ORTOGRAFIA: LA SÍL·LABA, L'ACCENTUACIÓ I LA DIÈRESI

la síl·laba, l'accentuació i la dièresi

UNITAT 1. ORTOGRAFIA

índex

3. La dièresi

1. La síl·laba

2. L'accentuació

3.1. Usos

2.1. Normes generals

1.1. Conceptes generals

2.2. Els accents diacrítics

3.2. Excepcions

1.2. La separació sil·làbica

1.3. Els diftongs

1.4. Els hiats

la síl·laba

CONCEPTES GENERALS

• La síl·laba és un so o grup de sons que s'emet en un sol cop de veu.
• Es construeix al voltant del nucli, que és sempre una vocal.
• Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser monosíl·labes (cap, vent) o polisíl·labes (lli-bre, hos-pi-tal, ar-qui-tec-te).
• En les paraules pol·lisílabes hi ha una síl·laba que es pronuncia amb més força, i que rep el nom de tònica, mentre que les altres s'anomenen àtones.
• Les paraules pol·lisílabes, segons la posició que hi ocupa la síl·laba tònica, es classifiquen en agudes (última), planes (penúltima) i esdrúixoles (antepenúltima).

LA SEPARACIÓ SIL·LÀBICA

Per separar correctament una paraula en síl·labes cal tenir presents els grups vocals (diftongs i hiats) i les combinacions de consonants.

Quan s'ha de partir una paraula a final de ratlla, també cal tenir en compte aquestes normes de partició:

• S'han de distingir els elements que formen una paraula composta: des-enganxar, ben-estar, in-expert.
• No es pot deixar una vocal sola a principi o a final de ratlla, a no ser que vagi apostrofada: ali-ment i no *a-liment, però sí l'a-liment.
• La ela geminada se separa sense posar-hi el punt volat: col-le-gi.

els diftongs

El diftong és la combinació de dues vocals en contacte (normalment una de forta i una de feble) que es pronuncien en una sola síl·laba. La vocal forta fa de nucli sil·làbic, mentre que la feble és, en realitat, una semivocal.

Info

els hiats

Un hiat es produeix quan dues vocals en contacte formen part de síl·labes diferents. Formen hiats les següents combinacions:

• Dues vocals fortes (a, e, o): i-de-a, ca-os.
• Una vocal feble (i, u) situada després de consonant + una vocal forta: llu-ent, cà-ri-es.
• Una vocal forta + una vocal feble tònica. En aquests casos la vocal feble s'accentua o porta dièresi: pa-ís, ra-ïm.
• Els mots formats per un prefix o un sufix: an-ti-a-va-lots.

L'ACCENTUACIÓ

normes generals

1. S'accentuen les paraules agudes quan acaben en:- a, -e, -i, -o, -u-as, -es, -is, -os, -us-en, -inExemples: demà, després, Berlín2. S'accentuen les paraules planes quan NO acaben en:-a, -e, -i, -o, -u-as, -es, -is, -os, -us-en, -inExemples: exàmens, cérvol, telèfon, príncep3. S'accentuen SEMPRE les paraules esdrúixolesExemples: àguila, número, paciència

ATENCIÓ: No s'accentuen si acaben en diftong decreixent: veniu, europeus

ATENCIÓ: Sí que s'accentuen si acaben en diftong decreixent: anàveu, fèieu

Info

els accents diacrítics

La norma general és que els mots monosíl·labs no s’accentuen.Ara bé, hi ha unes quantes paraules, la majoria monosíl·labes, que s’escriuen amb accent diacrític. Aquest accent serveix per distingir unes paraules d’unes altres que s'escriuen igual. Aquests són 15.

la dièresi

la dièresi

És un signe gràfic (¨) que es col·loca damunt la i i la u (ï, ü) en els casos següents:

MIRA

excepcions

• Les paraules que contenen les terminacions llatines -us, -um: pòdium, aquàrium...
• Els mots acabats amb els sufixos -isme, -ista: feixisme, egoista...
• Els mots que comencen amb els prefixos anti-, co-, contra- i re-: antiinflamatori, coincidir, contradicció, reiniciar...
• L'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs de la tercera conjugació (-ir): introduir, traduint, obeiré, agrairia...

i ara, a practicar!