LA GEOSFERA

LA GEOSFERA

LA GEOSFERA

La geosfera és la part rocosa i metàl·lica de la Terra i és una de es característiques que permet la vida al nostre planeta. En els seus orígens, la Terra era una bola de material fos molt calent. A mesura que anava refredant-se, els materials van anar consolidat-se i depositant-se en capes, els més densos cap a l'interior i els més lleugers cap a l'exterior. Es van formar així les tres capes que componen la geosfera.

LA GEOSFERA

ESCORÇA

MANTELL

NUCLI

LA GEOSFERA

ESCORÇA

L'escorça és la part més superficial de la geosfera, perquè és la que té menys densitat. És sòlida i té una composició molt variada amb roques i sediments de tot tipus Se'n distinguixen dos tipus:

Escorça continental

• Profunditat: Varia entre els 25 i els 70 km.
• Estat: És més gruixuda i rígida que l'oceànica
• Composició: La roca més abundant és el granit

És la capa que forma els continents.

Escorça oceànica

És la capa que forma els fons dels oceans.

• Profunditat: fins als 10 Km
• Estat: És una capa prima i poc rígida, més densa que la continental.
• Composició: la roca més abundant és el basalt.

LA GEOSFERA

ESCORÇA

Escorça oceànica

És la capa que forma els fons dels oceans.

• Profunditat: fins als 10 Km
• Estat: És una capa prima i poc rígida, més densa que la continental.
• Composició: la roca més abundant és el basalt.

LA GEOSFERA

MANTELL

• Profunditat: Es localitza davall de l'escorça i s'extén des dels 10-70 km fins als 2900 km de profunditat.
• Composició: És la capa més voluminosa i les roques que la formen són principalment peridotites.
• Estat: És una capa sòlida, però de caràcter plàstic en algunes zones i temperatures que oscil·len entre els 1000 i 3000ªC.

LA GEOSFERA

NUCLI

Està situat davall del mantell i arriba fins al centre de la Terra, a 6370 km. Està compost principalment de ferro (80%) i níquel. Se'n distingeixen dues parts:

Nucli extern

• Profunditat: Des dels 2900 km fins als 5100 km
• Estat: És l'única capa en estat líquid i es troba a temperatures d'entre 3000 i 5000ºC

Nucli intern

• Profunditat: Des dels 5100 km fins al centre de la Terra (6370 km)
• Estat: És troba en estat sòlid i s'arriben a temperatures de 6000 ºC

LA GEOSFERA

RETALLABLE

1. Acoloreix i retalla cadascuna de les capes de la fitxa. 2. Pega-les en la llibreta (tal com es veu en el vídeo) 3. Afig informació de cadascuna de les capes utilitzant els apunts vists a classe

LA GEOSFERA

Com es pot conèixer l'interior terrestre?

Existeixen dos mètodes d'estudi de l'interior terrestre

MÈTODES INDIRECTES

MÈTODES DIRECTES

LA GEOSFERA

MÈTODES DIRECTES

Són els que permeten recollir mostres dels materials i analitzar-los. Entre ells destaquen les explotacions mineres, la perforació de pous petrolífers, la realització de sondejos profunds i l'estudi de productes volcànics.

La màxima profundidat aconseguida es va completar al pou de Kola (Rússia) amb una profunditat de 13 km, fet que el converteix en el pou més profund dels que s'han perforat fins ara.

POU DE KOLA

Sabem que el centre de la Terra es troba a 6371 km, per lo que els mètodes directes són insuficients per conèixer que hi ha en l'interior terrestre.

LA GEOSFERA

MÈTODES INDIRECTES

Són aquells que aporten informació sobre l'estat i propietats físiques dels materials sense necessitat d'entrar en contacte amb ells.

L'estudi de propietats com la densitat, pressió, magnetisme, gravetat, la propagació de les ones sísmiques, així com l'anàlisi dels meteorits que han arribat fins a la Terra, ens permeten deduir la composició interna de la Terra. Aquests mètodes solament proporcionen gràfiques, que interpretades,permeten suggerir hipòtesis sobre la composició i estructura de l'interior de la Terra.

Activitat 1. (CD, CAA) Ara que ja saps un poc més sobre els mètodes indirectes, busca informació i fes una llista amb alguns dels mètodes indirectes més importants. Inclou una breu descripció de cadascun d'ells.

LA GEOSFERA

MÈTODES INDIRECTES

MÈTODE SÍSMIC

El mètode sísmic és un dels principals mètodes d'estudi indirecte que ens permet conéixer com és l'interior terrestre. Està basat en l'estudi de les ones sísmiques produïdes en terratrémols o per explosions controlades.Les ones sísmiques es produeixen en un punt de l'interior de la Terra anomenat hipocentre i es desplacen a través dels materials que formen la Terra. Analitzant la velocitat i trajectòria de les ones podem conéixer la composició química, estat físic i estructura dels materials que componen les parts internes del nostre planeta.

LA GEOSFERA

MÈTODES INDIRECTES

MÈTODE SÍSMIC

TIPUS D'ONESOnes P o primàries. Són les ones més ràpides, les primeres a ser rebudes pels sismògrafs. Les partícules vibren en la mateixa direcció que la de propagació de les ones sísmiques. Es transmeten a través de materials sòlids i líquids, encara que són més ràpides en els materials sòlids.Ones S o secundàries. Són més lentes que les ones P. Les partícules vibren en direcció perpendicular a la de propagació de les ones. Només es transmeten a través del materials sòlids.

Quan les ones canvien de mitjà, es refracten, canviant la seua trajectòria i velocitat, per la qual cosa analitzant la diferència d'arribada als diferents sismògrafs de les ones P i S s'ha pogut deduir que la Terra és heterogènia i que s'estructura en capes.

LA GEOSFERA

MODEL GEOQUÍMIC

MODEL DINÀMIC

La informació aportada pels distints mètodes d'investigació, sobretot pel mètode sísmic, ha permés dividir la Terra en una sèrie de capes.

Si atenem a la composició química dels materials, la Terra queda dividida en els ja coneguts: ESCORÇA, MANTELL i NUCLI. Aquesta divisió es coneix com el MODEL GEOQUÍMIC.

Si atenem a l'estat físic, estructura dels materials i el seu comportament davant les deformacions, la Terra es divideix en unes capes anomenades: LITÓSFERA, MESÓSFERA I ENDÓSFERA. Aquest és el conegut com MODEL DINÀMIC.

LA GEOSFERA

Activitats

2. Quina és la diferència entre els mètodes directes i indirectes de l'estudi de l'interior de la Terra? 3. Per què devem recórrer als mètodes indirectes per estudiar l'interior terrestre? 4. Quan analitzem les propietats de la lava emesa per un volcà, estem aplicant un mètode d'investigació directe o indirecte? Per què? 5. Explica les diferències entre el model geoquímic i el model dinàmic. 6. Quina capa es igual tant en el model geoquímic com dinàmic?.

LA GEOSFERA

La litosfera i les plaques litosfèriques

La litosfera és la capa més externa i està composta per l'escorça i la part superior del mantell. És una capa rígida que arriba fins a una profunditat entre 70 i 300 km, i que pot desplaçar-se sobre el mantell inferior sublitosfèric (mesosfera) situat davall d'aquesta. Com que hi ha dos tipus d'escorça, es formen dos tipus de litosfera.

LA GEOSFERA

La litosfera i les plaques litosfèriques

La litosfera està fracturada en fragments enormes que constitueixen les plaques litosfèriques. La majoria d'aquestes plaques són mixtes, formades per litosfera oceànica i continental, tot i que n'hi ha algunes formades només per litosfera oceànica, com la placa del Pacífic.

LA GEOSFERA

La litosfera i les plaques litosfèriques

El motor de les plaques

Les plaques litosfèriques es mouen i s'empenten les unes a les altres. Quin és el motor capaç de desplaçar masses tan enormes? El mantell terrestre pressenta corrents de convecció, similars als que es formen en un cassó d'aigua al foc i aquests són els responsables del moviment de les plaques. - Els corrents ascendents tenen l'aspecte de columnes de roques semisòlides, molt calentes, que ascendeixen des de la base del mantell fins a la base de la litosfera, anomenades plomalls tèrmics. - Els corrents descendents estan representats per la litosfera oceànica freda, que s'enfonsa en el mantell.

LA GEOSFERA

El moviment de les plaques litosfèriques

Com a conseqüència de la dinàmica del mantell, les plaques litosfèriques es desplacen unes respecte a altres de tres formes

Col·lidint (LÍMIT CONVERGENT O DESTRUCTIU). Si dues plaques xoquen l'una contra l'altra, la més densa i pesant s'enfonsa davall de la més lleugera. Quan xoquen una placa amb litosfera continental i una oceànica, l'oceànica (més densa) s'enfonsa per davall de la continental (menys densa) i forma una zona de subducció. Si ambdues plaques són continentals, cap d'elles subdueix, ja que la densitat del mantell ho impideix. La col·lisió produeix la superposició de materials i la formació de grans serralades com és el cas de l'Himalaia. (vore vídeo) Separant-se (LÍMIT DIVERGENT O CONSTRUCTIU). Quan dues plaques se separen, el material del mantell situat entre ambdues ix a la superfície i s'origina la litosfera oceànica. L'esquerda entre ambdues plaques rep el nom de rift. Lliscant (LÍMIT TRANSFORMANT O PASIU). En aquesta situació, dues plaques es desplacen en horizontal, lateralment l'una amb l'altra. Es forma una falla de transformació.

https://www.youtube.com/watch?v=7nWgqGhRb-U

LA GEOSFERA

El moviment de les plaques litosfèriques

Activitats

Observa el mapa amb la distribució de les diferents plaques litosfèriques i contesta les següents activitats.

7. Digues quin tipus de límit es produeix entre:a) La placa del Pacífic i la Nord-americanab) La placa de Nazca i la Sud-americana c) La placa Euroasiàtica i Nord-americana 8. En el cas de límits convergents:a) Quina placa s'enfonsa per davall de l'altra?b) Ha donat lloc a la formació d'alguna serralada important? Quina?

LA GEOSFERA

9. El mapa de l'esquerra mostra els volcans actius i el de la dreta les zones de major risc sísmic. Ara observa el mapa on es mostren la distribució de les diferents plaques i contesta: Veus alguna relació/similitud entre els tres mapes? Quina? On es concentren les zones amb alta activitat volcànica i sísmica?

LA GEOSFERA

Fenòmens associats al moviment de plaques

Els límits de les plaques litosfèriques són zones de risc sísmic i volcànic

Els límits divergents, en què dues plaques se separen, originen una zona de vulcanisme molt actiu al llarg de la fissura o rift que separa les dues plaques. Els límits convergents, on dues plaques col·lideixen i una s'enfonsa davall de l'altra, donen lloc a zones amb gran activitat volcànica i alta sismicitat. L'enfonsament es produeix en forma de moviments bruscos, que alliberen gran quantitat d'energia i donen lloc a terratrèmols. Els límits transformants, en els quals dues plaques es desplacen horizontalment fregant-se entre si, originen sismicitat.

límit divergent

límit convergent

límit transformant