FERRAN VII (1814-1833)

HISTÒRIA D'ESPANYA

FERRAN VII (1814-1833)

PBAU

• El regnat de Ferran VII (1814-1833): concepte i etapes: sexenni absolutista, trienni liberal i decàda ominosa.

TEXTOS

• Manifest dels Perses (1814)
• Ferran restableix la Constitució de 1812 (1820)
• Tractat de Verona (1822)

FERRAN VII "El Desitjat" (1814-1833)

Va tenir un regat majoritàriament absolutista, en un moment en el que a Europa i Espanya s'estenia el liberalisme. L'absolutisme de F. VII es va veure truncat per nombrosos pronunciaments de militars liberals, donant pas a una període liberal a Espanya, entre 1820 i 1823. Els seus darrers anys estaran marcats per una tornada a l'absolutisme, (1823-33).

• SEXENNI ABSOLUTISTA (1814-1820)
• TRIENNI LIBERAL (1820-23)

• DECÀDA OMINOSA (1823-33)

SEXENNI ABSOLUTISTA (1814-1820)

• Després de la Guerra del Francès l’any 1814 Ferran VII torna a Espanya.

Abans d’arribar a Madrid té una trobada amb alguns simpatitzants absolutistes que li donen el seu suport per restaurar l’absolutisme amb el Manifest dels Perses.

• Per tant, un cop arriba a Madrid, no compleix les promeses d’acceptar el règim liberal i el primer que farà serà:

- anul.lar la Constitució de Cadis de 1812 - perseguir a tots els afrancesats i els liberals que hauran de fugir a l’exili. - restaurar les institucions de l’Antic Règim, com les senyories o la Inquisició.

Ferran VII vol tornar a la situació anterior de 1808, però no se’n dona conta que la societat ha canviat:

• els pagesos ara no volen pagar tributs als senyors per treballar les terres
• tampoc volen pagar els delmes a l’església
• els sectors més rics, que ara eren propietaris de terres, que havien comprat després de les desamortitzacions, demanaven que se’ls respectàs les seves noves adquisicions i que no lis tornessin a l’església.
• industrials i comerciants que demanaven la llibertat de comerç i d’indústria i no es tornassin al monopoli dels gremis…

• Aquest context social afavorirà la reivindicació liberal i provocarà diferents pronunciaments militars com a mètode per acabar amb el règim absolutista.

• Aquests pronunciaments militars consistien en l’aixecament d’un sector de l’exèrcit en favor de la Constitució i amb el suport del poble.

• Des de 1814 hi va haver diferents pronunciaments de militars liberals que van fracassar, com el de Mina, Porlier, Lacy...

TRIENNI LIBERAL (1820-1823)

A partir de 1817 el problema a les colònies empitjora i Ferran VII aturarà qualsevol intent d’autonomia i això serà el detonant de la guerra per la independència de les colònies. L’1 de gener de 1820 triomfa el pronunciament de Rafael de Riego davant les tropes que s’anaven a embarcar per combatre contra les colònies a Cabezas de San Juan, Sevilla. Després s’aniran succeïnt diferents aixecaments militars per tota la península en favor de la Constitució amb l’ajuda del poble.

Ferran VII es veurà obligat a:

• acceptar la Constitució de 1812
• proclamar una amnistia per el retorn dels liberals
• convocar unes eleccions → que guanyen els liberals

i comença el Trienni Liberal (1820-1823) on s’inicia una obra reformista:

• amb un desenvolupament de les llibertats
• amb un objectiu → l’abolició de l’Antic Règim:
• desamortitzacions per vendre les terres
• limitar el poder de l’església
• sanejar l’economia amb una reforma fiscal
• es restableix la milícia nacional
• impuls de l’educació
• eliminació dels gremis

Conflictes del Trienni:

• Totes aquestes reformes liberals van fer esclatar els absolutistes i la monarquia.

• Ferran VII havia acceptat el nou règim liberal forçat i sempre va vetar totes les lleis que va poder.

• Per altre banda la pagesia que seguia sense veure millores en la seva vida es comencen a revoltar ja que seguien sense tenir accés a la terra i seguien pagant molts impostos.

• Els nobles i l’església també perjudicades per la supressió dels privilegis tradicionals.

• Finalment, tensions entre els diferents liberals:

- els moderats que eren partidaris de reformes més favorables a les èlits socials que no provoquessin conflictes amb el rei. - els exaltats defensaven les llibertats, la Constitució i reformes radicals més pròximes a la millora de les classes mitjanes i populars.

Final del Trienni: El triomf del liberalisme va alarmar a les potències absolutistes europees:

• Prússia
• Rússia
• Àustria
• França

• Formaran un exèrcit per intervenir militarment davant qualsevol revolució liberal.

1823 --> Els 100 mil Fills de Sant Lluís, exèrcit francès de Lluís XVIII, oncle de Ferran VII, travessen els Pirineus, comandats per el Duc d’Angulema per restablir la monarquia absoluta a Espanya:

• van ocupar Madrid i s’instaura un govern absolutista
• van anar derogant totes les normes i lleis liberals del Trienni
• Ferran VII va recuperar la seva condició de monarca absolut
• inicia una persecució als liberals
• implanta un règim de terror → comença la Dècada Ominosa (1823-33)

que formaran La Santa Aliança:

DÈCADA OMINOSA (1823-1833)

El retorn a l’absolutisme va anar acompanyat:

• gran repressió cap als liberals
• creació dels voluntaris reialistes (exèrcit encarregat de perseguir el liberalisme)
• d’una política sense reformes
• unes reformes que el país necessitva

Davant la greu crisi econòmica després de la guerra, alguns ministres proposen una reforma econòmica. 1825 el rei no té més remei que fer una reforma econòmica i fer pagar impostos als privilegiats. Els absolutistes més intransigents molt descontents amb aquestes noves mesures i també per que no havia restablert la Inquisició van impulsar aixecaments contra Ferran VII i varen començar a recolçar Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII.

Els absolutistes més intransigents estaven:

• molt descontents amb aquestes noves mesures

• també per que no havia restablert la Inquisició

• van impulsar aixecaments contra Ferran VII

• varen començar a recolçar Carles Maria Isidre, germà de F. VII.

LA QÜESTIÓ SUCCESSÒRIA (1833)

A això se li afegeix la qüestió successòria:

• Ferran VII es va casar amb la seva neboda Maria Cristina de Borbó

• 1830 va tenir una filla, Isabel.

• Per poder nomenar-la successora el rei elimina la Llei Sàlica

• Promulga la Pragmàtica Sanció per a que una dona pogués regnar

• Els més conservadors van considerar il.legal la successió d’Isabel

• Van donar suport a la successió de Carles Maria Isidre, defensor ferm de l’absolutisme.