Rosa Leveroni

ROSA LEVERONI I VALLS

BIOGRAFIA

Rosa Leveroni va naixer el 1 d´Abril de 1910 en el si d´una familia mitjana burguesa, els seus primers estudis els va fer al col·legi Príncep d´Asturies fins als 12 anys on els va acabar a les Dames Negres del passeig de Gràcia, als 15 va publicar a Patufet els primers versos, als 19 va començar els Estudis a l´Escola de Bibliotecaries on va ser alumna de Carles Riba. En el 1933 va fer una beca a Madrid per fer la tesina de literatura infantil, al tornar a Barcelona va treballar de bibliatecaria. Durant la guerra civil va fer 2 anys de la carrera de Filosofia y Lletres. Durant els 40 Leveroni dedica tota la seva energia a la resistència cultural catalana i es converteix en l'ànima del grup intel·lectual de Carles Riba. Al 52 publica Presencia i Record pero la mort del seua pare l´obliga a dedicarse al negoci familiar. ademes d´assistir als congresos en Anglatera organitzats per la Catalana Society. Com ultima obra publicada en vida va ser Poesia el 1981. Va morir l´Agost de 1985 a Cadaques i la van soterrarar Port-Lligat com una escriptora molt influent en la literatura catalana de les decades dels 40-50.

Narrativa

Assaig

Obres

Altres

Antologies

Poesia

Jocs Florals de la Llengua Catalana de Londres (1947): "Dotze cançons".

Premi Editorial Lee. Jocs Florals de la Llengua Catalana de París (1948): "Tres poemes".

Premis

Jocs Florals de la Llengua Catalana de Cambridge (1956), Flor Natural: "Cinc poemes desolats".

Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982).

• La seva poesia parteix de Carles Riba i es caracteritza per la transparència i un to de confidència a mitja veu, una poesia que qualifiquen de “divina simplicitat” i que encetà a Epigrames i cançons (1938) i continuà a Presència i record (1952). El 1981 l’aplegà en el volum Poesia. És l’obra d’una sensibilitat molt acusada que contempla la vida i el pas del temps.
• Ademes al volum "Epígrames i cançons" es pot detectar l'estètica dels noucentistes i dels postsimbolistes catalans, a més de bona part de la tradició poètica europea. També hi són presents els eixos fonamentals de la seva trajectòria poètica: l'amor, dissortat, la solitud i el desig de copsar el misteri de la natura per fondre's amb ella.
• Cinc poemes desolats en aquestes composicions Leveroni insisteix en els temes de la solitud, el desengany, la manca d'esperança, el pas del temps, i el desig de "retorn a la terra".

Estil

Elegies de la represa, VI

No em preguntis, amor, per què t'estimo, si no trobo raons. Però podria dir-te del rossinyol la meravella i el batec de la sang, ni la segura dolcesa de l'arrel dins de la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles? És que sabries, cert, l'ardent misteri d'unes ales signant l'atzur en calma. o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan l'aire passa?... No em preguntis, amor, per què t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria ja veure't com a tu, perquè respires dintre del meu respir, si dels meus somnis ets l'únic somni viu que no podria arrabassar la Mort... Rosa Leveroni.

Aquest poema forma part del llibre "Presencia i records" pubnlicat en el 1952 que va ser ecrit durant la postguierra. El tema es l´intensitat de l´amor que sent per aquella persona, la qual l´autora no sap dona-li les raons dels seus sentiments i el poema es divideix en 3 parts:

1. No troba raons per la qual estima al seu estimat peró ho fa.
2. On compra els elements naturals al igual als seus sentiments sense explicaió.
3. On segueix expressnat la seva incapacitat per mostrar el que sent per el seu estimat.

El poema es una sol vers de 16 versos decasíl·labs excepte l´ultim que es hexasíl·lab. La seua rima no es regulñar es mes be inexistent

Poema

No em preguntis, amor, per què t'estimo, 10A si no trobo raons. Però podria 10 B dir-te del rossinyol la meravella 10 C i el batec de la sang, ni la segura 10 D dolcesa de l'arrel dins de la terra, 10 E ni aquest plorar suau de les estrelles? 10 F És que sabries, cert, l'ardent misteri 10 G d'unes ales signant l'atzur en calma.10 H o el fluir de la font, o de la branca 10 I aquest respir beat quan l'aire passa?... 10 J No em preguntis, amor, per què t'estimo, 10 A si et tenia dins meu i ni sabria 10 K ja veure't com a tu, perquè respires 10 L dintre del meu respir, si dels meus somnis 10 M ets l'únic somni viu que no podria 10 B arrabassar la Mort... 6 N Rosa Leveroni.

mÈTRICA

El poema es una sol vers de 16 versos decasíl·labs excepte l´ultim que es hexasíl·lab. La seua rima no es regulñar es mes be inexistent

Elegies de la represa, VI

No em preguntis, amor, per què t'estimo, si no trobo raons. Però podria dir-te del rossinyol la meravella i el batec de la sang, ni la segura dolcesa de l'arrel dins de la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles? És que sabries, cert, l'ardent misteri d'unes ales signant l'atzur en calma. o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan l'aire passa?... No em preguntis, amor, per què t'estimo, si et tenia dins meu i ni sabria ja veure't com a tu, perquè respires dintre del meu respir, si dels meus somnis ets l'únic somni viu que no podria arrabassar la Mort... Rosa Leveroni

Anafora+Paral·lelisme Hiperbaton Metàfora Personificació Antítesi

Recursos

Gracies

Clemente 4ºE Blau