PRESENTACIÓ POEMA - GALL

GALL

Laia Juanola Compte1r Batx C

GALL:

Gall que cimeges en la torre més alta, heus-me aquí en la partrió de la nit i l'aurora. En la nit del temps crida sempre el teu cant. Temps difunt, temps difunt, et veig com un riu allargant-se en la fosca. De la terra sóc hoste inexpert, sempre en exili, dintre meu, mirant les aigües entre murs de la ciutat abandonada. Gall que cimeges en la nit, gall salvatge endinsat en la boscúria espessa- qui no es mou de la ribera trista, contemplant el pas feixuc de l'aigua morta, mai no et veurà ni sentirà el teu crit.

Però el bon caçador que es lleva a l'hora greu entre la nit i l'alba,sent la crida en el bosc, ple de secretes aigües vives, i pren el camí que duu cap a la veu intacta. Penell tocat per l'aurora, al cim de tot de la flama, pausadament gira el gall. Joan Vinyoli i Pladevall

gall

Gall que cimeges en la torre més alta, heus-me aquí en la partrió de la nit i l'aurora. En la nit del temps crida sempre el teu cant. Temps difunt, temps difunt, et veig com un riu allargant-se en la fosca. De la terra sóc hoste inexpert, sempre en exili, dintre meu, mirant les aigües entre murs de la ciutat abandonada. Gall que cimeges en la nit, gall salvatge endinsat en la boscúria espessa- qui no es mou de la ribera trista, contemplant el pas feixuc de l'aigua morta, mai no et veurà ni sentirà el teu crit.

Però el bon caçador que es lleva a l'hora greu entre la nit i l'alba,sent la crida en el bosc, ple de secretes aigües vives, i pren el camí que duu cap a la veu intacta. Penell tocat per l'aurora, al cim de tot de la flama, pausadament gira el gall. Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall, va néixer a Barcelona, l’any 1914 i va morir l’any 1984, a l’edat de 70 anys. Joan, va formar part d’una família i va tenir una mort molt preopera a l’edat de quatre anys quan el seu pare es va morir. Va estudiar comerç fins als 16 anys quan va començar a treballar a l’Editorial Labor tot i que no va tenir formació literària, va ser autodidacta. La seva carrera, es podria dividir en dues etapes, la primera on pensava que la poesia era més metafísica i intel·lectual, i la segona on escrivia de manera més realista. Joan, va escriure més de 500 obres les quals són recopilades en 16 llibres. Uns dels premis que va rebre són: La Creu de Sant Jordi ,(1976), Premi de la Crítica Serra D’Or (1977-1985), i Premio Nacional de Poesía De Las Letras Españolas.

Anàlisi formal:

Tercera estrofa: Gall que cimeges en la nit, gall salvatge endinsat en la boscúria espessa -qui no es mou de la ribera trista, contemplant el pas feixuc de l'aigua morta, → Personificació mai no et veurà ni sentirà el teu crit. Quarta estrofa: Però el bon caçador que es lleva a l'hora greu entre la nit i l'alba, sent la crida en el bosc, ple de secretes aigües vives, → Personificació i pren el camí que duu cap a la veu intacta.

Figures retòriques: Primera estrofa: Gall que cimeges en la torre més alta, heus-me aquí en la partió de la nit i l'aurora. En la nit del temps crida sempre el teu cant. → Hiperbaton Segona estrofa: Temps difunt, temps difunt, et veig → Anafora com un riu allargant-se en la fosca. → Comparació De la terra sóc hoste inexpert, sempre en exili, dintre meu, → Paradoxa mirant les aigües entre murs de la ciutat abandonada.

Mètrica:En el poema, no hi ha rima, ni consonant ni assonant, és a dir son versos lliures.

Paràfrasi:

Primera estrofa: En aquesta primera part del poema, l’autor utilitza el gall com a símbol per arribar a la llum després de la foscor, és a dir, com indica el poema el pas de la nit a l’alba. Segona estrofa: La segona estrofa del poema, es podria dividir en dos (sub)estrofes, el primer i el segon vers, referin-se a que el temps passa massa ràpid i en els següents, mostra solitud i abandonament.

Quarta estrofa: En aquest punt del poema, ens presenta, l’altre grup de persones, les quals contemplen el pas del temps sense fer res, és a dir seguir un camí per arribar a la llum.

Cinquena estrofa: Al final del poema, l’autor vol representar el final del camí, és a dir quan trobes la llum, el gall que era a l’horitzó, desapareix.

Tercera estrofa: En aquesta part del poema, busca la llum de manera més directa, juntament observan el pas del temps.

Imatge relacionada

He escollit aquesta imatge perquè, desde el meu punt de vista engloba tots els aspectes que l’autor vol transmetre mentre el lector llegeix el poema, és a dir el nord, sud, est i oest, representa els diferents camins que pots seguir al llarg de la teva vida.

Valoració personal

El gall, representa l’autor i de la manera que pensa Joan amb les dos maneres de viure la vida. Per l’altre banda, Joan Vinyolí, segueix la mateixa estructura de poema ja sigui reflectint-se amb el personatge principal del poema o amb la mateixa estructura de versos.