Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

Initiation à langue occitane école maternelle

Gloos

Created on May 18, 2021

Retrouver des contines, des danses en occitan

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Piñata Challenge

Teaching Challenge: Transform Your Classroom

Frayer Model

Math Calculations

Interactive QR Code Generator

Interactive Scoreboard

Interactive Bingo

Transcript

BONJORN !

Initiation à langue occitane à l'école maternelle

A la mairala

Per dançar

Per jogar

Per dire

Per cantar

Didier Huguet DSDEN15 -2021

A la mairala - Per dançar

13. La Margaridon

01. Saut del lapin

02. Quatre cents lapins

14. Joan de la Vinha

03. La ronda de la galina

15. A cinc sòus les castanhons

04. Dòna un uòu, polòta

16. La trompusa

05. Lo pichon tren

17. La coá de mon cat

06. La ronda dels rosièrs

18. Carnaval es arreiba

07. Anèm petitons

19. Carnaval, bolèga, bolèga

08. Sauta menina

20. Sauta, sauta Carnava

09. Fasam la ronda

21. La morralhada

10. Pimpè, pimpè

22. Fai anar pichona

11. Lo leon que nos agachava

23. Capelon de palha

12. Joan Petit que dança

24. Lo rondèu novèl

A la mairala - Per jogar

36. Una poma tomba dins l'aiga

25. Pè de vaca, pè de buòu

37. Una me dòna

26. Cinc sòus

27. Polit front

38. Vai-te’n a Tolosa !

    28. Tusta-me la man

    39. Un lop passava pel bòsc

    29. Tròta cavalon

    40. Rèssa, rèssa Joan Vidalassava pel bòsc

    30. Arri, arri mon caval

    41. Cambiam d'ostal, vesina

    31. Farra, farra, l'èga blanca

    42. Lo factur es pas passat

    43. Avètz pas vist Guilhaume ?

    32. Vira, vira lo molin

    33. Passatz pel pont, les carretons

    44. Lo cat es al sòu

    34. Un lop passava pel bòsc

    45. Al cluquet

    35. Lo cotelon morron

    A la mairala Per dire - Per cantar

    52. Som, som

    46. Pichonèl

    53. Paura pichona

    47. La lebròta

    54. Coquinon

    48. La pola negra

    55. L'as pas vist ?

    49. Lo paire, la maire

    56. Lapinon, quò's Nadal

    50. A taula !

    51. Bana, baneta

    A la mairala - Per dançar - 1. Saut del lapin

    Danse en ronde ou en farandole. Les parties chantées sont accompagnées de sauts sur place.

    A la mairala - Per dançar - 2. Quatre cents lapins

    Quatre cents lapins Mangèron un caçaire. N’aguèron pas pro Tuèron lo canhon (bis). Tant tiraràs, tant tiraràs, Tant tiraràs la còrda, Tant tiraràs, tant tiraràs, Tantas de còrdas coparàs !

    Danse en ronde ou en farandole. Sur la deuxième partie, les enfants se mettent par deux et tirent la corde en suivant la musique.

    A la mairala - Per dançar - 3. La ronda de la galina

    Plèu, plèu, plèu ! La galina, la galina Plèu, plèu, plèu ! La galina a fach un uòu Al sòu ! Cat, cat, cat! Cadèsca !

    Une ronde à la fin de laquelle tous les danseurs s’accroupissent pour « pondre un œuf » et chantent : « Cat ! Cat ! Cat ! Cadèsca ! »

    A la mairala - Per dançar - 4. Dòna un uòu, polòta

    Dòna un uòu, polòta Dòna un uòu. (bis) Per far una pascada Polòta, polòta, Per far una pascada Polòta dòna un uòu !

    Une ronde où l’on peut aller successivement aller vers la droite, vers la gauche, en avant et en arrière.

    A la mairala - Per dançar - 5. Lo pichon tren

    Quò’s lo pichon tren Que bufa, qu’estufla Quò’s lo pichon tren Que chuca lo vent Cho, cho, cho…

    Les enfants se mettent les uns derrière les autres les mains sur les épaules de celui qui est devant.

    A la mairala - Per dançar - 6. La ronda dels rosièrs

    Les rosièrs son plen de ròsas. Les rosièrs son plens de ròsas. De ròsas e de botons, madomaisèlas, De ròsas e de botons, reviratz-vos !

    Une ronde dans laquelle, à la fin, tous les danseurs se lâchent les mains pour faire un tour complet sur eux-mêmes en chantant : « Reviratz-vos ! »

    A la mairala - Per dançar - 7. Anèm petitons

    Anèm petitons, Anèm a la montanha ! (bis) Farem pescajons, Manjarem castanhas ! (bis)

    Sur le premier couplet, garçons et filles avancent de quatre pas sans lâcher les mains vers le centre de la danse puis reculent inversement de quatre pas. Ils répètent une deuxième fois ce mouvement puis lâchent les mains et pivotent d’un quart de tour sur leur gauche de manière à se retrouver à la queue leu leu…Les uns derrière les autres, les danseurs tournent ainsi pendant tout le deuxième couplet en frappant la pulsation de la mélodie dans les mains.

    A la mairala - Per dançar - 8. Sauta menina !

    A la fèsta del barri naut,La menina, la meninaA la fèsta del barri naut,La menina a fach un saut.A fach un saut !A fach un saut ! A fach un saut coma cau !

    Les enfants dansent en ronde sur la première phrase musicale puis, sur place, sautent deux fois, sans lâcher les mains, en essayant de toucher leurs fesses avec leurs talons tout en chantant : « A fach un saut ! A fach un saut ! » A la fin, ils font un tour complet sur eux-mêmes et sautent une dernière fois en chantant « coma cau ! »

    A la mairala - Per dançar - 9. Fasam la ronda

    Fasam la rondaLa tèrra es redondaE tot lo monde va cantar. Fasam la ronda La tèrra es redondaE tot lo monde va dançar.Lèva lo pè e l’autre pè !Lèva la man e l’autra man !

    Les enfants tournent dans un sens puis en sens contraire. Ils avancent puis ils reculent. Sur la deuxième partie, ils lèvent un pied… puis l’autre pied… une main… Ils tournent alors sur eux-mêmes en gardant la main en l’air en reprenant la première partie. Puis, ils lèvent un pied… l’autre pied … la main et, enfin, l’autre main.

    A la mairala - Per dançar - 10. Pimpè pimpè

    Pimpè, PimpèPimpè s’es copat la camba !Pimpè, Pimpè,Pimpè s’es copat lo pè ! (bis)A coma dança plan lo sacon de palha !A coma dança plan lo sacon de bren !Lo pè, lo pè, lo pè !La man, la man, la man !E vira-te ençai, E vira-te enlai ! (bis)

    Sur la première partie, les enfants, en ronde, pivotent d’un quart de tour vers la gauche pour se mettre à la queue leu leu. Ils se déplacent en boitant.Sur la deuxième partie, ils avancent vers le centre du cercle puis reculent en sautillant.Sur la dernière partie, les enfants se placent face au centre du cercle. Ils frappent trois fois par terre avec le pied en chantant : « Lo pè, lo pè, lo pè ! » puis trois fois dans les mains en chantant « La man, la man, la man ! ». Puis ils tournent sur eux-mêmes dans un sens puis dans l’autre en chantant : « E vira-te ençai e vira-te enlai! »

    A la mairala - Per dançar - 11. Lo leon que nos agachava

    Lo leon que nos agachavaS’apelava, s’apelava,Lo leon que nos agachavaS’apelava Filon.Li disiam de levar la cambaLa levava, la levava,Li disiam de levar la cambaLa levava pas pro.En dançant se copèt la cambaEn sautant se copèt l’artelh. (bis)Lo tigron que nos agachava…S’apelava Pierron…Lo zebron que nos agachava…S’apelava Joanton…

    Une chanson faite sur un air de mazurka.

    A la mairala - Per dançar - 12. Joan Petit que dança

    Joan Petit que dança Per lo rèi de França. (bis) Amb lo pè, pè, pè,Atau dança Joan Petit… Amb la camba, camba, camba,Amb lo pè, pè, pè,Atau dança Joan Petit… Amb lo ventre, ventre, ventre,Amb la camba, camba, camba,Amb lo pè, pè, pè… Amb lo braç, braç, braç…Amb la man, man, man…Amb lo det, det, det…Amb lo cap, cap, cap…Amb les pièus, pièus, pièus…Amb lo còrs, còrs, còrs…

    Les enfants font une ronde en chantant le couplet de la chanson puis frappent le sol avec le pied. Ils font ensuite une pirouette sur place et recommencent la ronde.Au couplet suivant, ils agitent la jambe, puis le pied et terminent comme précédemment.A chaque reprise, on rajoute une partie du corps sans oublier celles qui ont précédé.

    A la mairala - Per dançar - 13. La Margaridon

    Pè petiton qu’a la Margaridèta,Pè petiton qu’a la Margaridon !Camba longuètaCuol redondèlVentre piotaireCòl de pintarraBarba de cabraBoca gormandaNas tabataireUèlhs envejósAurelhas d’ase…

    Danser en ronde en entonnant le refrain puis s’immobiliser pour chanter en montrant la partie concernée. En rajouter une à chaque fois sans oublier toutes celles qui ont précédé.

    A la mairala - Per dançar - 14. Joan de la Vinha

    Joan de la Vinha es arribatAmb una saca de castanhas. (bis)Que ne vòl far ?Que ne vòl far ?Las vòl vendre,Las vòl vendre.Que ne vòl far ?Que ne vòl far ?Las vòl vendre o donar.

    Danse en ronde ou en farandole. Les enfants sautent sur place en chantant : « Que ne vòl far ? Que ne vòl far ? »

    A la mairala - Per dançar - 15. A cinc sòus les castanhons

    A cinc sòus les castanhonsVenètz ne’n quèrre, venètz ne’n quèrre,A cinc sòus les castanhonsVenètz ne’n quèrre : son plan bons.Venètz ne’n quèrre, venètz ne’n quèrre,N’i a per totes les enfants.Venètz ne’n quèrre, venètz ne’n quèrre,N’i a per totes les gormands.

    Les enfants chantent les paroles de la chanson tout en dansant la farandole.

    A la mairala - Per dançar - 16. La trompusa

    Dançam la trompusa Que refusa musa. (bis) La trompusa a un galantSe marida pas ongan.Dançam la trompusa Que refusa musa.

    Les enfants font la ronde. Ils avancent vers le centre du cercle puis reculent en chantant : « Dançam la trompusa/Que refusa musa. » Ils tournent en chantant : « La trompusa a un galant/Se marida pas ongan. »Sur la première partie, possibilité de faire d’abord avancer et reculer les filles pendant que les garçons restés sur place chantent en frappant dans les mains. Puis, inverser les rôles.A la fin, filles et garçons avancent et reculent en même temps.

    A la mairala - Per dançar - 17. La coá de mon cat

    Chanter en faisant onduler la farandole comme la queue d’un chat.

    A la mairala - Per dançar - 18. Carnaval es arreibat

    Carnaval es arribatFuma la pipa, fuma la pipa Carnaval es arribatFuma la pipa sens tabat.Fuma la pipa, fuma la pipaFuma la pipa sens tabatFuma la pipa, fuma la pipaFuma la pipa sens tabat.

    Chanter cet air de Carnaval en dansant la farandole.

    A la mairala - Per dançar - 19. Carnaval, bolèga, bolèga

    Carnaval, bolèga, bolèga,Carnaval, bolèga lo cap. (bis)Carnaval, bolèga, bolèga,Carnaval, bolèga lo braç. (bis)Carnaval, bolèga, bolèga,Carnaval, bolèga la man. (bis)Carnaval, bolèga, bolègaCarnaval, bolèga lo ventre. (bis)Carnaval, bolèga, bolèga,Carnaval, bolèga la camba. (bis)Carnaval, bolèga, bolèga,Carnaval, bolèga lo pè. (bis)Carnaval, bolèga, bolèga,Carnaval, bolèga lo còrs. (bis)

    Les enfants se tiennent par les épaules en faisant un petit train. Ils se déplacent en chantant puis s’immobilisent. Sur la musique, ils dansent avec la partie du corps qu’ils viennent de chanter.

    A la mairala - Per dançar - 20. Sauta, sauta Carnaval

    Sauta, sauta Carnaval Tant que pòdes far lo bal. Sauta, sauta Carnaval Aquò sarà ton darrièr bal.

    Les enfants font une farandole et sautent sur place en chantant: « Sauta, sauta… ».

    A la mairala - Per dançar - 21. La morralhada

    Vai, vai, vai morralhada Vai, vai, vai te lavar. (bis)Quand tornaràs morralhada Quand tornaràs dançaràs. (bis)

    Chanson à danser sur un pas de bourrée.

    A la mairala - Per dançar - 22. Fai anar pichona

    Fai anar pichona, Fai anar ton violon. (bis)Ton violon, ta violonèta, Ton violon que me vai bien. (bis)

    Chanson à danser sur un pas de bourrée.

    A la mairala - Per dançar - 23. Capelon de palha

    Capelon de palha Li manca lo cordon. (bis)Li manca lo cordon Al capelon de palha Li manca lo cordon Al capelon. (bis)

    Chanson à danser sur un pas de bourrée.

    A la mairala - Per dançar - 24. Lo rondèu novèl

    Lo rondèu novèlCapitani, capitani,Lo rondèu novèlCapitani del batèu.Venètz dedins lo rondCapitani, capitaniVenètz dedins lo rondCapitani e mossalhons

    Les enfants font la ronde. Sur la première partie, ils dansent en tournant vers la gauche ou vers la droite. Dans la deuxième partie, ils avancent vers le centre du cercle puis reculent deux fois de suite.

    A la mairala - Per jogar - 25 - Pè de vaca, pè de buòu

    - Pè de vaca, pè de buòu, Ont es l’uòu ? - Un, dos, tres, Dins aquela es !

    Petit dialogue pour deviner dans quelle main peut se trouver un objet.

    A la mairala - Per jogar - 26 - Cinc sòus

    Cinc sòus ! Per la vaca ! Per lo buòu ! E pel pichon vedelon

    Mimer « la pacha » (l’accord sur un prix donné) qui se faisait, un jour de foire, entre un paysan et un marchand en frappant de la main droite celle de son vis-à-vis puis conclure « le marché » par des chatouilles dans le creux de celles-ci.

    A la mairala - Per jogar - 27 - Polit front

    Polit front Uèlhs redonds Nas de carcan Boca gormanda Menton florit Guilí, guilí

    Se mettre par deux, face à face. L’un(e) fait la statue. L’autre caresse les différentes parties du visage énoncées puis chatouille le cou pour vérifier si la statue est bien une « vraie » statue… Inverser les rôles par la suite.

    A la mairala - Per jogar - 28 - Tusta-me la man

    Tusta-me la man, man, man, Duscas a deman, man, man, Se t’alasses pas, pas, pas Totjorn durarà, rà, rà …

    Se mettre par deux, assis, face à face, les jambes en tailleur. Tru-ca –me la man, man, man, 1 2 3 4 5Jeu de coordination des mouvements :1- Frapper ses mains sur les cuisses. 2- Frapper ses mains l’une contre l’autre.3- Simultanément, frapper trois fois, main droite dans main droite du partenaire et main gauche dans main gauche.

    A la mairala - Per jogar - 29 - Tròta cavalon

    Tròta cavalon qu’anarem lèu a Lafolhada. Tròta cavalon qu’anarem lèu al Pajon.Al pas… Al tròt... Al galòp…

    Faire la ronde dans le sens des aiguilles d’une montre pour aller à Lafeuillade puis en sens contraire pour revenir à Arpajon. Faire plusieurs allers-retours en variant le tempo.Changer les noms de lieux en fonction de l’endroit où l’on se trouve

    A la mairala - Per jogar - 30 - Arri, arri mon caval

    Arri ! Arri ! Mon caval Nos anarem a l’ostal. Arri ! Arri ! Mon polin Nos anarem al molin.Al pas… Al tròt… Al galòp…

    Même jeu que précédemment.

    A la mairala - Per jogar - 31 - Farra, farra, l'èga blanca

    Farra, farra l’èga blancaPer anar vès Alancha.Farra, farra lo polinonPer anar quèrre lemosinon.Pof !Farra, farra l’èga blancaPer anar a la Còsta Blanca ;Farra, farra lo polinonPer anar … al potz !

    On fait sauter l’enfant sur les genoux puis on le laisse choir entre les jambes en le maintenant par les aisselles.

    A la mairala - Per jogar - 32 - Vira, vira lo molin

    Vira, vira lo molin Per far de farina. Vira, vira lo molin Duscas a deman matin. Quiriquiquí !

    Réciter la comptine tout en remuant les bras comme le feraient les ailes d’un moulin à vent. Varier le tempo et finir par l’imitation du chant du coq.

    A la mairala - Per jogar - 33 - Passatz pel pont, les carretons

    Passatz pel pont, les carretons,Las pòrtas son dubèrtas.Passatz pel pont, les carretons,Las pòrtas son barradas…… a clau !- Ont vòls anar ?A l’escòla o a l’ostal ?

    Deux joueurs, bras levés et mains jointes, forment l’arche d’un pont sous laquelle passe le train des autres enfants. A la fin de la comptine, ils abaissent leurs bras (l’arche se ferme) en disant : « A clau ! ». Ils lui posent alors la question suivante : « Ont vòls anar ? A l’escòla o a l’ostal ? »L’enfant prisonnier répond à l’oreille de celui qui a posé la question et, selon la réponse, se place derrière l’un ou l’autre des joueurs formant l’arche… Ainsi, à la fin du jeu, ces derniers se retrouvent avec, chacun, une file derrière lui. Chaque équipe tire alors de son côté jusqu’à ce que l’arche se rompe.

    A la mairala - Per jogar - 34 - Un lop passava pel bòsc

    Anèm a la vinha Que lo lop i es pas.Manjarem de figas E de bon muscat.- Lop, de que fas ?- Me lève !- Lop, de que fas ?- Me lave !- Lop, de que fas ?- Mète la culòta !- Lop, de que fas ?- Mète la camisa !- Lop, de que fas ?- Mète las bragas !- Lop, de que fas ?- Mète lo tricòt !- Lop, de que fas ?- Mète las caucetas !- Lop, de que fas ?- Mète les solièrs !- Lop, de que fas ?- Mète la vèsta !- Lop, de que fas ?- Mète lo mantèl !- Lop, de que fas ?- Mète lo capèl !- Lop, de que fas ? - Sòrte del bòsc !

    Les enfants font une ronde en chantant : « Anèm a la vinha... »S’ensuit un dialogue entre le loup et les enfants puis une course-poursuite au cours de laquelle l’enfant attrapé devient loup à son tour.

    A la mairala - Per jogar - 35 - Lo cotelon morron

    Passa, passa lo cotelon morron... Passa, passa lo cotelon morron... - As lo cotelon morron ?- Non, l’ai pas !- E ben, lèva-te e cèrca-lo ! - As lo cotelon morron ?- Oc ben, l’ai lo cotelon !- E ben, lèva-te e fai-me un poton !

    A la mairala - Per jogar - 36 - Una poma tomba dins l'aiga

    Plof ! Plof ! Una poma tomba dins l’aiga. Fa : « Tití ! » Tira-te d’aquí !

    Comptine par élimination avec la possibilité de changer le nom des fruits.

    A la mairala - Per jogar - 37 - Una me dòna

    Una me dòna, me trena, me clau. Tòna, bardòna, gengena, fornau. Tèira, robèira, petassa, frincassa Frincoton, combèla, besson.

    Autre comptine par élimination qui repose sur le jeu des sonorités.

    A la mairala - Per jogar - 38 - Vai-te’n a Tolosa !

    Un, dos, tres, quatre, cinc, sièis, sèt, uèch, nau, dètz, onze, dotze… Vai te’n a Tolosa !

    Comptine par élimination basée sur les premiers nombres.

    A la mairala - Per jogar - 39 - Un lop passava pel bòsc

    Un lop passava pel bòsc.Per un,Per dos,Per tres,Per quatre,Per cinc,Per sièis,Per sèt,Per uèch,Per nau,Lo trauc,Lo brau !

    Un enfant joue le rôle du « loup ». Ses camarades de classe sont en ronde. A la fin de la comptine, ils s’enfuient pour échapper au loup.

    A la mairala - Per jogar - 40 - Rèssa, rèssa Joan Vidalassava pel bòsc

    Rèssa, rèssa Joan Vidal ! Tira la rèssa que sès pus nalt ! Tira-la tu, capèl de palha ! Tira-la tu, capèl ponchut !

    Jeu imitant le travail des scieurs de long. Deux enfants se font face à face. Ils se tiennent par les mains, les bras tendus devant eux. Ils tirent alternativement sur les bras en inclinant le buste d’un côté puis de l’autre, imitant ainsi le mouvement de la scie.

    A la mairala - Per jogar - 41 - Cambiam d'ostal, vesina

    Cambiam d’ostal, vesina, Cambiam d’ostal…

    Chaque enfant est dans sa maison (un cerceau) et chante la comptine. Au signal indiqué, tous sortent de leur maison pour aller dans une autre.Enlever, au fur et à mesure, un cerceau jusqu’à ce qu’il n’en reste plus qu’un.

    A la mairala - Per jogar - 42 - Lo factur es pas passat

    Lo factur es pas passat. Benlèu passarà pas. Diluns... Dimars… Dimècres… Dijèus… Divèndres… Dissabte… Dimmèrgues !

    A la mairala - Per jogar - 43 - Avètz pas vist Guilhaume

    Avètz pas vist Guilhaume, Sus lo verd, Sus lo gris, Sus lo jaune ?Avètz pas vist Guilhaume, Guilhaume lo tondut ? Guilhaume lo tondut ?

    A la fin du couplet, les joueurs qui sont en nombre impair doivent se mettre par deux. Celui ou celle qui n’a pas de partenaire est « Guilhaume ». On se moque de lui ou d’elle en lui chantant à tue-tête : « Guilhaume lo tondut ! Guilhaume lo tondut ! »

    A la mairala - Per jogar - 44 - Lo cat es al sòu

    Lo cat es al sòu, Se solelha, se solelha. Lo cat es al sòu, Se solelha e ditz que plèu !E raunha… E raunha…E raunha !

    A la mairala - Per jogar - 45 - Al cluquet

    Al cluquet Tura-luret, L’aiga es cauda, L’aiga es cauda.Al cluquet, Tura-luret, L’aiga es cauda, Trapa lo det !

    A la mairala - Per dire - 46 - Pichonèl

    Pichonèl. Pòrta-anèl. Rèi de totes. Lèca-plat. Cròca-pèu !

    Jeu de doigts. On désigne ou on tire successivement chacun des doigts de la main en commençant par le petit doigt tout en énonçant la comptine.

    A la mairala - Per dire - 47 - La lebròta

    Sus aquela planòta Passèt una lebròta.Aquel d’aquí l’a vista. Aquel d’aquí l’a tuada. Aquel d’aquí l’a facha còser. Aquel d’aquí l’a manjada. E lo pichinèl que ne’n voliá un bocin Pam ! Un còp de barròta !

    Jeu de doigts. Sur la première partie, montrer d’abord le creux de la main puis, sur cette « planòta », le passage rapide de « la lebròta ».Sur la deuxième partie, on tire successivement chacun des doigts de la main en commençant par le pouce tout en énonçant la comptine.

    A la mairala - Per dire - 48 - La pola negra

    La pola negra A pondut aquí.Aquel d’aquí l’a levat. Aquel d’aquí la fach còser. Aquel d’aquí l’a pialat. Aquel d’aquí l’a manjat. E lo riquiquí n’a res tastat !

    Jeu de doigts. Dans la première partie, montrer d’abord le creux de la main puis pointer, avec l’index de la main, le nid de la poule noire.Sur la deuxième partie, on tire successivement chacun des doigts de la main tout en énonçant la comptine.

    A la mairala - Per dire - 49 - Lo paire, la maire

    Lo paire. La maire. Lo filh. La filha. E lo petiton, polidon mès polisson !

    Jeu de doigts. Commencer par le pouce.

    A la mairala - Per dire - 50 - A taula !

    - Din ! Dòn ! Din ! Dòn !- Quana ora es ?- Miègjorn ! Son un, dos, tres, Quatre, cinc frairesQue se retròbon per dinnar.Aquel pòrta lo pan.Aquel pòrta lo vin.Aquel pòrta l’aiga.Aquel pòrta la sopa.E aquel ditz : « A taula ! »

    A la mairala - Per dire - 51 - Bana, baneta

    Bana, banèta, Sòrs ta testèta. Te donarai un gran de sal Per anar a l’espital.

    Faire sortir « las banas » de l’escargot à la fin de la comptine.

    A la mairala - Per cantar - 52 - Som, som

    Som, som, vèni, vèni, vèni Som, som, vèni, vèni donc.Lo som-som ne vòl pas venir L’enfanton ne pòt pas durmir.Breçairòla (=Berceuse).

    A la mairala - Per cantar - 53 - Paura pichona

    Paura pichona, perqué plorar ?Lo niu d’ironda va s’envolar.Paura pichona, cal pas plorar.Ambé l’aureta, lo niu vendrà.Paura pichona, consola-te.Lo niu d’ironada tornarà ben.Paura pichona, perqué plorar ?Lo niu d’ironda va s’envolar.

    Comptine chantée pour consoler un enfant qui pleure.

    A la mairala - Per cantar - 54 - Coquinon

    N’ai un det tot pichonSe sona, se sona,N’ai un det tot pichonSe sona coquinon. (bis)La, la, lai, la, la, laiLa, la, lai, la, la, la, laiLa, la, lai, la, la, laiLa, la, lai, la, la, lai.Quand me ditz son secret,Li done, li done,Quand me ditz son secretLi done un potonet. (bis)

    Pointer le petit doigt sur les couplets.

    A la mairala - Per cantar - 55 - L'as pas vist

    L’as pas vist, l’as pas vistAquel pichon òme, aquel pichon òme ?L’as pas vist, l’as pas vistAquel pichon òme al menton florit ?L’apelam l’òme NadalPer la cheminèia, per la cheminèia,L’apelam l’òme NadalPer la cheminèia arriba a l’ostal.Nos ven portar quauques joguetsN’a la plena lisa, n’a la plena lisaNos ven portar quauques joguetsN’a la plena lisa : aquò’s pels drollets.

    Nadal (= chant de Noël).

    A la mairala - Per cantar - 56 - Lapinon, quò's Nadal

    Lapinon, quò’s nadal Acha lo sapin. Ton solièr es ont cal Per deman matin.Lo papà de Nadal Es un vièlh coquin. Passarà a l’ostal Saràs endurmit.