Tema 9: Les civilitzacions fluvials

Les civilitzacions fluvials:

MESOPOTÀMIA i EGIPTE

Començar

Índice

EGIPTE

MESOPOTÀMIA

On i quan van viure

De les ciutats als imperis

On i quan van viure

El govern

La societat mesopotàmica

La societat

La religió

La cultura i l'art mesopotàmics

Les tombes

L'art egipci

El naixement de les ciutats

INTRODUCCIÓ

El naixement de les ciutats

• Les recerques arqueològiques han permès descobrir les restes de les primeres grans ciutats de la història a la vora dels rius Tigris i Eufrates. Aquestes primeres ciutats van ser construïdes cap a l'any 4.000 aC, és a dir, fa uns 6.000 anys, a l'inici de l'Edat dels Metalls.

RECORDA: L'agricultura va ser un element bàsic per al desenvolupament de les civilitzacions urbanes.

L'escriptura

• Les primeres formes d'escriptura tenen més de 5.000 anys d'antiguitat i es van trobar a Mesopotàmia.

• És un fet trascendental en l'evolució de la humanitat. El començament de la història es deu a la invenció de l'escriptura (deixant enrera la prehistòria).

• Mentre les persones van viure en poblats petits era fàcil recordar les dades importants. Però quan els poblats van créixer, va ser necessari un sistema d'enregistrament de dades, com ara el pagament d'impostos o els termes d'un acord comercial.

Font: Blog 'L'aventura de la història": https://historia2nximen.blogspot.com/2020/11/unitat-3-les-primeres-civilitzacions.html

De les ciutats als imperis

PARA ATENCIÓ Les civilitzacions són grans àrees culturals de la Terra. Les persones que en formen part tenen una concepció del món pròpia i comparteixen uns senyals d'identitat, com ara la llengua, la religió, els costums, la mentalitat, la tècnica... Les civilitzacions no són àmbits culturals homogenis, sinó que es fragmenten internament en un gran nombre de cultures.

• Durant l'edat dels metalls van sorgir les primeres ciutats governades per un rei. Amb el pas del temps, aquests reis van anar ampliant els territoris que dominaven, amb pactes amb altres ciutats i pobles o mitjançant la guerra. Així, alguns reis van adquirir molt poder i van aconseguir formar grans imperis.

• Les primeres grans civilitzacions es van desenvolupar a Mesopotàmia, Egipte, l'Índia i la Xina fa uns 5.000 anys. Reben el nom de civilitzacions fluvials perquè van sorgir al voltant de grans rius: el Tigris i l'Eufrates a Mesopotàmia, el Nil a Egipte, l'Indus a l'Índia, i els rius Huang He (Groc) i Iang-Tsé (Blau) a la Xina.

Les característiques de les primeres civilitzacions

Les civilitzacions fluvials tenien tres característiques fonamentals: - Un poder polític fort. - Una societat molt jerarquitzada. - La construcció de grans obres.

+ info

Mesopotàmia 1

L'aparició de l'escriptura i de les ciutats-estat. A Mesopotàmia trobarem l'inici de la nostra civilització. Entorn el 3.500 a.C. sorgirà la primera gran civilització de la història. No et perdis el vídeo per saber-ne més!

Play

+ info

2.MESOPOTÀMIA

Els mesopotàmics: on i quan van viureLa societat mesopotàmica La cultura i l'art mesopotàmics

2.1. Els mesopotàmics: on i quan van viure

Mesopotàmia, entre el Tigris i l'Eufrates

• A Mesopotàmia va sorgir cap al quart mil·leni aC, la primera civilització de la qual coneixem la història gràcies a l'escriptura.

• Mesopotàmia significa "entre rius". Aquesta civilització rep aquest nom perquè el seu territori estava comprès entre els rius Tigris i Eufrates, al Pròxim Orient.

• La regió mesopotàmica era una zona àrida, però la construcció de canals va permetre un intens desenvolupament de l'agricultura. A més, la seva situació geogràfica la va convertir en una regió clau per al comerç entre l'Àsia Menor, el Mar Mediterrani i Síria.

• Mesopotàmia es dividia en due regions:

a) Assíria, al nord, habitada pels assiris.b) Caldea, al sud, habitada pels sumeris i els accadis.

Uruk.

2.1. Els mesopotàmics: on i quan van viure

Una història complexa

Els assiris, els sumeris i els accadis es van alternar en el poder.

• Durant el tercer mil·leni aC, els sumeris van construir les primeres ciutats estat, entre les quals van destacar Uruk i Ur. Aquestes ciutats eren independents entre si. Algunes es van expandir i van dominar-ne unes altres.

• Al voltant de l'any 2.300 aC, els accadis, sota el comandament del rei Sargó, van envair les ciutats sumèries i van fundar Imperi accadi.

• Més tard, cap al 1.800 aC, l'hegemonia va passar a la ciutat de Babilònia, governada per Hammurabi, que va fundar l'Imperi babilònic.
• L'últim gran domini, entre 1356 i 612 aC, va correspondre als assiris, un poble guerrer que va conquerir tot Mesopotàmia i va estendre l'Imperi assiri fins al mar Mediterrani.
• Durant l'imperi neobabilònic, del 612 al 539 aC, es van imposar els caldeus. El rei més destacat d'aquest període va ser Nabucodonosor II.

En el segle VI aC, els perses van envair Assíria i Caldea, això va implicar el final de la civilització mesopotàmica.

+ info

LES ETAPES DE LA HISTÒRIA MESOPOTÀMIA

I. NEOBABILÒNIC

IMPERI ACCADI

IMPERI BABILÒNIC

PERÍODE SUMERI

IMPERI ASSIRI

612 aC

1356 aC

1.800 aC

2.300 aC

3.000 aC

539 aC

Mesopotàmia 3

Play

Dels sumeris a la conquesta persa. Desenvolupament històric de la Mesopotàmia.

+ info

2.2. La societat mesopotàmica

PRIVILEGIATS

Tenien tots els drets i la majoria de riqueses.

+ info

Podien ser lliures, si tenien drets, o esclaus, que no en tenien i eren tractats com si fossin objectes. Tota la població mesopotàmica, tant si era lliure com esclava, treballava per al palau del rei o per als temples religiosos.

NO PRIVILEGIATS

+ info

La religió

Els mesopotàmics eren politeistes, és a dir, creien en l'existència de diversos déus. Per exemple, Anu era el déu del cel; Ishtar, la deesa de la guerra, l'amor i la fecunditat, i Enlil, el déu dels vents. Els déus es manifestaven per mitjà dels fenòmens de la natura (la pluja, el vent...), dels somnis o de les pràctiques endevinatòries. Se'ls representava com a persones i tenien passions humanes. No obstant, eren immortals. Els mesopotàmics no creien que hi hagués una vida després de la mort.

2.3 La cultura i l'art mesopotàmics

+ info

L'arquitectura

• Els mesopotàmics van ser grans constructors.

• Queden poques restes de les edificacions que van fer perquè construïen amb maó i tova (materials que no tenen una llarga durabilitat).

• Utilitzaven l'arc i la volta, dos elements constructius que van inventar ells.

• Els edificis s'alçaven sobre plataformes o terrasses per protegir-los de les freqüents inundacions. Tenien murs gruixuts que es revestien amb maons vitrificats de colors.

Porta d'Ishtar de la ciutat de Babilònia. Rèplica moderna sobre l'emplaçament original. L'original està al museu de Pèrgam a Berlín.

L'arquitectura

A les ciutats, on residien el rei i la noblesa, es construïen els edificis més importants. Eren el temple, el ziggurat i el palau.

• El temple era la seu del govern, dels tribunals de justícia i de les escoles. Era propietari de totes les terres i tallers de la ciutat.

• A l'interior del temple o a prop seu s'hi construïen els ziggurats. Eren enormes torres esglaonades que tenien diverses funcions: observatori astronòmic, lloc de culte o centre d'endevinació.

• El palau era la residència del rei. L'entrada al palau solia disposar d'una porta formada per murs decorats ricament (ex. Porta d'Ishtar).

Les ciutats estaven envoltades de muralles fetes de maons, amb quatre portes d'entrada fortificades. Els carrers eren estrets i les cases s'hi apilaven caòticament.

+ info

+ info

L'escultura

Els mesopotàmics van esculpir estàtues, sobretot petites, però també algunes de mida natural, i relleus d'una gran bellesa.

• Les estàtutes solen ser masculines i representen reis, déus o alts funcionaris. Poden figurar dempeus o asseguts, però en tots dos casos tenen les mateixes característiques: posició frontal, manca de moviment i cares molt expressives amb ulls molt grossos.

• Els relleus es solien fer sobre pedra. S'hi veuen escenes que narren esdeveniments importants de la vida política o religiosa de Mesopotàmia.

Mesopotàmia 2

Play

SocietatEconomia Cultura i Art. A la societat de Mesopotàmia trobarem algunes de les bases de qüestions bàsiques en la societat. No et perdis el vídeo!

+ info

3.EGIPTE

Els antics egipcis on i quan van viureEl govern i les classes dirigents La societat egípcia La religió: déus i temples L'art egipci

3.1. Els antics egipcis: on i quan van viure

Egipte, un do del NilLes etapes de la història d'Egipte

Egipte, un do del Nil

La civilització egípcia va néixer fa més de 5.000 anys al nord-est de l'Àfrica, a la vora del riu Nil, en un territori banyat pel mar Mediterrani al nord i pel mar Roig a l'est.

El Nil travessa Egipte de sud a nord formant una franja de terreny estreta i llarga plena de vida enmig del desert. Els antics egipcis anomenaven aquesta franja les terres negres, perquè les aigües del Nil hi deixaven un fang molt fèrtil de color fosc on sembraven. Més enllà de les terres negres s'estenien les terres vermelles, és a dir, el desert on vivien petites tribus nòmades i alguns pagesos assentats al voltant dels oasis. A la desembocadura, el Nil forma un delta molt ampli.

El riu Nil era la principal font de vida per a la població, que es concentrava a les seves ribes. Les aigües del riu abastien les poblacions, eren una via de comunicació i regaven els camps.

Les crescudes del Nil

OCTUBRE (SEMBRA)

JUNY- OCTUBRE (INUNDACIONS)

FEBRER- JUNY (COLLITES)

Quan les aigües es retiraven, deixaven sobre les ribes un fang negre que fertilitzava el sòl. Aleshores, els pagesos sembraven els terrenys que havia ocupat la crescuda del riu.

Cada any, les pluges torrencials que queien al curs alt del Nil provocaven una espectacular crescuda del cabal. De juny a setembre, el riu es desbordava al pas per Egipte i inundava totes les ribes.

La crescuda del Nil era fonamental pels egipcis. Si un any s'endarreria o no hi havia inundació, el sòl quedava estèril i la manca d'aliments comportava episodis de fam.

Per aprofitar més bé els recursos del Nil, els egipcis van construir dics que en retenien l'aigua i canals que la conduïen fins a les terres allunyades de la riba.

LES ETAPES DE LA HISTÒRIA D'EGIPTE

IMPERI NOU

IMPERI MITJÂ

IMPERI ANTIC

CRI SI

CRI SI

Dominació estrangera

1.100 aC

1.800 aC

1580 aC

31 aC

2.200 aC

3.100 aC

2.050 aC

Les etapes de la història d'Egipte

Durant l'edat dels metalls, al Nil es van formar dos grans regnes: un al Baix Egipte, a la zona del delta, i un altre a l'Alt Egipte, al sud. La llegenda diu que cap al 3.100 aC, el rei Menes va unificar tots dos regnes i es va convertir en el primer faraó d'Egipte. En la història de l'antic Egipte es distingeixen tres grans etapes.

L'IMPERI NOU (1580- 31 ac)

L'IMPERI ANTIC (3100- 2050 ac)

L'IMPERI MITJÀ (2050- 1580 ac)

Mentuhotep II va iniciar aquesta etapa, en què va augmentar el poder del faraó i va tenir lloc una gran expansió cap a l'exterior. es va conquerir Núbia (sud), Líbia (oest) i Síria (est). A partir del 1.800 aC hi va haver una època d'inestabilitat política que va facilitar que diversos pobles estrangers envaÏssin el país.

Va ser una època d'esplendor en què van destacar els faraons Tuthmosis I, Amenofis III, Akhenaton i Ramsès II. Egipte va conque rir Líbia i Síria. A partir del 1100 aC molts pobles estrangers, com ara els assiris, els perses, els grecs i els romans, van envair Egipte.

En aquest període es van establir les bases de l'estat i de la societat d'Egipte. El faraó era considerat un déu i tenia a les seves mans el poder polític i religiós. Van destacar els faraons Kheops, Kefren i Micerí, que van edificar les piràmides de Gizeh. Sobre el 2.200 aC va començar una crisi que va provocar finalment la caiguda de l'Imperi.

3.2. El govern i les classes dirigents

El faraó i la cortEls grups socials dominants

El faraó i la cort

L'antic Egipte va ser governat per reis amb un poder absolut, anomenats faraons. El faraó concentrava tots els poders: - dictava les lleis - governava el país - posseïa gran part de les terres - controlava el comerç - manava l'exèrcit El faraó vivia envoltat de riqueses, en grans palaus amb centenars de servents i esclaus. Els egipcis creien que els faraons eren déus. Per això tothom s'agenollava quan passaven i ningú podia mirar-los la cara ni tocar-los. També pensaven que tenien poders màgics, com ara fer que les aigües del Nil creixessin. Quan un faraó moria el succeïa el seu fill. D'aquesta manera es van formar autèntiques dinasties. En la història d'Egipte hi va haver trenta-una dinasties. A l'antic Egipte hi va haver casos de dones que van accedir al tron del faraó. Entre elles la més famosa va ser Hatsepsut, que va regnar en temps de la dinastia XVIII. En molts dels retrats que se'n conserven luu la típica barba sagrada dels faraons.

Els símbols del faraó

+ info

Els grups socials dominants

Per administrar un territori tan vast, una minoria social privilegiada ajudava al faraó a governar el país.

• Els nobles eren els membres de la família del faraó i altres famílies que el faraó havia recompensat amb extenses terres i grans tresors. Governaven les províncies en què es dividia Egipte: feien complir les ordres del faraó i recaptaven els impostos. Vivien en vil·les luxoses envoltades de jardins. Utilitzaven vestits de lli fi i joies molt boniques.
• Els sacerdots dirigien els ritus religiosos i administraven els temples. Tenien milers de persones al seu servei, que treballaven per a ells o que els havien de donar part de les collites.
• Els escribes redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau. Gaudien d'un gran prestigi social perquè només ells, els sacerdots i alguns nobles sabien llegir i escriure.
• L'exèrcit protegia les fronteres d'Egipte. A canvi, els soldats rebien del faraó terres, or i esclaus. Els caps de l'exèrcit, juntament amb els nobles i els sacerdots, el grup social més prestigiós.

Sacerdots

L'Antic Egipte I

El Nil i el poder dels faraons.

+ info

3.3. La societat egípcia

Una població majoritàriament ruralLa vida a les ciutats Els esclaus i les dones

La societat egípcia

POBLACIÓ RURAl

VIDA A LES CIUTATS

ESCLAUS I DONES

A les ciutats egípcies hi havia persones que es dedicaven al COMERÇ i l'ARTESANIA. No feien servir monedes sinó que practicaven la permuta, és a dir, canviaven uns productes per uns altres. També hi havia SERVENTS, que feien feines per a un senyor a canvi d'un salari modest.

Els ESCLAUS eren persones que no tenien drets. - Solien ser presoners de guerra. - La majoria pertanyien al faraó i treballaven en les obres públiques, les mines o l'exèrcit. Les DONES egípcies tenien alguns drets que no tenien altres dones de l'antiguitat. Per exemple, podien tenir, administrar i heretar propietats, comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se. La majoria es dedicaven a cuidar la casa i els fills. També feien altres feines: fabricaven teixits de lli, elaboraven pa, participaven en les tasques del camp i feien de serventes.

La majoria de la població egípcia estava sotmesa al faraó, els nobles i els sacerdots. Nou de cada deu egipcis eren PAGESOS i vivien pobrament. - Vivien en modestes cases de tova al costat del Nil. - Conreaven les terres del faraó, dels nobles i del temple. - A canvi es quedaven una part de la collita però havien de lliurar una altra part als propietaris de les terres i pagar impostos.Durant la crescuda del Nil, el faraó reclutava els pagesos per participar en la construcció d'edificis públics.

3.4. La religió: déus i temples

Una religió politeistaEls temples

Una religió politeista

Els egipcis creien en molts déus, és a dir, eren politeistes. El seu déu principal era el sol, anomenat RA (Amon o Aton). Altres déus principals eren Isis, Osiris i Horús. També adoraven animals, com ara el cocodril, i elements de la natura, com el Nil i el faraó. Els egipcis creien que els ritus religiosos eren necessaris per mantenir l'equilibri de l'univers. Per exemple, pensaven que la successió de les estacions o la crescuda anual del Nil depenien d'aquests ritus. Per això, era imprescindible que cada déu disposés d'un temple on es pogués guardar la seva estàtua i practicar el culte religiós. Només podien entrar a l'interior del temple els sacerdots i el faraó. Cada matí, els sacerdots feien ofrenes a la divinitat (aliments, encens, metalls preociosos...). El dia de la festa del déu, els sacerdots treien l'estàtua en processó.

Sacerdot egipci

Una religió politeista

Els egipcis creien en molts déus, és a dir, eren politeistes. El seu déu principal era el sol, anomenat RA (Amon o Aton). Altres déus principals eren Isis, Osiris i Horús. També adoraven animals, com ara el cocodril, i elements de la natura, com el Nil i el faraó. Els egipcis creien que els ritus religiosos eren necessaris per mantenir l'equilibri de l'univers. Per exemple, pensaven que la successió de les estacions o la crescuda anual del Nil depenien d'aquests ritus. Per això, era imprescindible que cada déu disposés d'un temple on es pogués guardar la seva estàtua i practicar el culte religiós. Només podien entrar a l'interior del temple els sacerdots i el faraó. Cada matí, els sacerdots feien ofrenes a la divinitat (aliments, encens, metalls preociosos...). El dia de la festa del déu, els sacerdots treien l'estàtua en processó.

Els temples

Els temples eren els habitatges dels déus. Característiques: Els van construir amb pedra, un material que resistia bé el pas del temps. Les cobertes dels temples eren arquitravades, és a dir, eren sostres plans que se sostenien amb columnes enormes. Gairebé tots tenien unes dimensions colossals i seguien una mateixa estructura.

Els temples

Els temples

Els temples

Estructura del temple

Gairebé tots els temples tenien dimensions colossals i seguien una mateixa estructura: Una avinguda llarga conduïa a la porta monumental. L'avinguda estava decorada amb estàtues d'esfinxs (figures amb cos de lleó i cap humà) que protegien el temple. S'accedia al temple per una portalada massissa anomenada piló. Davant seu hi havia els obeliscos, que representaven el camí que unia la terra amb el cel. A continuació es passava a un pati envoltat de columnes enormes. Després s'accedia a la sala hipòstila, coberta i plena de columnes. Finalment, hi havia el santuari, on es conservava l'estàtua del déu.

Interpretar un edifici: El temple de Karnak"

El temple de Karnak està situat al costat del Nil, a Tebes (actual Luxor). El va començar a construir Sesostris (dinastia XII) i posteriorment els diversos faraons el van a nar ampliant. Hi destaca la colossal sala hipòstila, que fa 102 metres d'amplada i 53 metres de profunditat. Compta amb 134 columnes acabades en capitells molt decorats.

Descriu les parts del temple de Karnak des de l'entrada. Quin espai ocupava l'estàtua del déu? Quines característiques i quins elements propis de l'arquitectura egípcia observes en les ruïnes? Quina altra informació et proporciona la reconstrucció? Com han pogut els historiadors deduir l'aparença dels elements que no es veuen en les ruïnes?

3.5. La vida després de la mort: les tombes

Les tombes

La vida després de la mort

Els egipcis creien en la vida després de la mort i es preparaven per viure en el més enllà. Pensaven que era imprescindible conservar els cossos per a aquesta segona vida. Per això van desenvolupar la momificació, un mètode per evitar que els cadàvers es descomponguessin: els assecaven i els embolicaven amb benes. Després, guardaven la mòmia en un sarcòfag. El sarcòfag s'envoltava d'un aixovar amb tot allò que el mort podria necessitar en una altra vida: aliments, vestits, joies i fins i tot figuretes que representaven els servents. Finalment, enterraven el sarcòfag en una tomba. Les tombes eren les residències dels morts i tenien passadissos per impedir el robatori dels aixovars. Les més grans eren les dels faraons. Les tombes més importants eren les mastabes, les piràmides i els hipogeus.

Play

Piràmides de Gizeh

Qui va descobrir la tomba de Tutankamon?

Els arqueòlegs han excavat nombroses tombes per obtenir informació sobre la vida de l'antic Egipte. Moltes havien estat saquejades però Howard Carter va descobrir l'any 1922 la tomba de Tutankamon, amb els segells intactes i... amb tot l'aixovar funerari d'un faraó.

Fes un document de Google aportant i analitzant informació sobre aquest faraó i la seva tomba. Segueix les instruccions que trobaràs al llibre a la pàgina 216. El document pot incorporar imatges però recorda, NO COPIÏS literalment, sinó que busca la informació i elabora el treball. Lliura el document al Classroom.

3.6. L'art egipci

Piràmides, escultura i pintura

L'art egipci

L'art egipci estava molt vinculat a la religió, sobretot per la creença en la vida després de la mort. - Per això, les principals construccions eren els temples i les tombes. L'art egipci també tenia un sentit polític. - Els egipcis feien enormes pintures dels faraons per demostrar el seu poder.

+ info

ARTEGIPCI

L'ESCULTURA

LA PINTURA

Quan moria un personatge poderós, es feia una estàtua del difunt perquè la seva ànima continués viva. Per aquesta raó, les escultures es feien amb pedra, perquè fossin eternes com l'ànima. Les escultures egípcies estan fetes per ser vistes de cara, i en la majoria de casos tenen unes dimensions colossals. Les figures són estàtiques, transmeten rigidesa i estan idealitzades, és a dir, no representen el cos com era en realitat, sinó com hauria de ser si fos perfecte. També van fer petites estatuetes que representaven escenes quotidianes, com la feina dels escribes, dels artesans, dels pagesos... Aquestes figures formaven part de l'aixovar del difunt i tenien com a funció servir-li en l'altra vida.

Es conserven una gran quantitat de pintures egípcies en perfecte estat, gràcies tant al clima sec com al fet que s'han mantingut amagades durant mil·lenis a l'interior de les tombes. Els artistes dibuixaven cada part del cos en la seva forma més recognoscible, és a dir, les cames i els peus de perfil, el pit de cara, el rostre de perfil i l'ull de la cara. Utilitzaven colors vius i, igual que en l'escultura, les figures són hieràtiques i sense moviment. Les figures no tenen perspectiva i es representen sense profunditat. Els personatges segueixen el principi jeràrquic: els més importants són de mida més gran i se situen davant dels altres.

+ info

L'Antic Egipte II

Egipte II: Societat, cultura i art.

+ info

L'Antic Egipte III

Egipte III

+ info

Documental 'Els orígens d'Egipte'

Documental per conèixer en profunditat els orígens d'aquesta antiga civilització.

Espero que hagueu gaudit del tema. Ara, a estudiar!