonava a la ràdio, d’acord, però com a anècdota residual. Perquè ens entenguem: era un tema underground, que fugia de la promoció habitual», relata en Joan. Al cap d’un any, al 2012, tots tres tenien clar que això no es
totes les cançons enllestides i preparades per produir les còpies que sortirien al mercat. «Em vaig llevar d’hora i me’n vaig anar a l’estudi tot sol. Era l’última oportunitat —explica l’Èric—. Em vaig asseure amb un paper i un bolígraf i em vaig posar a escriure. No sé com, però, al final, me’n vaig sortir. Ho vam enregistrar i vam entregar el màster al límit. Molt al límit. Potser massa i tot», diu amb el somriure orgullós que posem tots quan recor dem que, de vegades, ens en sortim a base de pixar sang i suar tinta. Però quina és la part de la lletra que no aconseguien treure? La resposta és aquest tros de pont —de nou, argot musical— que, quan l’escolteu, farà que el vostre lligam amb la cançó sigui especial, diferent del que era fins ara, com si compartíssiu amb la Roser, en Joan i l’Èric un secret amagat a la vista de tothom: La teva veu comença el dia, la promesa d’una alegria que viu entre els teus gestos quotidians. Em quedaré amb tu per sempre, a la vora de la primavera que desplegues, generosa, a cada pas.
«Van triar “Rock’n’Roll” cançó de l’estiu de TV3 i de Ca talunya Ràdio. Ens va anar molt bé. Va ajudarnos molt», ex plica l’Èric. «En parlava molta gent. Ens van explicar que era la cam panya d’estiu en què havien participat més persones», diu la Roser. «Enviaven vídeos casolans de la família ballant i la tele els triava, editava i muntava per posarlos a les cortinetes amb la nostra cançó», afegeix en Joan.
podia tornar a repetir, així que la Roser i ell se’n van anar a veure el cap de programes de Ràdio Flaixbac, en Didier Auzy. «Vam ensenyarli “Tintin” per provar sort i saber si aquesta sí que podria posarla a la ràdio. Ens va contestar que ho veia difícil. Així que vam passar al pla B. En Joan li va dir: “Tenim tancats molts concerts: tocarem a la Mercè, a l’Acús tica de Figueres... Si sumem tota la gent que hi pot anar són aproximadament cent mil persones. Et proposem el següent: fes sonar la cançó de ‘Tintin’ dins d’un anunci de la nostra gira i, a canvi, nosaltres, a cada concert, abans de sortir a l’escenari, posarem de franc una falca de Ràdio Flaixbac que sentiran aquestes cent mil persones”. En Didier ho va acceptar i, grà cies a això, vam teixir una bona relació. Aquest fet segura ment ens va obrir algunes portes perquè, més endavant, ve iessin amb més bons ulls “Vull estar amb tu”», recorden. Didier Auzy: No ho havíem fet mai, però va ser màgic. Són uns dels responsables del renaixement de la música en català i ja els trobem a faltar. Per tant, l’èxit de «Vull estar amb tu» seria impossible sense «Tintin», «Jenifer» i la ràdio. Sempre la ràdio. Més enllà d’això, hi va haver un altre factor que va acabar de catapul tarlos i posicionarlos en el panorama musical del país: TV3.
Començant a compondre «Tintin». Primeres idees. Any 2012.
La van presentar en directe el 26 de juny de 2013 al ja desaparegut Divendres, presentat per en Xavi Coral. Com acostuma a passar amb les cançons d’estiu, van variar molt lleugerament la lletra per tal de donarli el toc estiuenc defini tiu. Així doncs, si a l’original, la tornada deia així: Deixa que et canti una cançó, uo, uo! Una cançó per al somriure més bonic d’aquesta nit. Oh, uo, uo! Que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
havien d’estar: tenien una banda, un xou ben parit, un representant que guiava la seva carrera i, sobretot, l’actitud professional que exigeix el món de la mú sica. Què més podien demanar? Doncs que la vida fos sim plement bonica sense que això comportés l’obligació també de ser complicada, com canten Els Pets.
L’adaptació estiuenca feia d’aquesta manera: Deixa que et canti una cançó, uo, uo! Una cançó per al somriure més bonic d’aquest estiu. Oh, uo, uo! Quan sents el sol ets la calor que mou el món. Ara bé, el que ningú no sap és que TV3 tenia sobre la taula dues opcions per triar: una era «Rock’n’Roll» i l’altra, «Vull estar amb tu». Sigui com sigui, amb Postals van aconseguir ser número u a Flaixbac, ser portada de l’Enderrock, ser cançó de l’estiu a TV3 i Catalunya Ràdio, multiplicar per tres els discos que havien venut amb Cançons 2011, batre tots els rècords als premis Enderrock, emportantse’n cinc de cop i que la gent estigués disposada a pagar una entrada per veure’ls en concert, per citar només algunes de les moltes fites que ana ven sumant. Lluís Gendrau (Enderrock): Postals va ser la consolidació del gr up. Els Catar res van demostrar que anaven molt més enllà de l’èxit de «Jenifer». Eren els fruits de les decisions que havien pres quan es van adonar que el projecte trontollava perquè no tenia una base sòlida. Van arriscar, van invertir i van encertar. Eren qui volien ser i estaven on
2013 Backstage + Unplugged 1) «La noia de la plaça», improvisada des d’una barca del Club de rem de Badalona. Com que feia poc temps que havíem gravat el videoclip de «Vull estar amb tu» a La Donzella de la Costa de Badalona, vam pensar que seria bona idea fer una sessió de fotos seguint la mateixa temàtica marinera. En Joan en aquells temps vivia a Badalona i coneixia gent del Club de rem. Les onades i els corrents del mar feien difícil la sessió de fotos, però entre foto i foto passàvem l’estona tocant i cantant. 2) Escenes habituals dins dels nostres camerinos.
2013 Videoclips de Postals Aquí us deixem la llista de reproducció dels videoclips que vam publicar amb el disc Postals: 1 «Vull estar amb tu» (realitzat per en Pol Aregall) 2 «Rock’n’Roll» (realitzat per Els Catarres) 3 «La porta del cel» (realitzat per en Pol Aregall i l’Èric Vergés)