Cambra de Tardor

CAMBRA DE TARDORGabriel Ferrater

Lluc Teixidor

Text del poema

Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? “Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers - Què son?” Paletes: manca una casa a la mançana “Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany”.

Autor i època

Gabriel Ferrater va néixer a Reus l’any 1922 i va morir a Sant Cugat del Vallès l’any 1972. Va ser un poeta, crític, traductor i lingüista català.Durant els seus primers va viure bé, ja que era el fill major d’una família de benestar econòmic. Tot això va canviar quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, l’any 1937 va haver d’abandonar la seva Reus natal per fugir de la guerra i va acabar a França. Acabada la guerra Gabriel va retornar a Reus. El 1945 acabat el seu servei militar Gabriel reprèn els estudis i comença la seva carrera com a poeta.El seu estil està marcat per la Guerra Civil Espanyola, Gabriel és el primer autor modern de postguerra i s'afilia al corrent del realisme històric.El realisme històric és un moviment literari que intenta trencar amb les actituds culturals i literàries vigents a Catalunya. Aquest moviment intenta inserir el treball intel·lectual i literari en el procés de recuperar la llibertat política de Catalunya, és a dir, lluitar contra el franquisme.

Gabriel Ferrater (1922-1972)

Anàlisi Formal

El poema està format per 27 versos majoritàriament per decasíl·labs, però també hi podem trobar dodecasíl·labs, enneasíl·labs, octosíl·labs, hexasíl·labs, pentasíl·labs, tetrasíl·labs, bisíl·labs i monosíl·labs. El poema no té rima i està comprimit en una sola estrofa.

La persiana, no del tot tancada, com 12 un esglai que es reté de caure a terra, 10 no ens separa de l’aire. Mira, s’obren 10 trenta-set horitzons rectes i prims, 10 5. però el cor els oblida. Sense enyor 10 se’ns va morint la llum, que era color 10 de mel, i ara és color d’olor de poma. 10 Que lent el món, que lent el món, que lenta 10 la pena per les hores que se’n van 10 10. de pressa. Digues, te’n recordaràs 10 d’aquesta cambra? 4 “Me l’estimo molt. 5 Aquelles veus d’obrers - Què son?” 8 Paletes: 2 15. manca una casa a la mançana 8 “Canten, 1 i avui no els sento. Criden, riuen, 9 i avui que callen em fa estrany”. 8 Que lentes 2 20. les fulles roges de les veus, que incertes 10 quan vénen a colgar-nos. Adormides, 10 les fulles dels meus besos van colgant 10 els recers del teu cos, i mentre oblides 10 les fulles altes de l’estiu, els dies 10 25. oberts i sense besos, ben al fons 10 el cos recorda: encara 6 tens la pell mig del sol, mig de la lluna. 10

Figures retòriques

• Comparació: línies (1-2) “La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra”
• Metàfora: línia (6) “se’ns va morint la llum” significa que s’està fent fosc; línia (27) “tens la pell mig del sol, mig de la lluna”
• Sinestèsia: línia (7) “i ara és color d’olor de poma” significa que la llum adquireix un color blanc com el de la lluna.
• Paral·lelisme: línies (16,17,18) “Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany.
• Anàfora: línies (17,18) “i avui”; línies (20,22,24) “les fulles”
• Encavallament: està present en la majoria de versos del poema

Paràfrasi

La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, 5. però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van 10. de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? “Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers - Què son?” Paletes: 15. manca una casa a la mançana “Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany”. Que lentes 20. les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies 25. oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Tot i que el poema està comprimit en una sola estrofa aquest es pot dividir en tres parts per poder-lo entendre millor. - Primera part (1-11): En aquesta part l'autor ens explica com és la cambra on dos amants van tenir una relacio especial i inoblidable que va durar tota la tarda i va acabar ja de nit. De la cambra l'autor es centra sobretot en la persiana que és l'unic element que, a través de trenta-set escletxes oritzontals, els conecta amb l'exterior. Aquesta primera part conclou amb una pregunta que dona entrada a la segona part. En aquesta primera part es nota la nostàlgia en les paraules de l'autor. - Segona part (12-18): Aquesta part és un diàleg entre els dos amants que parlen sobre un record que tenen d'aquesta cambra, les veus d'uns paletes que, des de l'exterior, repeteixen "manca una casa a la mançana". Això els crea certa nostàlgia i finalment remarquen que se'ls hi fa estrany no sentir aquestes veus. - Tercera part (19-27): En aquesta part l'autor relaciona les fulles de colors càlids amb els besos que li dona l'amant a l'altra amant per tot el seu cos. També dona a entendre que no han mantingut relacions durant l'estiu, ja que o bé han estat separats, o bé no n'han pogut mantenir.

IMATGE POEMA

justificació de la tria de la imatge:He escollit aquesta imatge perquè, a part que significa el pas de la tarda cap a la nit com succeeix durant el temps que estan a la cambra, també representa el pas del temps entre el moment que tenen la irrepetible relació intima i l'actualitat, on recorden aquesta relació.

Àudio

Vídeo POEMA MUSICAT

OPINIÓ SOBRE LA VERSIÓ MUSICADA

Crec que aquesta versió musicada del poema no lliga gaire amb el seu estil i les emocions que aquest preten donar al lector/oient.

Opinió i valoració

Treballar el poema Cambra de tardor m'ha agradat bastant. L'autor m'ha semblat bastant interessant, ja que en la seva vida passa d'estar econòmicament bé a haver-se d'exiliar del país per la Guerra Civil per acabar tornant havent de viure en unes condicions no tan favorables, i tot i això acaba els seus estudis i aconsegueix un futur "estable".El poema en si m'ha semblat interessant, però no he entès gaire bé la part final. El que m'ha agradat més del poema és que, tot i no seguir una mètrica ni una rima estable a l'hora de llegir-lo se'm feia entretingut.El problema del treball crec que és que no he trobat una versió musicada decent que concordés amb la idea del poema, i que he tingut problemes amb el micròfon a l'hora de la gravació.En general el que és el poema i el seu autor m'han semblat bastant interessants.