NOU TRENCANOUS-JAZZ
Proposta educativa
Dossier digital elaborat per l'equip de LiceuAprèn
entrar
DOSSIER PROVISIONAL
© Ro Ledesma
Ìndex
Fitxa artística
© Marc Salicrú
Selecció musical
El projecte educatiu
La història
La música i el jazz
Propostes per escoltar
Parlem dels somnis
Per saber-ne més d'El Trencanous
1. Fitxa artística
La proposta escènica i dramatúrgica de Trencanous-jazz a la Sala Gran recupera els elements més icònics del conte original d’E.T.A. Hoffmann per oferir un viatge oníric i ple de fantasia, en què les melodies més màgiques del ballet de Txaikovski es reinventen des de l’elegància, la llibertat i la improvisació pròpies del jazz.
El Trencanous és un clàssic universal que, al llarg del temps, ha estat reinterpretat des de múltiples llenguatges coreogràfics. Aquesta producció s'inscriu en aquesta tradició viva i proposa una nova lectura a través de la dansa contemporània, obrint-se a noves formes de moviment, expressió i narrativa.
Inspirada tant en el ballet com en la novel·la de Hoffmann, aquesta nova versió converteix el món del somni en un espai de transformació, llibertat i descoberta.
Un ampli elenc de músics i ballarins dona vida a un espectacle ple de ritme, color, moviment i emoció, on la música, la dansa i la imaginació es troben per celebrar la capacitat dels clàssics de renovar-se sense perdre la seva essència.
Música Piotr. I. Txaikovski Direcció d’escena i dramatúrgia Joan M. Segura
Coreografia Núria Guiu Direcció musical Daniel Giró
Composició i arranjaments musicals Jordi Font
Adaptació musical Jordi Font Escenografia i il·luminació Marc Salicrú
Vestuari Marta Rafa Disseny de so Ferran Conaangla Assistent de vestuari Berta Riera Assistents d'escenografia i il·luminació Sergi Cerdan i Joan Rodon Cessió d'espais de residència tècnica i de creació TNC-Teatre Nacional de Catalunya i Auditori de Cornellà Producció Gran Teatre del Liceu
© Marc Salicrú
Repartiment
BALLARINA Arianna Bonacina BALLARINA Anna Casasola Fontseca BALLARINA Isa Dubroca BALLARINA Mar Garcia Martí BALLARÍ Vasilis Maltampes BALLARÍ Martí Ramis Muñoz ENSEMBLE CONSERVATORI LICEU
© Marc Salicrú
2.Selecció musical
1. Obertura 2. Decoració de l’arbre de Nadal 3. Marxa 4. Galop dels infants i entrada dels avis 5. Clara i el Trencanous 6. Escena prèvia a la dansa de l’avi 7. Arribada de Drosselmeyer 8. La batalla 9. Pas de dos 10. Coda 11. Vals dels flocs de neu 12. Vals de les flors Medley: 13. Xocolata - Dansa espanyola 14. Cafè - Dansa àrab 15. Trépak - Dansa russa 16. Variació per a la ballarina - Dansa de la fada de sucre 17. Divertiment Mare Gigogne El trencanous / PIOTR ILITX TXAIKOVSKI (1840-1893) André Previn, London Symphony Orquestra
Llista d'Spotify amb les músiques originals del ballet de Txaikovski
A TRENCANOUS-JAZZ escoltarem les músiques del ballet El Trencanous reinterpretades i transformades per un ensemble de jazz.
3. El projecte educatiu de Trencanous-jazz
SOMNIEM DESPERTS I SOMNIEM ADORMITS
DESCOBRIM EL BALLET
LA HISTÒRIA I ELS VALORS
Entre la dansa clàssica i la dansa contemporània
LA MÚSICA
MÚSICA I SOMNIS
EL PROCÉS CREATIU
Versió CLÀSSICA i versió JAZZ del ballet d'El Trencanous
Altres versions literàries del conte d'El Trencanous
LA DANSA
EXPLIQUEM I ENS INVENTEM HISTÒRIES
ESCOLTEM LES MÚSIQUES
Objectius de l'espectacle
Escolta
Amistat
- Oferir als infants una experiència musical i artística en directe.
- Endinsar-se en la història de Trencanous-jazz a través de la música i la dansa.
- Apropar el jazz com a gènere musical a través d’algunes de les músiques del ballet El trencanous de Txaikovski arranjades per a un ensemble de jazz.
- Afavorir la música i el moviment com a mitjà d'expressió i de creació.
- Potenciar la creativitat i la fantasia dels infants.
- Connectar els infants amb els valors de l'espectacle.
Empatia
Comprensió
Coratge
Reflexió
Expressió
Respecte i acceptació
Joc i celebració
Imaginació i creativitat
Imaginació i fantasia
Coneixement
Valors de l'espectacle
Valors del projecte educatiu
4. La història
Inspirat en El trencanous de Piotr Ilitx Txaikovski, l’espectacle ens transporta a les golfes d’una casa. És mitjanit, sonen les campanes del rellotge i les joguines cobren vida. Els germans Fritz i Clara apareixen acompanyats d’un seguici de joguines, i comença una festa improvisada on coixins, capses i altres objectes quotidians es transformen en part del joc. Entre tots coronen un gran arbre i celebren el moment compartint regals. En Fritz rep un regal molt especial que li fa molta il·lusió: un gran trencanonous de fusta. Ell i la Clara, immersos en aquest univers, participen en una vetllada que culmina amb un teatrí d’ombres xineses que els transporta al món del Trencanous i la Reina dels Ratolins. A poc a poc, el cansament arriba… i el silenci torna. Tothom s’adorm. És llavors quan el joc es transforma en somni. Apareix la Reina dels Ratolins, disposada a endur-se el trencanous de fusta. En Fritz, la Clara i totes les joguines s’uneixen per defensar-lo. De sobte, el Trencanous pren vida i, amb astúcia i decisió, aconsegueix tancar la gran rata dins d’una caixa. Tots celebren la victòria. La neu comença a caure, la màgia ho envaeix tot i la Clara converteix la Reina dels ratolins en un gran ocell blanc que condueix els protagonistes en un viatge poètic a través de paisatges imaginaris fets d'objectes, llums i música. Quan en Fritz es desperta, tot sembla haver estat només un somni… però petits indicis fan que el dubte continuï present.
5. La música i el jazz
Què és el jazz?
Quins instruments ens podem trobar en un ensemble de jazz?
Què és un ensemble de jazz?
Un ensemble de jazz és una formació musical que interpreta música jazz. El nombre d'intèrprets pot variar segons la formació, des d'un petit combo fins a una big band. Tot i això, és habitual que als ensembles de jazz hi hagi almenys una secció rítmica i una secció melòdica. La SECCIÓ RÍTMICA d'un ensemble de jazz està formada per:
- Un o més instruments harmònics, és a dir, els que toquen els acords de la peça.
- Un instrument que interpreta la línia de baix, sobre la qual es basen els acords.
- Un instrument rítmic, habitualment la bateria.
Alguns dels principals instruments de la SECCIÓ MELÒDICA d'un ensemble de jazz són el saxofon o la trompeta. Aquests instruments interpreten la melodia principal i els "sols improvisats".
Descobreix l'ensemble de Trencanous-jazz i algunes curiositats al voltant la improvisació i el jazz
6. Propostes per escoltar
Les versions clàssiques del ballet d'El Trencanous
Reflexions sobre l'audició musical a l'escola
'EL TRENCANOUS' (© David Herrero / Ballet Du Capitole De Toulouse)
OBERTURA
Com sona l'obertura d'El Trencanous interpretada per Duke Ellington amb la seva orquestra de jazz?
Com és la música?
Propostes per escoltar la música
Elements musicals a destacar
Com sona l'obertura d'El Trencanous interpretada per una orquestra simfònica?
Propostes per escoltar la músicaOBERTURA
La versió jazz de Duke Ellington:
La versió clàssica del ballet:
- Ens deixem portar per la música i expressem corporalment el caràcter: És música pesada o lleugera? Ens fa pensar en alguna cosa real o imaginària?
- Caràcter lleuger, brillant i gairebé “màgic”. No és una obertura grandiosa, sinó delicada, com si ens convidés a entrar en un conte.
- A nivell sonor, predominen les cordes agudes i els vents lleugers.
- Reconeixem les dues parts que es repeteixen amb diferent instrumentació: A B A' B'
- Part A: Tema inicial rítmic i juganer interpretat pels violins. El tema es repeteix incorporant el vent fusta. Contrast amb un nou material en semicorxeres interpretat per la flauta travessera. Tornada al tema inicial.
- Part B: Tema amb un caràcter més elegant i cantabile.
- El contrabaix inicia amb un walking bass i ràpidament s'afegeix la bateria, creant una base rítmica pròpia del jazz.
- Podeu reconèixer el tema inicial de la versió clàssica? Ara la música és igual de lleugera o té un altre caràcter? Podríem adaptar els nostres moviments a aquesta nova versió? Com canviarien?
- Quins elements musicals varien entre la versió clàssica i la versió jazz?
- Ritme: Apareix el swing i una pulsació més marcada. Podem incorporar el contratemps (per exemple, fent petar els dits). Sensació més terrenal i rítmica que la versió clàssica.
- Timbre: Ens fixem en instruments propis d'un ensemble de jazz: saxofon, trompeta, contrabaix, bateria, etc.
- Caràcter: Menys lleuger i més groove, més corporal. Continua sent juganer, però amb una energia diferent.
- Interpretació: Apareix la improvisació, element clau del jazz. Podeu escoltar quan un instrument fa un "solo improvisat"? Quan un instrument destaca i sembla que "inventa" la música en aquell moment?
- Estructura: En aquesta versió de Duke Ellington, l'estructura és AB.
- A la part A, la banda presenta el tema inicial del ballet clàssic. El primer instrument que fa un sol improvisat és el saxofon (0:36).
- A la part B, la trompeta introdueix el tema d'aquesta sessió (1:44).
© Marc Salicrú
MARXA
Al Trencanous-jazz, en Fritz i la Clara apareixen acompanyats d’un seguici de joguines. Entre tots coronen un gran arbre i celebren el moment compartint regals.
Com és la música?
Propostes per escoltar la música
Elements musicals a destacar
Pregunta
TEMA INICIAL
Resposta
Propostes per escoltar la músicaMARXA
Inspirant-nos en l’escena de l’espectacle Trencanous-jazz, imaginem que acabem de rebre un regal i tenim una capsa entre les mans que hem de descobrir. Juguem coreogràficament amb la interacció amb aquest element imaginari o amb un objecte que simbolitzi el nostre regal:Part A:
- Seguint el motiu rítmic del tema A (pregunta), observem el regal des de diferents perspectives a ritme de blanca (cada dos temps): ens amaguem i ens descobrim a través de la capsa imaginària/objecte, jugant amb la sorpresa i la curiositat. A cada canvi, podem variar el nivell (terra, mig, alt), la direcció o la part del cos que s’amaga i es mostra.
- Seguint el motiu melòdic del tema A (resposta), ens desplacem per l'espai amb el nostre regal, mostrant-lo als nostres companys i companyes. Quan ens trobem amb algú, es generen petites interaccions breus (mirada, sorpresa, alegria, imitació…), i continuem el nostre recorregut.
Part B:
- Ens desplacem per l'espai, inspirats pel caràcter més àgil de la música. El nostre regal pren vida i guia el moviment del cos: pot estirar-nos d’una part del cos, fer-nos canviar de direcció, accelerar o aturar-nos sobtadament, o provocar girs i desequilibris.
Part A:
- Identifiquem la pregunta del primer tema de la part A, que contrasta amb la seva resposta. En escoltar aquest tema, us proposem algunes activitats:
- Marquem la pulsació caminant com soldats, sense desplaçar-nos, amb l'objectiu de interioritzar el caràcter de marxa d'aquest fragment.
- Explorem moviments marcats, com si fossim joguines mecàniques que canvien de posició cada dos temps (ritme de blanca).
- Interpretem el tema rítmic amb diferents instruments de petita percussió seguin aquest patró rítmic.
- En escoltar la resposta, ens desplacem lliurement per l'espai.
Part B:
- Promovem la interacció amb l'altre, explorant amb el caràcter lleuger i juganer de la música, que contrasta amb el caràcter més marcat de la part A.
PAS DE DOS
Vols veure el "Pas de dos" del ballet clàssic d'El Trencanous?
Com és la música?
Propostes per escoltar la música
Elements musicals a destacar
Al Trencanous-jazz, el Trencanous de fusta cobra vida per lluitar contra la Reina dels ratolins. Després de la victòria, balla un “pas de dos” amb el seu amic Fritz per celebrar-ho.
Propostes per escoltar la músicaPAS DE DEUX
Escoltem un fragment d'aquest moviment estirats a terra amb els ulls tancats (fins al min. 2:05) i parlem de les sensacions que ens transmet aquesta música. Visualitzem un fragment del començament del Pas de dos per descobrir el ballet a través d'una interpretació original del ballet d'El Trencanous. Explorem corporalment els principals moviments del ballet tant individualment com en parelles: ens mantenim amb una cama, movem els braços, girem, etc. Posteriorment, improvisem un Pas de dos en parelles com si fóssim ballarins de ballet professionals. Expressem el moviment i el caràcter d'aquest Pas de dos a través del llenguatge plàstic. Podem utilitzar diferents colors per expressar el moviment dels dos ballarins, per exemple.
Inventem un tema que podem interpretar amb diferents instruments, com hem escoltat a l'audició. Podem afegir un acompanyament. Finalment, podem fer improvisacions a sobre de la base instrumental o acompanyament, com fan els músics als ensembles de jazz.
VALS DELS FLOCS DE NEU
Al Trencanous-jazz, la màgia ho envaeix tot i la neu comença a caure dins les golfes
Com és la música?
Propostes per escoltar la música
Elements musicals a destacar
Propostes per escoltar la músicaVALS DELS FLOCS DE NEU
Cantem la melodia dels Vals dels flocs de neu per interpretar-la junts a l'espectacle Trencanous-jazz
Descarregar partitura
Visualitzem un fragment d'aquests vídeos i promovem la conversa al voltant d'aspectes com la coreografia o l'escenografia del ballet. Comparem aquestes o d'altres versions i identifiquem semblances o diferències. Ens fixem en la música del ballet i identifiquem que hi ha fragments on canta un cor que no sempre és visible a l'escena. El tema del cor apareix quatre vegades fins al min. 3:39. Després d'aquest fragment, apareixen altres temes i variacions del tema del cor. Cantem i aprenem la melodia principal del Vals dels flocs de neu. Interpretem aquesta melodia amb el suport de la pista provisional de l'arrejament de l'espectacle Trencanous-jazz. Inventem altres acompanyament per aquesta melodia.
VALS DE LES FLORS
Com és la música?
Propostes per escoltar la música
Elements musicals a destacar
Al Trencanous-jazz, en Fritz, la Clara i el Trencanous emprenen un viatge fantàstic a través de paisatges imaginaris
© Marc Salicrú
Propostes per escoltar la músicaVALS DE LES FLORS
Quin viatge ens podríem inventar si viatgéssim amb la Clara i en Fritz a través d’aquestes imatges?
- Quin somni m’agradaria tenir?
- Els somnis poden passar quan dormim… però també quan estem desperts.
- A vegades no sabem si el que vivim és real o imaginat.
- La música, com els somnis, pot explicar històries que canvien i es transformen. Quina història ens podria explicar aquest vals de Txaikosvki?
© Marc Salicrú
DANSA DE LA FADA DE SUCRE
Com és la música?
Propostes per escoltar la música
Elements musicals a destacar
Què és la celesta?
Quins instruments interpreten el tema de la celesta en el Trencanous-jazz?
Propostes per escoltar la músicaDANSA DE LA FADA DE SUCRE
"Hi! I’m Kelly Zuercher and I play piano with the Colorado Springs Philharmonic.
Celesta is a really fun instrument to play and to hear, and it adds such a magical sound to music as in the Nutcracker.
And the celesta sound is different than what we hear on the piano. The sound is produced by hammers hitting on metal, striking metal, which is very different from the piano sound, which is hammer striking a string. So we could say this is a little bit more belonging to the percussion family. It almost sounds like the bells or vibraphone.
Some very famous examples of times that you may have heard the Celesta and not even thought about it would be from Mr. Rogers Neighborhood theme and of course the famous Nutcracker Sugar Plum Fairy dance." Kelly Zuercher
Observem el vídeo de Kelly Zuercher. Escoltem i identifiquem la sonoritat de la celesta.
Investiguem al voltant de la celesta: tipus d'instrument, construcció, història, obres destacades compostes per a celesta, etc. Llegim el text en anglès i promovem la comprensió lectora en llengua anglesa. Escoltem la música de Txaikovski i identifiquem el tema de la Fada de sucre. Busquem sonoritats amb ressonància.
7. Parlem dels somnis
Què ens passa quan somiem?
SOMIEM ADORMITS
SOMIEM DESPERTS
- Sempre recordem els somnis?
- Per què alguns somnis s’obliden i d’altres no?
- Els expliquem quan ens despertem?
- Hi ha algun somni que recordarem tota la vida?
- Quin somni m'agradaria tenir?
- Què és per a mi somiar despert?
- Quins somnis tinc quan estic despert?
- Puc inventar un món que encara no existeix?
Somnis que ens agraden
- Ens agradaria quedar-nos a viure dins d’aquest somni?
- Voldríem que continués quan ens despertem?
- Com podria continuar aquest somni si no s’acabés?
Somnis que ens fan por
- Què fem quan tenim un somni que ens espanta?
- Com ens sentim en aquell moment?
- Què passa quan ens despertem d’un somni així?
1. Què passa quan somiem?
Des del punt de vista científic, somiem principalment durant la fase REM del son, quan el cervell està molt actiu.
- El cervell construeix històries mentre dormim
- Barreja experiències viscudes amb elements inventats
- No segueix les normes de la realitat
Els somnis tenen unes característiques pròpies que els fan especialment interessants:
- Lògica no realista → apareixen situacions impossibles
- Continuïtat emocional → el que sentim és intens i real
- Transformació → espais, personatges i accions canvien constantment
Des de la psicologia i la neurociència, el somni té diverses funcions:
- Processar emocions
- Organitzar records
- Explorar situacions sense risc real
Moltes vegades, somiar ajuda els infants a “endreçar” allò que han viscut i comprendre el que els preocupa. La memòria del somni no és una còpia, sinó una reconstrucció creativa del cervell.
- No sempre recordem els somnis i, quan ho fem, sovint són fragments.
- Podem oblidar-los fàcilment
- El que recordem pot ser una reinterpretació
2. Característiques del somni
3. Funcions del somni
SOMIEM ADORMITS
Per saber-ne més:
4. Memòria del somni
1. Què és somiar despert?
Somiar despert és imaginar sense estar adormits, una capacitat clau en el desenvolupament infantil.
- Projectar situacions futures
- Crear mons imaginaris
- Construir desitjos
El somni despert és fonamental per a la creativitat i el desenvolupament personal.
- Anticipació → imaginar el futur
- Creativitat → inventar i transformar idees
- Identitat → pensar qui soc i què vull ser
El jazz, com els somnis, combina llibertat i estructura, i crea relats que es transformen constantment.
- Improvisació → com als somnis, les idees apareixen i canvien de manera inesperada
- Variació → una mateixa idea es transforma, com passa amb les imatges del somni
- Creativitat en directe → com en el somni despert, es construeixen idees en el moment
Escoltar jazz és com entrar en un somni: un espai on tot pot canviar, transformar-se i prendre nous significats.
2. Funcions del somni despert
SOMIEM DESPERTS
Per saber-ne més:
3. Connexió amb el jazz
8. Per saber-ne més del ballet d'El Trencanous
Txaikovski
El ballet d'El Trencanous
La versió jazz de Duke Ellington
Els contes d'El Trencanous
'EL TRENCANOUS' (© David Herrero / Ballet Du Capitole De Toulouse)
Piotr Ilich Txaikovski
El ballet d'El Trencanous
'EL TRENCANOUS' (© David Herrero / Ballet Du Capitole De Toulouse)
La versió jazz de Duke Ellington
Duke Ellington, amb la seva orquestra de jazz, també va versionar algunes de les músiques d'El Trencanous
Playback: Duke Ellington presents The Nutcracker Suite
Duke Ellington And His Orchestra
Podreu trobar aquests i d'altres títols a la vostra biblioteca
Altres contes d'El Trencanous
Buscar i llegir altres versions literàries del conte
- Analogies entre el conte original i l’adaptació de Trencanous-jazz
Què ens passa quan somiem?
SOMIEM ADORMITS
SOMIEM DESPERTS
Somni adormitNo controlat Imatges espontànies Basat en emocions i records Inconscient
Somni despert Parcialment controlat Imaginació dirigida Basat en desitjos i idees Conscient
En què ens podem fixar per treballar l’audició?
Estructura general de la peça: A B A' Part A (0:00):
- Tema inicial amb pregunta i resposta contrastada:
- Pregunta protagonitzada pels vents (clarinets i trompes), seguint tots el motiu rítmic que caracteritza aquest fragment.
- Resposta protagonitzada per les cordes. Els contrabaixos acompanyen en pizzicato la resposta dels violins.
- Variació del tema inicial, mantenint el motiu rítmic (0:25)
- Tornada al tema inicial (0:38)
Part B (1:03):
- Semicorxeres picades de la melodia que creen sensació de més velocitat, amb un timbre que va alternant entre el vent fusta i la corda fregada.
Part A' (1:17):
- Torna al tema incicial, afegint alguns elements expressius. Destaquem les escales ascendents de la secció de corda.
Per què escoltar prèviament les versions clàssiques del ballet d'El Trencanous?
Abans d’assistir a l'espectacle Trencanous-jazz, us proposem escoltar algunes de les músiques del ballet El trencanous de Piotr Ilitx Txaikovski en la seva versió original. Aquesta escolta prèvia permet:
- Conèixer l’obra de Txaikovski i aproximar-se a una de les obres més emblemàtiques del repertori clàssic.
- Identificar algunes de les músiques que apareixeran a l’espectacle.
- Establir connexions entre les versions clàssiques i les reinterpretacions en clau de jazz.
- Familiaritzar-se amb diferents estils i instruments musicals.
- Connectar els infants amb la idea de transformació, un dels eixos de l’espectacle.
En què ens podem fixar per treballar l’audició?
Estructura general de la peça: A B A' Part A (0:00):
- Tema inicial amb pregunta i resposta contrastada:
- Pregunta protagonitzada pels vents (clarinets i trompes), seguint tots el motiu rítmic que caracteritza aquest fragment.
- Resposta protagonitzada per les cordes. Els contrabaixos acompanyen en pizzicato la resposta dels violins.
- Variació del tema inicial, mantenint el motiu rítmic (0:25)
- Tornada al tema inicial (0:38)
Part B (1:03):
- Semicorxeres picades de la melodia que creen sensació de més velocitat, amb un timbre que va alternant entre el vent fusta i la corda fregada.
Part A' (1:17):
- Torna al tema incicial, afegint alguns elements expressius. Destaquem les escales ascendents de la secció de corda.
NOU TRENCANOUS-JAZZ Proposta educativa
liceuapren
Created on July 22, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Math Lesson Plan
View
Primary Unit Plan 2
View
Animated Chalkboard Learning Unit
View
Business Learning Unit
View
Corporate Signature Learning Unit
View
Code Training Unit
View
History Unit plan
Explore all templates
Transcript
NOU TRENCANOUS-JAZZ
Proposta educativa
Dossier digital elaborat per l'equip de LiceuAprèn
entrar
DOSSIER PROVISIONAL
© Ro Ledesma
Ìndex
Fitxa artística
© Marc Salicrú
Selecció musical
El projecte educatiu
La història
La música i el jazz
Propostes per escoltar
Parlem dels somnis
Per saber-ne més d'El Trencanous
1. Fitxa artística
La proposta escènica i dramatúrgica de Trencanous-jazz a la Sala Gran recupera els elements més icònics del conte original d’E.T.A. Hoffmann per oferir un viatge oníric i ple de fantasia, en què les melodies més màgiques del ballet de Txaikovski es reinventen des de l’elegància, la llibertat i la improvisació pròpies del jazz. El Trencanous és un clàssic universal que, al llarg del temps, ha estat reinterpretat des de múltiples llenguatges coreogràfics. Aquesta producció s'inscriu en aquesta tradició viva i proposa una nova lectura a través de la dansa contemporània, obrint-se a noves formes de moviment, expressió i narrativa. Inspirada tant en el ballet com en la novel·la de Hoffmann, aquesta nova versió converteix el món del somni en un espai de transformació, llibertat i descoberta. Un ampli elenc de músics i ballarins dona vida a un espectacle ple de ritme, color, moviment i emoció, on la música, la dansa i la imaginació es troben per celebrar la capacitat dels clàssics de renovar-se sense perdre la seva essència.
Música Piotr. I. Txaikovski Direcció d’escena i dramatúrgia Joan M. Segura Coreografia Núria Guiu Direcció musical Daniel Giró Composició i arranjaments musicals Jordi Font Adaptació musical Jordi Font Escenografia i il·luminació Marc Salicrú Vestuari Marta Rafa Disseny de so Ferran Conaangla Assistent de vestuari Berta Riera Assistents d'escenografia i il·luminació Sergi Cerdan i Joan Rodon Cessió d'espais de residència tècnica i de creació TNC-Teatre Nacional de Catalunya i Auditori de Cornellà Producció Gran Teatre del Liceu
© Marc Salicrú
Repartiment
BALLARINA Arianna Bonacina BALLARINA Anna Casasola Fontseca BALLARINA Isa Dubroca BALLARINA Mar Garcia Martí BALLARÍ Vasilis Maltampes BALLARÍ Martí Ramis Muñoz ENSEMBLE CONSERVATORI LICEU
© Marc Salicrú
2.Selecció musical
1. Obertura 2. Decoració de l’arbre de Nadal 3. Marxa 4. Galop dels infants i entrada dels avis 5. Clara i el Trencanous 6. Escena prèvia a la dansa de l’avi 7. Arribada de Drosselmeyer 8. La batalla 9. Pas de dos 10. Coda 11. Vals dels flocs de neu 12. Vals de les flors Medley: 13. Xocolata - Dansa espanyola 14. Cafè - Dansa àrab 15. Trépak - Dansa russa 16. Variació per a la ballarina - Dansa de la fada de sucre 17. Divertiment Mare Gigogne El trencanous / PIOTR ILITX TXAIKOVSKI (1840-1893) André Previn, London Symphony Orquestra
Llista d'Spotify amb les músiques originals del ballet de Txaikovski
A TRENCANOUS-JAZZ escoltarem les músiques del ballet El Trencanous reinterpretades i transformades per un ensemble de jazz.
3. El projecte educatiu de Trencanous-jazz
SOMNIEM DESPERTS I SOMNIEM ADORMITS
DESCOBRIM EL BALLET
LA HISTÒRIA I ELS VALORS
Entre la dansa clàssica i la dansa contemporània
LA MÚSICA
MÚSICA I SOMNIS
EL PROCÉS CREATIU
Versió CLÀSSICA i versió JAZZ del ballet d'El Trencanous
Altres versions literàries del conte d'El Trencanous
LA DANSA
EXPLIQUEM I ENS INVENTEM HISTÒRIES
ESCOLTEM LES MÚSIQUES
Objectius de l'espectacle
Escolta
Amistat
Empatia
Comprensió
Coratge
Reflexió
Expressió
Respecte i acceptació
Joc i celebració
Imaginació i creativitat
Imaginació i fantasia
Coneixement
Valors de l'espectacle
Valors del projecte educatiu
4. La història
Inspirat en El trencanous de Piotr Ilitx Txaikovski, l’espectacle ens transporta a les golfes d’una casa. És mitjanit, sonen les campanes del rellotge i les joguines cobren vida. Els germans Fritz i Clara apareixen acompanyats d’un seguici de joguines, i comença una festa improvisada on coixins, capses i altres objectes quotidians es transformen en part del joc. Entre tots coronen un gran arbre i celebren el moment compartint regals. En Fritz rep un regal molt especial que li fa molta il·lusió: un gran trencanonous de fusta. Ell i la Clara, immersos en aquest univers, participen en una vetllada que culmina amb un teatrí d’ombres xineses que els transporta al món del Trencanous i la Reina dels Ratolins. A poc a poc, el cansament arriba… i el silenci torna. Tothom s’adorm. És llavors quan el joc es transforma en somni. Apareix la Reina dels Ratolins, disposada a endur-se el trencanous de fusta. En Fritz, la Clara i totes les joguines s’uneixen per defensar-lo. De sobte, el Trencanous pren vida i, amb astúcia i decisió, aconsegueix tancar la gran rata dins d’una caixa. Tots celebren la victòria. La neu comença a caure, la màgia ho envaeix tot i la Clara converteix la Reina dels ratolins en un gran ocell blanc que condueix els protagonistes en un viatge poètic a través de paisatges imaginaris fets d'objectes, llums i música. Quan en Fritz es desperta, tot sembla haver estat només un somni… però petits indicis fan que el dubte continuï present.
5. La música i el jazz
Què és el jazz?
Quins instruments ens podem trobar en un ensemble de jazz?
Què és un ensemble de jazz?
Un ensemble de jazz és una formació musical que interpreta música jazz. El nombre d'intèrprets pot variar segons la formació, des d'un petit combo fins a una big band. Tot i això, és habitual que als ensembles de jazz hi hagi almenys una secció rítmica i una secció melòdica. La SECCIÓ RÍTMICA d'un ensemble de jazz està formada per:
- Un o més instruments harmònics, és a dir, els que toquen els acords de la peça.
- Un instrument que interpreta la línia de baix, sobre la qual es basen els acords.
- Un instrument rítmic, habitualment la bateria.
Alguns dels principals instruments de la SECCIÓ MELÒDICA d'un ensemble de jazz són el saxofon o la trompeta. Aquests instruments interpreten la melodia principal i els "sols improvisats".Descobreix l'ensemble de Trencanous-jazz i algunes curiositats al voltant la improvisació i el jazz
6. Propostes per escoltar
Les versions clàssiques del ballet d'El Trencanous
Reflexions sobre l'audició musical a l'escola
'EL TRENCANOUS' (© David Herrero / Ballet Du Capitole De Toulouse)
OBERTURA
Com sona l'obertura d'El Trencanous interpretada per Duke Ellington amb la seva orquestra de jazz?
Com és la música?
Propostes per escoltar la música
Elements musicals a destacar
Com sona l'obertura d'El Trencanous interpretada per una orquestra simfònica?
Propostes per escoltar la músicaOBERTURA
La versió jazz de Duke Ellington:
La versió clàssica del ballet:
© Marc Salicrú
MARXA
Al Trencanous-jazz, en Fritz i la Clara apareixen acompanyats d’un seguici de joguines. Entre tots coronen un gran arbre i celebren el moment compartint regals.
Com és la música?
Propostes per escoltar la música
Elements musicals a destacar
Pregunta
TEMA INICIAL
Resposta
Propostes per escoltar la músicaMARXA
Inspirant-nos en l’escena de l’espectacle Trencanous-jazz, imaginem que acabem de rebre un regal i tenim una capsa entre les mans que hem de descobrir. Juguem coreogràficament amb la interacció amb aquest element imaginari o amb un objecte que simbolitzi el nostre regal:Part A:
- Seguint el motiu melòdic del tema A (resposta), ens desplacem per l'espai amb el nostre regal, mostrant-lo als nostres companys i companyes. Quan ens trobem amb algú, es generen petites interaccions breus (mirada, sorpresa, alegria, imitació…), i continuem el nostre recorregut.
Part B:Part A:
- En escoltar la resposta, ens desplacem lliurement per l'espai.
Part B:PAS DE DOS
Vols veure el "Pas de dos" del ballet clàssic d'El Trencanous?
Com és la música?
Propostes per escoltar la música
Elements musicals a destacar
Al Trencanous-jazz, el Trencanous de fusta cobra vida per lluitar contra la Reina dels ratolins. Després de la victòria, balla un “pas de dos” amb el seu amic Fritz per celebrar-ho.
Propostes per escoltar la músicaPAS DE DEUX
Escoltem un fragment d'aquest moviment estirats a terra amb els ulls tancats (fins al min. 2:05) i parlem de les sensacions que ens transmet aquesta música. Visualitzem un fragment del començament del Pas de dos per descobrir el ballet a través d'una interpretació original del ballet d'El Trencanous. Explorem corporalment els principals moviments del ballet tant individualment com en parelles: ens mantenim amb una cama, movem els braços, girem, etc. Posteriorment, improvisem un Pas de dos en parelles com si fóssim ballarins de ballet professionals. Expressem el moviment i el caràcter d'aquest Pas de dos a través del llenguatge plàstic. Podem utilitzar diferents colors per expressar el moviment dels dos ballarins, per exemple. Inventem un tema que podem interpretar amb diferents instruments, com hem escoltat a l'audició. Podem afegir un acompanyament. Finalment, podem fer improvisacions a sobre de la base instrumental o acompanyament, com fan els músics als ensembles de jazz.
VALS DELS FLOCS DE NEU
Al Trencanous-jazz, la màgia ho envaeix tot i la neu comença a caure dins les golfes
Com és la música?
Propostes per escoltar la música
Elements musicals a destacar
Propostes per escoltar la músicaVALS DELS FLOCS DE NEU
Cantem la melodia dels Vals dels flocs de neu per interpretar-la junts a l'espectacle Trencanous-jazz
Descarregar partitura
Visualitzem un fragment d'aquests vídeos i promovem la conversa al voltant d'aspectes com la coreografia o l'escenografia del ballet. Comparem aquestes o d'altres versions i identifiquem semblances o diferències. Ens fixem en la música del ballet i identifiquem que hi ha fragments on canta un cor que no sempre és visible a l'escena. El tema del cor apareix quatre vegades fins al min. 3:39. Després d'aquest fragment, apareixen altres temes i variacions del tema del cor. Cantem i aprenem la melodia principal del Vals dels flocs de neu. Interpretem aquesta melodia amb el suport de la pista provisional de l'arrejament de l'espectacle Trencanous-jazz. Inventem altres acompanyament per aquesta melodia.
VALS DE LES FLORS
Com és la música?
Propostes per escoltar la música
Elements musicals a destacar
Al Trencanous-jazz, en Fritz, la Clara i el Trencanous emprenen un viatge fantàstic a través de paisatges imaginaris
© Marc Salicrú
Propostes per escoltar la músicaVALS DE LES FLORS
Quin viatge ens podríem inventar si viatgéssim amb la Clara i en Fritz a través d’aquestes imatges?
© Marc Salicrú
DANSA DE LA FADA DE SUCRE
Com és la música?
Propostes per escoltar la música
Elements musicals a destacar
Què és la celesta?
Quins instruments interpreten el tema de la celesta en el Trencanous-jazz?
Propostes per escoltar la músicaDANSA DE LA FADA DE SUCRE
"Hi! I’m Kelly Zuercher and I play piano with the Colorado Springs Philharmonic. Celesta is a really fun instrument to play and to hear, and it adds such a magical sound to music as in the Nutcracker. And the celesta sound is different than what we hear on the piano. The sound is produced by hammers hitting on metal, striking metal, which is very different from the piano sound, which is hammer striking a string. So we could say this is a little bit more belonging to the percussion family. It almost sounds like the bells or vibraphone. Some very famous examples of times that you may have heard the Celesta and not even thought about it would be from Mr. Rogers Neighborhood theme and of course the famous Nutcracker Sugar Plum Fairy dance." Kelly Zuercher
Observem el vídeo de Kelly Zuercher. Escoltem i identifiquem la sonoritat de la celesta. Investiguem al voltant de la celesta: tipus d'instrument, construcció, història, obres destacades compostes per a celesta, etc. Llegim el text en anglès i promovem la comprensió lectora en llengua anglesa. Escoltem la música de Txaikovski i identifiquem el tema de la Fada de sucre. Busquem sonoritats amb ressonància.
7. Parlem dels somnis
Què ens passa quan somiem?
SOMIEM ADORMITS
SOMIEM DESPERTS
Somnis que ens agraden
Somnis que ens fan por
1. Què passa quan somiem?
Des del punt de vista científic, somiem principalment durant la fase REM del son, quan el cervell està molt actiu.
- El cervell construeix històries mentre dormim
- Barreja experiències viscudes amb elements inventats
- No segueix les normes de la realitat
Els somnis tenen unes característiques pròpies que els fan especialment interessants:- Lògica no realista → apareixen situacions impossibles
- Continuïtat emocional → el que sentim és intens i real
- Transformació → espais, personatges i accions canvien constantment
Des de la psicologia i la neurociència, el somni té diverses funcions:- Processar emocions
- Organitzar records
- Explorar situacions sense risc real
Moltes vegades, somiar ajuda els infants a “endreçar” allò que han viscut i comprendre el que els preocupa. La memòria del somni no és una còpia, sinó una reconstrucció creativa del cervell.2. Característiques del somni
3. Funcions del somni
SOMIEM ADORMITS
Per saber-ne més:
4. Memòria del somni
1. Què és somiar despert?
Somiar despert és imaginar sense estar adormits, una capacitat clau en el desenvolupament infantil.
- Projectar situacions futures
- Crear mons imaginaris
- Construir desitjos
El somni despert és fonamental per a la creativitat i el desenvolupament personal.- Anticipació → imaginar el futur
- Creativitat → inventar i transformar idees
- Identitat → pensar qui soc i què vull ser
El jazz, com els somnis, combina llibertat i estructura, i crea relats que es transformen constantment.- Improvisació → com als somnis, les idees apareixen i canvien de manera inesperada
- Variació → una mateixa idea es transforma, com passa amb les imatges del somni
- Creativitat en directe → com en el somni despert, es construeixen idees en el moment
Escoltar jazz és com entrar en un somni: un espai on tot pot canviar, transformar-se i prendre nous significats.2. Funcions del somni despert
SOMIEM DESPERTS
Per saber-ne més:
3. Connexió amb el jazz
8. Per saber-ne més del ballet d'El Trencanous
Txaikovski
El ballet d'El Trencanous
La versió jazz de Duke Ellington
Els contes d'El Trencanous
'EL TRENCANOUS' (© David Herrero / Ballet Du Capitole De Toulouse)
Piotr Ilich Txaikovski
El ballet d'El Trencanous
'EL TRENCANOUS' (© David Herrero / Ballet Du Capitole De Toulouse)
La versió jazz de Duke Ellington
Duke Ellington, amb la seva orquestra de jazz, també va versionar algunes de les músiques d'El Trencanous
Playback: Duke Ellington presents The Nutcracker Suite
Duke Ellington And His Orchestra
Podreu trobar aquests i d'altres títols a la vostra biblioteca
Altres contes d'El Trencanous
Buscar i llegir altres versions literàries del conte
Què ens passa quan somiem?
SOMIEM ADORMITS
SOMIEM DESPERTS
Somni adormitNo controlat Imatges espontànies Basat en emocions i records Inconscient
Somni despert Parcialment controlat Imaginació dirigida Basat en desitjos i idees Conscient
En què ens podem fixar per treballar l’audició?
Estructura general de la peça: A B A' Part A (0:00):
- Tema inicial amb pregunta i resposta contrastada:
- Pregunta protagonitzada pels vents (clarinets i trompes), seguint tots el motiu rítmic que caracteritza aquest fragment.
- Resposta protagonitzada per les cordes. Els contrabaixos acompanyen en pizzicato la resposta dels violins.
- Variació del tema inicial, mantenint el motiu rítmic (0:25)
- Tornada al tema inicial (0:38)
Part B (1:03):- Semicorxeres picades de la melodia que creen sensació de més velocitat, amb un timbre que va alternant entre el vent fusta i la corda fregada.
Part A' (1:17):Per què escoltar prèviament les versions clàssiques del ballet d'El Trencanous?
Abans d’assistir a l'espectacle Trencanous-jazz, us proposem escoltar algunes de les músiques del ballet El trencanous de Piotr Ilitx Txaikovski en la seva versió original. Aquesta escolta prèvia permet:
En què ens podem fixar per treballar l’audició?
Estructura general de la peça: A B A' Part A (0:00):
- Tema inicial amb pregunta i resposta contrastada:
- Pregunta protagonitzada pels vents (clarinets i trompes), seguint tots el motiu rítmic que caracteritza aquest fragment.
- Resposta protagonitzada per les cordes. Els contrabaixos acompanyen en pizzicato la resposta dels violins.
- Variació del tema inicial, mantenint el motiu rítmic (0:25)
- Tornada al tema inicial (0:38)
Part B (1:03):- Semicorxeres picades de la melodia que creen sensació de més velocitat, amb un timbre que va alternant entre el vent fusta i la corda fregada.
Part A' (1:17):