ECOSISTEMES

ECOSISTEMES

Projecte 5è de primària

START

Benvinguts i benvingudes a la nostra web quest sobre els ECOSISTEMES

Què passaria si un camell se'n va a viure al Pol Nord? Creus que podria sobreviure durant molt de temps amb les temperatures tan baixes?

I què passaria si, per un altre costat, un ós polar canvia de lloc i se'n va a viure al Desert del Sàhara? Podria viure allí? Per què?

Quina relació penseu que tenen aquests tres éssers vius?

Si voleu conÈixer la resposta a totes aquestes preguntes i a moltes més, presteu molta atenció a tot el que escoltareu, llegireu i veureu aQUí.

Esteu preparats per resoldre aquestes preguntes i formar part d'aquesta aventura?

Comencem!

INDEX

• Què és un ecosistema

• Tipus d'ecosistemes

• Relacions en l'ecosistema

• Problemes dels ecosistema

QUÈ É S UN ECOSISTEMA?

Els éssers vius tenen distintes necessitats i depenen uns dels altres, per la qual cosa no poden viure en qualsevol lloc. Cada ésser viu habita al lloc on pot satisfer les seues necessitats vitals.

Un ecosistema...

Un ecosistema està format per la seua comunitat biológica i l'ambient o medi físic, és a dir, per un conjunt d'essers vius i pel lloc en què habiten. Per tant en un ecosistema hi han dos components importantíssims:

La comunitat biològica Medi físic

tornar

TIPUS D'ECOSISTEMES

A la Terra hi ha molts ecosistemes diferents. Els podem classificar en terrestres i aquàtics, i la seua grandària és molt variada: hi ha ecosistemes molt grans (un desert) i altres molt reduïts (un bassal).

Ecosistemes TERRESTRES

BOSCOS Als boscos hi ha molts arbres altíssims que donen refugi i aliment a gran quantitat d'éssers vius. Hi podem trobar boscos molt importants al món com: Els Boscos boreals de Canadà, El Bosc de sequoies de Estats Units...

Selves Les selves són un tipus de bosc humit o tropical. A les selves les temperatures són molt altes, hi ha molta humitat i habiten una diversos animals. La Selva Negra o la Selva de l'Amazones són algunes de les selves que hi ha al món.

PRADERIES A les praderies hi ha pocs arbres i les plantes més abundants són les herbes. En Espanya troben praderies en el nord de la peninsula: Astúries, Cantàbria, Galícia...

DESERTS Als deserts quasi no hi ha éssers vius perquè hi ha poca aigua. Poden ser de dos tipus: Deserts freds Als deserts freds les temperatures són molt baixes i les precipitacions escasses, en forma de neu. Hi ha molt poca vegetació i els animals estan preparats. El desert del Gobi, L'Antàrtida... són exemples de deserts freds.

Deserts càlids Als deserts càlids les temperatures són altes de dia i baixes de nit. La vegetació està formada per herbes i arbres aïllats. Alguns deserts càlids més coneguts són el Desert del Sàhara i el Desert del Tanger entre d'altres.

Ecosistemes AQUÀTICS

AIGUA DOLÇA Els ecosistemes d'aigua dolça es formen als rius, als rierols i als llacs de l'interior dels continents.

AIGUA SALADA Els ecosistemes d'aigua salada es troben als oceans i al mar, com ara els esculls de coral.

Activitats

Comprova el què saps sobre els tipus d'ecosistemes amb aquestes activitats.

Act grup: Quin tipus d'ecosistema és?

tornar

Relacions que s'estableixen dins d'un ECOSISTEMA

Relacions entre els éssers vius

L'ambient biològic d'un ésser viu és el conjunt dels altres éssers vius que s'hi relacionen i que li produeixen efectes beneficiosos o perjudicials. Dins d'un mateix ecosistema s'estableixen diferents relacions entre els éssers vius que hi habiten.

Relació de COMPETÈNCIA És la relació que s'estableix entre un lleó i un tigre quan volen la mateixa presa.

Relació de COOPERACIÓ És la relació que s'estableix entre una bandada de zebres per a sobreviure.

ADAPTACIÓ al medi És la característica que permet que els óssos polars pugen viure en un lloc tan fred.

Relació d'ALIMENTACIÓ És la relació que s'estableix entre els éssers vius d'un ecosistema per a alimentar-se

Què és la relació de COMPETÈNCIA

A vegades, els animals que viuen en un ecosistema tenen una necessitat comuna i competeixen. Quan dos animals volen i competeixen per obtenir la mateixa presa, s'estableix una relació de COMPETÈNCIA. En les relacions de competència, els animals intenten aconseguir alhora una cosa que necessiten, de manera que alguns n'ixen perjudicats i altres beneficiats.

Exemples de COMPETÈNCIA

Guepard, ós i llop En el regne animal s'estableixen moltes relacions de competència. Un exemple és el guepard que corre darrere les seues preses, per agafar-les. Altre exemple és l'ós que lluita amb els llops per una presa. Cérvols mascles De vegades, els animals no lluiten per una presa, sinò competeixen per aconseguir les femelles. Com és el cas dels cérvols mascles. Una alzina i un pi Entre les plantes també existeix la competència per l'aigua, les sals minerals i la llum del sol, necessàries per fabricar el seu aliment. Si una alzina brota molt prop d'un pi, les seues arrels hauran de repartir-se l'aigua i sals minerals, i les seues branques es taparan mútuament el sol.

TORNAR

Què és la relació de COOPERACIÓ

La relació de COOPERACIÓ apareix quan els éssers vius col·laboren, s'ajuden i tots els organismes n'ixen beneficiats. Les relacions més conegudes són les societats animals. Molts mamífers i aus formen societats i es reuneixen en grup per a caçar de manera més eficaç o per a defensar-se, alguns moren, però la majoria dels animals poden fugir i sobreviure gràcies al treball en equip.

Exemples de COOPERACIÓ

Anemone, ermità i peix pallasso Un exemple de cooperació és la relació que hi ha entre l'anemone de mar, que és un animal que viu fix a les roques, i l'ermità, un tipus de carranc. L'ermità fa possible que l'anemone es desplace i aquesta el protegeix dels depredadors perquè els seus tentacles són verinosos. També és la mateixa relació la que s'estableix entre el peix pallasso i l'anemone. Mentre que l'anemone el protegeix, el peix s'alimenta dels paràsits que té l'anemone. Les abelles i formigues Alguns insectes, com les abelles i les formigues formen societats complexes, en les quals cada membre compleix una tasca diferent. bandada de zebres i banc de peixos En el cas de les bandades de zebres i els bancs de peixos, existeix una relació de cooperació, ja que es desplacen en grup per protegir-se dels seus depredadors. Però en les bandades de zebres existeix una relació de cooperació i de competència, perquè s'ajuden per a no ser caçats, però competeixen per obtenir el millor aliment.

TORNAR

Què és l'ADAPTACIÓ al medi

Els ambients de la Terra són molt variats. Cada organisme només pot sobreviure i desenvolupar-se en algun d'aquests ambients. Per això, diem que cada organisme està adaptat a l'ambient on viu. Cada característica que li permet adaptar-se a un ambient determinat, rep el nom d'adaptació.

Exemples d'ADAPTACIÓ

Ànecs Els ànecs per a moure's per l'aigua posseeixen una membrana entre els dits de les potes que els permet nadar ràpidament. A més, tenen un greix a la pell que impedeix que les seues plomes es mullen.

Óssos polars Els óssos tenen un pelatge molt dens per a protegir-se del fred polar, i de color blanc per a camuflar-se entre la neu i el gel. A més, les seues urpes són armes molt poderoses que utilitzen per a caçar les seues preses.

CactusEntre les plantes també existeix l'adaptació al medi. Els cactus, que viuen en un lloc on plou poc, poden emmagatzemar aigua en la tija. A més, les seues fulles s'han transformat en espines que els protegeixen dels animals.

Tulipà Per adaptar-se al fred de l'hivern, la tija i les fulles es moren, però davall de la terra queda una part viva, el bulb, que en la primavera produirà una nova planta. A més, la flor és molt acolorida per atraure els insectes, que la pol·linitzen.

tornar

Què ès la relació d'ALIMENTACIÓ i la cadena alimnetaria

Les relacions d'alimentació són les més freqüents entre els éssers vius, ja que els animals d'un ecosistema depenen uns dels altres per a alimentar-se. Una CADENA ALIMENTÀRIA és la relació que es dóna entre diversos éssers vius d'un ecosistema quan s'alimenten l'un de l'altre. És un esquema en què es representa de què s'alimenta cada ésser viu dins d'un ecosistema.

Un exemple de CADENA ALIMENTARIA és el següent:

Dins d'una cadena alimentària hi han 5 tipus d'essers vius.

Productor Són els primers éssers vius d'una cadena alimentària. Sempre són plantes o algues perquè són les úniques capaces de produir el seu aliment.

Consumidor terciari

Són els animals que s'alimenten dels consumidors secundaris, tant de plantes com d'animals. Són omnívors.

Consumidor primari

Descomponedor

Són els animals que s'alimenten directament de les plantes. Per tant, són els herbívors.

Són les bacteries i els fongs, s'alimenten de fulles i de les restes dels animals.

Consumidor secundari

Són els animals que menjen hervívors. Per tant, els animals carnívors.

Què és una XARXA ALIMENTÀRIA ?

A cada ecosistema hi ha nombroses cadenes alimentàries i la majoria s'entrecreuen i formen complicades xarxes alimentàries, en què un mateix ésser viu pot servir d'aliment de diversos animals. Un exemple de XARXA ALIMENTÀRIA és el següent:

Activitats:

Activitat en grup: Crear xarxes alimentàries

tornar

Els problemes dels ECOSISTEMES

Relacions entre els éssers vius

Els ecosistemes canvien amb el temps. Alguns canvis són naturals i no afecten els éssers vius, com els canvis produïts per les estacions de l'any, i altres canvis són produïts per activitats humanes. Els éssers humans tenim molta influència sobre els ecosistemes, ja que molts dels ecosistemes han estat modificats per nosaltres. Estes modificacions perjudicials poden ser directes o indirectes.

DESFORESTACIÓ

La desforestació és la pèrdua dels boscos. Es produieix quan es talen els arbres per aconseguir fusta o espai on conrear o construir edificis. És a dir, es transforma un ecosistema natural, un bosc, en un ecosistema artificial. La desforestació implica molts problemes, ja que amb l'eliminació dels boscos, desapareixen els animals i la vegetació que hi viuen. Creant erosió, que és la pèrdua de sòl, ja que sense plantes la pluja i el vent l'arrosseguen. A més a més, sense sòl les plantes no poden créixer.

SOBREEXPLOTACIÓ

La sobreexplotació ocorre quan les persones extraem d'un ecosistema més animals o més plantes de les que es poden produir o nàixer de manera natural. Si es produeix una sobreexplotació d'un animal, es posa en perill la seua supervivència i es converteix en un ésser viu amb perill d'extinció.

CONTAMINACIÓ

La contaminació és un dels problemes més freqüents dels ecosistemes. La contaminació es produeix per activitats humanes que generen fem, fum i substàncies perjudicials per a la salud i per als ecosistemes. La contaminació afecta a l'aire, l'aigua, el sòl i, per tant, a tots els éssers vius: A l'aire quan es cremen combustibles als automòbils i a les fàbriques, com gasolina o carbó. A l'aigua quan tirem fem al mar o amb els productes químics de les fàbriques que acaben en els rius o mars. El sòl es contamina per l'ús de productes químics i pels fems que hi llancem. Per això, és importantíssim que tots col·laborem per a evitar-la.

kahoot

Com podem col·laborar?

tornar

Voleu conèixer alguns animals en perill d'extinció?

Els animals en perill d'extinció estan protegits per les lleis i no es poden caçar ni modificar el lloc on viuen

Un ésser viu s'extingueix quan desapareix de la natura. Algunes activitats humanes han provocat la desaparició d'éssers vius.

Tasca en grup: Crear un mural Aneu a fer un mural sobre un animal en perill d'extinció. Per a fer-ho, heu de seguir aquests punts: 1. Triar l'animal en perill d'extinció 2. Buscar informació i imatges sobre aquest 3. Organitzar, retallar i pegar la informació de l'animal en un paper. 4. Fer una exposició

Ara vos toca a vosaltres convertir-vos en investigadors i investidores, i crear un mural sobre un animal en perill d'extinció. Esteu preparats?