Eco6dunes: restaurem un ecosistema dunar

Eco6dunes: restaurem un ecosistema dunar

Projecte 6 Biologia i Geologia 4t d'ESO

som-hi!

Eco6dunes: restaurem un ecosistema dunar © 2021 by Irene Sos Vilanova is licensed under CC BY-NC-ND 4.0

*Aquest projecte està basat en el projecte dissenyat per Francesc Collado, professor de secundària a l'IES Bovalar i referent en ABP, l'experiència del qual es recull a: http://repasdenat.blogspot.com/2018/04/ecosisdunes-restaurem-un-ecosistema.htm

Continguts

Taller d'info

Idees prèvies

Repte 4

REpte 1

pòster Cientítifc

Repte 5

Repte 2

Repte 6

Repte 3

KPSI

Criteris de qualificació

Proper projecte

Objectius d'aprenentatge

1. Identificar els components d’un ecosistema aportant exemples.
2. Aprendre a establir relacions entre factors biòtics i abiòtics de l’ecosistema.
3. Explicar l’amplitud ecològica de les espècies autòctones dels ecosistemes dunars en relació amb els factors limitants.
4. Analitzar les relacions inespecífiques amb exemples específics de l’ecosistema estudiat que contribueixen al seu equilibri.
5. Modelar les adaptacions de les espècies característiques de l’ecosistema com a conseqüència de les relacions entre els ésser vius i el seu ambient.
6. Reconèixer els nivells tròfics i identificar-los en el context plantejat amb exemples de les xarxes tròfiques de l’enclau.
7. Aprendre a representar cicles biogeoquímics per exemplificar el cicle de la matèria.
8. Analitzar els paràmetres de biomassa, producció i productivitat representats en piràmides tròfiques mitjançant la resolució de problemes.
9. Atribuir els canvis de l’ecosistema dunar produits en el temps en relació a l’activitat humana.
10. Aprendre a relacionar l’aprofitament sostenible dels recursos alimentaris del planeta amb l’eficiència energètica de cada nivell tròfic.
11. Conèixer els mètodes de regeneració i conservació dunar.
12. Dissenyar en equip un pòster científic sobre el procés de regeneració i conservació dunar.

Idees prèvies

Què sabem dels ecosistemes?

Pluja d'idees

Què hem vist fins ara?

ECO6DUNES

Reconstruim un ecosistema dunar

Què volem investigar?

ECO6DUNES

Reconstruim un ecosistema dunar

Què volem investigar?

Taller d'informació

Ecosistema

Sistema format per un conjunt d'organismes de diverses espècies (biocenosi) que viuen en un medi amb unes determinades caracterísitques fisicoquímiques (biòtop) i les interaccions que s'estableixen.

Mira!

Biocenosi o comunitat

Biòtop

És la part inorgànica (roques, aire, aigua, etc.) i les seves característiques (temperatura, quantitat de llum, tipus de sol, etc.)

Conjuntunt d'èssers vius de l'ecosistema

• Les característiques de cada medi determinaran la vida i l'adaptació dels seus organismes.

Taller d'informació

Què determina les biocenosis?

Els factors ambientals influeixen en la biocenosi perquè determinen:

La seva distribució i composició:

• Cada conjunt determina un tipus de biocenosi característica: selva, sabana, desert, bosc mediterrani.

Les adaptacions dels organismes:

• Presenten adaptacions a diferents factors ambientals.

L'abundància d'organismes:

• En funció de si són favorables o desfaborables, poden limitar per exemple el creixement de plantes d'una zona.

Taller d'informació

Tipus de factors ambientals

Factors abiòtics. Són els components fisicoquímics de l'ecosistema. Trobem:

1. Geogràfics o topogràfics: altitud, latitud, orientació, pendent.
• Disponibilitat de la llum. Els organismes autòtrofs requereixen de llum per fer realitzar la fotosíntesis, l'absència o l'escassetat, condiciona alhora la presència d'organismes que s'alimenten d'aquests.
2. Climàtics: temperatura, humitat, vent, pressió atmosfèrica.
• Temperatura. Habitualment els ésser vius es desenvolupen a temperatures entre 0-50ºC.
3. Edàfics: composició i estructura del sòl.
4. Químics: components de l'aire, de l'aigua i del sòl.

• Disponibilitat de l'aigua. A més de ser el component fonamental dels èsser vius, sense uns nivells mínims d'aigua, l'existència de la vida seria impossible.

Com varien els factos abiòtics en el planeta?

Taller d'informació

Variacions generals dels principals factors abiòtics al planeta

Com altera una serralada costanera les condicions generals de pluviositat?

La incidència de la radiació solar decreix en aumentar la latitud i:

• La temperatura decreix en augmentar la latitud i es creen 3 zones climàtiques.
• L'aire es calfa a l'equador i la dinàmica de vents crea franges de pluviositat alta i baixa.

La incidència de la radiació solar i les hores de llum varien depenent de la posició de la Terra. Això origina, segons les estacions i la latitud, variacions en el nombre d'hores diàries de llum.

• El vent que procedeix de la mar, carregat d'humitat, ascendeix per la muntanya, es refreda i descarrega la humitat que conté en forma de pluges o de neu.

• Quan l'aire descendix per l'altre vessant de la muntanua, es calfa i aumenta la seua capacitat per retindre aigua, per la qual cosa les pluges hi són escasses.

Taller d'informació

Tipus de factors ambientals

Factors biòticsSón tant la presència com qualsevol acció d'un ésser viu que modifica la vida d'un altre ésser viu en la comunitat. Les interaccions que es produeixen entre els organismes són factors biòtics.

Projecte 6

• TOTHOM HA DE TINDRE LES PREGUNTES RESPOSTES.
• BUSQUEU INFORMACIÓ SEMPRE QUE CALGUI.
• REPARTIU LA FEINA.

Repte 1

Ara que ja sabem què és un ecosistema, investiguem tot allò referent als ecosistemes dunars. Per a això, respondrem en equips a les següents preguntes.

1. Què és un ecosistema? Quines característiques presenta l'ecosistema dunar i on es pot trobar?
2. Quins ecositemes podem trobar en la nostra província. Posa exemples i descriu breument les seves característiques.
3. Què pot causar la destrucció dels ecosistemes?
4. Creieu que és important reconstruir-los i conservar-los? Per què?
5. Quins factors ambientals trobarem a l'ecosistema dunar?

A part, proposeu les característiques que pot presentar cadascuna de les biocenosis de la següent imatge:

Teniu 2 sessions, Recordeu gestionar el temps!

Projecte 6

Repte 1

Biomes del medi terrestre:

• Selva tropical
• Sabana
• Desert
• Bosc mediterrani
• Bosc caducifoli
• Taigà
• Tundra
• Desert polar

On situaries l'ecosistema dunar? Justifica la resposta.

Taller d'informació

Factors abiòtics i la biodiversitat en el medi marí

La vida en el medi aquàtic està representada principalment per la vida en el medi marí, només el 3% de les aigües del planeta són dolces. Les caracterísiques d'aquest medi són:

• Les mars i oceans són masses d'aigua enormes molt pobres en vida: la biodiversitat es concentra allà on la llum i els nutrients són suficients perquè els organismes autòtrofs puguin sobreviure i servir de base per l'alimentació d'altres organismes, és a dir, al litoral i als afloraments.
• Litoral: zona on les plantes i algues es poden fixar al substrat
• Afloraments: llocs aïllats on a causa dels corrents marins, ascendeixen aigües carregades de nutrients que els organismes autòtrofs del plàncon utilitzen per fabricar el seu aliment.
• Els organismes presenten adaptacions a les condicions de temperatura i llum

Per tant, on situem els ecosistemes dunars?

Taller d'informació

Relacions tròfiques: nivells tròfics

En els ecosistemes hi ha un flux matèria i energia. Els factors biòtics, és a dir, tot allò que conforma la biocinesi , permeten la transferència d'aquesta matèria i energia. El mecanisme a través del qual té lloc rep el nom de xarxa tròfica, també conegut com a cadena alimentària. La xarxa tròfica pot estar formada per:

• Productors: són organismes autòtrofs que fan la fotosíntesis i transformen la matèria inorgànica en matèria orgànica utilitzant l'energia de la llum. Exemples: plantes verdes, algues i alguns bacteris.
• Consumidors: són organismes heteròtrofs que s'alimenten d'altres éssers vius.
• C. primaris: s'alimenten dels productors.
• C. secundaris: s'alimenten dels primaris.
• C. terciaris: s'alimenten dels secundaris.
• Descomponedors: són organismes heteròtrofs que s'alimenten descomponent organismes morts. En descompondre'ls obtenen les substàncies que utilitzen per a nodrir-se i deixen en el medi minerals, aigua i gasos, que aprofiten els productos. Són bacteris i fongs.

Taller d'informació

Xarxa tròfica

En una xarxa tròfica, un mateix organisme pot ocupar diferents nivells tròfics si s'alimenta d'organismes procedents de diferents nivells tròfics. Per exemple, el teixó de la imatge ocupa dos nivells tròfics, el de consumidor primari, perquè s'alimenta d'aglans, i de consumidor secundari, ja que també s'alimenta de consumidors primaris (escarbats, talps i caragols).

Taller d'informació

Hàbitat

Quin és l'hàbitat d'aquest liquen?

És el lloc on viu un organisme, l'àrea física on el podem trobar.

Nínxol ecològic

Forma en què l'espècie ocupa aquest espai, el seu estil de vida i la seva funció dins l'ecosistema. Podria entendre's com el paper que té cada espècie dins l'ecosistema. És el conjunt d'accions que duen a terme per captar l'energia i utilitzar-la, la funció que porten a terme a l'ecosistema. Per tant, en definir el nínxol ecològic podem saber el tipus de relació que s'estableix entre les espècies del medi. Per establir-lo cal conèixer:

• Fonts d'aliment
• Els seus depredadors
• Els seus competidors
• Les zones de refugi
• Hàbits de vida, etc.

És el resultat de l'adaptació d'un organisme a l'ambient on viu

Taller d'informació

Adaptacions al medi

LLUM

Determina la presència d'organismes fotosintètics als ecosistems. En ecosistemes marins arriba fins als 50m de produnfitat (zona fòtica).

Activitat diurna/nocturna

Fototropisme

FOTONÀSTIA: moviments en funció de la llum

Bioluminiscència

Formes

Pigments

Taller d'informació

Adaptacions al medi

És la quantitat d'aigua que hi ha en l'aire (vapor d'aigua). Els organismes terrestres presenten pèrdues d'aigua per evaporació.

HUMITAT

Cobertes protectores per evitar pèrdues d'aigua (ceres, pèls, exoesquelet, escates, etc)

Emmagatzematge d'aigua

Ofegabous

Modificació d'estructures (augment o reducció de fulles)

Augment o disminució del nombre d'estomes

Les pèrdues d'aigua poden evitar-se per mitjà de: L'absència de glàndules sudorípares, concentració de l'orina o excrements sòlids.

Taller d'informació

Adaptacions al medi

TEMPERATURA

Les variacions són més grans en ecosistemes terrestres que en aquàtics. La majoria d'organismes estàn limitat entre -2ºC i 50ºC.

Mort (deixen llavors)

Comportament (amagatalls)

Disminució de l'activitat

hivernació del liró

Estructures aïllants (pèl, greix, ...)

Estructures grans per dissipar calor

Migració

migració del corbmarí

Taller d'informació

Adaptacions al medi

Una concentració elevada de sals pot fer que l'organisme pateixi una deshidratació. L'aigua de la mar té un 35%o de sal.

SALINITAT

PRESSIÓ

En ecosistemes aquàtics la pressió hidrostàtica augmenta a raó de 1 atm cada 10 m de produnditat

Estructures per desfer-se de la sal

Bufeta natatòria

Acumulació d'aigua

Forma plana

Taller d'informació

Límits de tolerància

Per a un factor ambiental (biòtic o abiòtic), cada espècie presenta una zona de tolerància en la què pot viure. Trobem:

• Organismes euriòtics: poden viure entre marges molt amplis dels factors del medi.
• Organismes estenoics: només poden viure en un rang estret dels factos del medi.

Factor limitant: és aquell factor biòtic o abiòtic que regula el creixement i l'expansió d'una espècie.

Llei de la tolerancia de Shelford

Taller d'informació

Relacions intraespecífiques

Relacions de cooperació

R. de competència

Espai, menjar, llum, parella per reproduir-se, etc.

Associacions familiars Associacions socials Associacions colonials Associacions gregàries

Taller d'informació

Relacions interespecífiques

Competència

Depredació

Parasitisme

Mutualisme

Inquilinisme

Projecte

Repte 2. Experts de l'ecosistema dunar

1. Buscar les principals espècies que podem trobar en un ecosistema dunar.
2. Un cop les trobeu, feu un dibuix, entre 10-15 cm (els dibuixos us poden servir durant la gravació del vídeo) de cada espècie.
3. Descriure les seves característiques i relacionar-les amb les possibles adaptacions al medi.
4. Proposar una xarxa tròfica relacionant els diferents organismes.
5. Nomenar les relacions intraespecífiques i interespecífiques que s’estableixen entre aquests organismes.
6. Busqueu un factor ambiental que determine el seu creixement del borró i del corriol camanegre i representeu-ho amb una gràfica (segons la Llei de Tolerància de Shelford).

Heu caracteritzat, a grans trets, els factors ambientals que podem trobar a l'ecosistema dunar. Per convertir-vos en veritables experts i poder reconstruir l'ecosistema dunar, heu de conèixer les adaptacions al medi dels organismes que l'habiten. Per a això, cal caracteritzar amb detall aquests organismes. Tothom ha d'entregar aquest repte de forma individual. Per a l'esquema de la xarxa tròfica i la gràfica podeu entregar una per equip, ja que ho heu de fer entre tots/totes.

Quina seria l'aplitud ecològica del corriol camanegre?

activitat

Teniu 3 sessions, Recordeu gestionar el temps!

Taller d'informació

Cicle de la matèria

En un ecosistema, la matèria i l'energia circulen a través de les relacions alimentàries que s'estableixen entre els organismes de la biocenosi.

• Els productors fabriquen matèria orgànica
• La matèria orgànica va passant pels nivells tròfics
• La matèria inorgànica torna al medi

La matèria que circula per l'ecosistema seguix un flux tancat.

Taller d'informació

Flux d'energia

A diferència del cicle de la matèria, l'energia en un ecosistema seguix un flux obert. L'energia passa pels diferents nivells tròfics seguint un flux unidireccional, en cada pas només s'aprofita una part de l'energia ja que se'n perd en forma de calor

• Els productors capten part de l'energia solar.
• Part de l'energia va passant als altres nivells tròfics.
• Part de l'energia es consumix en el metabolisme, respiració i creixement.
• Part de l'energia s'allibera al medi en forma de calor. Aquesta energia "degradada" no pot tornar a ser utilitzada.

Només un 10% de l'energia emmagatzemada en un nivell tròfic es transfereix al següent.

Taller d'informació

Paràmetres tròfics

Quantitat de matèria orgànica acumulada en un individu, un nivell tròfic, una població o un ecosistema. Se sol expressar en g, kg, o t de matèria orgànica seca per unitat de superfície o volum (kg/m2, t/ha).

Biomassa

Quantitat d'energia que s'emmagatzema en forma de biomassa en cada nivell tròfic per unitat de temps. Es pot mesurar en g/cm2·dia, kj/m2·any, t/ha·any.

Producció

Quantitat d'energia que s'emmagatzema en forma de biomassa en cada nivell tròfic per unitat de temps. Es pot mesurar en g/cm2·dia, kj/m2·any, t/ha·any.

Taller d'informació

Eficiència energètica

Producció primària bruta

La taxa amb la que l’energia del Sol és incorporada a les molècules orgàniques en un ecosistema rep el nom de producció primària bruta (PPB). La producció primària bruta s’expressa normalment com unitat d’energia per unitat de superfície i per any (per exemple kJ/m2/any o MJ/ha/any).

R és la respiració vegetal

PPN = PPB – R

Producció primària neta

Alguns dels glúcids produïts són degradats en la respiració i s’obté l’energia necessària pels processos vitals de la planta. La resta de glúcids són transformats en proteïnes, cromosomes, membranes, etc. convertint-se en nova biomassa vegetal. Aquesta biomassa que queda disponible per al següent nivell tròfic (els herbívors) s’anomena producció primària neta (PPN).

PN és la producció neta d'un nivell tròfic

Eficiència ecològica (%) = (PN/PN del nivell tròfic anterior). 100

Eficiència energètica

La transferència d’energia dels productors als consumidors primaris tampoc no és gaire eficient. Podem definir l’eficiència com la relació existent entre el producte obtingut i els recursos utilitzats per a la seva obtenció. L’eficiència de la transferència energètica en cada nivell tròfic dels ecosistemes és al voltant del 10%.

Taller d'informació

Eficiència energètica

Acabar de completar

E que entra en el nivell (consumida) = E respiració + E perduda en femtes + E perduda en orina + E de nova biomassa

El flux d’energia i la “pèrdua” d’energia ens dóna l’explicació de perquè les cadenes i xarxes alimentàries rarament tenen més de 4 o 5 nivells tròfics.

Per ampliar continguts, consulta a: https://sites.google.com/a/xtec.cat/evolucio-biodivervitat-i-canvi/3-3-es-eficient-la-transferencia-d-energia-en-l-ecosistema

Taller d'informació

Piràmides tròfiques

Són la forma en què es representa gràficament la variació que existeix entre els diferents nivells tròfics per una característica determinada. Estan formades per barres horitzontals del mateix grossor que es van superposant. La seva amplada és proporcional al valor de la característica que es vol representar. Cadascuna de les barres representa un nivell tròfic. Poden ser:

Piràmides de nombre

Cada barra representa el nombre d'individus de cada nivell tròfic. No serveixen per comparar ecosistemes.

Taller d'informació

Piràmides tròfiques

Piràmies de biomassa

Cadascun dels esglaons representa la quantitat de biomassa, és a dir, la matèria orgànica de cada nivell. La unitat de mesura és en g o kg de matèria orgànica seca per unitat de superície o volum: g/m2.

Taller d'informació

Piràmides tròfiques

Piràmides d'energia

Cada barra representa l'energia que s'emmagatzema en un nivell tròfic, en un moment determinat, i que queda disponible per al nivell tròfic superior. Es mesura en unitats d'enerfia per unitat de superfície o volum (kcal/m2·any). No poden ser invertides perquè l'enerfia d'un nivell tròdic ha de ser sempre major que la del nivell tròfic superior.

Taller d'informació

Piràmides tròfiques

Comparació de piràmides segons el tipus d'ecosistema

Taller d'informació

Piràmides tròfiques

Piràmides de producció, biomassa i nombres

Ecosistema marí

Projecte

Repte 3. Demostra que eres un ecòleg expert.

És hora de posar a prova els vostres coneixements per demostrar que sou veritables ecòlegs experts i poder passar al següent repte. Per a això, a continuació es projectaran una sèrie de preguntes en format de joc que heu de resoldre amb els vostres equips. Endavant!

Taller d'informació

Cicles biogeoquímics

El flux de matèria d'un ecosistema és cíclic (tancat), per tant, els elements químics que constitueixen la matèria viva (oxigen, nitrogen, sofre...) es reciclent contínuament. Un cicle biogeoquímic és la ciruclació d'un element químic a través de l'atmosfera, a hidrosfera, la geosfera i la biosfera, que permet que es dispose d'aquest element una vegada i una atra.

Taller d'informació

Cicles del carboni

Podem diferenciar entre cicle del carboni curt o llarg (passats milions d'anys).

• Els productors emmagatzemen CO2 mitjançant la fotosíntesis. Aquest carboni, present en la matèria orgànica, passa a altres nivells tròfics a través de la cadena alimentària.
• La major part del carboni torna al medi, quan els organismes respiren i alliberen CO2 i quan moren i els descomponedors actuen sobre la matèia orgànica.

En el cicle llarg:

• Combustibles fòssils: restes de matèria orgànica combustible d'indústries, alliberat a l'atm. en forma de CO2.
• El C orgànic del medi aquàtic: roques calcàries i sediments formats per la precipitació del bicarbonat càlcic, per conquilles i esquelets, etc. torna a medi quan les roques arriben a la superfície terrestre i són meteoritzades.
• Erupcions volcàniques
• Fusta dels arbres

Taller d'informació

Cicles del nitrogen

El flux de matèria d'un ecosistema és cíclic (tancat), per tant, els elements químics que constitueixen la matèria viva (oxigen, nitrogen, sofre...) es reciclent contínuament. Un cicle biogeoquímic és la ciruclació d'un element químic a través de l'atmosfera, a hidrosfera, la geosfera i la biosfera, que permet que es dispose d'aquest element una vegada i una atra.

Taller d'informació

Cicles del fòsfor

El flux de matèria d'un ecosistema és cíclic (tancat), per tant, els elements químics que constitueixen la matèria viva (oxigen, nitrogen, sofre...) es reciclent contínuament. Un cicle biogeoquímic és la ciruclació d'un element químic a través de l'atmosfera, a hidrosfera, la geosfera i la biosfera, que permet que es dispose d'aquest element una vegada i una atra.

Taller d'informació

Successió d'ecosistemes

Una successió ecològica és el procés d'incorporació i substitució d'espècies que té lloc en una biocenosi al llarg del temps fins que aquesta aconsegueix l'estat de maduresa o composició en equilibri. És un procés lent i gradual en què les comunitats experimenten modificacions fins trobar l'equilibri en el medi habitat. En assolir l'equilibri, diem que arriba al clímax, és l'etapa final de la successió.

Taller d'informació

Tipus de successions

Successió primària

Es desenvolupa en un biòtop acabat de formar:

1. En un terreny constituït per roques, s'instal·len líquens i molses, que colonitzen per primera vegada aquest biòtiop, i que reben el nom d'espècies pioneres. Inicien la formació del sòl i seran l'aliment de consumidors menuts.
2. Les modificacions produïdes per les espècies pioneres permeten la instal·lació de noves poblacions: arbustos i consumidors més grans.
3. Les poblacions introdueixen canvis en el biòtop, que permeten la instal·lació de noves especìes; que permet alhora l'establiment de relacions més complexes en l'ecosistema.
4. El procés continua fins arribar a la comunitat clímax.

Taller d'informació

Tipus de successions

Successió secundària

Es forma sobre una successió existen que ha experimentat pertorbacions per causes naturals o per causes relacionades amb les activitats humanes. L'ecosistema, un cop passades les alteracions, comença a reorganitzar la seva estructura. Les comunitats inicien un procés de recuperació per tornar a aconseguir la comunitat clímax.

Quin tipus de successió és l'ecosistema dunar?

Taller d'informació

Manteniment de l'equilibri

L'homeostasi és el conjunt de mecanismes d'autorregulació que permeten mantindre l'estabilitat d'una comunitat biològica i l'equilibri de l'ecosistema en el seu conjut. Aquests canvis es poden deure per canvis naturals o per l'activitat humana. Tanmeteix, els ecosistemes presenten mecanismes d'autoregulació:

• Migracions: desplaçaments d'individuos o de poblacions sanceres quan els factors ambientals són desfavorables. Té lloc un descens de la població en un lloc, i un increment en un altre.
• Depredador-presa: es tracta d'un mecanisme de retroalimentació, on els efectes d'un procés influeixen en el desenvolupament posterior del mateix procés.

Projecte

Repte 4. Cicles biogeoquímics, estan per tot arreu!

Acabem de veure els cicles biogeoquímics per a diferents elements químics presents a la natura, ara és el vostre torn. Representeu tots els cicles biogeoquímics que pugueu identificar a l'ecosistema dunar. Incloeu totes aquelles activitats que considereu que hi formen part.

Repartiu-vos la feina, comenteu i discutiu entre tots/totes i justifiqueu les respostes!

Taller d'informació

Extinció d'espècies

És la desaparició d'una espècie que es produeix quan mor l'últim individu. Les causes, principalment per l'activitat humana, poden ser:

• Sobreexplotació de recursos.
• Destrucció i alteració dels ecosistemes.
• Introducció d'espècies forànies .

En el nostre territori, al País Valencià, hi ha catalogades 17 espècies en perill d'extinció

Aquí teniu accés al llistat d'espècies en perill d'extinció al País Valencià

Quines són les causes principals que posen en perill aquestes espècies?

Què tenen en comú la majoria d'aquestes espècies?

Aphanius iberus, fartet

Valencia hispanica, samaruc

Taller d'informació

Algunes espècies en perill d'extinció al País Valencià

Aquí teniu accés al llistat d'espècies en perill d'extinció al País Valencià

Valencia hispanica, samaruc (mascle)

Emberiza schoeniclus, teuladí de canyar

Cistus heterophyllus ssp. carthaginensis, estepa de Cartagena

Aythya nyroca, roget

Taller d'informació

Espècies invasores

Les espècies invasores són causa directa del quasi el 40% de les extincions conegudes.

• Espècie exòtica o al·lòctona: és una espècie no nadiua del lloc en què es troba.
• Espècie invasora: suposa el desplaçament d'altres espe`cies, de manera que altera el funcionament dels ecosistemes i origina una amenaça directa per la biodiversitat.
• Espècies exòtiques invasores

Un exemple n'és la gambusia, un peix exòtic que posa en perill la supervivència del samaruc, ja que es menja els ous.

Gambusia affinis, gambúsia

Projecte

Repte 5. Taller de lectura científica i cerca bibliogràfica

Com que ja heu demostrat que sou ecòlegs experts és hora de començar a investigar com veritables científics/científiques:

1. Llegiu l'article de forma individual.
2. Extrau les idees clau que creguis que podran ajudar-te per contestar la nostra pregunta: Sou capaços de reconstruir un ecosistema dunar?
3. Posa-ho en comú amb la resta de l'equip i completeu-ho amb la resta d'idees.
4. Ho expliquem a la resta de la classe.

Feu click en les imatges per accedir-hi!

Projecte

Repte 5. Taller de lectura científica i cerca bibliogràfica

Mètode científic

Disseny de l'experiment

Identificació del problema

Formulació d'hipòtesis

NO

Reformulació

Comprovació de la hipòtesi

SÍ

Establiment de lleis i teories

Projecte

Repte 6. Disseny i experimentació: reconstruïm un ecosistema dunar

Metodologia?

Materials?

COM HO ANEM A FER?

Conclusions?

Procediment?

Projecte

Repte 6. Disseny i experimentació: reconstruïm un ecosistema dunar

Quins materials necessitem?

Com anem a comparar els resultats?

Com ho anem a fer?

Està relacionat amb la informació trobada?

Quines variables podem modificar?

Podem justificar el dissey de l'experiment?

Quins materials necessitem?

Projecte

Feu click en les imatges per accedir-hi!

Póster científic

Després d’haver comprovat la nostra hipòtesis mitjançant l’experimentació, cal transmetre-ho a la comunitat científica. Per això, cada equip farà un pòster científic, seguint les següents plantilles.

Taller d'informació

Aprofitament sostebible dels recursos alimentaris del planeta, eficiència energètica de cada nivell tròfic.

Imatges i drets d'autor

1. Silueta corriol camanegre. Autora: María Antón-SEO/BirdLife. Disponible a: https://seo.org/2020/08/11/claves-para-la-recuperacion-del-chorlitejo-patinegro-en-las-playas-de-lalbufera/ 2. Imatge ecosistemes-biòtop-biocenosi. Autora: Margalida Colombas. Disponible a: https://es.slideshare.net/margalidacolombas/ecosistemes-1eso 3. Imatge Corriol Camanegre. Autor: David Raju. Disponible a: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Kentish_Plover_Charadrius_alexandrinus,_India.jpg 4. Imatge dunes. Autora: Beatriz Silvent. Disponible a: https://www.flickr.com/photos/trixou/9549794792 5. Imatge desert de les palmes. Autor: Santiago Lòpez Pastor. Disponible a: https://www.flickr.com/photos/100759833@N05/21696508482 6. Esquema ecosistema-biocenosi-biòtop. Disponible a: https://www.pinterest.es/pin/719942690415531408/ 7. Esquema factors abiòtics. Autor: José Alberto Bermúdez. Biotopo y factores abióticos (CC BY-NC-SA). Disponible a: https://enlinea.intef.es/media/scorm/0cd54a97a45b4b3781ca47dc8799f99a/32_biotopo.html 8. Esquema zones tèrmiques de la Terra. Diponible a: https://es.slideshare.net/faginermayol/t11-atmosfera-i-clima 9. Esquema xarxa tròfica. Disponible a: https://enlinea.intef.es/media/scorm/0cd54a97a45b4b3781ca47dc8799f99a/3_ecosistemas.html 10. Esquema xarxa tròfica 2. Autor: German Portillo. Disponible a: https://www.renovablesverdes.com/red-trofica/ 11. Fotografia corals. Autors: Richard Vevers / The Ocean Agency / XL Catlin Seaview Survey. Disponible a:https://www.lavanguardia.com/natural/20200522/481320634361/coloracion-blanqueamiento-coral-arrecifes-supervivencia.html 12. Representació límits de tolerància. Autora: Margalida Colomnas. Disponible a: https://www.slideshare.net/margalidacolombas/ecosistemes-4eso 13. Vegetació i fauna de les dunes. Disponible a: https://albergueesplaibarcelona.com/ca/blog-ca/espais-naturals/sistema-dunar/ 14. Esquema cicle de la matèria. Autora: Marfalida Colomnas. Disponible a: https://www.slideshare.net/margalidacolombas/ecosistemes-4eso15. 15. Piràmides de nombre/ de biomassa/ d'energia. Disponible a: http://nidilo.blogspot.com/2017/06/piramides-troficas.html 16. Imatge comparació piràmides segons el tipus d'ecosistema. Disponible a: https://images.app.goo.gl/PYK2NS1Y1fZ7DQsJ7 17. Imatge cicle fòsfor. Disponible a: https://images.app.goo.gl/QSD4ccFr8AMcpKwR8 18.Imatge cicle del carboni. Disponible a: https://images.app.goo.gl/VAVxGfxBx6ofzFTr7 19. Imatge cicle del nitrogen. Disponible a: https://images.app.goo.gl/YKQ1k4zaVU1q5fUr6 20. Successió ecològica litora. Disponible a: https://images.app.goo.gl/aS1cJeDwuvNjCBGM8 21. Fotografia depredació. Disponible a: https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2Fwiki%2FDepredaci%25C3%25B3n&psig=AOvVaw0xWxRmHmO164xby2ATm5Pm&ust=1625817637278000&source=images&cd=vfe&ved=0CAoQjRxqFwoTCODaqe6A0_ECFQAAAAAdAAAAABAD 22. Fotografia parasitisme. Disponible a: https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fwww.naciodigital.cat%2Fcanaldigital%2Fnoticia%2F18114%2Fquins-son-animals-mes-mortals-mon&psig=AOvVaw2qT_gU2TPtQmHVP0C0cvXZ&ust=1625817719772000&source=images&cd=vfe&ved=0CAoQjRxqFwoTCNDq05uB0_ECFQAAAAAdAAAAABAJ 23. Fotografia inquilinisme. Disponible a: https://www.google.com/url?sa=i&url=http%3A%2F%2Fcostanerecositema.blogspot.com%2Fp%2Frelacions.html&psig=AOvVaw0rJhlGr0Tc4deruFQN2XFA&ust=1625817802554000&source=images&cd=vfe&ved=0CAoQjRxqFwoTCICqob-B0_ECFQAAAAAdAAAAABAD

Imatges i drets d'autor

21. Succecció de dunes. Disponible a: https://images.app.goo.gl/fdZZZfh3t9W233xp7 22. Successió d'ecosistemes. Disponible a: https://www.slideshare.net/margalidacolombas/ecosistemes-4eso 23. Sucessió primària. Disponible a: https://images.app.goo.gl/qRbdUbFZenfhdaE69 24. Medi aquàtic. Disponible a: https://images.app.goo.gl/jhHAU32Nc1s7W4WH9 25. Hàbitat liquen. Autor: Salvador Dabaena. Disponible a: https://archivo.infojardin.com/tema/liquen-sobre-piedra-en-formentera-para-clasificar.333728/ 26. Imatge falgueres. Disponible a: https://metode.cat/revistes-metode/article/les-falgueres-al-pais-valencia.html 27. Fotografia figa palera. Disponible a: http://depoblet.blogspot.com/2012/06/figues-de-pala.html 28. Fotografia estomes. Disponible a: https://images.app.goo.gl/V3bJNksKHzv6oQxAA 29. Fotografia blat. Disponible a: https://www.mcazorla.com/ca/31/llavors/llavors-dhivern/ 30. Fotografia os polar. Disponible a: https://www.mcazorla.com/ca/31/llavors/llavors-dhivern/ 31. Fotografia liró. Disponible a: https://www.lavanguardia.com/natural/ecogallego/20191113/471556754718/la-estrategia-del-liron-dormir-para-vivir.html 32. Fotografia corbmarí. Disponible a: https://www.biobserva.com/agbar/noticias/Festival-ornitologic-al-delta-de-l---Ebre-1494324552 33. Fotografia cau d'un conill. Disponible a: https://www.foixblog.com/2021/04/02/conills-caus-i-cacadors/ 34. Fotografia cau i conill. Disponible a: https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fwww.uab.cat%2Fweb%2Fdetall-de-noticia%2Fla-repoblacio-del-conill-de-bosc-incrementa-la-sarna-1345469002000.html%3FarticleId%3D1307516156715&psig=AOvVaw0icEOqklXWSzyhj1CxuPi-&ust=1622548041830000&source=images&cd=vfe&ved=0CAMQjB1qFwoTCMDswdHs8_ACFQAAAAAdAAAAABAD 35. Imatge fardatxo (biofísica-temperatura). Disponible a: https://biofisicaug2019.blogspot.com/2019/08/regulacion-de-calor-en-los-animales.html 36. Esquema parts d'un peix. Disponible a: https://www.google.com/url?sa=i&url=http%3A%2F%2Fwww.habanaradio.cu%2Farticulos%2Fla-vejiga-natatoria-de-los-peces%2F&psig=AOvVaw3TJxN9BoB72gD82v56Kv08&ust=1622632938954000&source=images&cd=vfe&ved=0CAIQjRxqFwoTCKDbk_eo9vACFQAAAAAdAAAAABAD 37. Esquema ànec glàndules de sal. Disponible a: https://farsouthexp.com/es/la-glandula-de-la-sal-en-las-aves/ 38. Imatge gemmes d'ametller. Autor: Josep Lomas Fortuny. Disponible a: http://puntiacap.blogspot.com/2020/04/borrons.html 39. Esquema cicles biogeoquímcs. Disponible a: https://slideplayer.es/slide/11348789/ 40. Gràfica depredador-presa. Disponible a: https://slideplayer.es/slide/11348789/ 41. Fotografia gambúsia. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gamb%C3%BAsia 42. Fotografia competència. Disponible a: https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2Fwiki%2FCompetencia_intraespec%25C3%25ADfica&psig=AOvVaw3A-ugEek7RDLce5dozwv8m&ust=1625817405827000&source=images&cd=vfe&ved=0CAoQjRxqFwoTCPDFnYCA0_ECFQAAAAAdAAAAABAD 43. Fotografia mutualisme. Disponible a: https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fes.vecteezy.com%2Ffoto%2F718048-pajaros-sentado-en-impala-antilope-caminando-la-hierba-paisaje-africa&psig=AOvVaw2VWLXiLrU5jgxLGPR6LeJF&ust=1625817486872000&source=images&cd=vfe&ved=0CAoQjRxqFwoTCLDDkaeA0_ECFQAAAAAdAAAAABAO