Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
Modelatge fluvial
Marta
Created on June 29, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Transcript
Sistemes de modelatge morfoclimàtics.
4.1.Modelatge fluvial
Origen: cursos d'aigües permanentsClima originari: variable, en general temperat. Vegetació original: variable i abundant Agent geològic extern: aigua
Anatomia d'un riu
Com podem reconèixer un relleu fluvial?
- Les formes erosives característiques són: valls fluvials (en V), barrancs, congosts o canyons (gargantas u hoces en castellà), cascades i meandres.
- Les formes de dipòsit són: planes al·luvials o peneplanes, terrasses, deltes i estuaris.
- Els sediments solen estar ben arrodonits i distribuits segons el tram del riu que es tracti.
Valls fluvials en V
Es donen en el curs alt d'un riu, quan aquest té una gran capacitat erosiva i s'encaixona profundament en el terreny, cosa que provoca un estretiment amb parets suavitzades per les aigües salvatges i els torrents.
Barrancs, congosts o canyons
Pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per la forta acció erosiva d'un riu a causa de la velocitat que porta l'aigua en el curs alt i els materials que arrossega.
Cascada
Caiguda d'un curs d'aigua per un precipici
Meandres
Quan el riu perd velocitat, en el seu curs mitjà-baix, comença a traçar revolts que creen una vall progressivament més àmplia i de fons pla. En els meandres es produeix erosió en la part externa de la corba i sedimentació en la part interna.
Cicle erosiu d'un riu
El riu amplia la seva vall per erosió lateral, forman meandres amb la corba cada vegada més marcada fins que arriben a estrangular-se, deixant llacs transitoris en forma de ferradura.
Meandres abandonats
Com canvia el curs d'un riu
Peneplanes o planes al·luvials
Part del relleu que conté el curs d'un riu i que es pot inundar davant una eventual crescuda de les aigües d'aquest.
Terrasses fluvials
L'erosió produeix una redistribució de masses perquè lleva pes al continent, i és habitual que el relleu ascendeixi a mesura que és erosionat. En aquest cas, la xarxa fluvial torna a disposar de prou energia per encaixonar-se una altra vegada en la plana que ella mateixa havia originat. Així es formen, per exemple, les terrasses fluvials.
Delta fluvial
Territori triangular que es forma en la desembocadura d'un riu a causa dels sediments que diposita la corrent. Quan, a causa de les marees, es produeix la mescla d'aigua salada del mar i dolça del riu, es forma un estuari.
Activitat 3. Observa les següents imatges i intenta identificar a quins dels processos estudiats fa referència. ATENCIÓ! És possible que es doni més d'un procés a la vegada.
Nº 1. Tella, Aragó
Fotografia: José Antonio Tur Molina
Nº 2. Añisclo, Aragó
Fotografia: José Antonio Tur Molina
Nº 3. Riu Cinca a Laspuña, Aragó
Fotografia: José Antonio Tur Molina
Nº 4. Riu Cinca, Aragó
Fotografia: José Antonio Tur Molina
Nº 5. Riu Cinca, Aragó
Fotografia: José Antonio Tur Molina
Nº 6. Mediano, Aragó
Fotografia: José Antonio Tur Molina
Nº 7. Mediano, Aragó
Fotografia: José Antonio Tur Molina
Nº 8. Riu Bode a Schierke, Alemanya
Fotografia: José Antonio Tur Molina
Nº 9. Catarates del Niàgara, Canadà
Fotografia: José Antonio Tur Molina
Nº 10. Riu Nil, Egipte
Solució
1. Meandre i sedimentació en curs mitjà del riu. Còdols.2. Canyó o congost. 3. Terrasses fluvials cultivades. 4. Sedimentació i còdols. 5. Sedimentació al curs mitjà. 6. Vall fluvial en V. 7. Embassament artificial amb el nivell baix.
8. Zona de ràpids en curs mitjà-alt.9. Catarates fluvials. 10. Delta fluvial.