Plató
René Descartes
4 filósofs
DE LA HISTÒRIA
Simone deBeavoir
FriedrichNietzsche
PLATÓ
índex
1. DUALISME EPISTEMOLÒGIC
2. DUALISME ONTOLÒGIC
4. ÈTICA PLATÒNICA
3. DUALISME ANTROPOLÒGIG
6. TEORIA DE L'ESTAT JUST I DEL FILÒLOF GOVERNANT
5. TEORÍA DE L'EDUCACIÓ
7. relacions amb altres filósofs
8. fets històrics
1. DUALISME EPISTEMOLÒGIC
Mite de la caverna
+info
Mite de la caverna
Escarpada pujada
Fons de la caverna
Ombra dels objectes
Foguera
Persones amb objectes
Presoners encadenats
El mite de la caverna permet explorar la visió que Plató té del coneixement i l'educació ja que, per a ell, el coneixement real és diferent al del món aparent. El presoner que escapa passa de la ignorància al coneixement. Els presoners són una metàfora de la condició de les persones en la societat.
qué posa de manifest l'alegoría de la caverna?
1. L'home no pot conformar-se amb el que percep pels sentits, sinó que ha de traspassar la frontera del sensible i contemplar les idees, que constitueixen el perfecte i ple.
2. Conéixer el món suprasensible suposa un gran esforç, una «ascensió» semblant a la necessària per a eixir de la caverna.
3. L'al·legoria de la caverna posa de manifest que hi ha dos graus de la realitat, la sensible i la intel·ligible.
Hi ha dos graus de la realitat
SENSIBLE INTELIGIBLE
Triple distinticó del coneiximent
Símil de la línea
1. EL CONEIXEMENT D'OPINIÓ O DOXA
- És un grau de coneixement inferior perquè procedeix dels sentits, el sensible i material
- Mai es pot conseguir coneixement en sentit estricte de les coses del món visible o sensible.
- La conjectura (eikasía), és el coneixement de la imatge de la cosa que hi ha al mon sensible. Ex. no és el mateix conèixer un ave, que el seu reflex en l'aigua.
- Dins d'aquest coneixement d'opinió es poden distingir:
- La creença (pístis), és el coneixement directe de les realitats sensibles mitjançant els òrgans dels sentits. Ex. sería el cas de veure i palpar directament un ave.
Per tant, els objectes coneguts pels presoners en el Mite de la Caverna, no són en si mateixos res, no tenen entitat real, són mers reflexos o ombres.
2. EL CONEIXEMENT D'INTEL.LIGÈNCIA O NOUS
- És un grau de coneixement superior perquè tracta de l'immaterial i abstracte: de les idees, les idees eternes, que només la raó pot aconseguir
- És el saber vertader, objectiu, un saber autèntic sobre el real i la seua font és la intel.ligència, no els sentits.
- El pensament discursiu (diánoia) és el coneixement de les idees relacionades amb les matemàtiques i la geometria
- La intel·ligència es divideix en altres dos subsegments:
- La ciència o coneixement científic (episteme) és fruit de la dialèctica, últim estadi en el procés d'ascensió cap a «l'eixida de la caverna», és a dir, cap a les idees.
L'ànima ja no recorre al sensible, sinó que contempla les idees, en el cim de les quals es troba LA IDEA DE BÉ, principi de tot. Aquesta es la meta que persegueix la filosofia.
3.TRIPLE DISTINCIÓ DEL CONEIXEMENT
2. CONEIXEMENT CIENTÍFIC
3. ABSÈNCIA DE CONEIXEMENT
1. CONEIXEMENT OPINIÓ
És la ignorància, perquè no podem conèixer el no ser, no podem conèixer el que no existeix.
Aconseguim el coneixement de l'absolutament real, la realitat intel.ligible (les idees)
És la realitat intermèdia entre l'ésser i el no ser.
2. DUALISME ONTOLLÓGIC
DUALISME ONTOLÓGIC
DUALISME EPISTEMOLÓGIC
Plató considera que la realitat es divideix en dos mons:
Amb aquestos dos nivels de la realitat Plató distingueix dos nivels de coneiximent:
CONEIXEMENT D'INTEL.LIGÈNCIA
CONEIXEMENT D'OPINIÓ
MON INTEL.LIGIBLE
MON SENSIBLE
La reflexió sobre els interrogants va a conduir a Plató a desenvolupar la Teoría de les Idees,que va a ser esencial en la seua filosofía
Món sensible: compost de coses materials i que dona lloc a un coneixement d'opinió. Sentits
- TEORIA DE LES IDEES: no hi ha una sola realitat, hi ha dos mons
Món intel.ligible: va més enllà del que perceben els sentits. Està constituït per idees. Realitats que només poden conèixer per la raó, i possibiliten un saber universal
LA BELLESA PER A PLATÓ
LA BELLESA PER A NOSALTRES
- Quan Plató parla de bellesa, no se está referint-se únicament a alló que dona plaer als sentits.
- Per a nosaltres, una cosa bella, un objecte, una persona o una cosa etèrea com pot ser una cançó, te a vore amb la forma, el color o la melodía.
- Per a Plató la bellesa abstracta es més real que una posta de sol
- Nostra percepció de la bellesa, te més a vore amb el que sosteníen els sofistes, quan asseguraven que una cosa bella es el que ens dona plaer a la vista i al tacte, als sentits.
- Idea de bellesa: no canvia en un moment o un altre
Eternes: no han començat a existir ni deixaran de fer-ho. Immutables: ni canvien ni poden canviar.
Úniques: només hi ha una idea per a cada tipus de realitat sensible. Intel·ligibles: es poden pensar o conéixer, però no captar pels sentits. Perfectes: no se'ls pot afegir res nou que les faça millors. Causes i models del sensible: són participades i imitades per les coses sensibles.
- CARACTERÍSTIQUES DE LES IDEES
El món de les idees, finalment, no és caòtic com el món del sensible sinó que, per contra segueix una estructura jeràrquica rigorosa.
Les idees seríen les virtuts de major pes en la vida moral (saviesa, templança, valentia...)
Els térmes matemátics (igualtat, proporció...)
Taula, casa..
IDEA DE BÉ
- És la idea suprema i es compara amb el Sol, ja que sense él res podem vore. - El sol fa visible als nostres ulls les entitats sensibles - El Bé proporciona la claretat per a comprendre la realitat de les idees, que és l'unica realitat.
La idea de bé representa la màxima perfecció, el real i que governa el món de les idees
ÉS EL FIN ÚLTIM
1. Funció ontològica (en l'ésser de les coses): com més perfecte és alguna cosa, més real és. Per tant, com la idea de Bé és el màximament perfecte representa el real.
2. Funció epistemològica (o de coneixement): les idees són captables per la intel·ligència, perquè participen de la idea de Bé. De no ser així, l'ànima es veuria incapacitada per a conéixer-les.
3. Funció ètica i política (o pràctica): conéixer el Bé és necessari per a que la seua vida arribe a la felicitat que tots aspirem. Però també posseeix una funció política, perquè els que governen la polis només podran fer-ho amb justícia i procurar la felicitat dels seus ciutadans si prèviament coneixen la idea del Bé.
- LA IDEA DE BÉ EXERCEIX DIVERSES FUNCIONS
4. Principi unificador: la idea de Bé unifica el món de les idees i tot el que és real. Unifica el món, tant el sensible com l'intel·ligible.
5. Causa final i ordre del món: La idea de Bé és el model últim al qual tendeixen a assemblar-se totes les realitats, tant sensibles (que la imiten de manera imperfecta) com a intel·ligibles (que la imiten de manera perfecta).
Com explica Plató l'origen del món?
Explica la creació del món a través del mite del DEMIURG
Plató plantea que el món es manipulat per un ente superior, el Demiurg
Aquest plantetjament apareix en la seua obra Timeo i ens diu:
- El Demiurg és un esser diví que, segón la teología platónica, produeix l'univers. - Però, no es él quien crea l'univers, perque carece d'aquesta capacitat. - És més be el que permet ordenar el mon, li dona forma tras el caos inicial.
2. DUALISME ANTROPOLÓGIC: TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA
Plató descriu a l'home com un ser compost
COS
ÀNIMA
És imperfecte i suposa un obstacle per a l'ànima en el seu anhel d'aconseguir la contemplació de la veritat i el bé
L'ànima és la part més alta i digna de l'ésser humà, perquè és semblant a les idees
I COM HA ARRIBAT L'HOME A VIURE EN UN COS?
Sería pel fet que l'ànima humana no posseeix una completa unitat, aixó Plató l'explica en el Fedro, on desenvolupa el Mite del carro alat.
EL MITE DEL CARRO ALAT
ALMA HUMANA
PART CONCUPISCIBLE (cavall malo) - ventre
PART RACIONAL(Auriga) - cap
PART IRASCIBLE (cavall bo) - pit
Què li succeeix a l'ànima quan se separa del cos després de la mort?
I quina és la meta de l'ànima després de la mort?
TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA o del record
- El despertar de l'ànima a un coneixement que ja posseïa abans d'ajuntar-se amb un cos. - En encarnar-se, l'ànima va oblidar tot el que sabia. - D'aquí ve que el coneixement no siga més que una constant per recuperar el que l'ànima va perdre en el moment d'unir-se al món sensible i material.
- Si hi ha un món d'idees i l'ànima ha estat en contacte amb ell abans d'entrar en el món sensible, sembla lògic mantindre que les idees que aprenem, en realitat, ja estaven dins de nosaltres. - L'aprenentatge, per tant, no consisteix a adquirir nous coneixements, sinó a revelar el que estava ocult, a despertar el que estava adormit.
4. ÈTICA PLATÒNICA. L'INTEL.LECTUALISME MORAL
Ética socràtica
L'INTEL.lECTUALISME MORAL
- La conducta moralment bona només és possible si està basada en el coneixement del que fa bona a una persona. És a dir, s'estableix aquesta equació: raó = virtut = felicitat
- Considera el coneixement com a base i font de la vida moral que una persona ha de portar per a ser feliç. - El coneixement del bo i vertader, i la seua posada en pràctica per mitjà de les virtuts tenen com a objectiu aconseguir la felicitat.
RAÓ = VIRTUD = FELICITAT
Distingir el bé vertader del bé aparent és difícil. Els éssers humans confonen la felicitat amb els plaers sensibles, les riqueses o els honors. Per a Plató el bé i la felicitat tan sols es poden trobar a la idea del Bé Per això es important definir els conceptes morals, per a tindre una conducta recta. Per a ser just l'individu necessita saber què és la justícia.
Per a Plató el bé i la felicitat no es poden trobar en una altra cosa que en la contemplació de les idees, i especialment en la idea del Bé.
La persona que posseix aquestos valors és virtuosa i una vegada conegut el bé no s'apartarà d'ell
VIRTUTS CARDINALS
01
03
02
04
Valentia
Moderació
VALENTIA
MODERACIÓ
JUSTÍCIA
SAVIESA
+info
+info
+info
+info
Saviesa
- Radica en la part racional de l'ànima i proporciona a les altres parts el coneixement del que és convenient. - Es basa en el coneixement
Valentia
- Regula els impulsos i passions nobles. - Amb ella les passions se sotmeten a la raó per a distingir el que s'ha del que no s'ha de témer - És valent qui s'esforça per fer el bé
Moderació
- Modera els desitjos, perquè l'home faça ús dels plaers sensibles amb mesura i equilibri. - Actua moderadament a través de la raó
Justícia
- Aquesta virtut el capacita perquè cada part de l'ànima realitza la funció que li correspon - Les parts inferiors se subordinen i siguen governades per la superior - Quan cadascú fa la seua funció parlem de justícia - Societat, la polis és justa quan tots els ciutadans exerceixen les seues funcions dins del conjunt.
5. TEORIA DE L'EDUCACIÓ
La societat té com a finalitat facilitar als homes una vida virtuosa i feliç per mitjà de l'educació.
L'educació consisteix a orientar la intel.ligència cap al coneixement
IDEA DEL BÉ
Per a despertar l'intel.ligència és necessari desenvolupar les capacitats i controolar els desitjos irracionals
El seu pla educatiu es divideix en dues parts:
02
01
educació superior
educació elemental
info
info
1ª FASE DE L'EDUACIÓ
1. Gimnàstica, per a desenvolupar el cos i la formació del caràcter 2. Música, per a la formació artística i humanística. Han de coneixer les rondalles que presente als deus i els herois com a éssers dominats per les passions.
2ª FASE DE L'EDUACIÓ
Les ciències es corresponen amb el coneixement del món exterior en el mite de la caverna El mite ens mostra les dificultats que trobarà l'estudiant per a pasar de la ignorància al coneixement del bé. 1. Aritmètica: sería la primera de les ciències que han d'estudiar, per la importància del càlcul. 2. Geometría: La manera de vore alló que només pot ser vist pel pensament. 3. Astronomía: La bellesa del cel ha de veure's com un reflex de la bellesa del món intel.ligible.
Amb 30 anys es triarà als que millors condicions per a l'estudi i la guerra hagen demostrat i sel's iniciarà en la DIALÈCTICA
Desprès de 5 anys dedicant-se a la dialèctica, tenen l'obligació ètica de descendir a la caverna. 15 anys al servei de l'estat Als 50 anys esl qui hagen superat aquestes proves assumiran l'autoritat i l'admistració. Coneixen el bé i poden actuar sàviament.
En el mite de la caverna el paper de l'educador estaria representat metafòricament per qui allibera a un dels presoners i el guia cap a l'exterior.
Es tracta d'una ascensió per sí mateix, l'educador li orienta i ajuda a superar els obstacles. Així es forma una èlit d'individus savis i justos destinats a governar l'Estat. L'educació estarà al servei de la societat i de la vida política
Plató va defensar l'accés de les dones a l'educació...
6. TEORIA DE L'ESTAT JUST I DEL FILÒSOF GOVERNANT
TEORÍA DEL FILÒSOF GOVERNANT
L'únic que podrà fer tot això és el FILÒSOF GOVERNANT
L' Estat ha de ser justPosar fi als mals de la humanitat Desenvolupar una vida feliç
Perque es l'únic capaç de conèixer el Bé i de decidir amb justícia
- Aquell que les seues classes socials compleixen les seues funcions, sense mesclar-se. - Governants, guardians, artesans - Plató busca una organització social ideal per aproximar als homes al bé i a la justícia. - L'home és individu i ciutadà de la polis.
L'ESTAT IDEAL I JUST
- La forma ideal de govern és la monarquía, el rei filòsof - EL objectiu de la política és el bé de l'ànima. - El deure del polític es lluitar per a que els seus ciutadans sigan més virtuosos. - Els polítics han d'ajudar als ciutadans a ser millors, ha trasmeter les virtuts per a la convivència i per a que siga una societat justa.
OBJECTIU DE LA POLÍTICA
La forma de govern es pot degradar en:
Timocràcia: els únics que participen en el govern son els ciutadans que poseen determinant capital o propietats. Oligarquía: el poder està en mans d'unes poques persones pertenecients a una classe social privilegiada. Tiranía: Forma de govern en el que el governant te el poder totoal o absolut, no limitat per unes lleis.
En la República, Plató afirma que la polis ha d'estar composta per tres grups de ciutadans, semblant a com l'ànima esà formada per tres parts diferents. Cadascuna d'aquestes classes s'ocupa de la seua comesa, sense interferir en els altres.
Racional
Irascible
Apetitiva
CONOCIMIENTO
Els ciutadans han de situar-se en una classe o altra d'acord amb les seues qualitats. Sempre sense interfeir en funcions que no pertanyen en el seu grup social.
Virtut de la justícia aplicada a la polis consisteix en que cada ciutadà ha d'estar en el seu lloc i fer el que deu. Dàquesta manera s'aconseguirà la polis ideal, on regnarà l'ordre i els ciutadans seràn feliços
Fa referència a les diferències que exiteixen en la naturalesa humana. Plató ens diu que els déus van a introduir en l'ànima humana tres metalls en proporcions que reflecteixen la construcció de l'univers. I la distinció de classes.
MITE DELS METALS
Homes d'or Filòsofs governants
Homes de plata Els guardians
Homes de bronze i ferro Productors
Per a saber quí està més ben dotat per naturalesa per a pertànyer a una classe o altra, Plató explica el procés de selecció de governants i guardians, a través
D'UNA ACURADA EDUCACIÓ
- No hauríen de tindre família propia, per a evitar el desig d'obtindre avantatges - Tampoc bens materials, per a impedir enriquir-se - Dues classes haurien de formar una gran familia, però els fills, si finalment el tenen, han de ser educats per la polis. . No necessiten propietat privada - L'Estat atendrà totes les seues necessitats
Els governants filòsofs i els guardians
Amb tot això Plató pretenia evitar que pogueren ser corromputs pel poder
MODEL D'ESTAT IDEAL
L'estat ideal per a Plató, l'Estat Just, és la MONARQUÍA O GOVERN DEL FILÒSOF
Ha de ser un relex de l'ordre del món de les idees De la mateixa manera que l'home és virtuós, una ciutat serà perfecta quan la classe dels vertaders filòsofs governen sobre la resta dels ciutadans. Aquesta forma de govern decau si el governant no va amb compte que unes classes interferisquen en altres. Si això ocorre, l'ordre i l'harmonia social es desintegren i la monarquia se substitueix per sistemes allunyats de l'ideal
Plató descriu a la República
LA DEGRADACIÓ DE LES FORMES DE PODER
Condueix al desordre i l'anarquía
DEMOCRÀCIA
OLIGARQUÍA
TIMOCRACIA
MONARQUIA
TIRANIA
Desprès dels intents fallits d'aplicar el seu Estat ideal a Siracusa (Sicília), Plató es va tornar més realista. En el seu diàleg "Les Lleis", va substituir al rei filòsof per un cos de magistrats que es controlen els uns als altres i que es someten a unes lleis.
2. Aquest Estat just, igual que l'ànima justa, ha de ser un fidel reflex de l'ordre i l'harmonia eterns del món de les idees.
1. Quant a les formes de govern, l'ideal per a Plató, l'Estat just, és la monarquia o govern del filòsof.
3. Plató parla de la degradació de les formes de govern, fins a una democràcia o govern de poble que condueix al desordre i l'anarquia.
5. Va substituir al rei-filòsof per un cos de magistrats que es controlen els uns als altres i que se sotmeten a unes lleis immutables.
4. La conseqüència necessària de la democràcia és la tirania, perquè restableix l'ordre social.
7. PER LA SEUA RELACIÓ AMB ALTRES FILÓSOFS
MARC FILOSÒFIC
INFLUÈNCIES REBUDES
REPERCUSSIÓ POSTERIOR
MARC FILOSÒFIC
El pensament atenés havia entrat en una etapa d'humanisme, iniciada pels sofistes i Sòcrates, en què la mirada es dirigia cap als problemes dels homes en la seua vida social i política.
+ Plató li va semblar un error que ensenyaren als joves d'Atenes que les lleis de la ciutat eren convencionals, i que el bo i el just eren relatius.
+ Buscava aconseguir definicions de conceptes vertaders, amb caràcter universal i objectiu, no sotmesos a la variable opinió dels homes.
+ Va considerar que els sofistes eren savis en aparença, al contrari que els vertaders filòsofs, que són amants de la veritat,
+ Plató ho va seguir en la seua obstinació per superar el relativisme i aconseguir veritats vàlides per a tots, que orientaren als éssers humans cap a una vida virtuosa.
+ Plató va combatre el seu relativisme amb la teoria de les idees
INFLUÈNCIES REBUDES
Anaxàgores
Pitagòrics
Heràclit
Parmènides
Sòcrates
REPERCUSSIÓ POSTERIOR
Renaixementitalià. Tomás Moro
Aristòtil
L'Acadèmia
Edat Moderna. Descartes
Sant Agustí
Filosofia alemana
Sant Tomàs d'Aquino
Nietzsche
8. FETS HISTÒRICS RELLEVANTS
+ La vida i el pensament de Plató es van desembolicar principalment a Atenes, entre els segles V i IV a. C.
+ Atenes va aconseguir la seua màxima grandesa durant el mandat de Pèricles
+ Pèricles va iniciar l'anomenada guerra del Peloponès, que va enfrontar a Atenes i les seues ciutats aliades contra Esparta
es va proposar projectar un sistema polític ideal, un Estat just.
+ Es va proposar projectar un sistema polític ideal, un Estat just.
+ Les condicions socials i polítiques de la Grècia del moment van afectar el rumb que va prendre el saber filosòfic
Comprén la preparació dels jovens fins als 20 anys Culmina amb el servei militar
Destinada als qui han superat la primera fase. Des de els 20 anys fins als 35 Els qui no entren en aquesta fase, formaràn part de la classe productura i artesana.
PLATÓ
Diana
Created on August 16, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Halloween Infographic
View
Halloween List 3D
View
Magic and Sorcery List
View
Journey Map
View
Versus Character
View
Akihabara Connectors Infographic Mobile
View
Mobile mockup infographic
Explore all templates
Transcript
Plató
René Descartes
4 filósofs
DE LA HISTÒRIA
Simone deBeavoir
FriedrichNietzsche
PLATÓ
índex
1. DUALISME EPISTEMOLÒGIC
2. DUALISME ONTOLÒGIC
4. ÈTICA PLATÒNICA
3. DUALISME ANTROPOLÒGIG
6. TEORIA DE L'ESTAT JUST I DEL FILÒLOF GOVERNANT
5. TEORÍA DE L'EDUCACIÓ
7. relacions amb altres filósofs
8. fets històrics
1. DUALISME EPISTEMOLÒGIC
Mite de la caverna
+info
Mite de la caverna
Escarpada pujada
Fons de la caverna
Ombra dels objectes
Foguera
Persones amb objectes
Presoners encadenats
El mite de la caverna permet explorar la visió que Plató té del coneixement i l'educació ja que, per a ell, el coneixement real és diferent al del món aparent. El presoner que escapa passa de la ignorància al coneixement. Els presoners són una metàfora de la condició de les persones en la societat.
qué posa de manifest l'alegoría de la caverna?
1. L'home no pot conformar-se amb el que percep pels sentits, sinó que ha de traspassar la frontera del sensible i contemplar les idees, que constitueixen el perfecte i ple.
2. Conéixer el món suprasensible suposa un gran esforç, una «ascensió» semblant a la necessària per a eixir de la caverna.
3. L'al·legoria de la caverna posa de manifest que hi ha dos graus de la realitat, la sensible i la intel·ligible.
Hi ha dos graus de la realitat
SENSIBLE INTELIGIBLE
Triple distinticó del coneiximent
Símil de la línea
1. EL CONEIXEMENT D'OPINIÓ O DOXA
- És un grau de coneixement inferior perquè procedeix dels sentits, el sensible i material
- Mai es pot conseguir coneixement en sentit estricte de les coses del món visible o sensible.
- La conjectura (eikasía), és el coneixement de la imatge de la cosa que hi ha al mon sensible. Ex. no és el mateix conèixer un ave, que el seu reflex en l'aigua.
- Dins d'aquest coneixement d'opinió es poden distingir:
- La creença (pístis), és el coneixement directe de les realitats sensibles mitjançant els òrgans dels sentits. Ex. sería el cas de veure i palpar directament un ave.
Per tant, els objectes coneguts pels presoners en el Mite de la Caverna, no són en si mateixos res, no tenen entitat real, són mers reflexos o ombres.
2. EL CONEIXEMENT D'INTEL.LIGÈNCIA O NOUS
- És un grau de coneixement superior perquè tracta de l'immaterial i abstracte: de les idees, les idees eternes, que només la raó pot aconseguir
- És el saber vertader, objectiu, un saber autèntic sobre el real i la seua font és la intel.ligència, no els sentits.
- El pensament discursiu (diánoia) és el coneixement de les idees relacionades amb les matemàtiques i la geometria
- La intel·ligència es divideix en altres dos subsegments:
- La ciència o coneixement científic (episteme) és fruit de la dialèctica, últim estadi en el procés d'ascensió cap a «l'eixida de la caverna», és a dir, cap a les idees.
L'ànima ja no recorre al sensible, sinó que contempla les idees, en el cim de les quals es troba LA IDEA DE BÉ, principi de tot. Aquesta es la meta que persegueix la filosofia.
3.TRIPLE DISTINCIÓ DEL CONEIXEMENT
2. CONEIXEMENT CIENTÍFIC
3. ABSÈNCIA DE CONEIXEMENT
1. CONEIXEMENT OPINIÓ
És la ignorància, perquè no podem conèixer el no ser, no podem conèixer el que no existeix.
Aconseguim el coneixement de l'absolutament real, la realitat intel.ligible (les idees)
És la realitat intermèdia entre l'ésser i el no ser.
2. DUALISME ONTOLLÓGIC
DUALISME ONTOLÓGIC
DUALISME EPISTEMOLÓGIC
Plató considera que la realitat es divideix en dos mons:
Amb aquestos dos nivels de la realitat Plató distingueix dos nivels de coneiximent:
CONEIXEMENT D'INTEL.LIGÈNCIA
CONEIXEMENT D'OPINIÓ
MON INTEL.LIGIBLE
MON SENSIBLE
La reflexió sobre els interrogants va a conduir a Plató a desenvolupar la Teoría de les Idees,que va a ser esencial en la seua filosofía
Món sensible: compost de coses materials i que dona lloc a un coneixement d'opinió. Sentits
- TEORIA DE LES IDEES: no hi ha una sola realitat, hi ha dos mons
Món intel.ligible: va més enllà del que perceben els sentits. Està constituït per idees. Realitats que només poden conèixer per la raó, i possibiliten un saber universal
LA BELLESA PER A PLATÓ
LA BELLESA PER A NOSALTRES
- Quan Plató parla de bellesa, no se está referint-se únicament a alló que dona plaer als sentits.
- Per a nosaltres, una cosa bella, un objecte, una persona o una cosa etèrea com pot ser una cançó, te a vore amb la forma, el color o la melodía.
- Per a Plató la bellesa abstracta es més real que una posta de sol
- Nostra percepció de la bellesa, te més a vore amb el que sosteníen els sofistes, quan asseguraven que una cosa bella es el que ens dona plaer a la vista i al tacte, als sentits.
- Idea de bellesa: no canvia en un moment o un altre
Eternes: no han començat a existir ni deixaran de fer-ho. Immutables: ni canvien ni poden canviar. Úniques: només hi ha una idea per a cada tipus de realitat sensible. Intel·ligibles: es poden pensar o conéixer, però no captar pels sentits. Perfectes: no se'ls pot afegir res nou que les faça millors. Causes i models del sensible: són participades i imitades per les coses sensibles.
- CARACTERÍSTIQUES DE LES IDEES
El món de les idees, finalment, no és caòtic com el món del sensible sinó que, per contra segueix una estructura jeràrquica rigorosa.
Les idees seríen les virtuts de major pes en la vida moral (saviesa, templança, valentia...)
Els térmes matemátics (igualtat, proporció...)
Taula, casa..
IDEA DE BÉ
- És la idea suprema i es compara amb el Sol, ja que sense él res podem vore. - El sol fa visible als nostres ulls les entitats sensibles - El Bé proporciona la claretat per a comprendre la realitat de les idees, que és l'unica realitat.
La idea de bé representa la màxima perfecció, el real i que governa el món de les idees
ÉS EL FIN ÚLTIM
1. Funció ontològica (en l'ésser de les coses): com més perfecte és alguna cosa, més real és. Per tant, com la idea de Bé és el màximament perfecte representa el real.
2. Funció epistemològica (o de coneixement): les idees són captables per la intel·ligència, perquè participen de la idea de Bé. De no ser així, l'ànima es veuria incapacitada per a conéixer-les.
3. Funció ètica i política (o pràctica): conéixer el Bé és necessari per a que la seua vida arribe a la felicitat que tots aspirem. Però també posseeix una funció política, perquè els que governen la polis només podran fer-ho amb justícia i procurar la felicitat dels seus ciutadans si prèviament coneixen la idea del Bé.
- LA IDEA DE BÉ EXERCEIX DIVERSES FUNCIONS
4. Principi unificador: la idea de Bé unifica el món de les idees i tot el que és real. Unifica el món, tant el sensible com l'intel·ligible.
5. Causa final i ordre del món: La idea de Bé és el model últim al qual tendeixen a assemblar-se totes les realitats, tant sensibles (que la imiten de manera imperfecta) com a intel·ligibles (que la imiten de manera perfecta).
Com explica Plató l'origen del món?
Explica la creació del món a través del mite del DEMIURG
Plató plantea que el món es manipulat per un ente superior, el Demiurg
Aquest plantetjament apareix en la seua obra Timeo i ens diu:
- El Demiurg és un esser diví que, segón la teología platónica, produeix l'univers. - Però, no es él quien crea l'univers, perque carece d'aquesta capacitat. - És més be el que permet ordenar el mon, li dona forma tras el caos inicial.
2. DUALISME ANTROPOLÓGIC: TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA
Plató descriu a l'home com un ser compost
COS
ÀNIMA
És imperfecte i suposa un obstacle per a l'ànima en el seu anhel d'aconseguir la contemplació de la veritat i el bé
L'ànima és la part més alta i digna de l'ésser humà, perquè és semblant a les idees
I COM HA ARRIBAT L'HOME A VIURE EN UN COS?
Sería pel fet que l'ànima humana no posseeix una completa unitat, aixó Plató l'explica en el Fedro, on desenvolupa el Mite del carro alat.
EL MITE DEL CARRO ALAT
ALMA HUMANA
PART CONCUPISCIBLE (cavall malo) - ventre
PART RACIONAL(Auriga) - cap
PART IRASCIBLE (cavall bo) - pit
Què li succeeix a l'ànima quan se separa del cos després de la mort?
I quina és la meta de l'ànima després de la mort?
TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA o del record
- El despertar de l'ànima a un coneixement que ja posseïa abans d'ajuntar-se amb un cos. - En encarnar-se, l'ànima va oblidar tot el que sabia. - D'aquí ve que el coneixement no siga més que una constant per recuperar el que l'ànima va perdre en el moment d'unir-se al món sensible i material.
- Si hi ha un món d'idees i l'ànima ha estat en contacte amb ell abans d'entrar en el món sensible, sembla lògic mantindre que les idees que aprenem, en realitat, ja estaven dins de nosaltres. - L'aprenentatge, per tant, no consisteix a adquirir nous coneixements, sinó a revelar el que estava ocult, a despertar el que estava adormit.
4. ÈTICA PLATÒNICA. L'INTEL.LECTUALISME MORAL
Ética socràtica
L'INTEL.lECTUALISME MORAL
- La conducta moralment bona només és possible si està basada en el coneixement del que fa bona a una persona. És a dir, s'estableix aquesta equació: raó = virtut = felicitat
- Considera el coneixement com a base i font de la vida moral que una persona ha de portar per a ser feliç. - El coneixement del bo i vertader, i la seua posada en pràctica per mitjà de les virtuts tenen com a objectiu aconseguir la felicitat.
RAÓ = VIRTUD = FELICITAT
Distingir el bé vertader del bé aparent és difícil. Els éssers humans confonen la felicitat amb els plaers sensibles, les riqueses o els honors. Per a Plató el bé i la felicitat tan sols es poden trobar a la idea del Bé Per això es important definir els conceptes morals, per a tindre una conducta recta. Per a ser just l'individu necessita saber què és la justícia.
Per a Plató el bé i la felicitat no es poden trobar en una altra cosa que en la contemplació de les idees, i especialment en la idea del Bé.
La persona que posseix aquestos valors és virtuosa i una vegada conegut el bé no s'apartarà d'ell
VIRTUTS CARDINALS
01
03
02
04
Valentia
Moderació
VALENTIA
MODERACIÓ
JUSTÍCIA
SAVIESA
+info
+info
+info
+info
Saviesa
- Radica en la part racional de l'ànima i proporciona a les altres parts el coneixement del que és convenient. - Es basa en el coneixement
Valentia
- Regula els impulsos i passions nobles. - Amb ella les passions se sotmeten a la raó per a distingir el que s'ha del que no s'ha de témer - És valent qui s'esforça per fer el bé
Moderació
- Modera els desitjos, perquè l'home faça ús dels plaers sensibles amb mesura i equilibri. - Actua moderadament a través de la raó
Justícia
- Aquesta virtut el capacita perquè cada part de l'ànima realitza la funció que li correspon - Les parts inferiors se subordinen i siguen governades per la superior - Quan cadascú fa la seua funció parlem de justícia - Societat, la polis és justa quan tots els ciutadans exerceixen les seues funcions dins del conjunt.
5. TEORIA DE L'EDUCACIÓ
La societat té com a finalitat facilitar als homes una vida virtuosa i feliç per mitjà de l'educació.
L'educació consisteix a orientar la intel.ligència cap al coneixement
IDEA DEL BÉ
Per a despertar l'intel.ligència és necessari desenvolupar les capacitats i controolar els desitjos irracionals
El seu pla educatiu es divideix en dues parts:
02
01
educació superior
educació elemental
info
info
1ª FASE DE L'EDUACIÓ
1. Gimnàstica, per a desenvolupar el cos i la formació del caràcter 2. Música, per a la formació artística i humanística. Han de coneixer les rondalles que presente als deus i els herois com a éssers dominats per les passions.
2ª FASE DE L'EDUACIÓ
Les ciències es corresponen amb el coneixement del món exterior en el mite de la caverna El mite ens mostra les dificultats que trobarà l'estudiant per a pasar de la ignorància al coneixement del bé. 1. Aritmètica: sería la primera de les ciències que han d'estudiar, per la importància del càlcul. 2. Geometría: La manera de vore alló que només pot ser vist pel pensament. 3. Astronomía: La bellesa del cel ha de veure's com un reflex de la bellesa del món intel.ligible.
Amb 30 anys es triarà als que millors condicions per a l'estudi i la guerra hagen demostrat i sel's iniciarà en la DIALÈCTICA
Desprès de 5 anys dedicant-se a la dialèctica, tenen l'obligació ètica de descendir a la caverna. 15 anys al servei de l'estat Als 50 anys esl qui hagen superat aquestes proves assumiran l'autoritat i l'admistració. Coneixen el bé i poden actuar sàviament.
En el mite de la caverna el paper de l'educador estaria representat metafòricament per qui allibera a un dels presoners i el guia cap a l'exterior.
Es tracta d'una ascensió per sí mateix, l'educador li orienta i ajuda a superar els obstacles. Així es forma una èlit d'individus savis i justos destinats a governar l'Estat. L'educació estarà al servei de la societat i de la vida política
Plató va defensar l'accés de les dones a l'educació...
6. TEORIA DE L'ESTAT JUST I DEL FILÒSOF GOVERNANT
TEORÍA DEL FILÒSOF GOVERNANT
L'únic que podrà fer tot això és el FILÒSOF GOVERNANT
L' Estat ha de ser justPosar fi als mals de la humanitat Desenvolupar una vida feliç
Perque es l'únic capaç de conèixer el Bé i de decidir amb justícia
- Aquell que les seues classes socials compleixen les seues funcions, sense mesclar-se. - Governants, guardians, artesans - Plató busca una organització social ideal per aproximar als homes al bé i a la justícia. - L'home és individu i ciutadà de la polis.
L'ESTAT IDEAL I JUST
- La forma ideal de govern és la monarquía, el rei filòsof - EL objectiu de la política és el bé de l'ànima. - El deure del polític es lluitar per a que els seus ciutadans sigan més virtuosos. - Els polítics han d'ajudar als ciutadans a ser millors, ha trasmeter les virtuts per a la convivència i per a que siga una societat justa.
OBJECTIU DE LA POLÍTICA
La forma de govern es pot degradar en:
Timocràcia: els únics que participen en el govern son els ciutadans que poseen determinant capital o propietats. Oligarquía: el poder està en mans d'unes poques persones pertenecients a una classe social privilegiada. Tiranía: Forma de govern en el que el governant te el poder totoal o absolut, no limitat per unes lleis.
En la República, Plató afirma que la polis ha d'estar composta per tres grups de ciutadans, semblant a com l'ànima esà formada per tres parts diferents. Cadascuna d'aquestes classes s'ocupa de la seua comesa, sense interferir en els altres.
Racional
Irascible
Apetitiva
CONOCIMIENTO
Els ciutadans han de situar-se en una classe o altra d'acord amb les seues qualitats. Sempre sense interfeir en funcions que no pertanyen en el seu grup social.
Virtut de la justícia aplicada a la polis consisteix en que cada ciutadà ha d'estar en el seu lloc i fer el que deu. Dàquesta manera s'aconseguirà la polis ideal, on regnarà l'ordre i els ciutadans seràn feliços
Fa referència a les diferències que exiteixen en la naturalesa humana. Plató ens diu que els déus van a introduir en l'ànima humana tres metalls en proporcions que reflecteixen la construcció de l'univers. I la distinció de classes.
MITE DELS METALS
Homes d'or Filòsofs governants
Homes de plata Els guardians
Homes de bronze i ferro Productors
Per a saber quí està més ben dotat per naturalesa per a pertànyer a una classe o altra, Plató explica el procés de selecció de governants i guardians, a través
D'UNA ACURADA EDUCACIÓ
- No hauríen de tindre família propia, per a evitar el desig d'obtindre avantatges - Tampoc bens materials, per a impedir enriquir-se - Dues classes haurien de formar una gran familia, però els fills, si finalment el tenen, han de ser educats per la polis. . No necessiten propietat privada - L'Estat atendrà totes les seues necessitats
Els governants filòsofs i els guardians
Amb tot això Plató pretenia evitar que pogueren ser corromputs pel poder
MODEL D'ESTAT IDEAL
L'estat ideal per a Plató, l'Estat Just, és la MONARQUÍA O GOVERN DEL FILÒSOF
Ha de ser un relex de l'ordre del món de les idees De la mateixa manera que l'home és virtuós, una ciutat serà perfecta quan la classe dels vertaders filòsofs governen sobre la resta dels ciutadans. Aquesta forma de govern decau si el governant no va amb compte que unes classes interferisquen en altres. Si això ocorre, l'ordre i l'harmonia social es desintegren i la monarquia se substitueix per sistemes allunyats de l'ideal
Plató descriu a la República
LA DEGRADACIÓ DE LES FORMES DE PODER
Condueix al desordre i l'anarquía
DEMOCRÀCIA
OLIGARQUÍA
TIMOCRACIA
MONARQUIA
TIRANIA
Desprès dels intents fallits d'aplicar el seu Estat ideal a Siracusa (Sicília), Plató es va tornar més realista. En el seu diàleg "Les Lleis", va substituir al rei filòsof per un cos de magistrats que es controlen els uns als altres i que es someten a unes lleis.
2. Aquest Estat just, igual que l'ànima justa, ha de ser un fidel reflex de l'ordre i l'harmonia eterns del món de les idees.
1. Quant a les formes de govern, l'ideal per a Plató, l'Estat just, és la monarquia o govern del filòsof.
3. Plató parla de la degradació de les formes de govern, fins a una democràcia o govern de poble que condueix al desordre i l'anarquia.
5. Va substituir al rei-filòsof per un cos de magistrats que es controlen els uns als altres i que se sotmeten a unes lleis immutables.
4. La conseqüència necessària de la democràcia és la tirania, perquè restableix l'ordre social.
7. PER LA SEUA RELACIÓ AMB ALTRES FILÓSOFS
MARC FILOSÒFIC
INFLUÈNCIES REBUDES
REPERCUSSIÓ POSTERIOR
MARC FILOSÒFIC
El pensament atenés havia entrat en una etapa d'humanisme, iniciada pels sofistes i Sòcrates, en què la mirada es dirigia cap als problemes dels homes en la seua vida social i política.
+ Plató li va semblar un error que ensenyaren als joves d'Atenes que les lleis de la ciutat eren convencionals, i que el bo i el just eren relatius.
+ Buscava aconseguir definicions de conceptes vertaders, amb caràcter universal i objectiu, no sotmesos a la variable opinió dels homes.
+ Va considerar que els sofistes eren savis en aparença, al contrari que els vertaders filòsofs, que són amants de la veritat,
+ Plató ho va seguir en la seua obstinació per superar el relativisme i aconseguir veritats vàlides per a tots, que orientaren als éssers humans cap a una vida virtuosa.
+ Plató va combatre el seu relativisme amb la teoria de les idees
INFLUÈNCIES REBUDES
Anaxàgores
Pitagòrics
Heràclit
Parmènides
Sòcrates
REPERCUSSIÓ POSTERIOR
Renaixementitalià. Tomás Moro
Aristòtil
L'Acadèmia
Edat Moderna. Descartes
Sant Agustí
Filosofia alemana
Sant Tomàs d'Aquino
Nietzsche
8. FETS HISTÒRICS RELLEVANTS
+ La vida i el pensament de Plató es van desembolicar principalment a Atenes, entre els segles V i IV a. C.
+ Atenes va aconseguir la seua màxima grandesa durant el mandat de Pèricles
+ Pèricles va iniciar l'anomenada guerra del Peloponès, que va enfrontar a Atenes i les seues ciutats aliades contra Esparta
es va proposar projectar un sistema polític ideal, un Estat just.
+ Es va proposar projectar un sistema polític ideal, un Estat just.
+ Les condicions socials i polítiques de la Grècia del moment van afectar el rumb que va prendre el saber filosòfic
Comprén la preparació dels jovens fins als 20 anys Culmina amb el servei militar
Destinada als qui han superat la primera fase. Des de els 20 anys fins als 35 Els qui no entren en aquesta fase, formaràn part de la classe productura i artesana.