S. XVI-XVII ÀUSTRIES

HISTÒRIA D'ESPANYA

ELS ÀUSTRIES s. XVI - XVII

s. XVII

s. XVI

ÀUSTRIES MENORS

ÀUSTRIES MAJORS

• FELIP III (1598-1621)
• FELIP IV (1621-1665)
• CARLES II (1665-1700)

• CARLES I (1515-1556)
• FELIP II (1556-1598)

PREGUNTA CURTA Nº 12 PBAU 12- Que va ser la monarquia hispànica? Com era la seva organització territorial?

La monarquia dels RRCC: 1469 (79) --> matrimoni Ferran II d’Aragó + Isabel I de Castella: UNIÓ DINÀSTICA

• Unió dels dos regnes més grans de la Península Ibèrica
• creació de la Monarquia Hispànica.
• unió de dues corones però no de dos regnes
• la Corona d’Aragó i la de Castella es van mantenir separades
• cada una va conservar les seves pròpies fronteres, les lleis i institucions.

La monarquia dels Àustria:

• hereva dels Reis Catòlics,
• no va ser mai un estat unitari.
• La corona era el punt d’unió dels diversos regnes,
• que continuaven conservant les seves lleis, institucions i costums.
• Castella va ser el centre de l'Imperi,
• a la qual es va incorporar Navarra i els territoris americans.

PREGUNTA CURTA Nº 13 PBAU 13- Quines foren les característiques polítiques bàsiques de la monarquia hispànica en el segle XVI?

• Els Àustries Majors continuaren i desenvoluparen l'organització política dels RRCC.

• Es varen envoltar de funcionaris experts en lleis.

• Aquests funcionaris no pertenyien a l’alta noblesa per que els RRCC volien apartar els nobles de la Cort, i deixar el poder polític en mans dels reis.

• L’alta noblesa seguí, però, amb alts càrrecs a l’exèrcit, la marina i de la diplomàcia,

• però sempre subordinats a la corona.

• Castella es convertí en el centre de l’Imperi, encara que això va ocórrer en major mesura amb Felip II que amb Carles V.

• En els demés regnes s’establiren virreis, càrrecs exercits per alts nobles o membres de la família reial.

• El Rei estava assessorat per els Consells, formats per funcionaris, nobles i alt clero i tenien un caràcter consultiu.

• El Rei sempre tenia la darrera paraula.

Els reis resolien els assumptes amb:

• consellers de la seva màxima confiança, els Secretaris Reials, que feien d’intermediari entre el rei i els Consells

• els corregidors tenien el control de les ciutats.

Altres càrrecs eren:

• els recaptadors d’impostos

• les Audiències (administració de justícia).

El 1561, Felipe II fixà la capital a Madrid.

PREGUNTA CURTA Nº 14 PBAU 14- Quines foren les característiques econòmiques i socials bàsiques de la monarquia hispànica en el segle XVI?

• s. XV --> crisi i dificultats (guerres civils)

• s. XVI va suposar un període de creixement a Espanya --> auge econòmic

- La població va créixer un 40%. - L’agricultura va créixer - La ramaderia --> paper esencial a l’economia castellana. - L’artesania fou escasa - la indústria tèxtil, - les ferreries basques - la fabricació d'armes - El comerç amb América quedà monopolitzat per la Casa de Contratación de Sevilla.

• per el creixement demogràfic
• la demanda d'Amèrica

foren les indústries principals

• La insuficient producció per abastir la població
• la demanda americana
• l’arribada massiva d’or i plata d'Amèrica

L’or i la plata van ser mal invertits:

• en lloc de desenvolupar la nostra economia
• s’usaren per pagar les constants guerres a Europa.

El resultat va ser l’endeutament i la fallida de l’Estat.

• Les males collites
• La pujada d'impostos
• Les despeses bèl.liques

- pujada dels preus - va dur a una forta inflació

acabaren per esgotar l’economia espanyola

PREGUNTA CURTA Nº 15 PBAU 15- Quines foren les característiques polítiques bàsiques de la monarquia hispànica en el segle XVII?

La principal innovació dels Aùstries Menors en el s. XVII foren els favorits o validos:

• Membres de l'aristocràcia, en els que el rei tenia total confiança.

• El rei no volia ocupar-se de les tasques de govern:

- els reis es dedicaven a la caça, la música, els toros o les festes. - valido pren totes les decisions.

• Els validos eren personatges corruptes que:

- governen al marge del sistema - fan el que volen i sempre miren per el seu propi interès.

• Això va fer augmentar la corrupció:

- aprofiten el seu poder per aconseguir càrrecs, pensions per els seus familiars i amics, - sempre mirant en el seu propi benefici.

• Un dels més poderosos va ser el Conde Duc d’Olivares, valido de Felip IV.

Un altre fenòmen important de l'economia al s. XVII --> VENTA DE CÀRRECS PÚBLICS Per aconseguir diners ràpidament:

• el rei posa a la venda càrrecs a l'adminsitració espanyola:
• càrrecs públics (corregidors, consells, audiència)

Aquests càrrecs es convertiren en hereditaris.

PREGUNTA CURTA Nº 16 PBAU 16- Quines foren les característiques econòmiques i socials bàsiques de la monarquia hispànica en el segle XVII?

El s. XVII --> segle de crisi econòmica a Europa i Pen. Ibèrica. Causes: baixada de la població --> baixada producció --> declivi econòmic

• Epidèmies periòdiques com la Pesta,
• Èpoques de carestia i fam.
• l’expulsió dels moriscos l’any 1609 --> pèrdua del 3% de la població --> milers de camps abandonats --> baixada producció

A la 2a 1/2 del s. la crisi va continuar:

• Decadència de l’agricultura, agreujada por l’expulsió dels moriscos;

• una indústria incapaç de competir amb les produccions estrangeres, de més qualitat i més barates;

• El comerç també entrà en crisi, amb una competencia francesa a la Mediterrània i la competència anglesa i holandesa a l’Atlàntic;

Això va empitjorar amb:

• l’esgotament de les mines americanes --> disminució de l'or.

ELS ÀUSTRIES MAJORS s. XVI

• CARLES I (1516-1556)

-HERÈNCIA / IDEAL D'IMPERI-POLÍTICA EXTERIOR -POLÍTICA INTERIOR

• FELIP II (1556-1598)

-HERÈNCIA -POLÍTICA EXTERIOR -POLÍTICA INTERIOR

PBAU

• La monarquia hispànica dels Àustria del s. XVI (Carles I - Felip II): expansió internacional i problemes interns. Societat i economia.

El s. XVI es caracteritzarà per: -la consolidació de l’Estat Modern; -una economia favorable gràcies als efectes del descobriment d’Amèrica i la seva posterior colonització; -una gran despesa econòmica per finançar i mantenir una política imperial europea que farà que a finals del s. XVI comenci una decadència progressiva que es manifestarà en una gran crisi econòmica en el s. XVII.

CARLES I/V (1516-1556)

Neix a Gant (Flandes) l’any 1500 i viu fins els 16 anys a l’estranger, parla molts idiomes però quan arriba a Castella no té cap vincle amb els espanyols.

HERÈNCIA PATRIMONIAL

Isabel I la Catòlica mor el 1504 → Joana la Boja + Felip de Borgonya pujen al tron. Però la mort prematura de Felip de Borgonya l’any 1506 i la malaltia mental de Joana farà que Ferran II el Catòlic sigui regent fins que el seu net pugui regnar. Ferran II mort l’any 1516 i Carles I, que ja serà major d’edat, net dels RRCC i fill de Joana i Felip pujarà al tron com a Carles I de Castella. Carles hereda un immens imperi que el convertirà en el fundador del que es dirà la primera Monarquia Universal, reunint així per primera vegada en una mateixa persona les Corones de Castella i Aragó. L’any 1519, el seu padrí Maximilià I, pare de Felip de Borgonya i emperador de l’Imperi Alemany mor, Carles ampliarà la seva herència i serà nomenat Carles I de Castella i V d’Alemània.

Amb Carles comença la Dinastia dels Àustries, que va regnar fins l’any 1700. No va ser mai un estat unitari i tots els regnes seguien tenint les seves particularitats territorials i legislatives. Els Àustria heredaren la monarquia autoritària dels RRCC però evolucionaran cap a una monarquia absolutista (Felip V). A l’autoritarisme el rei tenia el poder per damunt de la noblesa però d’alguna manera estava limitat per les Corts. A l’absolutisme el rei només està subjecte a les seves pròpies lleis divines.

IDEAL D'IMPERI

Carles I va començar a regnar en moments difícils: -A Europa Central sorgeix el Protestantisme -Des d’Orient comença l’expansió de l’Imp. Turc -França continuava aspirant al domini d’Itàlia Davant tot això Carles I enten que ha de mantenir una monarquia: -CRISTIANA -UNIVERSAL i havia de formar un Imperi Cristià davant l’amenaça: -protestant -musulmana -francesa Per defensar aquesta idea d’imperi va abandonar les seves funcions com a rei espanyol (això li suposarà molts conflictes a l’interior) i s’implicarà en guerres europees com a Emperador.

POLÍTICA EXTERIOR DE CARLES V

Els principals fronts de lluita que va mantenir Carles I a l’exterior van ser: 1- El Protestantisme 2- França 3- L'imperi Turc

EL PROTESTANTISME

La reforma religiosa protestant fou el principal problema de Carles I. El frare agustí alemany Martí Luter publica les 95 tesis demanant una reforma a l’església i critica algunes pràctiques catòliques que considerava abusives (butlles d’indulgència). El protestantisme romp l’unitat catòlica creant una escissió dins l’Església.

-A l’inici del conflicte Carles I va mantenir una política conciliadora → i convoca la DIETA DE WORMS (1521) on demanava a Luter que es retractàs. Però Luter no ho va fer perquè Frederic de Saxònnia, un príncep alemany, el va protegir → després d’això l’enfrontament va ser inevitable.

-Carles va combatre el protestantisme des de dos àmbits: Religiós → El Papa Pau III convoca el Concili de Trento (1545), on el Papa dóna permís a Carles I per iniciar accions bèl.liques contra els prínceps protestants. Político-militar → amb alguns èxits inicials com la Batalla de Mülhberg (1547) on va derrotar la Lliga dels Prínceps Alemanys que havien adoptat el protestantisme.

Però l’aliança de França amb la Lliga obligarà a Carles a firmar la Pau d’Augsburg (1555) on firmaran: -la llibertat religiosa dels prínceps alemanys -i la igualtat entre el catolicisme i el protestantisme.

FRANÇA

Guerres contra França que estava envoltada per els territoris de l’emperador Carles. -França intentarà conquerir Navarra i el Milanesat. -Francesc I s’enfrontarà amb Carles per el control de Flandes i Borgonya.

L'IMPERI TURC

L’Imperi Turc serà el tercer gran problema de Carles I: L’imperi otomà s’havia convertit en una gran potència que aspirava a l’expansió per la Mediterrània. Eren pirates i esclavistes. Carles I va atacar Tunis 1535 (victòria) Carles I va atacar Alger 1541 (derrota)

L’esforç per mantenir aquest ideal d’imperi va suposar una càrrega impossible de mantenir econòmicament per la Corona i suposà el fracàs de l’emperador que el 1556 i després dels conflictes a l’interior va abdicar en el seu fill Felip II.

MAPA nº3 PBAU Mapa dels dominis europeus de Carles I ( l'emperador Carles V )

Presentació:

• Context Geogràfic
• Tema
• Època
• Tipus

Al mapa podem veure representat el continent europeu i el N. d’Àfrica. Podem veure a través de les llegendes els territoris heredats per Carles I i els diferents fronts de lluita als quals s’haurà d’enfrontar l’emperador. El mapa és de tipus político-bèl.lic i està emmarcat en el s. XVI.

Contextualització: Carles I de Castella i V d’Alemània va regnar entre els anys 1516 i 1556. Fou fill de reina Joana la Boja i Felip el Bell, i nét per via paterna de Maximilià I i Maria de Borgonya (dels quals heretà els Països Baixos, els territoris austríacs i el dret al tron imperial) i per via materna dels Reis Catòlics (dels quals heretà Castella, Navarra, les Illes Canàries, les Índies, Nàpols, Sicília i Aragó). Amb la mort d’Isabel I, la seva filla Joana, va ser proclamada reina de Castella, mentre a Aragó, hi va continuar regnant Ferran el Catòlic. Però l’any 1506, va morir Felip I el Bell, l’espòs de la reina, i aquesta va patir una afecció mental. Considerant la seva incapacitat per governar, el seu pare, Ferran, va assumir la regència de Castella fins a la seva mort al 1516. Aleshores, Carles I, fill de Felip i Joana, nascut a Gant (Bèlgica) el 1500, va ser proclamat rei a Brussel·les i va arribar a Espanya el 1517. Al cap de poc temps, al 1519, morí el seu avi l'emperador Maximilià i Carles fou escollit per unanimitat emperador, amb el nom de Carles V d’Alemanya, heretant una inmensa herència.

Interpretació: De la seva àvia materna, Isabel de Castella, heretà la corona de Castella (incloses Granada i Navarra), les colònies americanes (les Índies), ciutats del nord d’Àfrica (Melilla, Orà, Alger, Bugia, Trípoli...) i Canàries. Del seu avi matern, Ferran d’Aragó, heretà Aragó (Rosselló i la Cerdanya) i les possessions italianes (Nàpols, Sicília i Sardenya). De l'àvia paterna, Maria de Borgonya, heretà els Països Baixos (Holanda, Bèlgica, Artois), Luxemburg, el Franc comtats i del seu avi patern, Maximilià I d’Àustria, heretà l’imperi alemany i l’Arxiducat d’Àustria. Tots aquests territoris eren un conjunt d’estats reunits sota una única corona, amb particularitats territorials, on Castella, pel nombre dels seus habitants i per les seves riqueses es va convertir en el regne hegemònic de la nova monarquia. En cap cas, s’hauria de confondre amb un gran Estat o monarquia centralista. Carles I va heretar el títol d’emperador en unes circumstàncies molt difícils. S’acabava de produir la rebel·lió religiosa i política dels protestants a Europa central, França aspirava al domini d’Itàlia, i al Mediterrani era cada vegada més amenaçadora l’expansió dels turcs. Carles I, va entendre que tenia una gran missió històrica: el manteniment d’una monarquia cristiana universal, el cap de la qual era el Papa, davant l’amenaça dels protestants, els turcs i França. Per defensar la seva idea d’imperi, el monarca s’implicava en guerres i prestava més atenció a la seva tasca com a emperador que no a la seva funció com a monarca espanyol. La lluita contra els protestants, va ser el principal problema de la monarquia de Carles I. Martí Luter, havia demanat canvis en l’església catòlica en les seves 95 tesis, es va convocar la Dieta de Worms (1521), presidida per Carles, on es va demanar a Luter que se’n retractés, cosa que no va fer. Carles, com a defensor del cristianisme, va lluitar contra el protestantisme en dues vertents: la politicomilitar i la religiosa, finalment s’arribaria a la Pau d’Augsburg (1555) en la qual els protestants van aconseguir que cada príncep pogués escollir la religió dels seus Estats. Carles I i Francesc I de França, es van enfrontar pel domini dels regnes i els ducats d’Itàlia (el Milanesat) i pel control dels territoris de Flandes i Borgonya. Pel que fa als turcs, Carles I va llançar amb èxit un atac a Tunis (1535) però va fracassar en la conquesta de l’Alguer (1541).

Conclusió: Amb Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, va començar la dinastia de la casa d’Àustria o Habsburg, que va regnar fins al 1700. La monarquia dels Àustria, hereva dels reis catòlics, no va ser mai un Estat unitari i a part dels problemes que va tenir a l’exterior també tendrà conflictes a l’interior amb les Comunitats a Castella i les Germanies a la Corona d’Aragó al voltant de l’any 1520 a causa de la seva funció d’emperador. El 1556, l’emperador va abdicar en el seu fill Felip, a qui va cedir la corona i els territoris, menys el dominis de l’arxiducat d’Àustria i els drets al títol imperial, cedits al seu germà Ferran. Des de llavors, la branca austríaca dels Habsburg, va ostentar el títol imperial.

POLÍTICA INTERIOR

• COMUNITATS A LA CORONA DE CASTELLA
• GERMANIES A LA CORONA D'ARAGÓ

Els conflictes entre la monarquia i els grups socials aviat van aparéixer. Aquests grups socials demanaven millores socials i polítiques.

COMUNITATS

L’any 1520 una sèrie de ciutats de Castella es van revoltar contra la monarquia i es van constituir en ciutats independents. GRUPS SOCIALS: -Baixa noblesa -classes mitjes urbanes (artesans, mercaders, funcionaris)

QUEIXES: -Carles I no s’encarregava del problemes del regne, perquè només feia cas del seu imperi. -Carles I treia importants sumes de diners per sufragar els gastos de la seva cort estrangera. -Carles I dona càrrecs reservats als castellans per consellers flamencs. RECLAMEN: -Protecció per la indústria nacional textil, molt perjudicada per l’exportació de la llana. Aquesta llana s’exportava com a matèria primera més barata a Flandes i després allà es convertia es tapissos caríssims. -Major participació política (Corts) En pocs mesos el conflicte s’escampà i aviat s’uniren també els pagesos que reclameven millores salarials i més drets. La monarquia es va aliar amb la gran noblesa i juntament a Adrià d’Utretch, el seu regent, van derrotar als comuners a Villalar l’any 1521.

GERMANIES

Esclaten paral.lelament a les Comunitats però a la C. d’Aragó, sobretot València i Mallorca. Aprofitant la sortida de totes les autoritats de València a causa de la Pesta, els agermanats es van fer amb el control de la ciutat. Eren classes baixes (artesans, pagesos, petita burgesia) que lluiten contra la noblesa i l'alt clergat i els seus privilegis. Era una revolta dels més febles contra els més poderosos que demanaven protecció contra els abusos fiscals del rei Carles I. Carles I es va aliar amb els poderosos i els agermanats van ser derrotats el 1521.

FELIP II (1556-1598)

• HERÈNCIA
• POLÍTICA EXTERIOR
• POLÍTICA INTERIOR

HERÈNCIA

Carles abdica en el seu fill Felip II i li cedeix quasi tota la seva herència territorial, menys: - l’Arxiducat d’Àustria - el títol d’emperador d’Alemània. Felip II continuà amb la pol. internacional del seu pare: - defensant el catolicisme - però separat ja de la corona d’emperador, el pes del rei va recaure a Castella i el seu imperi colonial americà. A diferència del seu pare, fou un rei dedicat al seu regne: - establint la capital a Madrid - però mantenint l’ideal de defensa del catolicisme - la seva política i els seus enemics a Europa van ser els mateixos que el seu pare.

POLÍTICA EXTERIOR

• IMPERI TURC
• ANGLATERRA
• PORTUGAL
• FRANÇA
• PAÏSSOS BAIXOS

1. Imperi Turc: Felip II va continuar la lluita contra l’expansió turca a la Mediterrània. Els turcs es van fer amb Xipre i Tunis. Davant això Felip II: - es va aliar amb el Papat i Venècia, formant la Santa Lliga - i organitzà una gran flota que va derrotar als turcs a la Batalla de Lepant (1571) (gran victòria cristiana).

2. França: Els conflictes continuen: - França havia entrat a Itàlia per conquerir Nàpols; - Una part de l'exèrcit espanyol es va defensar de l'atac a Nàpols. - Però això només seria una tàctica de distracció... - França es pensava que els terços espanyols atacarien des de Nàpols, - Però Felip II havia traslladat les seves tropes a Flandes per sortir cap a París: - Sant Quentin era la clau per entrar a la capital de França. - El 1556 Felip II donà l’ordre d’atacar Sant Quentin per el seu atreviment d’intentar conquerir Nàpols... Finalment els terços espanyols obtenen la victòria a la Batalla de Sant Quentin (1557) França i Felip II firmaran la Pau de Cateau-Cambrésis (1559).

Però anys més tard França i Espanya tornen a enfrontar-se per les guerres de religió:

• França es dividirà entre catòlics i hugononts (protestants),
• Felip II donarà suport als catòlics.
• Felip tornarà a guanyar aquesta guerra
• El 1593, Enric IV, rei de França (hugonot) s'haurà de convertir al catolicisme
• i es firmarà la Pau de Vervins (1598), entre França i Espanya

3. La Rebel.lió de Flandes: Va ser el principal problema de Felip II. Les causes del conflicte varen ser: - les diferències religioses (protestants) - sentiment nacionalista amb un desig d’autonomia de la Corona - descontent pels impostos imposats per Felip. Felip II es mostrà intransigent davant les demandes flamenques i cap el 1560 s’inicia una llarga guerra.

-La 1a rebel.lió va rebre el suport de França i Anglaterra que volien minar el poder de Felip. Felip va enviar els terços espanyols però no va conseguir dominar la rebel.lió totalment. -El 1579, el sud dels Països Baixos (Bèlgica i Luxemburg) que era catòlic va acceptar l’obediència a Felip II, però el Nord va seguir lluitant. Felip va haver d’acceptar la creació de les futures Províncies Unides d’Holanda, calvinistes protestants que seguiran lluitant per la seva independència.

4. Anglaterra: - Des dels RRCC, Anglaterra i Espanya eren aliats contra França (pol. matrimonial).

• Però ara Elisabeth I és protestant i va donar suport als protestants de Flandes i les relacions amb Felip empitjoren.

• S’ha d’afegir l’amenaça de la marina anglesa contra interessos comercials espanyols a les seves colònies americanes.

Finalment Felip haurà d’enfrontar-se a Anglaterra: - L’any 1588 envia una gran flota per invadir Anglaterra, l’Armada Invencible, que mal comandada va ser un fracàs.

5. Portugal: La pol. matrimonial de Felip va permetre que: - pogués augmentar els seus dominis incorporant Portugal a la Corona, - fent valer els seus drets com a fill d’Isabel de Portugal, esposa de Carles I, el seu pare →

• l’any 1580 serà nomenat rei de Portugal.

Aquesta política internacional tan conflictiva deixarà una greu situació financera a la Corona i ens deixa veure les dificultats que tendrà la corona per mantenir l’hegemonia a Europa a partir del s. XVII.

POLÍTICA INTERIOR

• REBEL.LIÓ DE LAS ALPUJARRAS
• EL CASO ANTONIO PÉREZ

Rebel.lió a las Alpujarras (1568) de Granada CAUSES:

• Els impostos,
• Les expropiacions de terres,
• La persecució religiosa contra els moriscos.

Però fracassaren en l’intent de reconquerir Granada. Seran derrotats i repartits per Castella. El problema morisc acabarà amb la seva expulsió definitiva l’any 1609, durant el regnat de Felip III.

El Caso Antonio Pérez Va ser un problema polític quan Felip II va voler imposar la seva autoritat a tota la Península i es va topar amb els furs d’Aragó. El conflicte sorgí quan A. Pérez, secretari reial, fugí a Saragossa per no ser acusat d’assassinat. Quan el rei el reclamà per ser acusat es va aixecar un motí a Saragossa en contra del rei que va permetre fugí a A. Pérez. Felip II, contradient els furs, envià un exèrcit a sufocar la revolta i ordenà l’execució del Justícia Major d’Aragó, que havia deixat fugir a A. Pérez, Juan de Lanuza.

El Caso Antonio Pérez

ECONOMIA DEL s. XVI

El regnat de Carles I va ser un moment de gran expansió econòmica, gràcies a la colonització d’Amèrica. La majoria de la població es dedicava a l’agricultura (cereal, vinya, olivera). Però l’increment de les zones de cultiu es va topar amb els privilegis de la Mesta.

Artesania: La Mesta era un gremi medieval de ramaders que podien pasturar per molts de llocs, al contrari que la seva competència. La seva principal funció era la producció de llana. Problemàtica de la llana: Als ramaders de la Mesta lis era més rentable exportar a Flandes que es quedàs a Castella. El volum de la llana dirigit a l’exportació era tan gran que va deixar buides les indústries castellanes. El fracàs d’aquesta indústria tèxtil va venir donat per els impostos que tenia el procés productiu que encaria la peça castellana. Era millor comprar-la a Flandes perquè era més barata i de millor qualitat.

L’artesania va viure un període de clara expansió: augment de la població → gran demanda de productes → nou mercat americà → però l’enderreriment d’aquesta artesania farà que no es pugui atendre a tota la demanda americana i fer front a la competència europea. -Manufactures destacades (llana o la seda). 3. Indústria (les ferreries basques o la construcció naval).

4. El comerç americà va experimentar un gran creixement gràcies a les colònies a ultramar. -Aquest comerç estava monopolitzat per la Casa de la Contractació de Sevilla. -S’exportaven productes manufacturats (teixits, mobles, eines, vi, oli, artesania). -S’importaven (or, plata, espècies, matèries primeres).

Quines aliances es dugueren a terme entre els diferents regnes europeus? A través d’una política matrimonial crearan aliances amb Europa: -Amb l’Imperi Alemany (casarà la seva filla Joana La Boja amb Felip de Borgonya, fill de l’emperador Maximilià I. -Amb Anglaterra , casarà a Caterina amb el futur rei Enric VIII -Amb Portugal, casarà primer a Isabel i després a Maria amb el rei Manuel.

L'arribada massiva d’or i plata a la Corona no només va tenir efectes positius sinó també negatius → la inflació → la gran quantitat d’or i plata circulant durà a una forta pujada dels preus. -La inflació i l’augment dels impostos sobre els pagesos durà a l’abandó de les terres i la decadència del món rural.

Motius de la crisi del s. XVII:

• La inflació,
• el malbaratament dels diners en guerres
• la poca atenció de l’Estat a l’agricultura i la indústria.
• Les contínues guerres del s. XVI són una constant despesa per mantenir l’exèrcit i l’administració.
• els ingresos mai van superar les despeses.

Per intentar solucionar els problemes i recaptar diners, els monarques van haver de recórrer a altres fonts d’ingresos: -Creació de nous impostos a l’Església. -Asientos (prèstecs dels grans banquers italians i alemanys que avançaven els diners a la Corona i que després recuperaven amb interesos quan arribaven l’or i la plata d’Amèrica. -Juros (la Corona recaptar diners d’inversors privats per després torna-lis amb interesos i això va fer que el capital privat que es podia haver invertit en un desenvolupament productiu no ho fés). Felip II va declarar 3 vegades fallida de l’Estat.

ELS ÀUSTRIES MENORS s. XVII

• FELIP III (1598-1621)
• FELIP IV (1621-1665)
• CARLES II (1665-1700)

El s. XVII va ser una època de crisi per l’Imperi dels Àustries. Tant Felip III com els seus successors, Felip IV i Carles II, van ser incapaços de mantenir l’hegemonia espanyola europea.

PBAU

• La monarquia hispànica dels Àustria del s. XVII (Felip III, Felip IV, Carles II): el govern dels favorits, la Guerra dels 30 anys i el declivi de l’imperi. La crisi econòmica i social.

FELIP III (1598-1621)

FELIP IV (1621-1665)

• POLÍTICA EXTERIOR: LA GUERRA DELS TRENTA ANYS

• POLÍTICA INTERIOR: LES REVOLTES DE 1640

El seu favorit va ser el Comte-Duc d’Olivares i el seu govern es va caracteritzar per: -l’autoritarisme -la centralització:

• volia integrar tots els regnes en un de sol amb les mateixes lleis i institucions;
• que permetés un poder reial més gran
• avançar cap a l’absolutisme

Però va fracassar → originant revoltes greus a l’interior l’any 1640 a Catalunya i Portugal.

POLÍTICA EXTERIOR LA GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648)

• Va ser un conflicte de caràcter religiós entre:

Catòlics → Espanya → Alemanya catòlica Protestants → Alemanya protestant → Províncies unides d’Holanda → Anglaterra → Suècia → Dinamarca

• Però també es va convertir en un conflicte polític contra el domini dels Àustria a Europa per la intervenció de França, que encara que era catòlica, va donar suport als protestants.

1618

• La guerra va començar amb una rebel.lió protestant a Bohèmia (actual Rep. Txeca - Praga)
• els Àustria espanyols entren a la guerra per ajudar els Àustria alemanys
• els protestants seran derrotats (1620).

1620

• revolta a Flandes
• Victòria catòlica dels terços espanyols (Rendición de Breda, 1625)

1630

• Suècia i Dinamarca van donar suport als protestants d’Alemanya,
• però aquesta aliança va ser derrotada pels terços espanyols.

1635

• la guerra va canviar de signe quan França decideix participar directament a la guerra donant suport als protestants.
• Els enfrontaments van ser a Flandes i el nord de França
• Derrota dels terços espanyols a la Batalla de Rocroi (1643).

La llarga guerra farà que els bàndols esgotats i amb el centre d’Europa devastat comencin a establir converses de Pau que van culminar amb: La Pau de Westfàlia (1648) on es va acordar:

• Total independència d’Holanda.
• Els estats alemanys podran determinar la seva religió.

Però el conflicte amb França continua (1635-1659) i no va acabar fins: La Pau dels Pirineus (1659) on Espanya tornarà a cedir a França:

• Rosselló
• Cerdanya

POLÍTICA INTERIOR: LES REVOLTES DE 1640

El 1640 és un any de revoltes internes → Causes: -el Comte-Duc d’Olivares volia una centralització més gran -que els territoris de la Corona contribuissin a l’esforç de la guerra. -va crear un exèrcit comú “la Unió d’Armes” on tots els regnes havien d’aportar homes i diners → això va provocar un rebuig general i va contribuir als alçaments a Portugal i Catalunya.

La revolta dels segadors a Catalunya s’origina quan: -el CDO obri un front de lluita contra França als Pirineus durant la G. dels 30 anys. -obliga als catalans a allotjar les tropes i a contribuir amb les despeses militars. El 7 de Juny de 1640, el dia de Corpus de Sang, els segadors armats entren a Barcelona amb el suport de França (volia integrar a Catalunya a França). La lluita va acabar el 1652 amb la rendició de Barcelona a Felip IV.

La rebel.lió de Portugal s’origina quan: -el CDO du a terme aquesta política de finançar les guerres i unificar tots els territoris. -per la incapacitat de la Corona Hispànica de defensar i protegir les colònies i el comerç portuguès dels atacs holandesos. Els portuguesos van aprofitar l’esclat de la revolta a Catalunya per proclamar al duc Joan de Braganza rei de Portugal amb el suport de França i Anglaterra. Els conflictes oberts impediran a la Corona Hispànica la recuperació de Portugal que s'independitzarà definitivament el 1652.

CARLES II (1665-1700)

Carles II anuncia el final de la dinastia Àustria. Escenari en el que comença a regnar Carles:

• Espanya ha perdut:

-Portugal ( Revolta de Portugal 1652) -Holanda (Pau de Westfàlia 1648) -Rosselló i Cerdanya (Pau dels Pirineus 1659)

• Crisi econòmica i grans revoltes socials
• Migracions cap a Amèrica
• Expulsió definitiva dels moriscos
• Gran mortalitat (4 epidèmies de Pesta)
• Contínues guerres

Carles II puja al tron molt jove però serà incapaç de governar Governaran els seus validos poc preparats i corruptes (pare Nithard, F. de Valenzuela, Joan Josep d’Àustria) Serà un monarca → malaltís → influenciable → morirà als 39 anys → sense descendència