L'ART BIZANTÍ

Unitat 4: L'art paleocristià d'Orient: Bizanci

MARC GEOGRÀFIC I CRONOLOGIA

• A principis del s. IV:

- Maxenci i Constantí es disputaven el títol d'emperador de l'Imperi romà.

• L'imperi està dividit en dues administracions:

- L'Imperi romà d'Orient - L'Imperi romà d'Occident

• L’art bizantí és el el conjunt de manifestacions artístiques desenvolupades a l'Imperi romà d'Orient des del s. IV fins al s. XV.

• Constantí:

- va assumir el control de l'Imperi romà d'Orient, - va posar fi a la persecució dels cristians per mitjà de l'Edicte de Milà (313) - va adoptar el cristianisme com a religió de la seva cort.

• La capital de l'Imperi romà d'Orient va ser establerta a Bizanci.

• Des de l’any 330 va ser batejada com Constantinoble.

• Constantí va decidir que Bizanci fos la capital de l'imperi per:

- la importància estratègica de Bizanci, - al costat de l'estret del Bòsfor - clau de la ruta entre el Mediterrani i la Mar Negra, - té un port natural fàcilment defensable,

• Constantí la va dotar de:

- edificis apropiats, - avingudes, - fòrums, - hipòdroms, - el palau imperial ja desaparegut - la basílica de Santa Sofía.

• Aquests són els elements que conformen:

- la capital amb la cort més luxosa; - l'esplendor cultural més important de tota Europa durant mil anys.

L'art bizantí es va estendre fins el s. XV, donant lloc a diferències estilístiques que poden agrupar-se en diferents períodes:

L'ARQUITECTURA

• Les basíliques romanes eren:

- grans sales longitudinals amb naus laterals, - separades per fileres de columnes, - s’utilitzaven com a mercats coberts i tribunals de justícia.

• Els bizantins van adaptar les basíliques romanes a la litúrgia cristiana:

La planta basilical es va convertir en un model d'església cristiana; Es va sumar la planta centralitzada o de creu grega en temps de Justinià, una aportació original de l'art bizantí.

La planta centralitzada és un espai: - dilatat, dinàmic, més unificat i centralitzat, - amb planta de creu grega, - grans espais corbs sota cúpules o voltes en el quadrat del creuer.

• És un espai grandiloqüent que serveix per a magnificar i engrandir al Déu-Emperador.

• La basílica bizantina introdueix alguns canvis respecte a la paleocristiana:

• L'antic atri, d'origen paleocristià, queda reduït a un pòrtic adossat a la façana,

• A l'entrada sorgeix ara un nàrtex per als catecúmens que només podien assistir fins a una part de la missa.

• La iconostasi:

- és una cancel·la perforada per obertures i repleta d'icones. - pot ser de fusta o d'obra - separa l'espai entre els fidels i el presbiteri (els fidels mai veuen al sacerdot). - les icones que es disposen solen representar les dotze festes del calendari bizantí. - és una porta de comunicació entre el cel i la terra.

• Les millors aportacions de l'art bizantí es donen en arquitectura.

• La solució que donen al sosteniment de les voltes és:

- combinar espais quadrats amb voltes corbes - a través de petxines (triangles esfèrics), - que contrapesen grans cúpules i mitges cúpules, - amb contraforts - i amb murs més gruixuts.

• L'arquitectura bizantina va aportar:

- l'ús de petxines com element sostenidor de les cúpules, - per plantes centralitzades. - La multiplicació de cúpules sobre petxines és la finalitat fonamental dels edificis.

• Les columnes són:

- decoratives - participen en el joc de llum i colors que es duu a terme en els edificis bizantins. - Moltes vegades són de marbre de color. - no sostenen llindes, sinó arcs en sèries, - per això es requereixen capitells voluminosos.

• En els capitells es troben tot tipus de decoracions, en particular, intricats motius vegetals.

• El capitell bizantí té dos cossos:

- l'inferior amb decoració vegetal i que es denomina pròpiament capitell. - el superior, l'antic àbac, ara anomenat cimaci és: - de forma trapezoidal, - més convenient per les arcades, - pot ser llis o decorat amb temes bíblics.

• L'arc de mig punt és un element essencial de l'arquitectura bizantina:

- L'arc cec s'integra sovint com a element decoratiu de les parets. - L'arc de mig punt obert sosté parets altes que no necessiten ser molt gruixudes.

• Les arcades paral·leles als murs externs i repetides sobre diversos pisos són comuns.

• Les nombroses finestres, ompleixen de llum natural les esglèsies bizantines:

- Subratllen el simbolisme espiritual present en tot l'art bizantí.

• Els mateixos arcs donen entrada a:

- àmplies voltes de canó, - moltes vegades amb arestes.

• Apareix també la tribuna:

- a la segona planta de les naus laterals, - oberta per arcs a la nau central, - serà el precedent del trifori gòtic - servia per a allotjar a les dones.

• Els materials utilitzats són:

- la pedra i el maó - seran coberts amb desigual riquesa - segons es tracti d'interiors o exteriors:

• Als interiors el mosaic recobreix de manera contínua les parets.

• La decoració exterior no és important fins a arribar als últims segles.

El luxe ornamental oriental s’anirà apoderant de tots els àmbits. L'or, la ceràmica vidriada i la lluentor característica del món islàmic vesteix els edificis.

EXEMPLES D'ESGLÈSIES BIZANTINES:

L'ESCULTURA

• L'escultura bizantina es va formar sobre la tradició grecoromana.

• Però va incorporar els elements iconogràfics del cristianisme:

- les escenes, - els símbols - les al·legories

• Animals, plantes, atributs, entre altres, formen part del nou repertori artístic.

• L'escultura bizantina va estar al servei de:

- l'arquitectura - i de les arts aplicades

• Les escultures exemptes no eren bé vistes per:

- la seva semblança amb els ídols pagans,

• Es va preferir la tècnica del relleu:

- per l'escultura amb finalitats religioses.

• L'escultura és:

- hieràtica i frontal, igual com a la pintura. - rígida i falta de naturalitat, - els ulls són grans i sempre miren cap amunt. - amb línies geomètriques - estilització del fullatge - amb un càracter propiament bizantí.

• El material emprat era:

- el marbre, - la pedra, - l'ivori per les escultures petites.

LA PINTURA

• Al principi l'art bizantí:

- es va inspirar en l'art paleocristià; - va reflectir l'interès en l'estil grecoromà de l'Imperi, del qual es sentia hereu.

• Al mateix temps:

- va assimilar la influència de l'art oriental. - i va tenir una necessitat de marcar una diferència amb el paganisme.

• Això va provocar una transformació que passaria per discussions teològiques:

- la tesi de la doble naturalesa de Jesús, humana i divina - permet el desenvolupament d'un art pictòric cristià.

La icona com a màxima expressió de l'art bizantí

• La principal manifestació de la pintura bizantina són les icones.

• La paraula icona prové del grec eikon, que significa imatge,

• Estan concebudes com a vehicles d'oració.

• Per això, la sensualitat és suprimida.

• Les peces es consagraven.

• Als seus inicis, les icones sobre taula registraven la influència dels retrats del Fayum a Egipte.

• Les icones complien funcions litúrgiques.

• No pretenien imitar la naturalesa,

• relació espiritual entre l'ordre diví i el terrenal,

• sota estrictes normes teològiques i plàstiques.

• Els temes religiosos que més es van desenvolupar varen ser:

- Mare de Déu - Crist; - uns altres podien haver estat exclosos per ser negats; - l'adoració a les imatges no era ben vist.

El rostre és el centre d'interès i reflecteix principis espirituals

El rostre és el centre d'interès de la icona, on es condensen els signes de santedat del personatge. La construcció es realitza a partir del nas, sempre allargat. Hi ha dos tipus de rostre: - el rostre frontal, reservat per als personatges sants pel seu propi mèrit (Jesús) o que ja estan en la glòria divina; - el rostre de perfil, reservat per a aquells que encara no aconsegueixen la santedat plena o no tenen santedat per mèrit propi (apòstols, àngels). Les orelles s'oculten sota el cabell i només es deixen veure els seus lòbuls com a símbol del qual escolta en silenci. El front és ample, que representa el pensament contemplatiu. El coll (del Pantocràtor) apareix inflat, indicant que insufla l'Esperit Sant. La boca no requereix protagonisme; és petita i de llavis fins. La mirada sempre està dirigida a l'espectador, excepte que es tracti d'una escena. Els rostres solen ser acompanyats de nimbos, símbol de la lluminositat dels cossos.

• Les figures que es representaven solien ser:

- bastant allargades; - sostenien algun objecte; - feien l'efecte de realitzar un lleu moviment; - les vestidures es representaven amb formes hieràtiques, gairebé rectes; - excepte per les capes, amb moviments molt lleus, - a més d’estar recollides pel braç esquerre.

• Ús de la perspectiva invertida

- A diferència de la perspectiva lineal, el punt de fuga està situat en l'espectador i no en l'obra. - Més que veure la icona, l'espectador és vist per aquest.

• Accentuació de la verticalitat

- Al costat de la perspectiva invertida, l'art bizantí privilegia la verticalitat sobre la profunditat. - Preval així el caràcter ascensional de la teologia.

Els colors encarnen conceptes teològics

La presència de la llum té un valor espiritual, representada amb el daurat o el groc. El blau solia ser el símbol de la humanitat, mentre que la gamma dels púrpura solia representar la presència divina o de la reialesa. El verd també pot simbolitzar la humanitat o la vida. Els colors terra representen l'ordre terrenal. En els sants, el vermell pur és símbol del martiri. El blanc representa la llum espiritual i la nova vida. Per contrast, el negre representa la mort i el domini de les tenebres. Els altres colors es disposen en funció de l'or dins de la peça.

• Obligatorietat de les inscripcions

Les icones sempre tenen inscripcions. Aquestes serveixen per a verificar la correspondència de la icona amb el seu prototip. Solen realitzar-se en les llengües litúrgiques bizantines; Principalment en grec i eslau eclesiàstic, així com àrab o romanès.

• Tècniques més usades

Predomini de la línia i el color sense cap intent de volum ni perspectiva científica. Les tècniques usades depenen del suport: - Per als suports de fusta s'usa l'encàustica i el tremp a l'ou. - Per als suports murals, s'usa la tècnica del mosaic (en temps de l'esplendor imperial) i el fresc.

EL MOSAIC

• El mosaic bizantí, va tenir el seu origen en l'art romà i el mosaic paleocristià.

• El mosaic bizantí va ser emprat com a revestiment per a la decoració de:

- murs, - voltes, - cúpules d'esglésies - palaus,

• a excepció dels paviments com era en el cas dels romans.

• El major desenvolupament del mosaic es va donar durant el regnat de l'emperador Justinià;

• a l’anomenada Edat d’Or.

• Els temes que es van representar en els mosaics van ser:

- religiosos, - polítics, - L'emperador com a protagonista principal).

CARACTERÍSTIQUES DEL MOSAIC BIZANTÍ

TÈCNIQUES PER A LA SEVA ELABORACIÓ

Per a la construcció es van utilitzar materials com a pedres, ceràmica i metalls preciosos. Es van emprar dues tècniques d'origen romà:

• Opus Tessellatum:

- tècnica utilitzada per la creació de mosaics grecs i romans; - per àrees grans - són tessel·les cúbiques de colors variats, - fan aproximadament 1 cm.

• Opus Vermiculatum

- s'utilitza per distingir el contorn de la figura; - pot ser d’una o més línies - pot donar un contrast del fons. - El contorn creat sol ser fosc i és compensat igualment per un fons fosc per obtenir major contrast. - Té com a objectiu ressaltar els detalls principals del disseny i el primer pla d'una obra, amb un efecte d'halo suau i fluid. - A vegades només s'usava al voltant del cap d'un personatge. - Les rajoles utilitzades eren quadrades però podien tenir diferents formes - eren petites perquè aquestes aconseguissin adaptar-se a la forma del contorn. Es poden utilitzar les dues tècniques combinades, una per els contorns de les figures i una altra per la representació interna de l'obra.

Iconografia religiosa:

PANTÒCRATOR

- Reflecteix la imatge de Crist en majestat suprema, - assegut en el seu tron amb el seu halo, - amb la seva mà dreta en actitud de benedicció - sostenint a la seva mà esquerra el llibre de la Sagrada Escriptura. - El seu comportament és majestuós, reservat, inexpressiu i distant; - sol estar representat a les cúpules de les esglésies o a les voltes dels àbsis principals.

LA VERGE

Es mostra generalment solemne i magnífica, amb el cap embolicat amb un mantell; en general, la Verge exhibeix al Nen al seu braç. Hi ha tres representacions pictòriques bàsiques de la Verge Bizantina:

La Deesis

- La Mare de Déu i Sant Joan Baptista observen a Jesucrist - amb les seves mans en col·locació de prec en nom de tota la humanitat.