Eix cronològic literatura Catalana Medieval

La literatura Catalana Medieval

Laura Zaragoza Ferrando

segles xii - xv

SEGLE XII

SEGLE XIII

SEGLE XIV

SEGLE XV

Ramon Llull

Cròniques Catalanes

Poesia Trobadoresca

Ausias March

Literatura Religiosa i Moralitzadora

Francesc Eiximenis

Vicent Ferrer

Literatura Satírica i Misògina

Jaume Roig

sor Isabel de Villena

Literatura cavalleresca

Novel·les de cavalleries

Novel·les cavalleresques

La literatura Catalana Medieval

Laura Zaragoza Ferrando

segles xii - xv

SEGLE XVI

SEGLE XIV

SEGLE XV

L'humanisme

Bernat Metge

La "valenciana prosa"

Joan Roís de Ceronella

Ramon Llull

Tornar a l'eix cronològic

(1232/1233 - 1316)

Es considera el creador del català literari perquè escriu les seues obres de divulgació científica, religiosa, filosòfica...

Va viure a Palma de Mallorca la majoria de la seva vida.

Els quatre objectius que marcaren la seua vida i obra foren:

àrab

Triada segons

Escrivia en:

llatí provençal

• La conversió d'infidels: musulmans i jueus.
• Creació d'escoles i monestirs per a formar a futurs missioners.
• Composició de llibres per a difondre l'ideal cristià contra els errors dels infidels.
• Convéncer els homes poderosos (reis, papes) que el cristianisme s'havia d'estendre.

públic al que anava dedicada

intenció que volia transmetre

Obres més importants:

• Narratives. Libre d'Evast e d'Aloma e de Blanquera son fill i El Llibre de meravelles.
• Religioses. Llibre de contemplació en Déu i El Llibre d'Amic e Amat.
• En vers. Cant de Ramon i Lo desconhort.

Cròniques Catalanes

Tornar a l'eix cronològic

segona meitat segle xiii fins a la primera del segle xiv

Quin període narra

Quan va ser escrita

Crònica

Autor

Característiques generals:

• Historien l'època contemporània en què són escrites o anterior.
• Són redactades en contacte directe amb el monarca.
• Destaca el procés d'individualització progressiva.
• Tenen un to heroic, amb la intenció de fomentar un sentiment nacional.
• Mantenen unitat i uniformitat lingüística, gràcies al paper de la cancelleria per crear una llengua literària comuna.

Crònica de Jaume I o Llibre dels fets

Els fets de la seua vida durant el segle XIII

1208 - 1276

Jaume I

Crònica de Bernat d'Esclot o Llibre del rei en Pere d'Aragó

Els fets anteriors a Jaume I, regnats de Jaume I, i el regnat de Pere el Gran, fill de Jaume I

Bernat d'Esclot

1283 - 1288

Fets de la gestació del Conqueridor, Jaume I, fins a la coronació d'Alfons III, el Benigne (1328).

Crònica de Ramon Montaner

Ramon Montaner

1325 - 1328

Crònica de Pere el Carimoniós

Pere el Cerimoniós

Conta els fets de la seua vida

1219 - 1382

Poesia trobadoresca

Tornar a l'eix cronològic

ESCRIBE UN SUBTÍTULO AQUÍ

Gènere més important de la poesia trobadoresca:

Diferència entre trobador i joglar:

JOGLARS

Cançó o cançó amorosa.

TROBADORS

El tema és l'amor cortés, en el qual la dona a la que s'adreça el trobador és perfecta de virtuds idealitzades, a la qual el poeta se sotmet totalment, com un vassall al senyor feudal.

• Pobres
• Van de poble en poble
• Recitaven les composicions dels trobadors

• Origen noble
• Vivien a la cort
• Componien les poesies amb la lletra i la música que recollien en cancioners

Ausias March

Tornar a l'eix cronològic

finals del segle xiv - finals de la primera meitat del xv a gandia

Es presenta com el millor dels amants, ja que fuig de l'amor carnal i busca l'amor espiritual, l'amor pur.

Innovacions més importants de la seua poesia -->

Cicles de la poesia de March:

Grups temàtics dels seus poemes:

Cicle Plena de Seny Cicle Llir entre Cards Cicle Amor, Amor Cicle Mon darrer bé Cicle Oh, foll amor

Poemes d'amor Poemes morals Cants de mort Poemes espirituals Poemes ocasionals

Literatura religiosa i moralitzadora

Tornar a l'eix cronològic

entre el segle xiv i xv

Finalitat ---> donar consell, ensenyar els bons costums, instruir o mostrar el camí de la salvació celestial.

Francesc Eiximenis (1327 - 1409) va escriure una obra de les més importants en aquest tipus de literatura, Lo Crestià, que va ser demanada personalment per Pere el Cerimoniós.

Un gran autor d'esta literatura va ser Vicent Ferrer, que dedicà la seua vida a la predicació. Els seus sermons tenien unes característiques específiques:

1. Estan escrits quasi tots en valencià.
2. Utilitzava tècniques teatrals que li permitien contextualitzar els sermons (veu, exclamacions, crits, anomatopeies)
3. Incorporava textos com llegendes i anècdotes extretes de la realitat més pròxima al públic, que funcionaven com a exemples d'allò que volia explicar.
4. Descrivia objectivament els vicis de la gent amb la intenció de corregir uns costums socials que considerava corruptes.
5. Com hi assistien reportadors als seus sermons, els texts han esdevingut d'un gran valor lingüístic: incorpora frases fetes, expressions populars, etc.

Ell predicava en català. Era entés per tot arreu perquè tenia una gran astúcia retòrica i gesticulació, que eren molt eficaces. També part de l'èxit era degut a les tècniques teatrals que feia servir.

Literatura satírica i misògina

Tornar a l'eix cronològic

segona meitat del segle xv

La misogínia és tot allò que siga discriminatori contra la dona. El major exponent de literatura misògina fou Jaume Roig amb la seua obra, Espill o Llibre de les dones. Característiques:

L' "Escola satírica valenciana" era el grup de Bernat Fenollar, el qual s'agrupava al voltant de tertúlies (com altres literats valencians) en funció de la procedència social. Eren d'extracció burgesa o procedents de la noblesa urbana no gens important. Estaven molt vinculats personalment.

• Comença amb una "consulta" adreçada al "Magnífic mossén Joan Fabra, cavaller valent", en el que s'afirma que totes les dones són vils (llevat la Mare de Déu) i aconsella als homes que les eviten.
• Segeuix un "Prefaci", dividit en quatre parts en que l'autor manifesta les seues intencions morals: dona consells.
• Seguit dels quatre llibres cadascun dividit en quatre parts respectivament.

Característiques bàsiques de la seua concepció literària:

• El lligam amb la realitat circumdant i un plantejament satíric dels costums de la societat de l'època.
• L'amor explicat com un joc eròtic i caracterització de la dona desproveida de la idealització de l'antiga lírica trobadoresca.
• Ús de la llengua col·loquial del moment.

Sor Isabel de Villena (1430 - 1497) fou una de les escritores més importants, ja que no hi havia molta representació femenina. el 1445 va professorar en el monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on fou nomenada abadessa, carrec que va exercir fins a la seua mort. Sols se'n conserva Vita Christi. És una obra pensada com a lectura edificant per a les monges del convent de la Trinitat. S'hi narra la vida de Jesucrist des d'un punt de vista femení. L'autora selecciona passatges on les dones són protagonistes. Sor Isabel de Villena i Jaume Roig coincidiren. Ell era el metge del mateix convent del qual sor Isabel era abadessa.

Literatura cavalleresca

del segle xii fins a meitat del xv

Tirant lo Blanc

Característiques oposades de les novel·les de cavalleries i les novel·les cavalleresques:

NOVEL·LES CAVALLERESQUES

NOVEL·LES DE CAVALLERIES

• Versemblança és la característica principal. L'aparició de la narrativa burgesa, que amb el seu realisme qüestiona l'ideal cavalleresc, fa que aquestes novel·les abandonen la fantasia.
• Espais geogràfics reals i coneguts: Europa i la Mediterrània.
• El temps és el present o un passat immediat o recent.
• L'amor és molt més realista i el centre de la trama novel·lesca.

• Descripcions realistes i geografies fantàstiques (animals inversemblants, cavallers fantasmagòrics, nans i gegants, fades, etc.
• Els relats se situen en un passat remot, en una època relacionada amb el subconscient mític col·lectiu
• S'hi barregen aventures militars, de temàtica religiosa i relacions amoroses

Curial e Güelfa

Tornar a l'eix cronològic

Curial e Güelfa

L'obra es divideix en tres llibres:

LLibre primer. Curial arriba a la cort del marqués de Montferrat a Itàlia i ell i Güelfa s'enamoren. Ella decideix ajudar-lo econòmicament i el cavaller lluitarà en diversos fets, que guanyarà. Com Curial és oferit casar-se amb Laquessis i Güelfa no el torna a vore. Per açò, ella es retira a un convent de monges.

descoberta el 1876

Aquesta obra, d'autor i títol desconeguts, pren el seu títol dels noms dels protagonistes. Curial, cavaller de baixa condició social, s'enamora de Güelfa, dama de classe elevada, que discretament es fa càrrec econòmicament de les despeses de Curial. El protagonista és reconegut socialment com a cavaller després de véncer en diferents batalles i torneijos.

Llibre segon: destaca el torneig a Melú, França, on combat Pere el Gran. Curial ara és un cavaller famós i Güelfa li imposa la companyia de la donzella Festa, que li informarà del que passa entre el matrimoni. Güelfa talla contacte amb ell.

Llibre tercer: Curial viatja a Grècia i, després d'un naufragi viu amb el nom de Joan a Tunis i refusa l'amor de Camar, que se suïcida. Quan és alliberat, torna a Monferrat i fa paus amb Güelfa. La novel·la acaba amb el matrimoni dels protagonistes.

Literatura Cavalleresca

Tirant lo Blanc

joanot martorell (1405/1413 - 1465)

Característiques:

Joanot Martorell va ser un cavaller que pertanyia a la noblesa valenciana. Els primers documents escrits en 1433 ja l'esmenten com a cavaller. Formà part, junt amb son pare i germà , de la companyia reial d'Alfons el Magnànim. A partir d'aquest famós cavaller va sorgir Tirant lo Blanc. Este no presenta una divisió clara en llibres, sinó que s'estructura a l'entorn d'espais que ajuden a presentar l'acció del protagonista com una carrera ascendent en l'adquisició d'atributs morals. La novel·la conta les aventures del personatge, d'acció militar i diverses accions amoroses, de Tirant i Carmesina i d'altres personatges.

• Descripció detallada dels indrets anglesos en la primera part de la novel·la. Quan l'acció se situa en llocs llunyans i remots, el narrador intenta fer-los més pròxims mitjançant descripcions geogràfiques reals i precises.
• Els persontages són reals, completament allunyats dels rígids arquetipus convencionals. Tots gaudeixen d'una autonomia que palesa l'inici de la novel·la moderna. Tenen una evolució psicològica i varia el que penen al llarg de la narració.
• El vitalisme, l'humor i la sensualitat que irradia Tirant és una novetat en el panorama literari d'aleshores. Els noms dels personatges també mostren aquest humor, com ara Vídua Reposada, sense repòs, o Plaerdemavida, el mateix Tirant
• L'amor és seducció voluntària i conscient, amb interessos económics i polítics barrejats, i on el cavaller lluita pel favor de l'estimada, lluny de l'enamorament involuntari, que després esdevindrà una espècie d'amor-agraïment.
• Les escenees de la vida quotidiana ens mostren els personatges tal com són realmlent, despullats de tot artifici, lluny del convencionalisme de les batalles i les festes cortesanes

Literatura Cavalleresca

L'humanisme

Tornar a l'eix cronològic

entre els segles xiv - xvi

El principal autor de l'humanisme fou Bernat Metge (1340/1346 - 1413)

L’Humanisme és un moviment cultural que neix a Itàlia en el segle XIV que manifesta un gran interès pels clàssics grecs i llatins, que serien els models a imitar. Les principals característiques són:

Arribà a ser notari de la reina Maria i escrivà de Joan I fins el 1387. La seua obra més important pel seu to humanista va ser Lo somni, escrita arran de la seua estada a la presó i en la qual va demostrar la seua inocència.

• L'interés per la cultura clàssica (grecoromana).
• Recuperació del llatí com a llengua d'alta cultura.
• Antropocentrisme (l'home es converteix en la mesura de totes les coses) en contra del teocentrisme (Déu com a centre de l'univers)
• Racionalisme (s'abandoa un cert idealisme i el pensament es torna més lligat a l'experiència).
• Didactisme (els humanistes tenen la voluntat de transformar l'ésser humà i la societat, motiu pel qual s'esforcen a difondre les seues idees).

La "valenciana prosa"

Tornar a l'eix cronològic

època del renaixement

El autor més significatiu de la "valenciana prosa" fou Joan Roís de Corella (1433/1443 - 1497), de València. La seua obra exemplifica com cap altra els profunds canvis que es produïren a les nostres terres a finals del segle XV. De les dues grans opcions literàries que li oferia la narrativa europea -la sentimental i la cavalleresca-, l'escriptor valencià tria la sentimental. La seua obrea més interessant i personal va ser Tragèdia de Caldesa. Narra l'anècdota, possiblement viscudam de l'engany a què una dama sotmet el seu enamorat, qui manifesta l'odi que sent per la dona infidel i el menyspreu pel rival. La novel·la està escrita en prosa, però intercala poesies de versos estramps (versos lliures, que no rimen amb altres) dedicades a Caldesa, en què tracta la infidelitat primer amb tristor i després amb ira i insults.

Els valencians del Renaixement, orgullosos de la prosperitat del seu regne i del nom d'aquest (Regne de València) es complaïen a anomenar-se "valencians". Per aixó, els agradava procalamar que escrivien en "estil de valenciana prosa". Tanmateix, alguns estudiosos han interpretat l'expressió com el nom d'una manera literària, d'un estil, tot negant el valor geogràfic de l'adejctiu valencià o, com a mínim, fent-lo ambivalent.