PERE I EL LLOP

Pere i el llop

SERGUEI PROKOFIEV

• Pere i el llop, conte il·lustrat
• Biografia Sergei Prokofiev
• Pere i el llop, origen

Peter And The Wolf (1995) Remasted

David Bowie Narrates Disney's Peter And The Wolf (Full)

CONTE DIBUIXAT PER ALEX BENITO CRUZ

Pedro y el Lobo Narrador Luis Pescetti Orquesta SinfÓnica Nacional

Un dia pel matí Pere va obrir la porta del jardí i va arribar caminant a uns extensos prats verds. Damunt de la branca més alta d'un arbre, es trobava un xicotet ocell amic d'ell: - Tot està tranquil per ací dalt.

Mentrestant , un ànec es submergia content en l'estany que hi havia enmig del prat. L'ocell va volar fins a posar-se damunt de l'herba i. alçant les ales li va dir a l'ànec: - Quina classe d'ocell ets tu que no saps volar? - I quina classe d'ocell ets tu que no saps nadar? - va replicar l'ànec submergint-se en l'aigua.

Van discutir i discutir fins que van captar l'atenció de Pere i el seu gat, el qual es va apropar sigilosament a l'ocell mentre se li feia la boca aigua. - Atenció! - va cridar Pere L'ocell va buscar un lloc segur dalt d'un arbre, i l'ànec indignat clacava i clacava. El gat famolenc, vigilava l'ocell. En aquell moment va aparèixer l'avi de Pere, estava molt enfadat perquè el seu net s'havia endinsat sol en el prat. - Aquest lloc és perillós! Pot eixir algun llop del bosc i eres massa xicotet per a anar tot sol. - Els xiquets grans com jo no tenim por dels llops i ens agrada córrer pels prats.

Però l'avi va agafar a Pere pel braç i se'l va emportar a casa. Just quan Pere havia marxat, un gran llop gris va eixir del bosc. Com un llampec, el gat va grimpar l'arbre, però l'ànec es va precipitar desorientat fora de l'estany clacant desesperat. Malgrat tots els esforços, el llop corria més de pressa i anava acostant-se cada vegada més cap a l'ànec indefens, fins que se'l va engolir de colp. Darrere de la porta del jardí, Pere observava tot el que passava. Va córrer cap a casa, va prendre una corda ben forta, i va saltar damunt del mur que arribava a les branques més altes de l'arbre. Llavors, Pere li va dir a l'ocellet: - Ajuda'm a atrapar el llop. Vola per damunt del seu cap amb molta cura.

L'ocellet volava amb gran agilitat quasi fregant el morro del llop; aquest intentava devorar-lo sense cap èxit. Mentrestant, el valent Pere va preparar un nus esmunyedís amb la corda i el va fer baixar molt lentament fins a enganxar la cua del llop. El llop, en sentir-se atrapat estirava amb més força, però els moviments bruscos encara li estrenyien més el nus esmunyedís. Llavors, uns caçadors que seguien els passos del llop, van eixir del bosc disparant amb el fusell. - No dispareu! hem atrapat el llop! Ajudeu-nos a portar-ho a un lloc segur.

Una vegada deslligat, es va iniciar la marxa triomfal. Pere, feliç, anava en primer lloc; darrere, els caçadors portant el llop, i tancant la marxa, l'avi i el gat. Per damunt d'ells, l'ocell cantava amb gran alegria. Conte contat, conte acabat.

Biografia

Serguei Prokófiev va nàixer el 23 d'abril de 1891 en Sontzovka, xicotet poble d'Ucraïna. Fill d'un enginyer agrònom i una pianista, va ser lògicament la seua mare la que el va iniciar en el món de la música, ja que des de molt xicotet va mostrar grans aptituds musicals: es pujava gatejant al teclat del teclat del piano per a tocar galops indis o compondre petites melodies. De ben menut llegia i interpretava fàcilment partitures de Mozart i Beethoven i es divertia component. Ja li se li veien maneres de músic genial des de naixement. En 1900, amb nou anys, apareix en una foto tocant al piano la seua primera simfonia, "El gegant", la qual cosa va portar als seus pares a contractar al professor de música Reinhold Glier que el va ajudar a avançar, compaginant les classes teòriques, amb creacions musicals lliures, que li van permetre mostrar una forta personalitat musical, així com una excel·lent habilitat pianística.

Als 14 anys es va instal·lar a la ciutat de San Petesburgo per a poder entrar en el Conservatori de la ciutat, on impartia classes el compositor Rimsky-Korsakov. Les audàcies compositives i l'esperit poc dòcil de Serguei, van xocar amb la docència academicista del Conservatori, ja que des de sempre li havien agradat especialment les músiques amb ritmes violents i primitius, les melodies sinuoses i estranyes i les harmonies afligides d'acidesa. En 1914 es presenta al Premi Rubinstein per a piano interpretant el seu primer concert, gest que denota la seua forta personalitat i ho guanya sense dificultat. Com recompensa la seua mare li regala un viatge a Londres. Va viatjar als EUA, on el director de l'òpera de Chicago li va encarregar la composició d'una rondalla italiana “L'amor de les tres taronges” (1919). En 1923 es va instal·lar a París, ciutat en què va estar molt ben valorat per la crítica. L'èxit i l'escàndol van caracteritzar les interpretacions dels seus concerts: el seu virtuosisme era inqüestionable, però els colps agressius que donava al piano, o els ritmes incomprensibles que componia i l'aire sarcàstic que mostrava, li van causar molts adversaris. L'obra de Prokófiev era capaç de sorprendre a tothom.

L'acolliment triomfal que li va fer Rússia en el seu gira com a concertista l'any 1928, li va fer replantejar-se el seu exili voluntari i durant la primavera de 1933, després d'haver realitzat molts concerts per tot el món, va decidir tornar definitivament a la seua pàtria. Les autoritats d'aquella època de Moscou van considerar com un triomf, el retorn del compositor. Malgrat les imposicions musicals del règim polític, Serguei Prokófiev va continuar component amb rigor i enginy. Ho demostren la seua música per a pel·lícules: “El tinent *Kijé” (1934), “Alexander *Nevsky” (1939); “Iván el Terrible” (1945); el ballet “Romeo i Julieta” (1935); i el conte musical “Pedro i el llop” (1936). La desgràcia li va arribar a Prokófiev una vegada acabada la Segona Guerra Mundial (1939-1945), quan es van enfrontar els desitjos del canvi estètic com a compositor, amb les restrictives pautes ideològiques de la “dictadura musical” imposada pel règim polític. La 5a i la 6a simfonia mai van arribar a agradar al règim soviètic i fins i tot van arribar a prohibir la seua òpera “Història d'un vertader home” (1948). El compositor va ser titllat d'antidemocràtic, degenerat i burgés; alié als gustos artístics del poble soviètic. Va morir el 5 de març de 1953 a conseqüència d'una hemorràgia cerebral.

Pere i el llop, origen.

Natalia Satz era una senyora molt amant dels xiquets que dirigia el "Teatre Infantil Central de Moscou", on es feien representacions teatrals, òperes, ballets i concerts per a ells. Natalia es lamentava que la música d'orquestra sempre estava dirigida als majors, per aquest motiu quan la majoria dels xiquets es posava a escoltar-la quasi sempre s'avorria. Estava convençuda que la qualitat no tenia per què estar renyida amb l'amé i divertit, per això somiava amb una cosa quasi inassolible: un conte de fades simfònic: "Si alguna vegada algú aconseguira combinar d'una forma entretinguda la narració amb la música, i a més mantinguera l'atenció dels xiquets mostrant-los els instruments de l'orquestra....!" Prokófiev acudia sovint amb els seus fills a veure les representacions del teatre per a xiquets. Així que, un dia, Natalia no el va pensar més i li va proposar al gran compositor que s'animara a fer un conte amb orquestra. “Què tal si una flauta fora un ocell?” A Prokófiev, li va semblar estupend. I si hi haguera diversos animals, ocells i una persona?...” Després de donar-li diverses voltes al capdavant, tots dos van arribar a la conclusió que el millor seria començar a escriure un conte on cadascun dels personatges estiguera representat per un instrument de l'orquestra i un tema musical, de tal manera que, cada vegada que isquera una melodia o un instrument s'identificara amb el seu personatge corresponent.

El resultat no va poder ser millor. En el temps rècord de dues setmanes Prokófiev va tindre llista l'obra, que va estrenar amb enorme èxit en un concert simfònic per a xiquets la Filharmònica de Moscou el 2 de Maig de 1936, dirigint el mateix Prokófiev. Gràcies al seu enginy i transparència, al qual se suma una poètica personal, una senzillesa i frescor molt expressives i una factura de gran qualitat, no ha deixat d'interpretar-se a tot el món: actors de teatre, estrelles de cinema, locutors de ràdio, presentadors de televisió, músics de clàssica i del pop, i una infinitat d'artistes de tota mena ,incloent els propis fills de Prokófiev,s'han delectat narrant el conte al costat d'orquestres de totes les grandàries, importància i colors. Tant ha sigut l'èxit del seu conte entre tots els públics que s'ha escenificat amb marionetes, ballet, dibuixos animats, o interpretat amb la simple ajuda d'un piano, una banda, agrupacions de cambra i fins amb grups de rock (variant, naturalment, la relació entre instruments i personatges per a cada cas). Prokófiev solia dir: "La meua música sempre es podrà resumir en aquestes paraules: melodia i senzillesa".