MÚSICA

ESO MÚSICA

Activitat:resposta il·lustrada

Timagines el món sense so?

Fes un dibuix que respongui una de les preguntes plantejades.

UNITAT 1: EL SO

Una cosa vibra, una cosa sona. El so es produeix quan un objecte vibra. Aquesta vibració es transmet a través de les ones sonores. El timpà detecta aquestes ones quan ens arriben a la orella i ens produeix una sensació anomenada audició.

UNITAT 1: EL SO

L'aparell auditiu

Orellainterna

L'aparell auditiu ens permet orientar-nos, diferenciar uns sons d'altres i també apreciar la música. Les parts principals d'aquest òrgan tant complex són: Orella externa: on es capten les ones sonores Orella mitjana: amb tres ossets que transmeten la vibració al timpà. Orella interna: on la vibració es transforma en impulsos elèctrics.

Orellamitjana

Orellaexterna

UNITAT 1: EL SO

L'aparell auditiu

A l'orella interna hi ha una cavitat anomenada cargol, que es comunica amb el nervi acústic. Aquesta part es molt sensible als sons forts. Per protegir-la d'aquests, l'orella mitjana té un petit múscul que es contreu. El nervi pot patir lesions irreversibles si ens exposem a sons forts prolongadament.

UNITAT 1: EL SO

Fes un dibuix que expliqui com funciona l'orella externa, l'orella mitjana i l'orella interna.Títol: El so, l'aparell auditiu. Dibuix: les parts de l'orella Explicació: de les 3 parts. Format: en foli mida DIN-A5

EL SOL'orella

Activitat:fitxa 1

Podem veure la vibració del so?

Fes l'experiment amb un altaveu, film transparent i sal com la noia del vídeo. Grava-ho i envia el teu vídeo a la tasca del TEAMS de l'assignatura. Durada del vídeo uns 20 segons.

UNITAT 1: EL SO

Representació del so

El so es pot representar amb gràfics que descriuen esquemàticament la vibració que els genera. El so "pur", el representem mitjançant una corba anomenada ona sinusoidal.

UNITAT 1: EL SO

Representació del so

Però quan toquem un instrument, no emetem so pur, sinò que és una combinació de sons purs; generalment en sobresurt un de principal , per tant el gràfic és normalment més irregular (amb els harmònics).

UNITAT 1: EL SO

Representació del so

La freqüència serà alta (més freqüència) o baixa (menys freqüència) depenent de la quantitat de vibracions que hi capiguen en una unitat de temps concreta. La freqüència es mesura en Hertz. (Hz) Per ser un expert fes el qüestionari que compara la representació de la llum i del so.

UNITAT 1: EL SO

Representació del so

El diapasó és un objecte simple de metall, que produeix un so força pur i és utilitzat com a referència quan s'han d'afinar instruments musicals. Emet una nota LA que té una freqüència de 440 cicles per segon.

UNITAT 1: EL SO

Fes un dibuix que expliqui com es representa el so.Títol: El so, representació. Dibuix: ona sinusoidal + esquema freqüències Explicació: de les dues representacions. Format: en foli mida DIN-A5

EL SORepresentació

Activitat:fitxa 2

Fes un dibuix de la taula de decibels.Títol: El so, transmissió. Dibuix: taula de decibels Explicació: del llindar d'audició Format: en foli mida DIN-A5

EL SOTransmissió

Activitat:fitxa 3

comparació amb la llum

UNITAT 1: EL SO

transmissió del so El so es transmet a una velocitat de 340 m/s en una atmosfera sense humitat. La llum es transmet a una velocitat de 300.000.000 m/s. En les tempestes primer s'observa la llum del llampec i després se sent el so del tro. Això és degut a que la llum viatja a una velocitat molt superior que el so.

representació del so El so i la llum es representen amb gràfics d'ones de diferents freqüències.

UNITAT 1: EL SO

Transmissió del so

AIRE 340 m/sAIGUA 1438 m/s ACER 5200 m/s ALUMINI 6400 m/s

Les ones sonores necessiten un medi per transmetre's. Habitualment percebem el so a través de l'aire, però és possible també fer-ho a través d'altres transmissors, tant líquids com sòlids. Precisament, tant els medis líquids com els sòlids transmeten més bé el so que no pas els gasosos. En la següent taula, es determina la velocitat de transmissió del so en m/s (metres per segon)

UNITAT 1: EL SO

Transmissió del so

Escoltar no és pas el mateix que sentir. Quan escoltem, a més de sentir el so hi prestem atenció. Preguntem-nos doncs, existeix el silenci? Què hi escoltem aquí? Amb el pas dels anys, 4′33″ ha esdevingut l'obra més famosa i controvertida de John Cage.

UNITAT 1: EL SO

Transmissió del so

John Cage Existeix el silenci? 4′33″ (pronunciat quatre, trenta-tres) és una obra musical en tres moviments del compositor nord-americà d'avantguarda John Cage l'any 1952. La peça pot ser interpretada per qualsevol instrument o conjunt d'instruments, i a la partitura, amb una única paraula, «Tacet», s'indica a l'intèrpret que ha de guardar silenci i no tocar el seu instrument durant quatre minuts i trenta-tres segons.

UNITAT 1: EL SO

Transmissió del so

4' 33'' Encara que comunament es considera que es tracta de «quatre minuts i trenta-tres segons de silenci», alguns teòrics de les avantguardes musicals consideren que el material sonor de l'obra el formen els sorolls que escolta l'espectador durant aquest temps.

Cambra anecoica Universitat de Harvard 1951

UNITAT 1: EL SO

Transmissió del so

La principal font de soroll és produïda per l'activitat humana. Sobretot a partir de la revolució industrial: transports i indústria El soroll pot provocar malalties en l'ésser humà? Se sap que el soroll excessiu pot provocar pèrdua d'audició, vertígen, pertorbació del sistema nerviós, fatiga, mal de cap, pèrdua de concentració, insomni, irritabilitat...

UNITAT 1: EL SO

Taula de decibels

La unitat de mesura del so són els decibels (dB). El llindar d'audició és la intensitat o nivell mínim de so que pot percebre l'oïda humana. (per exemple els ratpenats s'orienten a través d'ulatrasons, uns sons tan aguts que nosaltres no els podem sentir.) Aquest llindar no és el mateix per a totes les freqüències: els llindars d'audició estàndards corresponen a 0 dB (per a una freqüència d'1 kHz = mil cicles per segon) i corresponen a 25 dB en freqüències molt baixes (entre els 20 i els 80 Hz = entre 20 i 80 cicles per segon).

Transmissió del so

UNITAT 1: EL SO

Mesura un mínim de 5 sorolls o silencis a casa, i elabora una taula amb els seus decibels (dB). Utilitza alguna app per a mesurar decibels (dB). Per als que teniu Android: - Decibel X Per als que teniu apple : - Sonómetro medidor de DB

activitatper serun expert

L'eina que mesura els decibels s'anomena SONÒMETRE.

Transmissió del so

UNITAT 1: EL SO

- Decibel X: busqueu l'App però NO poseu dades de targeta.

PAS 5 funciona i queda descarregada al mòbil.

PAS 4 clicar la X i tirar enrere

PAS 3 Acceptar que l'App utilitzi el micròfon

PAS 2 Triar idioma i color de fons

PAS 1 PlayStore instal·lar App

Transmissió del so

UNITAT 1: EL SO

EL SOTransmissió

Activitat:a l'aula

Fem entre tots a la pissarra unataula de decibels amb les mesures que han pres els companys experts de la nostra classe. Apuntem alguna de les dades a la nostra taula de decibels (a la fitxa nº 3) del nostre quadern de fitxes.

UNITAT 1: EL SO

Qualitats del so

El so és la sensació que experimentem quan ens arriben a l'oïda vibracions regulars d'un cos sonor. El soroll es produeix per la vibració irregular d'un cos sonor. DURADA INTENSITAT ALTURA TIMBRE

UNITAT 1: EL SO

Qualitats del so

DURADA La durada es mesura amb el temps de duració d'un so. LLARG/CURT

UNITAT 1: EL SO

Qualitats del so

DURADA La durada es mesura amb el temps de duració d'un so. LLARG/CURT

UNITAT 1: EL SO

Qualitats del so

INTENSITAT La intensitat es mesura amb l'amplitud de l'ona sonora. FORT/FLUIX

UNITAT 1: EL SO

Qualitats del so

INTENSITAT La intensitat es mesura amb l'amplitud de l'ona sonora. FORT/FLUIX Les indicacions d'intensitat es col·loquen just a sota el pentagrama i just a sota de la nota on comença aquesta dinàmica. També es fan servir les indicacions crescendo (cresc <) o diminuendo (dim >) per indicar l'evolució de la dinàmica.

UNITAT 1: EL SO

Qualitats del so

ALTURA L'altura es mesura amb la freqüència de l'ona sonora. AGUT/GREU

UNITAT 1: EL SO

Qualitats del so

ALTURA L'altura es mesura amb la freqüència de l'ona sonora. AGUT/GREU freqüència més baixa = so més greu freqüència més alta = so més agut Així la nota re de la clau de sol és més greu que la nota la que és més aguda.

UNITAT 1: EL SO

Qualitats del so

TIMBRE El timbre ens permet reconèixer l'origen d'un so. VEUS/INSTRUMENTS

fins al minut 4

UNITAT 1: EL SO

Qualitats del so

TIMBRE El timbre ens permet reconèixer l'origen d'un so. VEUS/INSTRUMENTS En una orquestra els músics es col·loquen segons el tipus d'instrument que toquen.

UNITAT 1: EL SO

Activitat:fitxes 4,5,6 i 7

Dibuixa els esquemes i explica amb les teves paraules les qualitats del so.Títol: El so, qualitats del so. Format: en foli mida DIN-A5 Qualitats: Durada (esquema figures i silencis) Intensitat (esquema dinàmiques) Altura (esquema notes musicals) Timbre (dibuix de 2 instruments diferents)

EL SOQualitats del so

Qualitats del so

UNITAT 1: EL SO

INTENSITAT FORT / FLUIX (es mesura amb l'amplitud de l'ona sonora) ALTURA AGUT / GREU (es mesura amb la freqüència de l'ona sonora) DURADA LLARG / CURT (es mesura amb la duració del so) TIMBRE

Qualitats del so

UNITAT 1: EL SO

JUGUEM? Identificació de les qualitats del so

JUGUEM? Identificació dels instruments

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Escoltar-ho és més que sentir-ho. Quan escoltem, a més de sentir el so hi prestem atenció. Aquesta és la millor manera de gaudir de la música. Analitzar obres musicals demana, a més d'atenció, una bona dosi d'entrenament auditiu, si volem analitzar els components que hi intervenen.

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

a partir del minut 4:40

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

activitatper serun expert

Fes sonar un objecte. Fes un vídeo i demostra'ns que pots fer música sense la necessitat de tenir un instrument. Que moltes de les coses que ens envolten poden fer sons i hi podem aplicar ritmes. Durada aproximada uns 10 - 20 segons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Classificarem els instruments segons el material que vibra quan es fan sonar. 1- Cordòfons 2- Aeròfons 3- Membranòfons 4- Idiòfons 5- Electròfons També farem una classificació per subfamílies en funció de com es toquen (puntejats, fregats, percudits…)

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Classificarem els instruments segons el material que vibra quan es fan sonar. 1- Cordòfons 2- Aeròfons 3- Membranòfons 4- Idiòfons 5- Electròfons

Són aquells instruments que tenen una o més cordes tenses (material elàstic) que vibren i produeixen el seu so. Per la manera com es fan sonar (pinçats, fregats, colpejats) es classifiquen a la vegada en diverses subfamílies: cordòns pinçats, cordòfons fregats o cordòfons percutits.

Cordòfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Cordòfons pinçats Es poden pinçar o puntejar amb els dits amb pues, plectres… Arpa: porta una pedals amb els que s’aconsegueixen les alteracions musicals

Banjo: instrument nordamericà que es toca amb plectres o pues. El seu cos rodó és un tambor al que se li ha afegit un mástil amb cordes.

Balalaica: propi dels països de l’est té com a característica el seu cos triangular.

Cordòfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Cordòfons fregats Les cordes també es poden fer sonar fregant-les amb un arquet o amb altres mecanismes. Amb arquet En l’actualitat trobem la família dels violins. Amb una roda Hi ha instruments més antics que fan servir el mecanisme d’una roda que frega les cordes per a fer-les sonar.

Violoncel

Contrabaix

Viola

Viol í

Viola de roda: veiem que el músic fa girar la roda amb la mà dreta mentre que amb l’altre va tocant una mena de teclat per aconseguir les diferents notes.

Cordòfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Cordòfons percutits Per a percudir les cordes en els diferents instruments musicals es poden fer servir baquetes o bé altres mecanismes. Cimbalom: en aquest instrument podem veure que el músic colpeja les cordes amb maces o baquetes. Habitualment, té forma de taula amb una caixa de ressonància amb diferents tensions per aconseguir les diferents notes musicals.

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Classificarem els instruments segons el material que vibra quan es fan sonar. 1- Cordòfons 2- Aeròfons 3- Membranòfons 4- Idiòfons 5- Electròfons

INSTRUMENTS CORDÒFONS: 3 FITXES DEFINICIÓ: Són aquells instruments que tenen una o més cordes tenses (material elàstic) que vibren i produeixen el seu so. CLASSIFICACIÓ: 1 FITXA: Corda fregada: dibuix 1 instrument 1 FITXA: Corda apretada: dibuix 1 instrument 1 FITXA: Corda percutida: dibuix 1 instrument

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Classificarem els instruments segons el material que vibra quan es fan sonar. 1- Cordòfons 2- Aeròfons 3- Membranòfons 4- Idiòfons 5- Electròfons

Són aquells instruments en què el material elàstic que vibra és l’aire que tenen dins o que passa per ells. Per la manera com es toquen (bufant contra un broquet, un bisell, llengüetes…) es classifiquen en diverses subfamílies: pel tipus d’embocadura. Observa que en aquests instruments, només els que tenen broquet són els anomenats instruments de vent metall. La resta (bisell, llengüeta i inxa) són de vent fusta.

Aeròfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Aeròfons de broquet Tots els instruments que tenen aquest tipus d’embocadura són els considerats instruments de vent metall. El broquet és metàl·lic i té forma de campana. El músic aplica els llavis i els fa vibrar. La resta de l’instrument modifica el so en funció de la seva caixa de ressonància. Aquests instruments fan servir un sistema de pistons o vàlvules per aconseguir les diferents notes (ja que modifica la longitud de l’aire que vibra dins del tub).

Bombardí: d’aspecte és molt similar a la tuba. Aquest instruments és força utilitzat a les bandes de música (més apropiat per a les desfilades.

Trombó de pistons: té un aspecte similar al trombó de vares però amb el mecanisme dels pistons.

Aeròfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Aeròfons de bisell El bisell és una aresta que provoca la vibració de l’aire quan és dirigit sobre ella. A la flauta dolça l’aire és dirigit a través del canal (B) de l’embocadura situat sobre del bloc (A) cap a l’aresta del bisell (C). És aquí on es produeix el xoc de l’aire i es generen les vibracions.

Flauta travessera: tot i que actualment es fan metàl·liques es classifica com a instruments de vent fusta degut a la seva embocadura de bisell (antigament aquestes flautes es construïen en fusta).

Flauta dolça: instrument molt conegut i difós des de l’Edat Mitjana fins al Barroc.

Aeròfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Aeròfons de llengüeta Normalment les llengüetes estan fetes de canya. Poden ser simples (si només porten una sola llengüeta) o dobles (si en porta dues). Llengüeta senzilla de canya: En aquesta embocadura trobem una carcassa sobre la qual s’ajusta una llengüeta fina que és la que vibra en fer passar l’aire a través.

Clarinet

Saxofon: Aquests instruments són força llargs i disposen d’un sistema de claus o palanques per arribar a tapar els forats més allunyats (ja que els dits no arribarien).

Aeròfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Aeròfons de llengüeta Normalment les llengüetes estan fetes de canya. Poden ser simples (si només porten una sola llengüeta) o dobles (si en porta dues). Aquests instruments són força llargs i disposen d’un sistema de claus o palanques per arribar a tapar els forats més allunyats. Llengüeta doble de canya: Es tracta de dues làmines primes que es fixen en un tub (anomenat tudell) que s’encaixa a l’instrument.

Gralla: D'instruments similars a la gralla, n'hi ha pràcticament arreu del món, la qual cosa ens fa pensar que l'instrument és molt antic.

Oboè: Normalment es toca en parelles. Tant el podem trobar a les orquestres com a les bandes.

Aeròfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Aeròfons de llengüeta Llengüeta: d'inxa lliure Es tracta d’una llengüeta (normalment de metall) subjecta per un extrem. Quan passa l’aire vibra l’extrem lliure.

Acordió: Consisteix en dues caixes de fusta on s’allotgen les llengüetes, unides per una manxa que genera el corrent d’aire, i que suporten dos teclats.

Harmònica: L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant i alhora desplaçant lateralment l’instrument.

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Classificarem els instruments segons el material que vibra quan es fan sonar. 1- Cordòfons 2- Aeròfons 3- Membranòfons 4- Idiòfons 5- Electròfons

INSTRUMENTS AERÒFONS: 5 FITXES DEFINICIÓ: Són aquells instruments en què el material elàstic que vibra és l’aire que tenen dins o que passa per ells. CLASSIFICACIÓ: 1 FITXA: aeròfons de broquet: dibuix 1 instrument 1 FITXA: aeròfons de bisell: dibuix 1 instrument 1 FITXA: aeròfons de llengüeta simple: dibuix 1 instrument 1 FITXA: aeròfons de llengüeta doble: dibuix 1 instrument 1 FITXA: aeròfons de llengüeta d'inxa lliure: dibuix 1 instrument

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Classificarem els instruments segons el material que vibra quan es fan sonar. 1- Cordòfons 2- Aeròfons 3- Membranòfons 4- Idiòfons 5- Electròfons

El material elàstic que vibra en aquests instruments és una membrana tensa que pot ser de pell d’animal o d’algun altre material sintètic. Per la manera com es toquen poden ser percudits, fregats, bufats…

Membranòfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Membranòfons percutits: Són aquells instruments musicals que, en la classificació, produeixen el so mitjançant la vibració d'una o més membranes tenses, normalment col·locades sobre un ressonador. Es classifiquen, en primer lloc, segons la manera com les membranes entren en vibració. La majoria dels membranòfons són percudits, ja sigui amb les mans o amb baquetes; per això els instruments membranòfons normalment s'associen als instruments de percussió.

Timbal: fa notes perquè a la part inferior té uns pedals que tensen i destensen la membrana, d’aquesta manera quan més tensada estigui la membrana més aguda serà la nota.

Tamborí: Conegut des de l’època medieval, per la seva mida que permet subjectar l’instrument penjat al coll i tocar-lo amb una sola mà.

Membranòfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Membranòfons fregats: Són aquells instruments musicals que produeixen el so mitjançant la vibració d'una o més membranes tenses, normalment col·locades sobre un ressonador. En aquests instruments, el so es produeix fregant una vareta subjectada a la membrana.

Simbomba: És un instrument molt antic i especialment típic en les festes nadalenques; la seva missió és fer un acompanyament rítmic al cant col·lectiu de les nadales.

Cuica: Molt popular al Brasil però és originari de l'Àfrica. S'utilitzava per caçar lleons perquè el seu so s'assembla al rugit de la lleona.

Membranòfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Membranòfons bufats: Són aquells instruments musicals que produeixen el so mitjançant la vibració d'una o més membranes tenses, normalment col·locades sobre un ressonador. En aquests instruments, el so es produeix bufant (o cantant) prop de la membrana. Exemples:Nunut (kazoo).

Kazoo: També anomenat Militó, es fa sonar parlant o cantant-hi, altera el so de la veu per mitjà d'una membrana vibrant.

Nunut: Consisteix en un tub de canya obert pels dos caps amb un forat al centre per on s'introduirà la veu. La membrana (que tapa un extrem) vibrarà amb la veu.

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Classificarem els instruments segons el material que vibra quan es fan sonar. 1- Cordòfons 2- Aeròfons 3- Membranòfons 4- Idiòfons 5- Electròfons

INSTRUMENTS MEMBRANÒFONS: 3 FITXES DEFINICIÓ: El material elàstic que vibra en aquests instruments és una membrana tensa que pot ser de pell d’animal o d’algun altre material sintètic. CLASSIFICACIÓ: 1 FITXA: Membrana fregada: dibuix 1 instrument 1 FITXA: Membrana bufada: dibuix 1 instrument 1 FITXA: Membrana percutida: dibuix 1 instrument

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Classificarem els instruments segons el material que vibra quan es fan sonar. 1- Cordòfons 2- Aeròfons 3- Membranòfons 4- Idiòfons 5- Electròfons

En aquests instruments el material que vibra és tot el seu propi cos. Es poden fer sonar fent servir diversos procediments: percutits, puntejats o sacsejats.

Idiòfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Idiòfons percutits: Són aquells instruments musicals que, en la classificació, produeixen el so mitjançant la vibració de tot el seu cos ressonador.

Vibràfon: És metàl·lic i té a sota un tub amb aletes que gira i afegeix unes vibracions a les notes.

Marimba: És més gran que el xilòfon i té uns tubs a sota que fan de caixa de ressonància.

Idiòfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Idiòfons puntejats: Són aquells instruments musicals que, en la classificació, produeixen el so mitjançant la vibració de tot el seu cos ressonador.

Guimbarda: Per a fer sonar una guimbarda es pinça amb els dits índex o polze la làmina que sobresurt del marc, tot utilitzant la boca com a ressonador i la cavitat bucal i la llengua per a la formació d'harmònics.

Kalimba: La kalimba consta d'una sèrie de làmines de diferents llargades, generalment de ferro, subjectades l'una al costat de l'altra amb una petita barra de ferro sobre una taula de fusta.

Caixa de música

Idiòfons

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Idiòfons sacsejats: Són aquells instruments musicals que, en la classificació, produeixen el so mitjançant la vibració de tot el seu cos ressonador.

Maraques: És una carbassa a la qual s’ha inserit un mànec de fusta. L’interior conté les llavors del fruit, o unes altres llavors, que són les que produeixen el so en sacsejar l’instrument.

Caxixis: És un petit cistell de palla trenada, de forma acampanada. L'obertura es tanca amb una rodella de carbassa i compta amb una nansa en la part superior.

Cabassa: La cabassa està construïda amb anells de boles d'acer en forma de cadenes. Entrexoquen entre si o amb la paret de la cabasa i produeixen so.

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Classificarem els instruments segons el material que vibra quan es fan sonar. 1- Cordòfons 2- Aeròfons 3- Membranòfons 4- Idiòfons 5- Electròfons

INSTRUMENTS IDIÒFONS: 3 FITXES DEFINICIÓ: En aquests instruments el material que vibra és tot el seu propi cos. CLASSIFICACIÓ: 1 FITXA: Idiòfons percutits: dibuix 1 instrument 1 FITXA: Idiòfons puntejats: dibuix 1 instrument 1 FITXA: Idiòfons sacsejats: dibuix 1 instrument

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Classificarem els instruments segons el material que vibra quan es fan sonar. 1- Cordòfons 2- Aeròfons 3- Membranòfons 4- Idiòfons 5- Electròfons

El material que vibra en aquests instruments és l’electricitat. Aquests instruments poden generar el seu so dins del seu circuit electrònic o bé a fora. En funció d’aquest criteri obtenim les seves subfamílies: elèctrics o electrònics.

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Electròfons

Electròfons elèctrics: Són aquells instruments que generen el seu so de forma mecànica (una corda, una làmina de metall, etc.) O sigui, la vibració s’inicia fora dels circuits elèctrics i són captats per uns sensors.

Guitarra elèctrica: És un instrument de corda amplificat elèctricament que es creà per superar el limitat volum de les guitarres acústiques. Té sis cordes.

Baix elèctric: És un instrument de corda, similar a la guitarra elèctrica però més gros i amb un so més greu. Té quatre cordes.

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Electròfons

Electròfons electrònics: Aquests instruments generen els sons dins dels circuits electrònics de 2 maneres: sintetitzant-los (fabricant-los) o bé fent servir sons samplejats (enregistrats prèviament i reproduïts). La majoria d’aquests instruments tenen teclats. Però podem trobar instruments amb moltes formes.

Ordinadors i altres dispositius

Orgue electrònic: És un instrument musical de teclat electrònic. L'aire surt per els diferents tubs amb diferents mides que fan que cada tub tingui un so diferent. Al pressionar cada tecla el tub que coincideix amb aquella tecla s'obre i deixa passar l'aire.

UNITAT 2: ELS INSTRUMENTS

Classificarem els instruments segons el material que vibra quan es fan sonar. 1- Cordòfons 2- Aeròfons 3- Membranòfons 4- Idiòfons 5- Electròfons

INSTRUMENTS ELECTRÒFONS: 2 FITXES DEFINICIÓ: El material que vibra en aquests instruments és l’electricitat. CLASSIFICACIÓ: 1 FITXA: Electròfons elèctrics: dibuix 1 instrument 1 FITXA: Electròfons electrònics: dibuix 1 instrument

UNITAT 3: LES CLAUS

UNITAT 3: LES CLAUS

LES CLAUS són una referència per saber on es troba una nota musical. No sabríem quin so és una nota posada al pentagrama si no fos per la clau. La clau és un símbol, un dibuix, que es posa a l'esquerra del pentagrama. El dibuix ve de les lletres "C" "F" i "G" en alemany a l'època antiga. "G" clau de sol "C" clau de do "F" clau de fa Les més comuns són la clau de sol (en segona), la clau de fa (en quarta) i la clau de do (en tercera).

UNITAT 3: LES CLAUS

UNITAT 3: LES CLAUS

Les cinc línies i els quatre espais d'un pentagrama no són suficients per a abastar totes les notes possibles. LES LÍNIES ADDICIONALS: Quan una línia de sons depassa aquests límits s'afegeixen petites línies per sobre i per sota de les del pentagrama anomenades línies addicionals inferiors i superiors, on es col·loquen les notes que no tenen cabuda dins del pentagrama. A l'exemple de baix, la clau usada és la de sol, que indica que la nota centrada a la segona línia (contant de baix a dalt) correspon al sol3 (quatre tecles a la dreta del do central del piano). No hi ha accidents, de manera que es tracta de la tonalitat de do major. La primera i última nota d'aquest exemple és el do3, que en la clau de sol s'escriu a la primera línia addicional inferior.

UNITAT 3: LES CLAUS

LA UTILITZACIÓ de les claus depèn de l'altura del so. Si la seva col·locació és a baix serà un so més greu, en canvi, si la seva col·locació és més amunt el so serà més agut. Les notes són les mateixes i es van repetint, fixa-t'hi: DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI

UNITAT 3: LES CLAUS

UNITAT 3: LES CLAUS

REPASSEM LA CLAU DE SOL

REPASSEM LA CLAU DE FA

UNITAT 4: MÚSICA TRADICIONAL I MÚSICA POPULAR

UNITAT 4: MÚSICA TRADICIONAL I MÚSICA POPULAR

Busca l'origen d'aquestes danses tradicionals, de quin país són? (vigila! alguns països tenen vàries danses tradicionals ja que hi conviuen diferents cultures. Marca a quina cultura pertany aquesta dansa tradicional i a quina zona del país podem trobar-la) Busca l'any o el segle en que van començar a ballar-se, des de quan se sap que existeixen? Assigna a cada ball tradicional un color i pinta el mapamundi indicant a quina zona es balla aquesta dansa. (Vigila que hi ha països que tenen més d'una dansa tradicional, revisa la llista de països i cultures abans de començar a pintar)

UNITAT 4: MÚSICA TRADICIONAL I MÚSICA POPULAR

FOLK CATALÀ

Visualitza el documental EL CANT DE LES ARRELS sobre el cant valencià i el cantautor Pep Gimeno "Botifarra". Després respòn les preguntes del qüestionari.

Pregunta als teus avis si de joves cantaven alguna cançó que van aprendre dels seus avis o pares. Encara se la saben? Demana'ls-hi si te la poden cantar i si et deixen enregistrar-la. Grava la cançó amb el telèfon mòbil i envia l'àudio a la tasca. Coneixies la cançó? Te l'havien cantat?

UNITAT 4: MÚSICA TRADICIONAL I MÚSICA POPULAR

MÚSIQUES DEL MÓN: Presentació PowerPoint

Busca informació sobre la música tradicional i la música popular d'un país. És el mateix música tradicional i música popular? Tria un país i busca: On està al mapa mundi Quin és l'origen (i història) de la seva música tradicional Quins instruments són tradicionals en aquest país Quin és un artista o grup que va ser (o és) famós de música tradicional Busca una lletra d'una cançó tradicional o una partitura Quina altra música o dansa popular té (a més a més de la música tradicional) Posa un vídeo de la música tradicional o de la música popular d'aquest país.