CATEGORIES GRAMATICALS

GRAMÀTICA

CATEGORIES GRAMATICALS

I EL SUBSTANTIU, ADJECTIU, I MÉS

ÍndEX

1. LES CATEGORIES GRAMATICALS

2. CANVI DE CATEGORIA

3. EL SUBSTANTIU

4. L'ADJECTIU

5. PRONOMS PERSONALS FORTS

6. PRONOMS INTERROGATIUS

7. L'ADVERBI

8. PREPOSICIONS I CONJUNCIONS

LES CATEGORIES GRAMATICALS

QUANTES EN SÓN?

LES PARAULES ES PODEN CLASSIFICAR EN CATEGORIES GRAMATICALS PERQUÈ TENEN ASPECTES COMUNS SEGONS LA FORMA (MORFOLOGIA), LA FUNCIÓ (SINTAXI) O EL SIGNIFICAT (SEMÀNTICA). HI HA 9 CATEGORIES GRAMATICALS.

LES CATEGORIES GRAMATICALS

LES CATEGORIES GRAMATICALS

2. adjectiu

1. SUBStANTIU

Indica una qualitat o característica, normalment del substantiu. És variable en gènere, nombre i grau.

Designa (dona nom) éssers vius, objectes i idees. És variable en gènere i nombre.

4. pronom

3. verb

Element imprescindible perquè hi haja oració. Fa referència a un estat, a una acció o un procés. És variable.

Substituïx un substantiu o un sintagma nominal. És variable en gènere, persona i nombre.

LES CATEGORIES GRAMATICALS

5. determinant

6. adverbi

Acompanya el substantiu i concorden amb ell en gènere i nombre. És variable.

Assenyalen una circumstància, normalment del verb. És invariable.

7. preposició

9. interjecció

Relaciona paraules de l'oració. És invariable.

Expressa impressions o sentiments o estableix contacte amb l'interlocutor. Pot ser una oració en sí mateix. És invariable.

8. conjunció

Relaciona sintagmes, oracions o verbs. És invariable.

A TINDRE EN COMPTE!!!

2. Les contraccions són dos paraules de dos categories diferents que s'han juntat Exemple: del > de (preposició) + el (determinant) ; cal > ca (substantiu) + el (determinant)

1. L'apòstrof i el guionet marquen separació entre paraules... que són de diferents categories gramaticals Exemple: l'ombra (l'>determinant, ombra>substantiu); busca-la (busca > verb, -la > pronom)

LES CATEGORIES GRAMATICALS

A TINDRE EN COMPTE!!!

3. Hi ha algunes locucions (conjunt de paraules) que no es poden separar i es consideren un únic conjunt Exemple: la seua (determinant), he menjat (verb)

LES CATEGORIES GRAMATICALS

LESCATEGORIES GRAMATICALS

a practicar!

LES CATEGORIES GRAMATICALS

I ARA A LA LLIBRETA...

EXERCICI 26 DE LA PÀGINA 18

CANVI DE CATEGORIA

ALGUNES PARAULES NO CANVIEN DE CATEGORIA MAI. D'ALTRES SÍ. SAPS PER QUÈ?

HI HA PARAULES QUE NO CANVIEN MAI DE CATEGORIA GRAMATICAL, PERÒ D'ALTRES SÍ QUE CANVIEN DEPENENT DEL CONTEXT. AIXÒ PASSA A ADJECTIUS QUE ACTUEN COM A SUBSTANTIUS O SUBSTANTIUS QUE ACTUEN COM A ADJECTIUS. TAMBÉ DETERMINANTS I PRONOMS PODEN INTERCANVIAR-SE LA CATEGORIA.

CANVI DE CATEGORIA

canvi de categoria

I ARA A LA LLIBRETA...

EXERCICI 27 DE LA PÀGINA 18 EXERCICI 28 DE LA PÀGINA 19

EL SUBSTANTIU

GÈNERE, NOMBRE I TIPUS

ELS SUBSTANTIUS FAN REFERÈNCIA A: -ÉSSERS VIUS -OBJECTES -IDEES SÓN CATEGORIES GRAMATICALS VARIABLES EN GÈNERE (MASCULÍ I FEMENÍ) I NOMBRE (SINGULAR I PLURAL).

EL SUBSTANTIU

TIPUS

ELS SUBSTANTIUS

1. CONCRET / abSTRACTE

2. COMÚ / Propi

Concret: pot ser percebut pels sentits. Abstracte: No pot ser percebut pels sentits.

Comú: si fa referència a un qualsevol. Propi: si fa referència a un determinat respecte la resta. Van amb majúscula.

3. comptable / no comptable

4. individual / col·lectiu

Comptable: podem numerar els elements. No comptable: necessitem alguna partícula per numerar-los

Individual: quan en singular es refereix a un únic element. Col·lectiu: quan en singular es refereix a un conjunt d'elements.

el substantiu

I ARA A LA LLIBRETA...

EXERCICI 22 DE LA PÀGINA 42

el substantiu

gènere i Nombre

el substantiu

toca practicar...

EXERCICI 19 DE LA PÀGINA 41 I EXERCICI 23 DE LA PÀGINA 42

l'adjectiu

GÈNERE, NOMBRE I GRAUS

L'ADJECTIU INDICA QUALITATS O CARACTERÍSTIQUES DEL SUBSTANTIU AL QUAL ACOMPANYA. PER AIXÒ, EN SER VARIABLE, CONCORDA EN GÈNERE I NOMBRE AMB EL NOM. A BANDA, TÉ TRES GRAUS: POSITIU, COMPARTIU I SUPERLATIU

l'adjectiu

l'adjectiu

gènere, nombre i tipus

L'ADJECTIU

A LA LLIBRETA...

EXERCICIS 24 I 25 DE LA PÀGINA 42

REPÀS

EL SUBSTANTIUI L'ADJECTIU

PRIMER... A LA LLIBRETA

EXERCICI 21 DE LA PÀGINA 42

REPÀS

EL SUBSTANTIUI L'ADJECTIU

I ARA... UN KAHOOT!

pronoms personals forts

QUINS SÓN I REMARQUES

UN PRONOM ÉS LA CATEGORIA GRAMATICAL QUE SUBSTITUÏX UN SUBSTANTIU O SINTAGMA NOMINAL. ELS PRONOMS PERSONALS FORTS ES REFERIXEN A QUI PARLA, QUI REP EL MISSATGE O D'AQUELL DE QUI ES PARLA. TENEN NOMBRE (SINGULAR I PLURAL) I PERSONA (1a, 2a, 3a).

PRONOMS PERSONALS FORTS

pron0ms personals forts

A TINDRE EN COMPTE!!!

3. Vosté/s són formes de cortesia i tenen el verb en 3a persona. Exemple: Vosté dirà 4. Intentem usar un llenguatge inclusiu referint-nos a ella/elles quan siga així.

1. "Mi" només s'usa darrere de preposició, en lloc de "jo". Exemple: Parlen de mi. 2. "Si" només s'usa darrere de preposició per al singular o plural en lloc d'ell/a, ells/elles. Exemple: Pensaven en si mateix.

pronoms personals forts

pronoms interrrogatius

QUINS SÓN?

ELS PRONOMS INTERROGATIUS SERVEIXEN PER FER PREGUNTES DIRECTES (AMB SIGNE D'INTERROGACIÓ) I INDIRECTES (SENSE SIGNE D'INTERROGACIÓ). N'HI HA ALGUNS QUE TAMBÉ PODEN SER ADJECTIUS PERQUÈ PODEN ACOMPANYAR EL SUBSTANTIU. PERÒ QUAN VAN A SOLES SÓN PRONOMS INTERROGATIUS. I D'ALTRES SÓN ADVERBIS, PERÒ QUAN PREGUNTEN, TAMBÉ SÓN PRONOMS INTERROGATIUS

PRONOMS INTERROGATIUS

1. QUI

3. QUIN/a, QUINS/quines

PRONOMS INTERROGATIUS

Fa referència a persones i equival a quina persona/quines persones. Pot tindre preposició davant.

És variable, perquè és en origen un adjectiu.

4. QUANT/A, QUANTS/QUANTES

És variable, perquè és en origen un adjectiu. Indica quantitat.

2. què

Fa referència a coses i equival a quina cosa/ quines coses. Potindre preposició davant.

5. ON

Significa en quin lloc.

6. QUAN

Significa en quin moment.

7. COM

Significa de quina manera.

REPÀS

PRONOMS PERSONALS FORTS I PRONOMS INTERROGATIUS

A LA LLIBRETA...

EXERCICIS 21 DE LA PÀGINA 106, 24 DE LA PÀGINA 107 I 26 DE LA PÀGINA 107

L'ADVERBI

QUINS SÓN I TIPUS

L'ADVERBI ÉS UNA CATEGORIA GRAMATICAL INVARIABLE. L'ADVERBI POT COMPLEMENTAR O MODIFICAR EL SENTIT DEL VERB AMB UNA CIRCUMSTÀNCIA. QUAN VÀRIES PARAULES JUNTES S'USEN COM UN ADVERBI SÓN LOCUCIONS ADVERBIALS.

L'ADVERBI

L'ADVERBI

l'adverbi

toca practicar...

EXERCICIS 15, 16 I 21 DE LA FITXA ENTREGADA

prEPOSICIONS I CONJUNCONS

ELEMENTS RELACIONALS INVARIABLES

LES PREPOSICIONS SÓN PARAULES INVARIABLES QUE FAN LA FUNCIÓ DE NEXE O ENLLAÇ ENTRE DIFERENTS PARAULES O SINTAGMES DE L'ORACIÓ. LES CONJUNCIONS SÓN PARAULES INVARIABLES QUE FAN LA FUNCIÓ DE NEXE O ENLLAÇ ENTRE FRAGMENTS DEL TEXT QUE TENEN UN VERB

PREPOSICIONS I CONJUNCIONS

PREPOSICIONS

A TINDRE EN COMPTE!!!

1. a, en, de i amb s'eliminen davant de que.

3. EL COMPLEMENT DIRECTE NO DUU A

preposicions

Ex: He vist a ta mare (INCORRECTE)He vist ta mare (CORRECTE)

Ex: Pensa (en) que vindrà, Li ho van dir després (de) que vingueres

4. LLoc: a i EN

Un complement circumstancial de lloc s'introduïx per A (Ex: Viu a València), però serà EN si darrere va un indefinit o quantatiu (Ex: Viu en eixa casa).

2. les contraccións al, del, pel

A+ EL= ALA+ ELS= ALS DE+EL= DEL DE+EL=DEL PER+EL=PEL PER+ELS=PELS

5. Complement>> prep + infinitu

La preposició que introduïx un complement que es un infinitu serà A/DE. Ex: Ja penses a/de tornar?

A TINDRE EN COMPTE!!!

2. Poden fer funcions d'unió (i, ni), de distribució (o), de contraposició (però), de distribució (o... o), de continuació (a més), de completar (que), de temps (quan), de lloc (on), de causa (perquè), de finalitat (a fi que), de condicio (si), de manera (com), de consecució (de manera que), de concessió (a pesar que), de comparació.

1. Les conjuncions poden ser simples (i, però, que, o, ni...) o locucions conjuntives (malgrat que, per tal que, encara que...)

conjuncions

preposicions i conjuncions

A LA LLIBRETA...

EXERCICIS 14, 16, 19 , 20 I 23 DE LA FITXA OPCIONAL: 17 EXERCICI 20 DE LA PÀGINA 151

I AIXÒ ÉS TOT DE MOMENT!