Presentació Imperi Carolingi (Noa F)

L' Imperi Carolingi

NOA.F

ELS REGNES:

El regne Germànic:

L’Imperi romà va entrar en una profunda crisi interna. La decadència econòmica va venir acompanyada d’inestabilitat política i social. Les legions ja no eren capaces de defensar les fronteres, i una sèrie de pobles, que vivien a l’altre costat del Rin i del Danubi, van començar a traspassar els límits de l’Imperi. Des del segle v, aquests pobles es van establir de forma permanet en diferents llocs de l’Europa occidental, i van adoptar la cultura romana i el cristianisme com a religió. Van formar regnes, en què les seues monarquies acaparaven el poder polític. Els visigots van establir el seu regne a Espanya, mentre que els francs ho van fer a França.

Regne dels francs i Carlemany

Al començament del segle VIII, els àrabs van conquerir el regne visigot d’Hispània i es van dirigir cap al nord, per a lluitar contra els francs i continuar expandint l’islam. Els reis francs a penes tenien poder, ja que vivien retirats i havien delegat el govern en uns funcionaris anomenats majordoms de palau. Carles Martell, va ser qui va dirigir l’exèrcit que derrotà els musulmans en la batalla de Poitiers, el 732. El seu fill Pipí es va fer consagrar nou rei el 751, amb l’aprovació del papa. La col·laboració entre els francs i el papat va culminar durant el regnat del fill i successor de Pipí, Carles. L’any 800, el papa va coronar Carles com a nou emperador romà d’ Occident. Va passar a la història com Carlemany, que significa ‘Carles el Gran’, i els seus descendents es van anomenar carolingis.

Organització territorial Carlemany

Carlemany va engrandir l’Imperi derrotant els saxons, àvars i musulmans, i va organitzar els seus territoris en: - Comtats, que eren districtes que administraven uns funcionaris anomenats comtes, que impartien justícia i cobraven impostos. --Marques, formades per territoris fronterers regits per un cap militar o marqués, que havia de protegir l’imperi dels enemics exteriors. Una d’aquestes era la Marca Hispànica, que estava al sud dels Pirineus i va ser l’origen dels comtats catalans.

Renaixement i divisió de L' Imperi Carolingi.

Carlemany va establir la seua cort a Aquisgrà (a l’ actual Alemanya). Sota la seua protecció, la cultura, en mans de l’Església, va viure una etapa d’esplendor coneguda com renaixement carolingi. Per a facilitar la labor dels copistes es va inventar un nou tipus de lletra, la minúscula, que encara usem hui. La unitat de l’Imperi no es va mantenir molt de temps. Lluís, fill de Carlemany, va dividir el regne entre els seus fills barons seguint un antic costum germànic. A la seua mort, els germans es van enfrontar en una guerra civil, que va acabar l’any 843 amb el tractat de Verdun, que va dividir l’Imperi en tres zones: l’oriental va correspondre a Lluís; l’occidental, a Carles, i el centre (un territori que s’estenia des del mar del Nord fins a Itàlia) quedava reservat per al germà major, Lotari. Després d’una època d’inestabilitat, que va durar prop d’un segle, a la zona occidental va sorgir el regne de França i a l’oriental el Sacre Imperi Romanogermànic.

Divisió de L' Imperi Carolingi.

Aquesta divisió va establir les bases del mapa d’Europa dels segles següents.

LLUÍS

CARLEMANY

PIPÍ

CARLES MARTELL

----------

----

----

----

LLUÍS

LOTARI

CARLES

----

Arbre genialògic:

L'ART

Dins de l'art destaquen els complexos palentins com el de Aquisgrà (Alemania) La famosa capella palatina, a Aquisgrà, es va construir entre els anys 790 i 805 i està molt influenciada per l’església bizantina de San Vitale de Ravenna. A més, destaca per l’alternança de colors en les dovelles dels arcs, que recorden la decoració de les arcuacions de la mesquita de Còrdova.

LLegir més

¡Fi!

NOA.F