UN MÓN URBÀ
El tipus de ciutats que volem no pot separar-se de la mena de persones que volem ser, el tipus de relacions socials que pretenem, les relacions amb la Naturalesa que apreciem, l'estil de vida que desitgem i els valors estètics que respectem.
Harvey. D, (2013) Ciutats rebels, el dret de la ciutat a la revolució urbana
OBJECTIUS
Analitzar la representació de diversos models de ciutat per prendre consciència de la visió pròpia i conèixer la dels altres.
Desenvolupar el sentit de la tolerància i dels respecte pels altres.
Fomentar la reflexió i l’esperit crític de l’alumnat.
Analitzar les causes del procés d’urbanització a l’actualitat.
Reflexionar sobre els conflictes que genera el turisme sobre el nostre entorn per generar opinió i alternatives sostenibles.
Analitzar la ciutat com a sistema de relacions per identificar el nostre paper com a elements clau del sistema i poder fer de les nostres ciutats els entorns que desitgem.
Reflexionar al voltant del concepte ciutat sostenible per proposar solucions en clau de futur.
INTRODUCCIÓ
Actualment poc més de la meitat de la població mundial viu a les ciutats, es calcula que l’any 2050 hi viuran el 68%. Això vol dir que en un futur pròxim la majoria de les persones del planeta viuran en ciutats, i ens permet fer-nos la pregunta de perquè creixen les ciutats? En un món cada vegada més urbanitzat cal, més que mai , trobar models en clau de sostenibilitat, per aquest motiu hem de conèixer quin és el nostre model de ciutat i quin és el dels altres. Actualment les ciutats tenen molts reptes un d’ells és el turisme, per una banda promou un teixit econòmic, però sovint sol ser precari, per això ens preguntem si el turisme és positiu per a la nostra ciutat. Per altra banda ens trobem ciutats que sovint no donen resposta a tota la diversitat que hi viu, per aquest motiu cal investigar si la ciutat es dissenya a per a totes les persones que l’habiten. Sovint pensem que les persones que s’ocupen de la ciutat i la regeixen són la classe política, però certament hi ha molts més agents socials implicats, cal conèixer doncs, qui mana a la ciutat? Per força, doncs, les ciutats hauran de liderar el canvi cap a un nou paradigma que ens permeti fer front als grans problemes que assetgen a totes les ciutats contemporànies, com ara: la petjada ecològica, les desigualtats socials i la convivència entre persones, per tal de poder proposar ciutats com a ecosistemes sostenibles i autosuficients.
Quin és el nostre model de ciutat? I els models del altres?
La ciutat, un ecosistema sostenible i autosuficient? Ambientòmetre
Qui mana a la ciutat?
Per què creixen les ciutats?
A qui pertany la ciutat?
Restaurantes
La ciutat es dissenya per a (totes) les persones que l’habiten?
Segueix l'ordre per tal de contestar la pregunta final:
Quin és el nostre model de ciutat? I els models del altres?
És molt difícil oferir una definició de "ciutat" acceptada per a tothom, perquè no a tots els països hi ha consensuats els mateixos criteris. Els criteris que s'utilitzen per caracteritzar les ciutats són: el nombre d’habitants, la concentració, la densitat d'habitants, la continuïtat de l’hàbitat, el predomini de determinades funcions, l’agrupament dels carrers i dels edificis, la capacitat d’aglutinar institucions administratives i de poder, la influència territorial o les característiques sociològiques de la població. En funció dels criteris podem trobar ciutats amb característiques diferents, com la ciutat concentrada o la ciutat difusa.Així podem trobar, des d'un model tradicional compacte d’ocupació intensiva del territori amb alta densitat de població i edificis de gran alçada fins a un model de ciutat difusa caracteritzada per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació i amb segregació d’usos, on la ciutat no té límits i es fa difícil diferenciar-la dels nuclis rurals. Quin és el model que coneixeu? Poseu exemples. Busqueu models diferents i exemplifiqueu-los.
Observem el nostre municipi
Activitat Exploratòria:
Activitat introductòria:
Investiguem en grups d’especialistes
Activitat d’estructuració:
Organitzem la informació
Dissenyem un cartell
Activitat d’aplicació:
La ciutat, un ecosistema sostenible i autosuficient? El funcionament de la ciutat es pot dibuixar com un sistema de relacions amb l’entorn i entre els elements que la conformen alhora que ens planteja la pregunta La ciutat, un ecosistema sostenible i autosuficient? Podem considerar la ciutat un ecosistema en quant està constituïda per un conjunt d'organismes i un medi físic que funcionen a partir d'intercanvis (fluxos) de matèria, energia i informació. En aquest sistema urbà destaca la dominància d'una espècie, la humana. La ciutat és un metabolisme amb una necessitat molt elevada d'entrada de matèria i energia (aliments, benzina, electricitat, informació...) que han d'arribar de l'exterior, sovint explotant recursos ubicats en àmbits més o menys llunyans, i ho fan mitjançant el transport per carreteres, ferrocarril o mar. Això demana la construcció de grans infraestructures sobre el territori que acaben afectant altres sistemes. El consum de combustibles fòssils i el creixement d’infraestructures per la mobilitat i el transport ens han portat a uns models urbans amb forts impactes ambientals i consums energètics desproporcionats, que malmeten greument el territori i la salut de les persones. A més la ciutat genera gran quantitat de residus i d’excedents, que es traslladen fora, a zones circumdants.
Activitat d'aplicació
Activitat d'estructuració
Activitat Introductòria
Activitat Exploratòria
0000
Existeixen les ciutats sostenibles?
Per grups analitzarem 10 ciutats que tenen un 10 en el nostre ambientòmetre perquè les considerem ciutats model en temes concrets de sostenibilitat. Analitzeu els exemples de les ciutats proposades, apunteu allò que considereu més rellevant en funció del tema tractat per tal d’arribar a elaborar un decàleg sobre com poden aconseguir les ciutats les fites que us proposem.
NO MALGASTIS NI UNA GOTA: BENVINGUDES A SAN FRANCISCO!
STOP CO2: BENVINGUDES A VANCOUVER!
HEIDELBERG: OPTIMITZANT L'ENLLUMENAT!
MOU-TE PER BILBAO!
PARADISOS DE ZONES VERDES: BENVINGUDES A COPENHAGUE!
ZERO SOROLLS: BENVINGUDES A ASOLO!
VIENA, RESIDU ZERO!
ALTRES EXEMPLES
L'AMBIENTÒMETRE
MOBILITAT
Puntua la teva ciutat
EMISSIONS
RESIDUS
Què he de fer?
AIGUA
ENERGIA I ENLLUMENAT
ZONES VERDES
0000
SOROLL
A qui pertany la ciutat?
El turisme és una activitat essencial per l’economia del nostre país. Emmarcat en el sector serveis, té una importància econòmica tan gran que sovint se l’ha considerat un sector per ell mateix. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, el turisme representava l’any 2018 un 12% del Producte Interior Brut (PIB: valor de tot el que es produeix a Catalunya).Això té repercussions positives a la nostra economia, ja que dóna feina a una part important de la població i genera beneficis per a empreses del sector, especialment empreses de l’hostaleria. Perquè ens fem una idea, l’any 2019 els turistes es van deixar 21.200 milions d’euros a Catalunya. Això ha fet que moltes ciutats vulguin atreure el turisme, per tal de beneficiar-se’n econòmicament. La proliferació d’hotels, restaurants i serveis diversos s’ha multiplicat els darrers anys. El 2019, a Catalunya hi havia més de 700.000 places d’allotjament turístic. No obstant això, també hi ha repercussions negatives. Són moltes les veus que alerten dels problemes associats al turisme com: la gentrificació de barris o l’expulsió de veïnat que hi vivia tradicionalment, els canvis en els models de negoci o la pèrdua del petit comerç de proximitat, la massificació turística a alguns llocs d'atracció (museus, barris, edifics emblemàtics....) o l'especulació amb el preu i usos de l'habitatge.
Activitat exploratòria
Activitat d'introducció
Activitat d'aplicació
Activitat d'estructuració
Qui mana a la ciutat?
El poder polític: Ajuntament (alcalde i regidors) el poder econòmic (bancs, empreses, comerços) normes i regulacions, pressupostos municipals. La participació ciutadana i la vida associativa. Els agents socials actuen i prenen decisions que influeixen en la configuració de pobles, barris i ciutats. Aquests agents socials són: els ciutadans, els poders públics i els poders econòmics. Els ciutadans procuren satisfer les seves necessitats: habitatge, treball, sanitat, educació, transport, lleure… i aconseguir uns bons nivells de benestar. Poden influir sobre els poders públics i econòmics si s’organitzen en entitats, moviments socials o grups de pressió, com per exemple, associacions de veïns, associacions de comerciants, clubs esportius, entitats culturals, ONG’s… Els poders públics o ajuntaments, representants dels ciutadans, elegits democràticament, són els responsables de planificar els usos del sòl urbà, de legislar i de garantir els serveis necessaris per satisfer les necessitats dels ciutadans, elaborant i aplicant lleis i normes. El poder polític a les ciutats també és compartit amb les diputacions i governs autonòmics. El poder econòmic l’exerceixen empresaris industrials, de les finances i dels serveis, promotors immobiliaris i també autònoms del sector industrial, comerç i serveis. El seu objectiu és aconseguir el màxim benefici a canvi d’un servei o d’un producte. Per tant, necessiten que els poders públics els afavoreixin amb millores en els equipaments, reducció d’impostos o en el disseny dels plans urbanístics, per exemple. Però també creen llocs de treball necessaris per donar ocupació. La participació de la ciutadania és molt important per a l’exercici de la democràcia. No es tracta, només de votar un partit cada quatre anys per a que governi la ciutat. Es tracta d’implicar-se i actuar per a defensar els drets de tots i millorar la qualitat de vida. La força de la gent és més gran en la mesura que les persones s’organitzen i col.laboren juntes per reivindicar millores, per fer efectiva la transparència de la gestió dels poders públics, per col.laborar i implicar-se en projectes de millora dels barris i pobles.
Les nostres hipòtesis
Activitat exploratòria
Introducció i estructuració
Investiguem i presentem
Actuem!
Aplicació
Per què creixen les ciutats?
Anomenem urbanització al creixement de les ciutats en nombre, superfície i població a expenses de la disminució de la superfície del món rural. L’acceleració en els darrers decennis d’aquest procés s’explica com a resultat de la gran diversitat de funcions que té la ciutat, és a dir, els tipus d’activitats a que es dediquen els seus habitants per satisfer les seves necessitats. Aquí destaquem: La funció residencial és una de les principals, que les persones hi puguin disposar d’un habitatge. Els blocs de pisos i les cases es distribueixen formant barris, sovint en funció de les característiques socioeconòmiques de la població perquè l’accés a la llar resta condicionat pel preu del sòl. La funció comercial i financera es sol concentrar en el centre de la ciutat. Es caracteriza per la presència d’edificis d’oficines. Aquests centres comercials i administratius responen a les sigles CBD (Central Business District). En el cas de la ciutat de Barcelona, el model de CBD és més difuminat com a la majoria de ciutats europees. Funció industrial. En la gran majoria de ciutats occidentals s’ha traslladat a la perifèria urbana degut a que consumeix molt d’espai i en aquestes àrees el preu del sòl és més barat (polígons industrials), i també pels problemes de contaminació. A prop dels ports i aeroports trobem les plataformes logístiques que donen suport a la funció industrial i comercial. Funció de serveis, que dona resposta a les necessitats de la societat del benestar: educació assistència sanitària, assistència jurídica, seguretat, organització política i adminstrativa, o zones verdes entre d’altres. També hi torbaríem tota mena de activitats comercials, financeres, culturals o turístiques, entre d’altres. En aquest bloc ens demanem quines són les causes i les motivacions o intencionalitats què expliquen aquest fenomen imparable d’urbanització.
Activitat exploratòria
Activitat d'introdducció i estructuració
Activitat d'aplicació
Consulta aquí la informació que necessites per fer les activitats.
La ciutat es dissenya per a (totes) les persones que l’habiten?
La població és diversa arreu del món. Tot i que l’urbanisme ho amaga en certa manera, la població d’un lloc no és un conjunt homogeni amb unes necessitats i desitjos unificats. Entre d’altres, ens trobem amb diversitat de gènere, funcional, edat, orígens, cultures, religions i tradicions, que en molts casos van lligades a una altra diversitat, la de classe social. És un fet, l’espai urbà no està dissenyat tenint en compte a més de la meitat de la població que l’habita. Històricament, el disseny dels espais urbans ha estat liderat per homes en posicions de privilegi. D’aquesta forma, el producte final serà idoni per a una persona molt similar a la que l’ha dissenyat, en molts casos un home blanc de mitjana edat, sense problemes de mobilitat i amb una bona situació econòmica. La discriminació per raons de gènere es veu clarament plasmada en l’urbanisme, tant en espais públics com parcs, voreres o transport, com en els llocs de treball i fins i tot les llars. Les dones són les principals usuàries d’equipaments urbans i del transport públic ja que, de moment, són econòmicament més vulnerables que els homes i, per tant depenen més dels serveis públics. Històricament, l’urbanisme ha potenciat l’ús del transport privat en detriment dels espais per vianants i un transport públic de qualitat i segur per a totes les persones que l’utilitzen. Parlant de seguretat, cal també esmentar tot el que té a veure amb l’enllumenat públic, visibilitat, voreres amples que facin del carrer un espai lliure de pors per a totes les persones que hi circulen. L’urbanisme i la falta d’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda (discapacitat , vellesa o situació temporal) també és una forma de discriminació, la legislació defensa els seus drets però, de fet, l’entorn urbà, els productes o serveis inaccessibles els estan vulnerant. La població amb diversitat funcional es troba en el seu dia a dia amb un urbanisme que els fa la vida més complicada encara amb escales, voreres elevades, carrers estrets, paviments mal conservats, transports públics poc accessibles, llocs de treball amb accessibilitat limitada, senyalitzacions amb colors uniformes o sense so, espais de joc infantils impossibles per a infants amb diversitat motora, etc. L’eliminació de les barreres físiques en el nostre entorn és una qüestió pendent En quant a les persones migrades, la desigualtat d’ingressos i la discriminació en l’accés a l’habitatge fan que es vegin relegades a viure en construccions barates (originalment) en zones segregades, ubicades en les àrees centrals o en barriades perifèriques. A les ciutats es donen processos de gentrificació que expulsen del barri a veïns i veïnes quan canvia la valoració del sol urbà i el preu d’habitatges i locals de negoci. No podem oblidar tampoc a les persones sense sostre que pateixen cada dia l’anomenat “urbanisme defensiu” o “Anti homeless architecture” que busca expulsar-les dels carrers de la ciutat. Exemple d’això són els bancs individuals o de formes arrodonides que no els permeten descansar, elements punxants per dissuadir-los d’estar a prop de determinats equipaments ja siguin públics o privats. En un món en el que no existeix una forma de vida igual per a totes les persones, l’alternativa ha de ser la diversitat, el pensament complex que s’enriqueix amb el coneixement i la comprensió de l’alteritat.
Activitat exploratòria
Activitat d'introducció
Activitat d'esttructuració
Activitat d'aplicació
Bibliografia web
Bibliografia
- Azara Escrivá, Sira i Gil Vila, María Vicenta, SET para introducir la perspectiva de género en el proceso urbano. Dirección General de Vivienda, Rehabilitación y Regeneración Urbana, Generalitat Valenciana, 2017 - Capel, Horacio, Los inmigrantes en la ciudad. Crecimiento económico, innovación y conflicto social. Revista Scripta Nova nº3, Universidad de Barcelona, mayo 1997. - Col·lectiu Punt 6, Urbanismo Feminista, por una transformación radical de los espacios de vida. Virus editorial, 2019. - Montaner, Josep Maria i Muxí, Zaida, Arquitectura y política. Ensayos para mundos alternativos., Editorial Gustavo Gili, 2011. - Muxí Martínez, Zaida; Casanovas, Roser; Ciocoletto, Adriana; Fonseca, Marta i Gutiérrez Valdivia, Marta; ¿Qué aporta la perspectiva de género al urbanismo? Feminismo/s 17, junio 2011, pp. 105-129 - Paricio, Ana i altres, Manual d’urbanisme de la vida quotidiana. Urbanisme amb perspectiva de gènere. Ajuntament de Barcelona, 2019. - Sánchez de Madariaga, Inés, URBANISMO con perspectiva de género. Instituto andaluz de la mujer, Junta de Andalucia, 2002 - VVAA para la Fundación ONCE y la Fundación Arquitectura COAM, Accesibilidad universal y diseño para todos. Arquitectura y urbanismo., Ediciones de Arquitectura. Fundación Arquitectura COAM, 2011.
Ciudades accesibles: mejorando la calidad de vida de las personas con discapacidad
Jordi Borja Ciudad, urbanismo y clases sociales
Para Todos La 2 - Debate: Perspectiva de género en urbanismo.
De los bancos tubulares de Tokio a los pinchos de Toronto: siete postales de arquitectura contra las personas sin techo
LA CIUTAT (OPCIÓ I)
Ins Europa
Created on May 3, 2021
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Explore all templates
Transcript
UN MÓN URBÀ
El tipus de ciutats que volem no pot separar-se de la mena de persones que volem ser, el tipus de relacions socials que pretenem, les relacions amb la Naturalesa que apreciem, l'estil de vida que desitgem i els valors estètics que respectem.
Harvey. D, (2013) Ciutats rebels, el dret de la ciutat a la revolució urbana
OBJECTIUS
Analitzar la representació de diversos models de ciutat per prendre consciència de la visió pròpia i conèixer la dels altres.
Desenvolupar el sentit de la tolerància i dels respecte pels altres.
Fomentar la reflexió i l’esperit crític de l’alumnat.
Analitzar les causes del procés d’urbanització a l’actualitat.
Reflexionar sobre els conflictes que genera el turisme sobre el nostre entorn per generar opinió i alternatives sostenibles.
Analitzar la ciutat com a sistema de relacions per identificar el nostre paper com a elements clau del sistema i poder fer de les nostres ciutats els entorns que desitgem.
Reflexionar al voltant del concepte ciutat sostenible per proposar solucions en clau de futur.
INTRODUCCIÓ
Actualment poc més de la meitat de la població mundial viu a les ciutats, es calcula que l’any 2050 hi viuran el 68%. Això vol dir que en un futur pròxim la majoria de les persones del planeta viuran en ciutats, i ens permet fer-nos la pregunta de perquè creixen les ciutats? En un món cada vegada més urbanitzat cal, més que mai , trobar models en clau de sostenibilitat, per aquest motiu hem de conèixer quin és el nostre model de ciutat i quin és el dels altres. Actualment les ciutats tenen molts reptes un d’ells és el turisme, per una banda promou un teixit econòmic, però sovint sol ser precari, per això ens preguntem si el turisme és positiu per a la nostra ciutat. Per altra banda ens trobem ciutats que sovint no donen resposta a tota la diversitat que hi viu, per aquest motiu cal investigar si la ciutat es dissenya a per a totes les persones que l’habiten. Sovint pensem que les persones que s’ocupen de la ciutat i la regeixen són la classe política, però certament hi ha molts més agents socials implicats, cal conèixer doncs, qui mana a la ciutat? Per força, doncs, les ciutats hauran de liderar el canvi cap a un nou paradigma que ens permeti fer front als grans problemes que assetgen a totes les ciutats contemporànies, com ara: la petjada ecològica, les desigualtats socials i la convivència entre persones, per tal de poder proposar ciutats com a ecosistemes sostenibles i autosuficients.
Quin és el nostre model de ciutat? I els models del altres?
La ciutat, un ecosistema sostenible i autosuficient? Ambientòmetre
Qui mana a la ciutat?
Per què creixen les ciutats?
A qui pertany la ciutat?
Restaurantes
La ciutat es dissenya per a (totes) les persones que l’habiten?
Segueix l'ordre per tal de contestar la pregunta final:
Quin és el nostre model de ciutat? I els models del altres?
És molt difícil oferir una definició de "ciutat" acceptada per a tothom, perquè no a tots els països hi ha consensuats els mateixos criteris. Els criteris que s'utilitzen per caracteritzar les ciutats són: el nombre d’habitants, la concentració, la densitat d'habitants, la continuïtat de l’hàbitat, el predomini de determinades funcions, l’agrupament dels carrers i dels edificis, la capacitat d’aglutinar institucions administratives i de poder, la influència territorial o les característiques sociològiques de la població. En funció dels criteris podem trobar ciutats amb característiques diferents, com la ciutat concentrada o la ciutat difusa.Així podem trobar, des d'un model tradicional compacte d’ocupació intensiva del territori amb alta densitat de població i edificis de gran alçada fins a un model de ciutat difusa caracteritzada per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació i amb segregació d’usos, on la ciutat no té límits i es fa difícil diferenciar-la dels nuclis rurals. Quin és el model que coneixeu? Poseu exemples. Busqueu models diferents i exemplifiqueu-los.
Observem el nostre municipi
Activitat Exploratòria:
Activitat introductòria:
Investiguem en grups d’especialistes
Activitat d’estructuració:
Organitzem la informació
Dissenyem un cartell
Activitat d’aplicació:
La ciutat, un ecosistema sostenible i autosuficient? El funcionament de la ciutat es pot dibuixar com un sistema de relacions amb l’entorn i entre els elements que la conformen alhora que ens planteja la pregunta La ciutat, un ecosistema sostenible i autosuficient? Podem considerar la ciutat un ecosistema en quant està constituïda per un conjunt d'organismes i un medi físic que funcionen a partir d'intercanvis (fluxos) de matèria, energia i informació. En aquest sistema urbà destaca la dominància d'una espècie, la humana. La ciutat és un metabolisme amb una necessitat molt elevada d'entrada de matèria i energia (aliments, benzina, electricitat, informació...) que han d'arribar de l'exterior, sovint explotant recursos ubicats en àmbits més o menys llunyans, i ho fan mitjançant el transport per carreteres, ferrocarril o mar. Això demana la construcció de grans infraestructures sobre el territori que acaben afectant altres sistemes. El consum de combustibles fòssils i el creixement d’infraestructures per la mobilitat i el transport ens han portat a uns models urbans amb forts impactes ambientals i consums energètics desproporcionats, que malmeten greument el territori i la salut de les persones. A més la ciutat genera gran quantitat de residus i d’excedents, que es traslladen fora, a zones circumdants.
Activitat d'aplicació
Activitat d'estructuració
Activitat Introductòria
Activitat Exploratòria
0000
Existeixen les ciutats sostenibles?
Per grups analitzarem 10 ciutats que tenen un 10 en el nostre ambientòmetre perquè les considerem ciutats model en temes concrets de sostenibilitat. Analitzeu els exemples de les ciutats proposades, apunteu allò que considereu més rellevant en funció del tema tractat per tal d’arribar a elaborar un decàleg sobre com poden aconseguir les ciutats les fites que us proposem.
NO MALGASTIS NI UNA GOTA: BENVINGUDES A SAN FRANCISCO!
STOP CO2: BENVINGUDES A VANCOUVER!
HEIDELBERG: OPTIMITZANT L'ENLLUMENAT!
MOU-TE PER BILBAO!
PARADISOS DE ZONES VERDES: BENVINGUDES A COPENHAGUE!
ZERO SOROLLS: BENVINGUDES A ASOLO!
VIENA, RESIDU ZERO!
ALTRES EXEMPLES
L'AMBIENTÒMETRE
MOBILITAT
Puntua la teva ciutat
EMISSIONS
RESIDUS
Què he de fer?
AIGUA
ENERGIA I ENLLUMENAT
ZONES VERDES
0000
SOROLL
A qui pertany la ciutat?
El turisme és una activitat essencial per l’economia del nostre país. Emmarcat en el sector serveis, té una importància econòmica tan gran que sovint se l’ha considerat un sector per ell mateix. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, el turisme representava l’any 2018 un 12% del Producte Interior Brut (PIB: valor de tot el que es produeix a Catalunya).Això té repercussions positives a la nostra economia, ja que dóna feina a una part important de la població i genera beneficis per a empreses del sector, especialment empreses de l’hostaleria. Perquè ens fem una idea, l’any 2019 els turistes es van deixar 21.200 milions d’euros a Catalunya. Això ha fet que moltes ciutats vulguin atreure el turisme, per tal de beneficiar-se’n econòmicament. La proliferació d’hotels, restaurants i serveis diversos s’ha multiplicat els darrers anys. El 2019, a Catalunya hi havia més de 700.000 places d’allotjament turístic. No obstant això, també hi ha repercussions negatives. Són moltes les veus que alerten dels problemes associats al turisme com: la gentrificació de barris o l’expulsió de veïnat que hi vivia tradicionalment, els canvis en els models de negoci o la pèrdua del petit comerç de proximitat, la massificació turística a alguns llocs d'atracció (museus, barris, edifics emblemàtics....) o l'especulació amb el preu i usos de l'habitatge.
Activitat exploratòria
Activitat d'introducció
Activitat d'aplicació
Activitat d'estructuració
Qui mana a la ciutat?
El poder polític: Ajuntament (alcalde i regidors) el poder econòmic (bancs, empreses, comerços) normes i regulacions, pressupostos municipals. La participació ciutadana i la vida associativa. Els agents socials actuen i prenen decisions que influeixen en la configuració de pobles, barris i ciutats. Aquests agents socials són: els ciutadans, els poders públics i els poders econòmics. Els ciutadans procuren satisfer les seves necessitats: habitatge, treball, sanitat, educació, transport, lleure… i aconseguir uns bons nivells de benestar. Poden influir sobre els poders públics i econòmics si s’organitzen en entitats, moviments socials o grups de pressió, com per exemple, associacions de veïns, associacions de comerciants, clubs esportius, entitats culturals, ONG’s… Els poders públics o ajuntaments, representants dels ciutadans, elegits democràticament, són els responsables de planificar els usos del sòl urbà, de legislar i de garantir els serveis necessaris per satisfer les necessitats dels ciutadans, elaborant i aplicant lleis i normes. El poder polític a les ciutats també és compartit amb les diputacions i governs autonòmics. El poder econòmic l’exerceixen empresaris industrials, de les finances i dels serveis, promotors immobiliaris i també autònoms del sector industrial, comerç i serveis. El seu objectiu és aconseguir el màxim benefici a canvi d’un servei o d’un producte. Per tant, necessiten que els poders públics els afavoreixin amb millores en els equipaments, reducció d’impostos o en el disseny dels plans urbanístics, per exemple. Però també creen llocs de treball necessaris per donar ocupació. La participació de la ciutadania és molt important per a l’exercici de la democràcia. No es tracta, només de votar un partit cada quatre anys per a que governi la ciutat. Es tracta d’implicar-se i actuar per a defensar els drets de tots i millorar la qualitat de vida. La força de la gent és més gran en la mesura que les persones s’organitzen i col.laboren juntes per reivindicar millores, per fer efectiva la transparència de la gestió dels poders públics, per col.laborar i implicar-se en projectes de millora dels barris i pobles.
Les nostres hipòtesis
Activitat exploratòria
Introducció i estructuració
Investiguem i presentem
Actuem!
Aplicació
Per què creixen les ciutats?
Anomenem urbanització al creixement de les ciutats en nombre, superfície i població a expenses de la disminució de la superfície del món rural. L’acceleració en els darrers decennis d’aquest procés s’explica com a resultat de la gran diversitat de funcions que té la ciutat, és a dir, els tipus d’activitats a que es dediquen els seus habitants per satisfer les seves necessitats. Aquí destaquem: La funció residencial és una de les principals, que les persones hi puguin disposar d’un habitatge. Els blocs de pisos i les cases es distribueixen formant barris, sovint en funció de les característiques socioeconòmiques de la població perquè l’accés a la llar resta condicionat pel preu del sòl. La funció comercial i financera es sol concentrar en el centre de la ciutat. Es caracteriza per la presència d’edificis d’oficines. Aquests centres comercials i administratius responen a les sigles CBD (Central Business District). En el cas de la ciutat de Barcelona, el model de CBD és més difuminat com a la majoria de ciutats europees. Funció industrial. En la gran majoria de ciutats occidentals s’ha traslladat a la perifèria urbana degut a que consumeix molt d’espai i en aquestes àrees el preu del sòl és més barat (polígons industrials), i també pels problemes de contaminació. A prop dels ports i aeroports trobem les plataformes logístiques que donen suport a la funció industrial i comercial. Funció de serveis, que dona resposta a les necessitats de la societat del benestar: educació assistència sanitària, assistència jurídica, seguretat, organització política i adminstrativa, o zones verdes entre d’altres. També hi torbaríem tota mena de activitats comercials, financeres, culturals o turístiques, entre d’altres. En aquest bloc ens demanem quines són les causes i les motivacions o intencionalitats què expliquen aquest fenomen imparable d’urbanització.
Activitat exploratòria
Activitat d'introdducció i estructuració
Activitat d'aplicació
Consulta aquí la informació que necessites per fer les activitats.
La ciutat es dissenya per a (totes) les persones que l’habiten?
La població és diversa arreu del món. Tot i que l’urbanisme ho amaga en certa manera, la població d’un lloc no és un conjunt homogeni amb unes necessitats i desitjos unificats. Entre d’altres, ens trobem amb diversitat de gènere, funcional, edat, orígens, cultures, religions i tradicions, que en molts casos van lligades a una altra diversitat, la de classe social. És un fet, l’espai urbà no està dissenyat tenint en compte a més de la meitat de la població que l’habita. Històricament, el disseny dels espais urbans ha estat liderat per homes en posicions de privilegi. D’aquesta forma, el producte final serà idoni per a una persona molt similar a la que l’ha dissenyat, en molts casos un home blanc de mitjana edat, sense problemes de mobilitat i amb una bona situació econòmica. La discriminació per raons de gènere es veu clarament plasmada en l’urbanisme, tant en espais públics com parcs, voreres o transport, com en els llocs de treball i fins i tot les llars. Les dones són les principals usuàries d’equipaments urbans i del transport públic ja que, de moment, són econòmicament més vulnerables que els homes i, per tant depenen més dels serveis públics. Històricament, l’urbanisme ha potenciat l’ús del transport privat en detriment dels espais per vianants i un transport públic de qualitat i segur per a totes les persones que l’utilitzen. Parlant de seguretat, cal també esmentar tot el que té a veure amb l’enllumenat públic, visibilitat, voreres amples que facin del carrer un espai lliure de pors per a totes les persones que hi circulen. L’urbanisme i la falta d’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda (discapacitat , vellesa o situació temporal) també és una forma de discriminació, la legislació defensa els seus drets però, de fet, l’entorn urbà, els productes o serveis inaccessibles els estan vulnerant. La població amb diversitat funcional es troba en el seu dia a dia amb un urbanisme que els fa la vida més complicada encara amb escales, voreres elevades, carrers estrets, paviments mal conservats, transports públics poc accessibles, llocs de treball amb accessibilitat limitada, senyalitzacions amb colors uniformes o sense so, espais de joc infantils impossibles per a infants amb diversitat motora, etc. L’eliminació de les barreres físiques en el nostre entorn és una qüestió pendent En quant a les persones migrades, la desigualtat d’ingressos i la discriminació en l’accés a l’habitatge fan que es vegin relegades a viure en construccions barates (originalment) en zones segregades, ubicades en les àrees centrals o en barriades perifèriques. A les ciutats es donen processos de gentrificació que expulsen del barri a veïns i veïnes quan canvia la valoració del sol urbà i el preu d’habitatges i locals de negoci. No podem oblidar tampoc a les persones sense sostre que pateixen cada dia l’anomenat “urbanisme defensiu” o “Anti homeless architecture” que busca expulsar-les dels carrers de la ciutat. Exemple d’això són els bancs individuals o de formes arrodonides que no els permeten descansar, elements punxants per dissuadir-los d’estar a prop de determinats equipaments ja siguin públics o privats. En un món en el que no existeix una forma de vida igual per a totes les persones, l’alternativa ha de ser la diversitat, el pensament complex que s’enriqueix amb el coneixement i la comprensió de l’alteritat.
Activitat exploratòria
Activitat d'introducció
Activitat d'esttructuració
Activitat d'aplicació
Bibliografia web
Bibliografia
- Azara Escrivá, Sira i Gil Vila, María Vicenta, SET para introducir la perspectiva de género en el proceso urbano. Dirección General de Vivienda, Rehabilitación y Regeneración Urbana, Generalitat Valenciana, 2017 - Capel, Horacio, Los inmigrantes en la ciudad. Crecimiento económico, innovación y conflicto social. Revista Scripta Nova nº3, Universidad de Barcelona, mayo 1997. - Col·lectiu Punt 6, Urbanismo Feminista, por una transformación radical de los espacios de vida. Virus editorial, 2019. - Montaner, Josep Maria i Muxí, Zaida, Arquitectura y política. Ensayos para mundos alternativos., Editorial Gustavo Gili, 2011. - Muxí Martínez, Zaida; Casanovas, Roser; Ciocoletto, Adriana; Fonseca, Marta i Gutiérrez Valdivia, Marta; ¿Qué aporta la perspectiva de género al urbanismo? Feminismo/s 17, junio 2011, pp. 105-129 - Paricio, Ana i altres, Manual d’urbanisme de la vida quotidiana. Urbanisme amb perspectiva de gènere. Ajuntament de Barcelona, 2019. - Sánchez de Madariaga, Inés, URBANISMO con perspectiva de género. Instituto andaluz de la mujer, Junta de Andalucia, 2002 - VVAA para la Fundación ONCE y la Fundación Arquitectura COAM, Accesibilidad universal y diseño para todos. Arquitectura y urbanismo., Ediciones de Arquitectura. Fundación Arquitectura COAM, 2011.
Ciudades accesibles: mejorando la calidad de vida de las personas con discapacidad
Jordi Borja Ciudad, urbanismo y clases sociales
Para Todos La 2 - Debate: Perspectiva de género en urbanismo.
De los bancos tubulares de Tokio a los pinchos de Toronto: siete postales de arquitectura contra las personas sin techo