PRESENTACIÓ POEMA TALAIOTS

TALAIOTS

MARIA ANTÒNIA SALVÀ

Nahisatou Ceesay Conteh1rC de Batxillerat Català

Hi ha un racó de la marina que té mon cor encativat: ullastres vells i soledat i cards ressecs d’aguda espina. Entre els ullastres centenaris qualque bordall de magraner bada soliu en l’arrecer ses flors roents com encantaris. Per l’enderroc d’una paret, talment armats que fessin guarda, aguaiten punxes de donarda que mai doblega vent ni set. I uns talaiots allà escampats en llur decrèpita ruïna, pel sec terrer de la marina semblen ossams mal soterrats.

POEMA

La ment es perd dins la foscor. Qui mai dirà com fou la vida d’aquella gènera extingida pel temps remot de l’antigor? Un negre corb que l’aire bat al talaiot son vol atura; d’un alt cairell de roca dura un mot d’enigma s’ha esbombat. Misteriós, l’aucell en dol ha dit un mot d’estrany llenguatge; i fuig el corb. I aquell paratge roman més mut i més tot sol.

AUTORA I ÈPOCA

maria antònia salvà (1869-1958)

Maria Antònia Salvà i Ripoll va néixer el 4 de novembre de 1869 a Palma i va morir el 29 de gener de 1958 a Llucmajor. Va ser una poetessa mallorquina considerada la primera poeta moderna en la llengua catalana. Es va formar en un ambient culte de la Renaixença mallorquina, es va fer saber a l'última dècada del segle XIX, sota l’ensenyança de Miquel Costa i Llobera. El moviment literari del poema és el romanticisme. Talaiots tracta sobre la descripció del paisatge on va néixer l’autora. A més que expressa els sentiments i les sensacions en veure aquell paisatge. Els seus llibres més representatius són Espigues en flor (1926), amb pròleg de Josep Carner, El retorn (1934), i Lluneta del pagès (1952).

PARÀFRASI

Hi ha un racó de la marina que té mon cor encativat: ullastres vells i soledat i cards ressecs d’aguda espina. Entre els ullastres centenaris qualque bordall de magraner bada soliu en l’arrecer ses flors roents com encantaris. Per l’enderroc d’una paret, talment armats que fessin guarda, aguaiten punxes de donarda que mai doblega vent ni set. I uns talaiots allà escampats en llur decrèpita ruïna, pel sec terrer de la marina semblen ossams mal soterrats.

Parla sobre un racó del mar que té el seu cor enamorat i el descriu. Entre unes oliveres centenàries hi ha un tros d'un magraner sol, que destaca el seu color vermellós amb flors roents. Parla sobre un tros de paret que aguanta durament com soldat, tot i que s'està enderrocant. Anomena unes estructures en ruïnes que només es troben a Mallorca, els talaiots abandonats, on sembla que hi ha ossos soterrats, com un cementiri.

PARÀFRASI

La ment es perd dins la foscor. Qui mai dirà com fou la vida d’aquella gènera extingida pel temps remot de l’antigor? Un negre corb que l’aire bat al talaiot son vol atura; d’un alt cairell de roca dura un mot d’enigma s’ha esbombat. Misteriós, l’aucell en dol ha dit un mot d’estrany llenguatge; i fuig el corb. I aquell paratge roman més mut i més tot sol.

Parla dels avantpassats i es planteja, a través del talaiot i amb una pregunta retòrica, com era la vida a l’antiguitat, quan i perquè es van construir els talaiots. Anomena un corb negre que s’atura sobre del talaiot i simbolitza males notícies. De cop, però, el corb alça el vol i desapareix misteriosament. El corb diu una paraula estranya i fuig. El paisatge es queda silenciós i sol.

Hi ha un racó de la marina 8que té mon cor encativat: 8 ullastres vells i soledat 8 i cards ressecs d’aguda espina. 8 Entre els ullastres centenaris 8 qualque bordall de magraner 8 bada soliu en l’arrecer 8 ses flors roents com encantaris. 8 Per l’enderroc d’una paret, 8 talment armats que fessin guarda, 8 aguaiten punxes de donarda 8 que mai doblega vent ni set. 8 I uns talaiots allà escampats 8 en llur decrèpita ruïna, 8 pel sec terrer de la marina 8 semblen ossams mal soterrats. 8

ANÀLISI FORMAL

La ment es perd dins la foscor. 8Qui mai dirà com fou la vida 8 d’aquella gènera extingida 8 pel temps remot de l’antigor? 8 Un negre corb que l’aire bat 8 al talaiot son vol atura; 8 d’un alt cairell de roca dura 8 un mot d’enigma s’ha esbombat. 8 Misteriós, l’aucell en dol 8 ha dit un mot d’estrany llenguatge; 8 i fuig el corb. I aquell paratge 8 roman més mut i més tot sol. 8

ANÀLISI FORMAL

• Cada estrofa està formada per quartets (quatre versos), amb un total de set estrofes, amb rima consonant creuada.
• Versos octosíl·labs (8), per tant, és d'art menor.
• Rima: a, b, b, a; c, d, d, c ...
• Versos femenins i masculins.
• Sinalefa al primer vers de la primera estrofa: Hi ha un
• FIGURES RETÒRIQUES:

- Hipèrbaton: "Un negre corb que l’aire bat".- Comparació: "ses flors roents com encantaris". " i uns talaiots allà escampats (vers 13) semblen ossams mal soterrats (16)".- Pregunta retòrica: "Qui mai dirà com fou la vida d'aquella gènera extingida pel temps remot de l'antigor?"- Personificació: "Per l'enderroc d'una paret, talment armats que fessin guarda". "Hi ha un racó de la marina que té mon cor encativat".- Epítet: "Negre corb". RESUM: En el poema Talaiots, Maria Antònia Salvà descriu el paisatge natural Mallorquí amb admiració i mostra el seu interès pels talaiots.

IMATGE POEMA

Justificació de la tria de la imatge:He escollit aquestes imatges perquè una de les idees principals del poema és el paisatge. L'autora ens descriu el paisatge com mut, tranquil, solitari, vora al mar i al costat de la vegetació. Crec que les imatges del paisatge al costat de l'Estany de Banyoles representen perfectament el que intenta descriure l'autora, vist que la foto també representa un paisatge tranquil, solitari, mut, però en aquest cas al costat d' un estany i no al mar.

Vídeo / Àudio

ÀUDIO

Vídeo POEMA MUSICAT

OPINIÓ SOBRE LA VERSIÓ MUSICADA

No hi ha vídeo del poema musicat, tot i que sí que hi ha altres vídeos de poemes de l'autora musicats.

OPINIÓ I VALORACIÓ PERSONAL

En conclusió, trobo que el poema "talaiots" és un bon exemple per explicar l'etapa del romanticisme, ja que com he comentat anteriorment, una de les idees essencials del poema i característica típica del romanticisme és la descripció del paisatge.Tot i la dificultat que pot semblar que hi ha per entendre el poema, a causa d'algunes paraules, el poema és fàcil d'interpretar quan entens el significat de les paraules. El que m'ha agradat més del poema és la descripció del paisatge tan exacta que feia, i que fins i tot la podia imaginar. No obstant això, també m'ha agradat la part final del poema en la que apareix un corb, tot i que és sinònim de mala sort, però de cop i volta desapareix deixant muda a l'autora.