Oda a Espanya

ODA A ESPANYA JOAN MARAGALL

Emanuel Groza 1r Batx A

Oda a Espanya Escolta, Espanya, — la veu d’un fill que et parla en llengua — no castellana: parlo en la llengua — que m’ha donat la terra aspra; en ‘questa llengua — pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa — dels saguntins i dels qui per la pàtria moren; les teves glòries — i els teus records, records i glòries — només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te — molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes — vida és la sang, vida pels d’ara — i pels que vindran; vessada, és morta.

Massa pensaves — en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies — a mort els fills, te satisfeies — d’honres mortals i eren tes festes — els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos — marxar replens dels fills que duies — a que morissin: somrients marxaven — cap a l’atzar; i tu cantaves — vora del mar com una folla. On són els barcos? — On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, — no tens ningú. Espanya, Espanya, — retorna en tu, arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal; que el plor et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols. On ets, Espanya? — No et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua — que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya! Joan Maragall, Oda a Espanya.

Joan Maragall (1860-1911)

Aquest poema va ser escrit el 1898. En aquells moments, Espanya estava perdent les colònies de Cuba i Filipines, i precisament va escriure aquest poema per aquest motiu. També es dona el fet que Espanya s'oposi al progrés de Catalunya, al seu progrés polític.

Joan Maragall va neixer a Barcelona el 1860, i va morir el 1911. Va acabar exitosament la Universitat de dret, a Barcelona. Maragall va ser secretari el 1980 a una redacció on va publicar uns 200 articles en castellà, anomenada "Diario de Barcelona". Un any més tard, va publicar alguns poemes i un article sobre Nietzsche. Va guanyar La Flor Natural i l'Englantina als jocs florals. Fou president de l'Ateneu Barcelonès el 1903 i el 1904 Mestre en Gai Saber.

Oda a Espanya Escolta, Espanya, — la veu d’un fill que et parla en llengua — no castellana: parlo en la llengua — que m’ha donat la terra aspra; en ‘questa llengua — pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa — dels saguntins i dels qui per la pàtria moren; les teves glòries — i els teus records, records i glòries — només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te — molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes — vida és la sang, vida pels d’ara — i pels que vindran; vessada, és morta.

4+4 8 4+4 4+4C 4+4C 4 4+4 4+4 4+4D 4+4D 4 4+4 8 4+4E 4+4E 8

Massa pensaves — en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies — a mort els fills, te satisfeies — d’honres mortals i eren tes festes — els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos — marxar replens dels fills que duies — a que morissin: somrients marxaven — cap a l’atzar; i tu cantaves — vora del mar com una folla. On són els barcos? — On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, — no tens ningú. Espanya, Espanya, — retorna en tu, arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal; que el plor et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols. On ets, Espanya? — No et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua — que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya! Joan Maragall, Oda a Espanya.

4+4 8 8F 4F 4+4 4+4 8 4+4G 4+4G 4

4+44+4 4+4A 4 4+4A 4 4+4 8 4+4B 4+4B 4 4+4 8 4+4 4+4 4

Hi ha 8 estrofes, i els versos són octosíl·labs, la majoria amb censura.Són d'art menor, i presenten una rima assonant bastant irregular.

Paràfrasi

En la primera estrofa, podem observar com Maragall escriu com si parlés amb Espanya, com si fos la seva mare. Ho fa, però, en català, com pocs ho fan.En la següent estrofa podem veure com Joan fa referencia a aquells que han mort a la guerra, i la tristesa que això comporta. En la tercera estrofa un altre cop escriu parlant a Espanya, explicant l'importancia de la sang en la vida, però si la sang es vessada, hi ha mort. Fa referència a les tropes enviades a la guerra. Adreçant-se a Espanya, als governadors, en la quarta estrofa, parla de les morts que hi ha hagut a causa del seu orgull. En l'estrofa posterior, Joan afirma haver vist el barcos plens de tropes, que van marxar feliços, i Espanya com si no l'importés. En la sisena estrofa, el poeta parla sobre tots aquells que han mort, i les families que han quedat en dol, i com ara ja no hi ha marxa enrere. Joan demana a Espanya que tingui més compassió, més empatia per la gent que té al seu entorn, que doni esperança al seu país. En l'última estrofa, Joan Maragall es despedeix d'Espanya, preguntant retòricament si sent la seva veu, la seva llengua.

+ info

IMATGE POEMA

justificació de la tria de la imatge: Aquesta m'ha semblat la millor imatge, ja que, com aquesta flama no para de cremar, en commemoració als que van perdre la vida, Joan Maragall sempre tindra un escrit que portarà aquesta flama, per el inocents que van donar la seva vida.

Vídeo / Àudio

Vídeo POEMA MUSICAT

OPINIÓ SOBRE LA VERSIÓ MUSICADA

Opinió i valoració personal

Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, vel illum dolore eu feugiat nulla facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim qui blandit. Ut wisi enim ad minim veniam, quis

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat.

+ info