QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?

PER A QUÈ SERVEIX LA FILOSOFIA?

2. naixement de la filosofia

1. el saber filosòfic

3. història de la filosofia

EL SABER FILOSòFIC

01

el saber filosòfic

La filosofia és un tipus de saber molt especial. Consisteix a reflexionar sobre qualsevol aspecte de la realitat (la ciència, l'art, el llenguatge, la política, l'ésser humà, la societat...) però fer-ho d'una manera crítica, rigorosa i radical. Es diferencia d'altres sabers com: el saber vulgar, el saber cientificotècnic, el saber mític i màgic i el saber religiós.

01

el saber vulgar

02

el saber científico técnic

03

el saber mític i màgic religiós

etimológicament

La paraula filosofia deriva del grec φιλοσοφία i del llatí philosophia. Significa 'amor per la saviesa'

Conjunto de saberes que busca establecer, de manera racional, los principios más generales que organizan y orientan el conocimiento de la realidad, así como el sentido del obrar humano.

rae

El NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA

02

EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA

Es diu que va ser inventada per l'antic matemàtic i pensador Pitàgores (c. 569-c. 475 a. C.) Per a Pitàgores els filósofs només aspiraven a observar i entendre.

PRESOCRÀTICS

Los primeros filósofos reflexionaron principalmente sobre la naturaleza. Buscaron el arjé o arché, es decir, aquello que originaba y formaba todo lo existente. Cada filósofo propuso un arjé diferente.

Tales de Mileto

Anaximandro i Anaxímenes

Heràclito

ha treballar!!

Anem a crear un gràfic amb informació d'un presocràtic

Què ha de tindre? Informació sobre: - La seua vida - La seua filosofia - El seu arjè - El seu pensament

los sofistas y sòcrates

Durant el S. V a.C va aparéixer la democràcia a Atenes i això va produir que el tema central de reflexió deixara de ser la naturalesa i passara a ser l'ésser humà. Va haver-hi dues posicions enfrontades: la dels Sofistes i la de Sòcrates

sofistes

sòcrates

Els sofistes eren savis que havien viatjat pel món i que es dedicaven a ensenyar als joves d'Atenes a parlar en públic, raonar, argumentar i convéncer a canvi de diners. Aquesta funció era important en la democràcia, perquè tots els ciutadans podien discutir i participar en la vida pública de la ciutat. No obstant això, els sofistes no creien en una veritat absoluta, eren relativistes, per això, com no creien que res fora dolent ni bo, acabaven per ensenyar a defensar el teu propi interés.

Sòcrates, no obstant això, defensava que sí que era possible arribar a veritats universals a través del diàleg. Per a això va proposar un mètode que tenia dues parts.

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

03

TIMELINE

s. VIII d.C .

s. IV d.C .

s. VI a.C .

s. V a.C .

FILOSOFÍA MEDIEVAL S. III d. C -S. XIV d. C

FILOSOFIA ANTIGA S. VI a. C-S. III d. C

S. XVII

S. XIX

S. XVII

FILOSOFIA CONTEMPORÁNEA S. XIX- ACTUALITAT

FILOSOFIA MODERNA S. XV-S. XVIII

ha treballar!!

Busca informació sobre algun dels filòsofs espentats i elabora una redacció sobre la seua vida i el seu pensament.

Què ha de tindre? Informació sobre: - La seua vida - La seua filosofia Ha d'estar fet en una fulla a mà

COMENTARI DE TEXT

1. Començament Ex. El tema d'aquet fragment del llibre...escrit per ... es... 2. Tesi o idea principal Ex. La tesi (o idea principal) la trobem en les línies 14-15, on ens diu que "..." 3. Idees secundaries Ex. Els arguments o idees secundaries las trobem en les línes ... on ens diu "..." 4. Conclusió Ex. Per a concloure l'autor ens indica que ...

COM FER UNA REDACCIÓ

1. Introducció Presentem la idea del que després farem en el desenvolupament. Donarem a conèixer la nostra idea principal. 2. Desenvolupament Desenvoluparem la nostra idea amb ordre i claretat. Per això el més recomanable es utilitzar conectors (en primer lloc, d'una banda, per un altre...) 3. Conclusió És el moment de concloure el nostre missatge i per tant tancar l'exposició que estem fent.

La millor manera d'aproximar-se a la filosofia és plantejar algunes preguntes filosòfiques: Com es va crear el món? Existeix alguna voluntat o intenció darrere del que succeeix? Hi ha una altra vida després de la mort? Com podem solucionar problemes d'aquest tipus? I, abans de res: com hem de viure? En totes les èpoques, els éssers humans s'han fet preguntes d'aquest tipus. No es coneix cap cultura que no s'haja preocupat per saber qui són els éssers humans i d'on procedeix el món. En realitat, no són tantes les preguntes filosòfiques que podem fer-nos. Ja hem formulat algunes de les més importants. No obstant això, la història ens mostra moltes respostes diferents a cadascuna de les preguntes que ens hem fet. Veiem, doncs, que resulta més fàcil fer-se preguntes filosòfiques que contestar-les. També hui dia cadascun ha de buscar les seues pròpies respostes a aqueixes mateixes preguntes. No es pot consultar una enciclopèdia per a veure si existeix Déu o si hi ha una altra vida després de la mort. L'enciclopèdia tampoc ens proporciona una resposta a com hem de viure. No obstant això, a l'hora de formar la nostra pròpia opinió sobre la vida, pot resultar de gran ajuda llegir el que uns altres han pensat. (Jostein Gaarder. El mundo de Sofía)