el sexenni democràtic
04
Índex
3. La de la Primera República (1873-1974)
1. La Revolució Gloriosa (setembre de 1868)
Crisi política Crisi econòmica La Revolució Gloriosa
La proclamació de la I República Els quatre governs de la República Els problemes de la República El Cantonalisme
2. El govern provisional i la monarquia d'Amadeu I (1868-1873)
4. La fi de l'experiència republicana (1874)
El govern provisional L'elecció d'un nou rei Amadeu I: un curt regnat Els principals problemes del regnat
El colp d'estat del general Pavía La dictadura de Serrano Preparant la tornada dels Borbons La Saguntada
5. Vocabulari
La Revolució Gloriosa (setembre de 1868)
"Déu, pàtriarei i furs" era el lema del carlisme, que defensava l'origen diví de la monarquia, el poder absolut del rei, la presència activa de l'Església en la vida pública i el manteniment dels furs. Representaven una societat rural, que veia en el liberalisme la perversitat de la nova societat urbana.L'arrelament al País Basc, Navarra i Catalunya l'explica la reivindicació foral (defensa dels drets i dels privilegis del que havien estat els regnes de la Corona d'Aragó i de Navarra). Els carlins volien restablir-hi les institucions tradicionals, el sistema fiscal propi i l'exempció del sistema de reclutament militar obligatori (les lleves).
Crisi Política
Una de les causes de la revolució va ser la forta crisi política que es va produir a partir de 1863, amb el final del govern del general O'Donnell. La major part dels partits polítics van deixar de donar suport a la monarquia d'Isabel II.
- PARTIDARIS D'ACABAR AMB LA MONARQUIA D'ISABEL II:
- des de 1866: Progressistes i Demòcrates (pacte d'Ostende)
- des de 1867: la Unió Liberal s'incorpora al pacte antiborbònic.
- ÚNIC SUPORT DE LA MONARQUIA D'SABEL II:
- El partit moderat: va encapçalar governs cada vegada més autoritaris, curts i inestables.
Info
"Déu, pàtriarei i furs" era el lema del carlisme, que defensava l'origen diví de la monarquia, el poder absolut del rei, la presència activa de l'Església en la vida pública i el manteniment dels furs. Representaven una societat rural, que veia en el liberalisme la perversitat de la nova societat urbana.L'arrelament al País Basc, Navarra i Catalunya l'explica la reivindicació foral (defensa dels drets i dels privilegis del que havien estat els regnes de la Corona d'Aragó i de Navarra). Els carlins volien restablir-hi les institucions tradicionals, el sistema fiscal propi i l'exempció del sistema de reclutament militar obligatori (les lleves).
A banda dels problemes polítics, la situació va empitjorar per l'arribada a Espanya de la crisi econòmica de l'any 1866. La situació va ser molt greu, sobre tot perquè:
- Les línies de ferrocarril que estaven construint-se ja no són rentables: les més importants estan acabades i no tenen beneficis suficients.
- La indústria tèxtil ctalana entra en crisi per l'augment del preu del cotó del Estats Units, que estan en plena Guerra de Secessió.
- Es va produir un període de males collites i el preu del pa va augmentar. Això va provocar motins en les principals ciutats d'Espanya.
Crisi Econòmica
La Revolució Gloriosa
En aquest ambient de crisi política i econòmica es produeix una rebel·lió que acabarà amb el regnat d'Isabel II. El 19 de setembre de 1868, l'esquadra concentrada a la badia de Cadis dirigida pel brigadier Topete s'alça contra el govern. La revolta es va estendre ràpidament pel sud d'Espanya i pels principals ports mediterranis (campanya del general Prim amb la fragata Zaragoza per sumar adeptes). Les principals ciutats van formar juntes revolucionàries per a organitzar la rebel·lió.
Les tropes fidels a la reina van ser derrotades a la batalla del pont d'Alcolea (28 de setembre). Així doncs, el dia 29 de setembre es va celebrar l'èxit de la sublevació.
Com a conseqüència, la reina va haver d'exiliar-se a França. Amb aquest fet històric comença l'anomenat Sexenni Democràtic.
El govern provisional i la monarquia d'Amadeu I (1868-1873)
Els primers dies d'octubre es va constituir un nou govern anomenat provisional, ja que havia de dirigir el país fins a l'aprovació d'una nova constitució. Els membres més destacats van ser els herois de la revolució: el general Serrano, el general Prim i el brigadier Topete. El revolucionaris més radicals van ser apartats del govern. Es van convocar eleccions a corts constituents amb sufragi universal masculí per a majors de 25 anys. La victòria va ser per a la coalició del govern (unionistes, progressistes i part dels demòcrates), però van a aparéixer minories que tindrien molta importància en el futur:
- carlins
- manàrquics partidaris dels Borbons
- republicans
El govern provisional
La constitució de 1869
Es considera la primera constitució democràtica d'Espanya, ja que reconeixia el sufragi univeral per a homes majors de 25 anys.
- Es basava en la sobirania nacional.
- Era una constitució monàrquica: el poder executiu resideix teòricament en el rei, però no pot exercir-lo directament. Ho fan els ministres controlats pel parlamnt ("el rei regna, però no governa").
- El poder legislatiu seria exercit per un parlament bicameral:
- El congrés comptava amb amplis poders i era elegit per sufragi universal masculí.
- El senat estaria format per antics alts càrrecs majors de 40 anys, elegits en cada província per sufragi universal indirecte.
- El poder judicial quedava regulat amb oposicions per a jutges i l'ús de jurats populars.
- Es permetia una certa descentralització, ja que els ajuntaments i diputacions es trierien per sufragi universal masculí.
- La constitució tenia un ampli reconeixement de drets:
- reunió i associació (permetia la fundació de partits polítics i sindicats)
- llibertat de càtedra i llibertat d'expressió
- inviolabilitat del domicili i la correspondència
L'elecció del nou rei
Com que la nova constitució era monàrquica, era necessari nomenar un nou rei que havia de ser votat per les corts. Mentrestant, el general Serrano va assumir la regència i el general Prim va tindre un paper important per a buscar els candidats.
Alguns dels candidats van ser:
- Antoni de Montpensier, cunyat d'Isabel II: provocava rebuig per estar emparentat emb els Borbons.
- El pare del rei de Portugal: obria la possibilitat d'unir les corones dels dos països.
- Leopold von Hohenzollern-Sigmaringen: la seua candidatura provocava un conflicte entre França (en contra d'un candidat alemany) i Prússia (a favor, perquè era familiar del rei de Prússia).
- Amadeu de Savoia, segon fill del rei d'Itàlia. Era catòlic i en principi no heretaria la corona de son pare. Va rebre el suport del general Prim.
Amadeu I: un curt regnat
El dia 16 de novembre de 1870 es va produir la votació a les Corts i Amadeu de Savoia va obtindre una amplíssima majoria. Prompte es van iniciar els preparatius per a la rebuda d'Amadeu com a rei constitucional, però el general Prim, que era el seu principal valedor, va morir víctima d'un atemptat el dia 30 de desembre de 1870, poc abans de l'arribada d'Amadeu a Madrid. El nou rei va jurar la constitució el dia 2 de gener de l'any 1871. El seu regnat duraria molt poc, fins a la seua renúncia, signada el dia 3 de febrer de 1873.
Durant el curt regnat d'Amadeu I, es van donar sis governs curts i inestables, que van intentar posar fi a la crisi econòmica, però no van poder solucionar els principals problemes del país.
REFORMES ECONÒMIQUES:
- S'afiança l'ús de la pesseta, nova moneda basada en el sistema mètric decimal.
- Llei de mines: permetia llogar o vendre jaciments miners a empreses estrangeres. Va atraure la inversió anglesa i francesa.
Els principals problemes del regnat
Els governs del regant d'Amadeu no van aconseguir solucionar els principals problemes que tenia el país:
- Oposició per part dels republicans.
- Oposició per part dels monàrquics isabel·lins.
- Manca de consens en la coalició guvernamental formada per antics unionistes, progressistes i demòcrates.
- Inici de la III Guerra Carlina (1872-1876), com a reacció al nomenament d'un rei liberal.
- Primera guerra de Cuba (Guerra dels 10 anys 1868-1878): el govern no va aconseguir dur a terme el projecte d'abolició de l'esclavitud, per l'oposició del sectors econòmics espanyols (plantacions esclavistes).
La Primera República (1873-1874)
La proclamació de la I República
Les corts van votar la proclamació de la I República el dia 11 de febrer de 1873. Es van constituir juntes revolucionàries en les principals ciutats i va haver revoltes populars demanant l'abolició dels "consumos" (impost sobre els productes bàsics) i les "quintes " (sistema de reclutament que permetia que els rics pagaren per no anar al servei militar). Per tal de legitimar el règim es van convocar eleccions que van guanyar els republicans. Les corts havien de redactar una nova constitució republicana federal, que no es va arribar a aplicar. En teoria havia de convertir Espanya en una federació de 17 estats (incloent Cuba), amb un ampli autogovern.
Els quatre governs de la I República
Els governs de la I República van ser molt curts i inestables. Van haver de fer front a revoltes, guerres i una generalitzada crisi econòmica. La República tampoc va ser reconeguda oficialment per la major part de països (excepte els EUA i Suïssa).
- Govern d'Estanislau Figueras: Va fer front a les revoltes i va reformar el sistema de reclutament, que passava a ser voluntari.
- Govern de Francesc Pi i Margall: Va intentar dur a terme el projecte federalista, però no va poder aconseguir una solució pacífica per al moviment cantonal.
- Govern de Nicolás Salmeron: Va endurir la lluita contra el cantonalisme, però va dimitir perquè es va negar a condemnar a mort els responsables.
- Govern d'Emilio Castelar: Abandonà el projecte federal i va bombardejar Cartagena per a acabar amb la insurrecció cantonal.
Els problemes de la República:
- La Guerra dels 10 anys a Cuba: les autoritats republicanes no eren respectades pels terratinents espanyols a Cuba, que preferien la restauració de la monarquia.
- El moviment obrer de tendència anarquista: les idees de Bakunin havien arrelat a Espanya durant la segona meitat del segle XIX. Un bon exemple és l'anomenada "Revolució del petroli" a Alcoi, on els obrers van ocupar les fàbriques i l'ajuntament i van instaurar una comuna fins a l'arribada de l'exèrcit.
- El principal problema va ser el model territorial. Dins dels republicans hi havia diferents tendències:
- Unitaris: partidaris d'un estat centralitzat
- Federals: partidaris d'instaurar una república federal, on cada territori tindria capacitats legislatives i d'autogovern (model dels EUA).
La inestabilitat dels governs republicans va dificultar resoldre els principals problemes del país:
El cantonalisme
Els republicans federals més moderats confiaven en la instauració de la constitució federal que atorgaria l'autogovern als diferents estats que conformarien la República Federal Espanyola (seguint el model dels EUA). L'ala més intransigent dels republicans federals no estava disposada a pactar amb el govern. Van proposar un model de revolució des de baix, on cada ciutat es podia declarar cantó independent (seguint el model suís). Cada cantó podia elegir les seues autoritats, encunyar moneda i reclutar el seu exèrcit.
En general, els cantons estaven dirigits per la burgesia més progressista i, de vegades, també van participar els líders del moviment obrer. El cantó més important va ser el de Cartagena, però altres ciutats també es van constituir com a cantons independents (València, Sevilla, Cadis, Granada...)
El fi de l'experiència republicana (1874)
El colp d'estat del general Pavia
L'últim president de la República, Emilio Castelar havia donat amplis poders a l'exèrcit per tal d'acabar amb el moviement cantonal. També havia acabat amb el projecte de constitució federal. Els diputats contraris al president van guanyar una votació al congrés el dia 3 de gener de 1874, que l'obligava a dimitir.
Per evitar que es formara un govern d'esquerres, eixe mateix dia el general Pavia va entrar al Congrés amb forces de la Guàrdia Civil i va dissoldre la cambra. El general Serrano va assumir el control del govern per a acabar amb la Guerra Carlina i la rebel·lió cantonal.
La dictadura del general Serrano
Preparant la tornada del Borbons
Mentrestant, els sectors monàrquics dirigits per Antonio Cánovas del Castillo preparaven la tornada dels Borbons, en la figura d'Alfons XII, fill d'Isabel II. El jove publicà l'anomenat Manifest de Sandhust des de l'acadèmia militar on estudiava, on s'oferia com a rei liberal, però conservador i catòlic.
La Saguntada
El 29 de desembre de 1874, un pronunciament militar del general Martínez Campos a Sagunt proclamava Alfons XII rei d'Espanya. El rei faria una entrada triomfal a Madrid a començaments de 1875, començant el període conegut com La Restauració.
Vocabulari
Paraules clau
- Parlament Bicameral
- Saguntada
- Manifest de Sandhurst
- Sufragi censatari / universal
- Monarquia constitucional
- Colp d'estat de Pavia
- Telegrama d'Ems
- Partit Demòcrata (segle XIX, Espanya)
- Partit Progressista (segle XIX, Espanya)
- Cantonalisme
- Republicans unitaris
- Federalisme
- Federalistes intransigents
- Estat confessional / aconfessional
- Primera República
- Quintes
- Consums
- Sobirania nacional /popular
- Juntes revolucionàries
EL SEXENNI DEMOCRATIC
alexruanoferrer
Created on October 13, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Smart Presentation
View
Practical Presentation
View
Essential Presentation
View
Akihabara Presentation
View
Pastel Color Presentation
View
Visual Presentation
View
Relaxing Presentation
Explore all templates
Transcript
el sexenni democràtic
04
Índex
3. La de la Primera República (1873-1974)
1. La Revolució Gloriosa (setembre de 1868)
Crisi política Crisi econòmica La Revolució Gloriosa
La proclamació de la I República Els quatre governs de la República Els problemes de la República El Cantonalisme
2. El govern provisional i la monarquia d'Amadeu I (1868-1873)
4. La fi de l'experiència republicana (1874)
El govern provisional L'elecció d'un nou rei Amadeu I: un curt regnat Els principals problemes del regnat
El colp d'estat del general Pavía La dictadura de Serrano Preparant la tornada dels Borbons La Saguntada
5. Vocabulari
La Revolució Gloriosa (setembre de 1868)
"Déu, pàtriarei i furs" era el lema del carlisme, que defensava l'origen diví de la monarquia, el poder absolut del rei, la presència activa de l'Església en la vida pública i el manteniment dels furs. Representaven una societat rural, que veia en el liberalisme la perversitat de la nova societat urbana.L'arrelament al País Basc, Navarra i Catalunya l'explica la reivindicació foral (defensa dels drets i dels privilegis del que havien estat els regnes de la Corona d'Aragó i de Navarra). Els carlins volien restablir-hi les institucions tradicionals, el sistema fiscal propi i l'exempció del sistema de reclutament militar obligatori (les lleves).
Crisi Política
Una de les causes de la revolució va ser la forta crisi política que es va produir a partir de 1863, amb el final del govern del general O'Donnell. La major part dels partits polítics van deixar de donar suport a la monarquia d'Isabel II.
Info
"Déu, pàtriarei i furs" era el lema del carlisme, que defensava l'origen diví de la monarquia, el poder absolut del rei, la presència activa de l'Església en la vida pública i el manteniment dels furs. Representaven una societat rural, que veia en el liberalisme la perversitat de la nova societat urbana.L'arrelament al País Basc, Navarra i Catalunya l'explica la reivindicació foral (defensa dels drets i dels privilegis del que havien estat els regnes de la Corona d'Aragó i de Navarra). Els carlins volien restablir-hi les institucions tradicionals, el sistema fiscal propi i l'exempció del sistema de reclutament militar obligatori (les lleves).
A banda dels problemes polítics, la situació va empitjorar per l'arribada a Espanya de la crisi econòmica de l'any 1866. La situació va ser molt greu, sobre tot perquè:
Crisi Econòmica
La Revolució Gloriosa
En aquest ambient de crisi política i econòmica es produeix una rebel·lió que acabarà amb el regnat d'Isabel II. El 19 de setembre de 1868, l'esquadra concentrada a la badia de Cadis dirigida pel brigadier Topete s'alça contra el govern. La revolta es va estendre ràpidament pel sud d'Espanya i pels principals ports mediterranis (campanya del general Prim amb la fragata Zaragoza per sumar adeptes). Les principals ciutats van formar juntes revolucionàries per a organitzar la rebel·lió.
Les tropes fidels a la reina van ser derrotades a la batalla del pont d'Alcolea (28 de setembre). Així doncs, el dia 29 de setembre es va celebrar l'èxit de la sublevació.
Com a conseqüència, la reina va haver d'exiliar-se a França. Amb aquest fet històric comença l'anomenat Sexenni Democràtic.
El govern provisional i la monarquia d'Amadeu I (1868-1873)
Els primers dies d'octubre es va constituir un nou govern anomenat provisional, ja que havia de dirigir el país fins a l'aprovació d'una nova constitució. Els membres més destacats van ser els herois de la revolució: el general Serrano, el general Prim i el brigadier Topete. El revolucionaris més radicals van ser apartats del govern. Es van convocar eleccions a corts constituents amb sufragi universal masculí per a majors de 25 anys. La victòria va ser per a la coalició del govern (unionistes, progressistes i part dels demòcrates), però van a aparéixer minories que tindrien molta importància en el futur:
El govern provisional
La constitució de 1869
Es considera la primera constitució democràtica d'Espanya, ja que reconeixia el sufragi univeral per a homes majors de 25 anys.
L'elecció del nou rei
Com que la nova constitució era monàrquica, era necessari nomenar un nou rei que havia de ser votat per les corts. Mentrestant, el general Serrano va assumir la regència i el general Prim va tindre un paper important per a buscar els candidats.
Alguns dels candidats van ser:
Amadeu I: un curt regnat
El dia 16 de novembre de 1870 es va produir la votació a les Corts i Amadeu de Savoia va obtindre una amplíssima majoria. Prompte es van iniciar els preparatius per a la rebuda d'Amadeu com a rei constitucional, però el general Prim, que era el seu principal valedor, va morir víctima d'un atemptat el dia 30 de desembre de 1870, poc abans de l'arribada d'Amadeu a Madrid. El nou rei va jurar la constitució el dia 2 de gener de l'any 1871. El seu regnat duraria molt poc, fins a la seua renúncia, signada el dia 3 de febrer de 1873.
Durant el curt regnat d'Amadeu I, es van donar sis governs curts i inestables, que van intentar posar fi a la crisi econòmica, però no van poder solucionar els principals problemes del país.
REFORMES ECONÒMIQUES:
Els principals problemes del regnat
Els governs del regant d'Amadeu no van aconseguir solucionar els principals problemes que tenia el país:
La Primera República (1873-1874)
La proclamació de la I República
Les corts van votar la proclamació de la I República el dia 11 de febrer de 1873. Es van constituir juntes revolucionàries en les principals ciutats i va haver revoltes populars demanant l'abolició dels "consumos" (impost sobre els productes bàsics) i les "quintes " (sistema de reclutament que permetia que els rics pagaren per no anar al servei militar). Per tal de legitimar el règim es van convocar eleccions que van guanyar els republicans. Les corts havien de redactar una nova constitució republicana federal, que no es va arribar a aplicar. En teoria havia de convertir Espanya en una federació de 17 estats (incloent Cuba), amb un ampli autogovern.
Els quatre governs de la I República
Els governs de la I República van ser molt curts i inestables. Van haver de fer front a revoltes, guerres i una generalitzada crisi econòmica. La República tampoc va ser reconeguda oficialment per la major part de països (excepte els EUA i Suïssa).
Els problemes de la República:
La inestabilitat dels governs republicans va dificultar resoldre els principals problemes del país:
El cantonalisme
Els republicans federals més moderats confiaven en la instauració de la constitució federal que atorgaria l'autogovern als diferents estats que conformarien la República Federal Espanyola (seguint el model dels EUA). L'ala més intransigent dels republicans federals no estava disposada a pactar amb el govern. Van proposar un model de revolució des de baix, on cada ciutat es podia declarar cantó independent (seguint el model suís). Cada cantó podia elegir les seues autoritats, encunyar moneda i reclutar el seu exèrcit.
En general, els cantons estaven dirigits per la burgesia més progressista i, de vegades, també van participar els líders del moviment obrer. El cantó més important va ser el de Cartagena, però altres ciutats també es van constituir com a cantons independents (València, Sevilla, Cadis, Granada...)
El fi de l'experiència republicana (1874)
El colp d'estat del general Pavia
L'últim president de la República, Emilio Castelar havia donat amplis poders a l'exèrcit per tal d'acabar amb el moviement cantonal. També havia acabat amb el projecte de constitució federal. Els diputats contraris al president van guanyar una votació al congrés el dia 3 de gener de 1874, que l'obligava a dimitir.
Per evitar que es formara un govern d'esquerres, eixe mateix dia el general Pavia va entrar al Congrés amb forces de la Guàrdia Civil i va dissoldre la cambra. El general Serrano va assumir el control del govern per a acabar amb la Guerra Carlina i la rebel·lió cantonal.
La dictadura del general Serrano
Preparant la tornada del Borbons
Mentrestant, els sectors monàrquics dirigits per Antonio Cánovas del Castillo preparaven la tornada dels Borbons, en la figura d'Alfons XII, fill d'Isabel II. El jove publicà l'anomenat Manifest de Sandhust des de l'acadèmia militar on estudiava, on s'oferia com a rei liberal, però conservador i catòlic.
La Saguntada
El 29 de desembre de 1874, un pronunciament militar del general Martínez Campos a Sagunt proclamava Alfons XII rei d'Espanya. El rei faria una entrada triomfal a Madrid a començaments de 1875, començant el període conegut com La Restauració.
Vocabulari
Paraules clau